09.02.2017 - 14:26
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
Les defenses de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau han mantingut aquest dijous que no van desobeir el Tribunal Constitucional (TC) ni van prevaricar amb la consulta del 9 de novembre del 2014 i han tornat a demanar l’absolució dels tres acusats.
Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina mantenen així les seves conclusions i les eleven a definitives una vegada concloses les compareixences de testimonis i les pericials, en la quarta i penúltima sessió del judici a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La defensa de Mas va insistir, en el seu escrit de qualificació previ al judici, que l’expresident no va desobeir perquè el Govern “va interrompre efectivament l’organització i gestió de l’anomenat procés participatiu” a partir de la providència del TC del 4 de novembre de 2014, cinc dies abans de celebrar-se.
Creu que no pot barrejar-se el fet de posar en mans de la ciutadania mitjans públics per fer un procés participatiu “emmarcat en una acció política completament lícita i defensable en qualsevol societat democràtica” amb el fet d’organitzar un referèndum oficial desobeint una resolució judicial.
La defensa de l’expresident també havia insistit que el TC no va donar “una ordre concreta, precisa i determinada” de suspensió ni tampoc amb un destinatari concret perquè es pugui aplicar un suposat delicte de desobediència.
“El senyor Mas va rebre una providència que ni tenia missatge, clar, ni es pot considerar completa per falta d’aclariment, ni concretava en la seva persona la responsabilitat d’adoptar una determinada conducta”, va valorar llavors la seva defensa, en un escrit que aquest dijous ha ratificat.
JOANA ORTEGA I IRENE RIGAU
La defensa d’Ortega va defensar en el seu escrit que l’actuació tant d’ella com de Mas i Rigau va ser “en tot moment legítima, democràtica, pública, transparent i respectuosa amb la legalitat”.
En particular sobre Ortega, el seu lletrat va sostenir que va ser legal perquè les tasques organitzatives són anteriors a la suspensió del TC i perquè el dia 9 de “l’execució de les votacions” es van encarregar els voluntaris.
La defensa de Rigau va assegurar en el seu escrit anterior al judici que en cap moment en les reunions que van mantenir des de la Conselleria d’Ensenyament amb directors se’ls va demanar que col·laboressin com a funcionaris públics en la consulta després del veto del TC, sinó que tot es va deixar en mans de voluntaris.
A més, considera que tampoc es va fer “absolutament cap actuació preparatòria o executiva del procés participatiu, que va ser gestionat íntegrament per persones voluntàries” i que aquest dia van votar 2,3 milions de persones expressant amb absoluta llibertat la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya.
