Bloomberg · Donato Paolo Mancini

Giorgia Meloni i els seus aliats encaraven amb optimisme el referèndum per a reformar el sistema judicial, una votació que esperaven que servís com a vot de confiança en el govern de la primera ministra italiana quan tan sols falta un any per a les eleccions estatals del 2027.

Meloni agafà el timó de la campanya durant les setmanes prèvies a la votació, i va intervenir en pòdcasts i als mitjans per defensar la proposta personalment. El missatge de la primera ministra ha estat clar: voteu ara a favor de la reforma per a garantir un poder judicial més just i, si cal, voteu en contra meva a les pròximes eleccions generals.

Però l’ofensiva mediàtica no ha acabat de tenir l’efecte esperat.

Els italians, segons els resultats definitius publicats pel Ministeri de l’Interior, han rebutjat la proposta de reformar el poder judicial, amb un 53,7% de vots en contra i un 46,3% a favor. Per a més inri –si més no, per als interessos de Meloni–, el percentatge de participació ha estat de gairebé un 60%, la més alta en una dècada per a un referèndum. En grans ciutats com ara Roma, Bolonya i Florència, més d’un 60% dels electors votà en contra de la reforma, tot aprofitant l’avinentesa del referèndum per fer palès el seu descontentament amb la gestió del govern Meloni i l’estancament del nivell de vida al país.

La derrota, tot i no ser catastròfica, agafa la primera ministra a contrapeu en un moment en què Itàlia comença a escalfar motors per a les eleccions de l’any vinent, en què Meloni es juga la reelecció. “Per a Meloni, aquest resultat és com haver rebut una carta de desnonament”, declarà abans-d’ahir l’ex-primer ministre Giuseppe Conte, ara cap del Moviment 5 Estels, a la cadena italiana La7.

El partit de Meloni, la ultradreta dels Fratelli d’Italia, governa en coalició amb la Lliga nacionalista i Forza Itàlia, de centre-dreta. És possible que la desfeta atiï les pugnes internes al si de la coalició, en què ja s’han viscut alguns episodis de tensió aquests darrers mesos.

La posició dels Fratelli d’Italia als sondatges, això sí, s’ha mantingut estable aquests darrers mesos: sense anar més lluny, el partit de Meloni encapçala el sondatge d’Ipsos publicat aquest març mateix, amb una previsió de vot d’un 28%. Aquesta posició de comoditat relativa dificulta que les peticions de l’oposició perquè Meloni dimiteixi acabin donant fruit, encara que els precedents de perdre un referèndum no siguin especialment encoratjadors per a la primera ministra: el 2016, l’ex-primer ministre Matteo Renzi dimití hores després del tancament de les urnes en el referèndum constitucional que ell mateix havia convocat, i que acabà perdent amb contundència.

Abans-d’ahir, en declaracions sobre els resultats de la votació, Renzi digué: “Quan un dirigent perd llustre, tothom comença a dubtar.”

No obstant això, Meloni s’ha compromès a continuar en el càrrec, i ha dit que el govern “honrarà el mandat” que rebé a les urnes.

La votació ha estat la culminació d’anys de campanya del centre-dreta italià per a controlar un poder judicial al qual sovint ha acusat d’extralimitar-se i de tenir simpaties excessives amb l’esquerra italiana. Aquests darrers mesos, la justícia italiana ha blocat els plans del govern de construir un pont de 13.000 milions d’euros que uneixi el continent amb Sicília, i també ha obstruït el pla de l’executiu per a deportar a Albània part dels sol·licitants d’asil que arribin a Itàlia.

Certament, l’òrbita de Meloni era conscient del risc d’una derrota a les urnes. La primera ministra provà d’avançar la data de la votació tan bon punt el suport a la reforma començà a caure als sondatges, però el president Sergio Mattarella li ho desaconsellà.

Amb més d’un 70% dels vots escrutats i el “no” clarament al capdavant, Meloni assumí la desfeta amb una breu publicació a X. “La sobirania pertany al poble, i els italians s’han expressat avui amb claredat. El govern ha fet allò que prometé; ha impulsat la reforma que vam incloure al nostre programa i l’hem defensada fins al final, tot deixant la decisió en mans dels ciutadans”, declarà, d’un jardí estant, en un vídeo que sembla que hagi estat enregistrat amb un telèfon mòbil. “Els ciutadans han decidit. I en respectem la decisió, com sempre l’hem respectada.”

Chiara Albanese ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb