Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Mercè Conesa (Terrassa, 1968) és des de la setmana passada la presidenta de la Diputació de Barcelona. És la primera dona que presideix la institució, nascuda el 1812. Han calgut, doncs, més de dos segles per a tenir una dona presidenta. Després del 27-S la diputació pot ser una institució clau, perquè pot fornir a la hisenda catalana els recaptadors d’imposts que necessitarà. En aquesta entrevista Conesa parla de la Diputació de Barcelona, però també de Sant Cugat, ciutat d’on és batllessa des de l’any 2010.

Llicenciada en dret (UAB) i amb màster a ESADE, Conesa ens rep a l’imponent ajuntament de la segona ciutat de Catalunya en renda per cap. Molt amable, acabem parlant de com veu ella CDC, el seu partit, d’aquí a deu anys. Perquè Conesa només té quaranta-set anys. Ni això. Els farà l’endemà passat de la Diada.

—La hisenda catalana es farà a través de les diputacions?
—Ho portem dins els eixos del mandat. Serem continuistes, perquè les quatre diputacions ja havien signat un conveni amb la Generalitat de Catalunya. Farem una feina de continuació. I d’ajudar a estructurar la hisenda pròpia.

—Per què és clau en la hisenda la diputació?
—Hi ha un seguit d’imposts que els ajuntaments cobren, però la gestió l’hem delegat a la diputació. Els cobra la diputació. La diputació ja té una hisenda pròpia, un organisme autònom de gestió tributària. Com que aquesta estructura ja existeix, hi ha experiència i expertesa, que es pot exportar després a l’Agència Tributària. La Diputació de Barcelona té 4.000 treballadors i oficines de recaptació a molts ajuntaments del país.

—En el cas de la policia, es van acceptar guàrdies civils. La hisenda catalana seguiria el mateix model?
—En aquest moment qui porta tot el projecte d’hisenda pròpia és Joan Iglesias, una persona que ha estat molts anys a l’agència tributària espanyola. No hem de tancar cap porta. Pot haver-hi moltes persones que han treballat a l’agència espanyola, però que com a catalans tinguin aquesta voluntat.

—Teniu un pla de recaptació d’imposts?
—Acabo d’aterrar i no et puc assegurar si hi ha cap pla per etapes. Sí que hi ha clarament un full de ruta i documents que alineen aquesta transició. Documents referendats pel Parlament de Catalunya. I en què nosaltres hem d’anar alineant les nostres estructures.

—Si som independents, eliminarem les diputacions?
—S’han de transformar en vegueries. Canviar el nom de diputació a vegueria. Tindrem el perfil propi que ja teníem. I el capital humà i patrimonial, com l’Arxiu Tarradellas, i de coneixement de la diputació seria utilitzat.

—Primera dona que presideix la diputació.
—Aquest darrer mandat era a la vice-presidència, a l’àrea d’atenció a les persones. Vam iniciar el pla d’igualtat. Vam fer una diagnosi: a la diputació som 60% de dones i 40% d’homes. Però en els càrrecs de comandament, i la divisió política, aquí perdem per golejada. Sempre hi ha majoria d’homes. Hem d’anar equilibrant la representació política.

—Sou batllessa de Sant Cugat. Convergència hi ha passat de quinze regidors a onze. Per què?
—Per molts factors. Els quinze regidors que teníem eren fruit d’una situació extraordinària. L’any 2010 teníem el 46% del vot. Hem de ser realistes, i nosaltres sabíem que seria molt difícil d’aguantar aquest resultat en aquest context de canvis polítics tan importants i amb més formacions polítiques que es presentaven. Ara, continuem tenint el 36% del vot, a molta diferència del segon partit, la CUP, i ens hem guanyat l’opció de governar. Nosaltres aquí, anem a totes.

—A la segona ciutat a Catalunya per renda per càpita, la CUP és segona força.
—Sant Cugat és una ciutat molt jove. La mitjana d’edat és de 36 anys i mig. Tenim un 22% de la població menor de 18 anys. Entre els 18 i els 35 deu haver-hi un percentatge elevadíssim de persones que ni recorden la transició, i parteixen d’uns paràmetres i bases molt diferents. Hi ha molta voluntat de presència en la presa de decisions, molta més reivindicació, el vot cada quatre anys i prou ja no val. Tot això fa que forces com la CUP siguin molt acceptades. També hem de dir que a Sant Cugat la CUP ho ha fet bé. Jo sempre ho dic. I ens hem entès en moltes coses.

—Quin índex de desocupació té Sant Cugat?
—Tenim 50.000 llocs de feina, i la població activa és de 45.000. Si fos automàtic, que la gent treballa on viu, ens en sobrarien cinc mil. Però això no va així, la gent es mou, etc. Sobre la desocupació, n’estem satisfets, perquè s’ha reduït de manera significativa: en tenim un 7,58%. Seria important que la dada es consolidés, i no fos cíclica. Si podem mantenir aquestes quotes garantim el futur de la gent. De tota manera, hi ha unes 3.000 persones en situació d’atur que no se’n surten. I per exemple, una de les línies en què ens hem posat d’acord amb la CUP és el treball cooperatiu. Som el primer municipi a fer un conveni amb les cooperatives catalanes.

—Com us imagineu Convergència d’aquí a deu anys?
—Convergència va començar com un moviment basat en la catalanitat, però també en un progrés de país. I fins i tot amb una posició de centre-esquerra. Quan veiem les bases de constitució de l’any 1974, ens adonem que no era un partit com és ara, sinó un moviment de persones que pensaven de maneres diferents però amb punts en comú: l’estat del benestar del nord d’Europa, referents com Olof Palme, el catalanisme polític. Nosaltres hem evolucionat molt, i ara no podem ser aliens als moviments del carrer. En el moment que veiem que no podem connectar amb la gent amb qui havíem connectat tota la vida, és el moment de veure que ens equivoquem. Hem de poder connectar amb la classe mitjana, treballadora, preocupada pel seu entorn i que vol un país lliure. Aquesta ha estat la nostra posició de fa molts anys. Prat de la Riba, els anys de democràcia. Com veig Convergència? Retornant a ser un moviment. No deixarà de ser un partit: es posicionarà en un estat independent i sempre al centre de les polítiques socials.

—Seria centre-esquerra?
—Com creieu que se situa políticament la ciutadania de Sant Cugat quan fan enquestes? Al centre-esquerra. És així. Aquí ningú no es vol considerar de dretes. Crec que la posició de centre és molt bona posició. Et permet molt bona perspectiva i de joc. Això no vol dir que tu, essent moderat, no puguis ser clar i contundent en qüestions de política social.

—A Convergència teniu l’ala liberal. Tindreu un diàleg.
—L’hem de tenir i el tindrem. I veurem com s’orienta això.

—Anireu a llistes el 27-S?
—No ho crec. Jo ja faig d’alcaldessa i presidenta de Diputació. El meu itinerari és aquest i n’estic molt contenta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.