Els ministres de la UE aborden l’oficialitat del català durant menys de deu minuts

Els ministres d’Afers Estrangers de la UE han abordat durant menys de deu minuts el punt sobre l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. Segons que diuen fonts comunitàries i diplomàtiques a l’ACN, el govern espanyol ha presentat el memoràndum que havia fet arribar prèviament als socis amb arguments legals i polítics per a l’oficialitat de les tres llengües i cap dels representants de la resta de països ha pres la paraula. “No hi ha hagut discussió“, diuen les mateixes fonts, que remarquen que s’ha limitat a ser un “punt d’informació” per part de l’executiu espanyol.

Malgrat que no era necessari que després de l’exposició del govern espanyol intervinguessin els representants d’altres països, sí que hagués estat possible si ho haguessin demanat.

A l’arribada a la reunió, el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, s’ha mostrat renuent a l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec per les “repercussions” que pugui tenir en les seves llengües minoritàries. “Entenem la necessitat. He viscut a Catalunya i entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix”, ha dit.

Per contra, el ministre d’Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, ha dit que respecta les llengües que l’estat digui que són oficials, contràriament a declaracions passades en què havia apuntat que l’oficialitat de les tres llengües no era una qüestió prioritària a la UE. La secretària d’estat del ministeri d’Exteriors de Romania, Daniela Grigore, ha subratllat el suport a la proposta perquè entén que és “molt important” per al govern espanyol.

El memoràndum del govern espanyol

Abans de la reunió, el govern espanyol va fer arribar a les capitals un memoràndum que se centra en arguments legals i polítics per a l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera. El document defensa que és perfectament viable tenir legislacions autonòmiques i locals que s’adopten en llengües cooficials “encara que no siguin les llengües pròpies de la constitució” i que no cal que siguin llengües dels tractats per ser reconegudes com a oficials a la UE.

El memoràndum recorda que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas de l’estat espanyol, això inclou la diversitat lingüística. “El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històries, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra constitució”. En aquest sentit, l’executiu espanyol afirma que les autoritats públiques tenen l’obligació de “protegir els drets lingüístics” dels seus ciutadans i que això “s’estén a totes les esferes, també a l’europea”.

Amb la petició del govern espanyol per incloure la qüestió en aquesta reunió, l’oficialitat de les tres llengües està per primer cop en l’agenda dels ministres europeus sota presidència belga del Consell de la UE. La qüestió va estar en l’agenda de totes les reunions en presidència espanyola, però havia caigut des que Bèlgica havia pres el relleu al capdavant de la institució, principalment per la manca d’avenços en els informes demanats pels socis comunitaris sobre l’impacte legal, polític i econòmic de l’oficialitat.