28.02.2017 - 16:17
Hi ha 16 acusats que s’enfronten a penes de 3 a 27 anys de presó
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
La secció desena de l’Audiència de Barcelona jutjarà a partir d’aquest dimecres 1 de març l’espoli del Palau de la Música per part del seu expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, per a qui el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled demana 27 anys i sis mesos de presó.
Segons el guió del judici, que està previst que duri fins el 27 de juny amb un total de 55 sessions, l’1 i 2 de març es destinaran a les qüestions prèvies que plantegin les parts, i fins dimecres 8 de març no començaran els interrogatoris als 16 acusats, que s’enfronten a penes d’entre tres i 27 anys, segons les peticions del fiscal.
Aquest dia està previst que comenci a declarar Fèlix Millet, i a continuació ho faci Montull, fins a un total de 16 acusats, entre els quals estan l’exdirectora financera i filla de Jordi Montull, Gemma Montull, a qui demanen 26 anys de presó, i l’exdirectora general del Palau Rosa Garicano, per a qui el Ministeri Públic demana nou anys i sis mesos.
També està entre els acusats l’extresorer de CDC Daniel Osàcar pels presumptes cobraments de comissions del partit a constructores a través de la institució cultural.
El fiscal considera que el partit va subscriure un “pacte criminal estable” amb la constructora Ferrovial a la qual presumptament va facilitar la concessió d’obres públiques a canvi de comissions il·legals, que suposadament es van camuflar a través del Palau de la Música i van superar els 6,6 milions d’euros.
Les declaracions dels acusats conclouran el 17 de març, i entre el 20 i 22 serà el torn dels responsables civils, entre els quals figura CDC a títol lucratiu.
Millet, segons va explicar aquest dilluns en una entrevista radiofònica, espera no haver d’estar present en totes les sessions del judici a causa que, segons afirma, als seus 81 anys està molt malament de salut, petició que podrà vehicular durant el judici.
L’acusació popular que exerceix la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) no preveu oposar-s’hi si està justificada aquesta petició, i confia que aquest judici, que “bombardeja el concepte d’oasi català”, acabi amb penes de presó.
HI HA 115 TESTIMONIS
A partir del 24 començaran els testimonis, en total 115; entre ells, la presidenta del Palau, Mariona Carulla, el que va ser nomenat director general després de l’escorcoll dels Mossos d’Esquadra, Joan Antoni Llinares, i el que era gerent de l’Orfeó Català, Jordi Vivancos.
També declararan com a testimonis l’extresorer Pau Durán, l’exsecretari de la Fundació Palau de la Música Joan Segura i la secretària de Millet Elisabeth Barberà.
Altres testimonis seran els arquitectes de l’ampliació del Palau Óscar Tusquets i Carles Díaz, i l’extresorer de CDC Andreu Viloca –imputat en el cas 3%–.
També passaran pel judici altres testimonis com el portaveu de JxSí al Parlament, Jordi Turull, i els exconsellers Felip Puig, Joaquim Nadal i Pere Macias.
Una vegada concloguin totes les testificals i les pericials, per a tot el mes de juny es reserven les conclusions, els informes i el torn d’última paraula dels acusats.
ENTRAMAT
Per al fiscal, l’entramat entorn de la institució musical estava encapçalat per Millet, que ocupava la màxima responsabilitat en totes les entitats que conformen el Palau, que dirigia “de forma personalíssima i amb un intens caire jeràrquic alhora que carismàtic”.
El seu segon i d’absoluta confiança era Montull, que tenia sota la seva dependència la seva filla Gemma, la relació familiar de la qual l’emparava per a “l’articulació i execució dels mecanismes defraudatoris” –des de la seva incorporació com a directora financera el 2003–, que Garicano va consentir amb la seva passivitat a canvi de suculents i desmesurats pagaments.
“Els acusats van aprofitar descaradament la confiança pública generada pel prestigi cultural i social inherent al Palau de la Música, que tapava amb una aurèola d’aparent respectabilitat fins i tot els comportaments més dubtosos”, assegura el fiscal.
Amb fons del Palau, Millet i Montull van fer obres “sumptuoses” a les seves residències, falsificant factures per ocultar els treballs reals i fent constar que eren rebuts per suposades reformes del Palau; el fiscal sosté que no s’ha pogut acreditar que els proveïdors fossin conscients del frau en deixar-se portar pel prestigi dels saquejadors.
