Més enllà de l’escola: els mòbils compliquen l’assetjament escolar

El concepte d’espai segur, que, en els casos d’assetjament escolar, fins fa uns quants anys començava quan la víctima sortia de l’escola, s’ha difuminat a causa dels mòbils i les xarxes socials. Ara els adolescents poden ser víctimes de l’assetjament dels seus companys de classe més enllà de l’horari escolar. 24 hores el dia, 365 dies l’any. L’assetjament, la persecució i el control d’una persona sobre una altra amb les noves tecnologies –el ciberassetjament– guanya pes i redefineix el concepte d’assetjament. Però, com afecta els adolescents? Com el poden detectar les famílies? I les escoles, quines eines tenen per a combatre’l?

Ser assetjat empitjora el rendiment acadèmic, fa baixar l’autoestima i perjudica la salut mental de les víctimes, i pot acabar derivant, en els casos més extrems, en pensaments suïcides. “Abans de l’arribada de les noves tecnologies, l’assetjament es limitava en l’espai i en el temps, i durava mentre la víctima estava a l’escola. Ara és constant”, explica Cristina Valverde, psicòloga i membre de l’Associació Catalana per la Prevenció de l’Assetjament Escolar (ACPAE). El problema, remarca, és que, una vegada has publicat una informació, no hi ha manera d’aturar-la: “Donem una eina molt potent als nostres fills que, si no es fa servir amb coneixement i maduresa, pot fer molt de mal.” Valverde es demana, doncs, on acaba la responsabilitat del menor i on comença la dels adults.

Francesc Sorolla, secretari general de l’Associació Valenciana contra l’Assetjament Escolar (AVALCAE), també responsabilitza els pares d’aquesta situació: “Un pare, al seu fill de nou o deu anys, no li donaria pas les claus del cotxe. En canvi, sí que li regalen un mòbil.” Segons que explica, els mòbils són granades per als nens, que poden acabar normalitzant tota mena d’agressions per mitjà de les xarxes socials: “He vist nois i noies de nou anys que eren agressors i, al revés, que eren víctimes. I no saben ni què diuen. S’insulten, s’ataquen… sobretot a Instagram o TikTok.”

Patir assetjament empitjora el rendiment acadèmic, l’autoestima i la salut mental dels adolescents, que pot acabar derivant, en els casos més extrems, en idees suïcides. Irene Alabau és responsable del projecte d’Obertament What’s Up! Com Vas, de Salut Mental?, que crea espais de visibilització i confiança a les aules de secundària envers la salut mental. Com a psicòloga, remarca la importància de treballar a les escoles en l’impacte que pot tenir el ciberassetjament en la salut mental dels menors, especialment tenint en compte que les noves tecnologies com més va més pes tenen en la manera de relacionar-se dels adolescents.

El ciberassetjament, un maltractament silenciós

El ciberassetjament és la forma més silenciosa d’assetjament, i precisament per això costa tant de detectar, perquè no és tan físic ni evident. L’assetjador, que procura fer les coses quan ningú no el veu, té més facilitats per a fer mal a la víctima sense ser descobert. “El problema del ciberassetjament, al contrari que l’assetjament de tota la vida, és que tan sols passa entre l’assetjador i la víctima, i no es veu al carrer”, explica Sorolla. En aquest context, la víctima entra a poc a poc en un estat de depressió que pot derivar en una depressió psicòtica si no se cerca ajuda dels pares, dels professors o d’un professional.

Segons l’OMS, més de la meitat dels problemes de salut mental apareixen abans dels catorze anys, i el 75% abans dels divuit. Per això Alabau creu que normalitzar els problemes de salut mental pot ser positiu per a evitar futurs casos d’assetjament: “Hi ha adolescents que no diuen que tenen un problema de salut mental per por que això doni peu a ser assetjats pels seus companys de classe.” 

Quins senyals alerten que el vostre fill és víctima de ciberassetjament?

Valverde recorda que l’adolescència és una etapa molt complexa i insegura en què sovint costa d’expressar certes situacions, perquè fa vergonya. I el ciberassetjament, com que és una forma de violència invisible, permet que una víctima pugui mantenir el problema en secret més fàcilment. De totes maneres, dóna algunes eines que poden resultar útils per a detectar-lo. Cal fer-se aquestes preguntes:

• Amaga sovint el mòbil?
• D’ençà que ha rebut un missatge, està més nerviós o neguitós?
• Rep trucades dels seus companys a hores intempestives?
• Té insomni?
• Ha deixat de menjar o ara menja més que no era habitual?
• Es nega a anar a l’escola (o institut) o d’excursió?

Tant Valverde com Sorolla fan èmfasi en la importància de prestar atenció als canvis d’estat d’ànim dels fills i de mantenir-hi una comunicació activa. “Cal parlar-n’hi, donar informació, comunicar-s’hi”, subratlla Valverde. I afegeix: “A vegades, la víctima no sap identificar que viu una situació de ciberassetjament. Per això és important de posar nom a les coses; i algú ens les ha d’explicar.” Alhora, Sorolla considera que una confiança sana entre pares i fills és clau per a la detecció.

Què cal fer quan s’ha detectat el ciberassetjament? Com han d’actuar les escoles?

Valverde diu que molts pares s’exclamen del recel dels centres educatius a actuar de manera contundent quan els avisen que el seu fill és víctima d’assetjament. “Cal activar el protocol i, a partir d’aquí, començar a esclarir la situació, en lloc d’aturar el procés abans de començar una investigació”, adverteix.

Tanmateix, admet que la falta de recursos de les escoles i la saturació dels professors sovint dificulten el tractament dels casos d’assetjament en condicions. Sorolla trenca una llança a favor dels professors i argumenta que van amb l’aigua al coll: “Els professors i directors hi són per a ensenyar. No per a educar. L’educació hauria de venir de casa”, etziba.

Sigui com sigui, coincideixen en la necessitat de crear la figura d’un encarregat que abordi les situacions d’assetjament a les aules. “Amb un protector del menor triat imparcialment per professors, directors, pares i polítics, aconseguiríem de reduir l’assetjament escolar d’un 50% o 60%”, assegura Sorolla.

El telèfon gratuït i confidencial per a demanar ajuda en cas de ser víctima d’assetjament escolar és el 900 018 018.