La tertúlia proscrita

Encara us pot tocar de ser membre d’una mesa: els preparatius d’última hora del 23-J

  • La junta electoral de zona de Girona ha eximit de formar part de la mesa el 30% dels ciutadans que havien estat seleccionats d'entrada

VilaWeb
Alexandre Solano
19.07.2023 - 21:40
Actualització: 20.07.2023 - 11:57

La composició de les meses per a les eleccions espanyoles del 23 de juliol fa temps que es va decidir. El 28 de juny era la data límit perquè els ajuntaments fessin el sorteig i en un termini de tres dies es va notificar als ciutadans que havien estat seleccionats per a les meses. No obstant això, hi ha hagut milers d’al·legacions i això ha obligat a fer nous sorteigs. Com confirma el TSJC i el TSJIB a VilaWeb, encara es pot rebre la notificació per a formar part d’una mesa.

La data límit marcada és demà, dos dies abans de la votació. Això vol dir que hi haurà un dia per a poder presentar al·legacions i rebre una resposta. Si no arriba a temps, els seleccionats tindran l’obligació de presentar-se diumenge al col·legi electoral i exposar per què no es pot exercir el càrrec.

El TSJC ha facilitat les dades de la junta de zona de les capitals de demarcació, amb algunes diferències importants entre les unes i les altres. Per exemple, a la junta electoral de zona de Girona, que inclou una cinquantena de localitats, s’han presentat 523 excuses i se n’han acceptades 467, és a dir, el 89%. Si tenim en compte que hi ha 264 meses electorals, amb sis membres –el president, dos vocals i tres suplents–, significa que un seleccionat de cada tres va presentar al·legacions. La gran majoria han estat eximits de formar-ne part. De manera que, de mitjana, en cada mesa falten dos membres, amb la previsió que en algunes siguin més i que hi hagi qui es presenti sense haver presentat recurs o havent-li estat denegat.

A la junta de zona de Tarragona, trobem un percentatge semblant d’admissió de les excuses, del 95%, de 541 al·legacions presentades; i a Lleida, se n’han acceptades 272 de 316 (86%). En canvi, a la ciutat de Barcelona s’han presentat 2.188 excuses i se n’han acceptades 1.305, és a dir, solament el 60%. Si hi ha 1.688 meses, això significa que en la gran majoria almenys hi falta un membre.

A les Illes, el TSJIB explica que a Palma la situació és similar a la que es pot trobar al Principat, i s’han hagut de tornar a fer alguns sorteigs. En altres casos, com ara a la junta electoral de la zona de València, preveient que hi hauria molta gent que se’n podria eximir, en moltes localitats es van fer sorteigs més amplis que els habituals, amb l’objectiu de tenir seleccionats de reserva i no haver de fer un segon sorteig si arribava el cas.

Un nou motiu que ha fet enfilar les al·legacions

Enguany, les al·legacions han augmentat considerablement, després d’haver acceptat un nou motiu per a no haver de formar part de la mesa, que s’afegeix als habituals, com ara no tenir estudis bàsics, ser més gran de seixanta-cinc anys o tenir una malaltia incapacitadora. Enguany, pel fet de ser unes eleccions avançades i enmig de l’estiu, la junta electoral ha aprovat que haver contractat unes vacances abans de la convocatòria electoral del 29 de maig sigui considerat una excusa per a no haver de formar part de la mesa el 23 de juliol.

Quan algú és seleccionada, el primer mètode per a avisar és una notificació certificada que envia correus, i, en cas que no pugui ser localitzat, el carter pot tornar tres vegades. Després, es rep un avís a la bústia perquè s’acudeixi a l’oficina de correus i es reculli la notificació. La policia local també pot provar de localitzar el seleccionat: pot anar al domicili, demanar a veïns i familiars o fins i tot anar al lloc de feina a lliurar l’avís.

Si, així i tot, el dia de les eleccions no hi ha prou membres a la mesa per a constituir-se, la llei preveu que la primera persona que es presenti a votar s’hagi de quedar com a membre.

El vot per correu a corre-cuita

Ahir mateix, Correus va anunciar que havia posat a disposició dels sol·licitants la documentació per a votar per correu. Al Principat hi havia hagut 224.207 sol·licituds, al País Valencià 122.064 i a les Illes 26.363. Tot amb tot, a tot l’estat espanyol hi havia 280.378 vots a les oficines de correus després d’haver fet dos intents de lliurar la documentació al destinatari.

Avui s’acaba el termini per a lliurar la documentació i emetre el vot. Per això, Correus obrirà bona part de les oficines fins a les 22.00 i s’encarregarà de dur els vots a les meses electorals. Aquests vots seran comptats amb tots els altres, una vegada s’hagi acabat la jornada electoral.

Els sondatges revelen que els sol·licitants del vot per correu, que han hagut de fer uns quants tràmits per poder votar, tenen un comportament diferent de la resta. L’últim sondatge publicat pel CIS, aquesta mateixa setmana, deia que a escala estatal el PP era el guanyador entre els votants per correu, i el PSOE era el que tenia més intenció de vot en el presencial.

Concretament, un 29,7% hauria votat per correu el PP, un 28% el PSOE, un 16,6% Sumar i solament un 5,4% Vox. En canvi, en el vot presencial, segons el CIS, un 26,4% deia que votaria els socialistes i un 24,7% el PP. La pugna pel tercer lloc seria més ajustada: un 11,6% Sumar i un 8,8% Vox.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any