El Barça és campió de lliga. La segona d’Ernesto Valverde. La desena de Leo Messi d’ençà que va debutar la temporada 2004-2005 a les ordres de Frank Rijkaard. Valverde tenia al cap el partit contra el Liverpool de dimecres vinent i ha deixat l’argentí a la banqueta durant els primers quaranta-cinc minuts contra el Llevant. Amb empat a zero al marcador i la necessitat de guanyar, el tècnic ha fet entrar Messi al terreny de joc just després del descans. I amb un quart d’hora n’ha tingut prou per a marcar i decidir un altre trofeu (1-0).

Els números de Messi són espectaculars i demostren l’impacte d’un futbolista excepcional, únic, irrepetible. Fins que no va aparèixer, el Barça ‘només’ havia aconseguit setze vegades el títol de la lliga espanyola en 105 anys d’història. Messi, en quinze temporades, n’ha guanyat deu. En total, el club barcelonista n’ha aplegat vint-i-sis en 120 anys d’existència i vuit de les últimes onze. Les xifres de Messi, que només ha cedit el campionat en cinc temporades durant els anys que fa que competeix al màxim nivell, demostren la transcendència i la regularitat d’un jugador extraordinari. Una bestialitat a l’abast sols dels elegits. Repassem les deu lligues de Messi amb deu moments especials que han marcat la trajectòria del millor futbolista de la història.

2004-2005: La primera lliga de Rijkaard i Ronaldinho, amb segell de Messi

Després de cinc llargues temporades sense títols, l’arribada de Laporta a la presidència i sobretot el fitxatge de Ronaldinho van retornar la il·lusió al barcelonisme. Els culers van haver d’esperar la temporada 2004-2005 per tornar a celebrar un títol. Va ser la lliga de Ronaldinho, però també de Messi. Un desconegut futbolista argentí format a la Masia va debutar al primer equip i va deixar la seva petjada en aquell campionat amb un gol espectacular al Camp Nou, a passada de Ronaldinho.

2005-2006: Messi demana pas

La temporada següent el conjunt de Rijkaard va aconseguir de repetir títol, a més de guanyar la Lliga de Campions a París contra l’Arsenal. Messi ja era membre de ple dret del primer equip i es disputava la titularitat amb el cors Ludovic Giully. Rijkaard intentava protegir l’evolució d’un futbolista que ja mostrava un creixement inesgotable. Va ser una temporada memorable per al barcelonisme i difícil per a Messi, amb lesions musculars inoportunes que el van apartar en el tram decisiu de la temporada. Malgrat això, va contribuir de manera decisiva a les victòries de l’equip. Va ser titular al memorable 0-3 al Santiago Bernabéu. El traspàs de poder de Ronaldinho a Messi era qüestió de temps.

2008-2009: Un equip de somni i el fals nou

La tercera lliga de Messi va ser també la primera de les tres que guanyaria Pep Guardiola a la banqueta. Després de dos anys de sequera, aquell equip màgic es va endur el títol de lliga amb una superioritat insultant i un joc de combinació i velocitat de passada sublims. Ja sense Ronaldinho, Messi s’havia convertit en l’autèntic rei. Guardiola es va inventar la figura del fals nou. L’argentí va abandonar la banda dreta i el barcelonisme no va aturar de fregar-se els ulls durant tota la temporada. Va ser l’any del primer triplet de la història de l’entitat, d’aquella humiliació del màxim rival al Bernabéu (2-6) i de l’explosió definitiva del geni de Rosario.

2009-2010: Ningú no li pot fer ombra

La quarta lliga de Messi arriba quan el reconeixement de l’argentí al futbol ja era un fet. Guardiola continuava a la banqueta i va fitxar Ibrahimović en substitució de Samuel Eto’o. L’arribada del davanter suec no va impedir el creixement de Messi. Les seves exhibicions, com aquesta que destaquem a la Romareda, a Saragossa, eren constants. El domini mundial de Messi, amb la primera Pilota d’Or no havia fet més que començar. Ibrahimović va entendre que no tenia res a fer contra ell i se’n va anar.

2010-2011: La maneta a Mourinho

La tercera lliga consecutiva de Guardiola  com a entrenador, la cinquena de Leo Messi, i amb Mourinho ja dirigint el Madrid. El clima de tensió entre els espanyols i el conjunt català va arribar a límits històrics. Aquella temporada el Barça tornaria a guanyar la Lliga de Campions després d’haver eliminat el Madrid a les semifinals amb una nit inoblidable de Messi. Però si hi ha cap dia que es recorda al Camp Nou no és un altre que el de la maneta al Madrid (5-0). Aquell partit Messi no va marcar, però les assistències i l’ascendència en el joc i en el rival van contribuir de manera definitiva en una nit històrica.

2012-2013: Rècords i títol trist l’any Vilanova

L’època de Guardiola s’havia acabat amb una darrera temporada en què no va es va poder reeditar la quarta lliga consecutiva. L’entrenador va plegar i el seu lloc el va assumir el seu ajudant, Tito Vilanova. I el Barça va tornar a conquerir el títol. Va ser la lliga dels 100 punts. Messi ja feia anys que era una màquina de fer gols. La temporada anterior havia signat el rècord de gols en una lliga espanyola (50) i continuava col·leccionat premis individuals. Aquell 2012 va arribar la quarta Pilota d’Or consecutiva. Malgrat aquests èxits, va ser una temporada difícil i marcada inevitablement per la malaltia de Vilanova.

2014-2015: El trident amb Neymar i Suárez

Amb Tata Martino, la temporada anterior s’escapà la lliga en la darrera jornada al Camp Nou. L’arribada de Luis Enrique a la banqueta i Luis Suárez a l’equip tornaria a desplaçar Messi a la banda. Un any abans havia arribat també un jove Neymar. Luis Enrique va ser capaç de congeniar tres figures a la davantera i el trident va guanyar la seva primera lliga i també la cinquena Copa d’Europa de la història del club. Messi continuava essent el líder indiscutible de l’equip i el jugador més determinat del món. Després d’un començament difícil, que gairebé liquida la carrera de Luis Enrique com a entrenador de l’equip, precisament perquè no tenia bona relació amb l’argentí, la temporada va acabar essent històrica amb el segon triplet de la història del club. Un futbol més directe i un Messi més madur continuaven fent vibrar el Camp Nou. El títol el van guanyar al Vicente Calderón amb gol de l’argentí. Va ser la setena lliga de Messi. Al final de la temporada, Bartomeu va guanyar les eleccions a la presidència.

2015-2016: El penal de Cruyff

I la vuitena, just una temporada després. Era el segon títol de lliga consecutiu amb Luis Enrique. L’equip era més vertical, el mig del camp i la possessió ja no eren tan importants, però el trident es mantenia a ple rendiment, deixava escenes de dibuixos animats, amb gols de somni com aquest penal contra el Celta, emulant Cruyff, que feia poc que ens havia deixat. El gol no el fa l’argentí, però és ell qui té la idea genial de fer una passada en compte de xutar a la porteria.

2017-2018: L’adeu de Neymar

Després d’un darrer any de Luis Enrique sense títol de lliga, Ernesto Valverde arriba al club i Neymar en surt abans de començar la temporada. El tècnic basc perd una pota important del trident i aposta per fer un conjunt més sòlid. El Barça no és tan brillant però mostra una regularitat incontestable durant tota la temporada a la lliga i només perd un partit en la penúltima jornada contra el Llevant, amb el títol ja guanyat. L’eliminació a la Lliga de Campions, a Roma, fa mal i no la pot evitar un Messi cada vegada més complet, convertit ja en una futbolista total, capaç d’administrar els partits com millor li convé. Sense Neymar, la combinació amb Jordi Alba encara és més demolidora. Va ser la novena lliga de Messi, cada vegada més imparable en les faltes directes. Aquest gol a Anoeta és una obra d’art.

2018-2019: Una altra lliga guanyada còmodament pel futbolista total

I la desena tot just acaba de caure, amb un Messi que sembla inesgotable, infinit. Deu lligues en quinze anys. Aquesta també amb una superioritat incontestable amb relació als seus rivals. El conjunt de Valverde només ha cedit la primera posició en quatre jornades. El regnat de Messi, que fa anys que supera tots els registres, es manté inalterable en el temps i el barcelonisme ja prega perquè el geni argentí allargui tant com pugui la carrera. Per poder continuar gaudint de meravelles com la que ens va deixar a Sevilla aquesta temporada.

 

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb