Es modera l’IPC, però s’enlaira l’alimentació

  • Els preus al consumidor han pujat l'any 2022 a tot l'estat d’un 5,7%, mig punt més que a Catalunya, però la inflació subjacent s'enfila fins al 7% · Els aliments també són una font important d'inquietud: s’encareixen d’un 15,7%

Jordi Goula
13.01.2023 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Qui ens hauria dit a l’estiu, quan l’IPC superava el 10%, que a Catalunya tancaríem el desembre amb l’augment de preus més baix de l’any, concretament d’un 5,2%, mig punt per sota de la xifra estatal i molt per sota del 5,9% que havia estat fins ara la mínima de l’any, al febrer. Ha passat igual a tot l’estat espanyol, però gairebé cada mes mig punt per sobre de la inflació catalana. Hem tancat en mínims, i ara què? La inflació continua essent molt alta, atesos els estàndard habituals aquí i a Europa. La subjacent ha pujat del 2,1% al 7% en un any i encara puja de manera important. La gran preocupació l’hauríem de centrar, ara com ara, en el preu dels aliments, que a Catalunya han pujat d’un 13,4% i a tot l’estat espanyol, d’un 15,7%.

En una nota d’avui, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) en fa un bon resum. Destaca que s’intensifica la moderació en la taxa de preus que va començar al juliol, i que d’ençà de llavors ha disminuït de 5,1 punts percentuals, cosa que es pot considerar positiva. El component energètic (electricitat i calefacció a les llars i carburants) continua explicant aquesta inèrcia descendent, mentre que l’IPC dels aliments i les begudes registra la variació més elevada dels darrers trenta anys, gairebé (1994), fet que impacta en la cistella de la compra de famílies i en el seu estalvi. Al CEC li preocupa el ritme alcista que experimenta la inflació subjacent, que creix interanualment d’un 7,0%, 0,7 punts més que no pas al novembre, després de cinc mesos en els quals la taxa d’augment pràcticament s’havia mantingut (entre un 6,1% i un 6,4%). A Catalunya ha acabat l’any en un 6,5%.

Si examinem la llista d’augments de preus durant l’any, amb un nivell de desagregació important (cinc dígits) a l’estatística que forneix l’INE, en l’àmbit estatal, ens podem endur algunes sorpreses. He destacat els deu primers productes en termes de creixement de preus l’any 2022. El primer i el segon surten empatats amb un augment del 50,6%. Són “altres olis comestibles”, el de gira-sol, pels problemes d’Ucraïna, i el sucre. En tercer lloc, amb un creixement del 42,3%, hi ha la mantega. En realitat, els productes lactis es troben molt junts: els següents són la llet, sencera i desnatada(37,3%). I, tot seguit, les farines i altres cereals (36,8%); l’oli d’oliva, (35,2%); les salses i condiments (33,0%); el paper, amb (30,1%) i, finalment, els ous (29,8%).

Un cas a banda mereixen els combustibles. Segons la llista comentada, els anomenats combustibles líquids pugen d’un 41,7%. En canvi, no deixa de ser curiós que la benzina baixi d’un 7,7% i el gasoli pugi d’un 7%. L’explicació rau, segons l’INE, en el fet que la benzina i el gasoli són els emprats pel transport, mentre que els primers són, textualment, “gasoil, fuel-oli, querosè, que es refina per al seu ús a l’enllumenat i altres combustibles líquids per a ús domèstic”. És a dir, per al cotxe baixen o pugen més o menys, i per a la llar s’enfilen molt.

La PIMEC destaca que les actuacions que es fan per a frenar l’increment de preus tenen un efecte positiu en els de l’electricitat i demana que es doni continuïtat a la mesura de l’excepció ibèrica a l’hora de limitar el preu del gas per generar electricitat i que s’ampliï la bonificació del gasoli professional a les “minipimes” que utilitzen els vehicles de manera intensiva en el seu negoci. Però ara la situació s’ha tornat més complexa, i el problema s’ha traslladat als preus de l’alimentació i d’alguns serveis com l’hoteleria i restauració.

Val a dir que el preu dels aliments s’ha convertit en un problema general a tot arreu. Divendres de la setmana passada, la FAO va fer públic un informe amb els índexs de preus dels aliments segons el qual el desembre del 2022 eren en una mitjana de 132,4 punts, és a dir, 2,6 punts (un 1,9%) menys que al novembre, cosa que representa el novè descens mensual consecutiu i deixa l’índex 1,3 punts (un 1,0%) per sota del valor de fa un any. Aquest índex no és comparable estrictament amb els IPC dels països, però n’és una referència. El descens de l’índex al desembre va obeir a una disminució acusada dels preus internacionals dels olis vegetals, juntament amb alguns descensos dels preus dels cereals i la carn, però es va veure contrarestat en part per l’augment dels preus del sucre i els productes lactis. Tot i això, el 2022 en conjunt l’índex de preus dels aliments de la FAO es va situar en una mitjana de 143,7 punts, la qual cosa és un augment notable –del 14,3%– respecte del 2021. Una xifra molt respectable, malgrat la tendència recent a la baixa que hi veu la FAO.

En el cas concret dels països europeus, la mitjana de la zona euro és del 16%. Hi ha països que se situen per sota, com Irlanda (11,2%), França (12,1%) i Itàlia (13,6%). Però d’altres són mot per damunt, com Alemanya (21,1%) o com els països bàltics, Letònia i Estònia (al voltant del 30%.) Aquest és el motiu pel qual els eurodiputats sotmetran el comissari d’Agricultura, Janusz Wojciechowski, a una ronda de preguntes sobre el preu dels aliments dimarts vinent a la tarda al Parlament Europeu. Tant els aliments com els pinsos s’han encarit, amb la crisi energètica i la guerra a Ucraïna, cosa que empeny la inflació. La Comissió Europea prepara una revisió del pressupost pluriennal 2021-2027 que inclou el suport als fons europeus de garantia agrícola i per al desenvolupament rural.


Vet aquí, doncs, com els aliments han fet un salt tan inesperat com important. La guerra d’Ucraïna hi té molt a veure, a més de la situació climàtica. L’alerta és evident, perquè els segments de població menys afavorits són els qui més ho sofreixen. Això hauria de fer reconsiderar una sèrie de polítiques a la Comissió Europea, atès que crea un entorn social molt complicat, sobretot en aquells països on les diferències de rendes entre segments de la població són més elevades.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes