Fins fa quatre dies això ha estat l’infern. A nosaltres ens han entrat fins a la cuina i el president el teníem acorralat. Les pitjors setmanes, hem viscut. A casa, un minirègim de Vichy, que encara dura, amb Miquel Iceta i els comuns d’Ada Colau donant pornogràfiques lliçons. Botxins culpabilitzant víctimes i els equidistants, també. L’horror fet present. A sobre, a l’estranger, el president era perseguit amb una ordre d’arrest internacional i una ordre de detenció europea. L’escenari era depriment i perillós: el president català no es podia moure de Bèlgica. Hi havia el greu risc de ser enviat a Espanya. I Espanya era presó.

Però els dies passen de pressa. I quatre, més: Puigdemont ja no és perseguit. L’ordre d’arrest internacional ha caigut. L’europeu, també. Resulta que al final la justícia espanyola es rendeix i retira l’ordre de recerca. Per primera vegada en setmanes, Espanya en retirada. L’Audència Nacional mana a Espanya però a Europa, no. No supera la prova. La truita s’ha girat i ara és Espanya qui queda acorralada: Puigdemont és lliure a tot el món, menys a l’estat espanyol. Spain is different. Ho torna a ser. I veure el PP insultant polítics belgues no és res més que la frustració de la seva derrota. La constatació d’un fet. No som 1940, la Gestapo no existeix, i el president català no serà entregat a la frontera.

Fins fa quatre dies això ha estat l’infern, una presó, la desbandada. Però la fi de recerca i captura ho canvia tot. Ahir Puigdemont ho demostrava. Va anunciar que si la victòria del seu partit, Junts Per Catalunya, és prou clara tornarà a Catalunya. I entrarà al Palau de la Generalitat acompanyat dels consellers i el vicepresident Junqueras. I si el detenen, que el detinguin, venia a dir. Poca broma amb la idea. D’això en dic jo fer una promesa electoral. Aquí hem passat de tenir un president que recordava a Companys (a l’exili, a punt de ser entregat i acabar empresonat) a un president que recorda Josep Tarradellas. Disposat a tornar i presidir. I un poble que l’espera. Si torna, això pot ser èpic.

I si no torna, també. Un president en plena diplomàcia. Reunions de treball a la UE, Estats Units, Venezuela o Israel. Puigdemont pencant fora, i el govern pencant dins, poden fer filigranes. On és la Gestapo, Mariano? Qui el detindrà? Ja no som 1940. La derrota judicial espanyola a Europa té conseqüències profundes. Ara, fins i tot, Puigdemont pot bastir plans de tornada. O no.  Impensable fa uns dies.

Des d’aquesta setmana Iceta, Colau, Albiol i companyia s’han de fer una pregunta. Si això no és 1940, ni la Gestapo es troba enlloc, voleu dir que és estable i té futur el mini règim de Vichy on vivim instal·lats? De veritat? Uns manant i els altres equidistats, exactament fins quan? Sense la Gestapo, quan creieu que aguantarà, tot això? Quant tardaran Puigdemont i Junqueras a manar des de Palau altre cop? Que no ho veieu, que si us guanyen, ho faran? Sense la foscor dels anys quaranta, quanta llum podreu aguantar?

En fi, si això no és 1940 , ni a Europa mana la Gestapo, ni hi detenen presidents catalans, jo em pregunto si d’aquí a un temps es podrà bastir una acusació contra Miquel Iceta i companyia per haver ajudat a empresonar la meitat del govern català. I si se’l jutjarà per haver enviat a l’exili l’altra meitat. Fer caure un govern, té pena? Si els unionistes han enviat independentistes a la presó durant el mini règim de Vichy, els independentistes enviaran Miquel Iceta a la presó durant la República? Per què? Amb quin raonament? Culpable de la presó de Junqueras? De l’exili de Puigdemont? Inhabilitació i multa no serveix? Ha de ser presó?

Com tractaria la Justícia de la República les accions de Miquel Iceta, Albiol, Arrimadas. Això em pregunto, jo des d’aquesta setmana. Quan la fi de la recerca i captura a Puigdemont arriba, ho canvia tot, i jo em faig preguntes impensables fa només uns dies: Ada Colau, si veu Miquel Iceta a la presó, el farà sentir culpable? Li demanarà explicacions? Fins on arribaria l’equidistància de Colau amb els presoners del PSC jutjats per la República de fer caure un govern?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.