Marzà diu que bona part del canvi metodològic causat per la pandèmia es mantindrà

  • El conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana considera que la pandèmia ha accelerat els processos cap a una altra manera d'aprendre i ensenyar

VilaWeb
EFE
28.03.2021 - 13:57
Actualització: 28.03.2021 - 19:33

El conseller d’Educació de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, considera que la pandèmia ha accelerat els processos cap a “una altra manera d’aprendre i ensenyar” i assegura que l’educació, com el món, haurà canviat quan la pandèmia hagi passat. En una entrevista a EFE, Marzà ha assenyalat aspectes positius causats per la pandèmia, com ara la reducció d’alumnes a les aules, l’augment de professors, el canvi de la metodologia i l’impuls a la formació professional. En canvi, lamenta que l’impacte psicològic en alumnes i professors trigarà a desaparèixer.

Efectes col·laterals de la pandèmia

El conseller diu que ha mirat d’aprofitar la pandèmia per solucionar aspectes com ara una atenció més bona als alumnes, la innovació pedagògica, la renovació metodològica i les noves tecnologies. Són qüestions que “ja estaven en l’agenda i s’anaven desenvolupant, però és veritat que la pandèmia els ha donat com un impuls més sobtat perquè hem pogut desenvolupar més recursos per poder donar solució a la necessitat de la presencialitat i de l’educació com a benefici per a tota la ciutadania”. “Hem intentat de centrar-nos en allò que és important perquè aquest canvi servís ja per al que vindrà després, que és una altra manera d’aprendre i ensenyar, una altra manera de relacionar-nos”, sosté.

Aprenentatge transversal o enciclopèdic?

Marzà valora “l’esforç que ha fet el professorat per a adaptar-se a la nova situació, innovant i acompanyant més bé l’alumnat” i considera que aquest “canvi metodològic es quedarà”. En aquest sentit, ressalta l’ús de les noves tecnologies de manera integrada a l’aula “per a treballar de manera transversal, en equip, de manera cooperativa”, i defensa que la inversió en tauletes “es quedarà en els centres”. Igualment, considera que no es retrocedirà en l’organització per àmbits d’aprenentatge. “Que no sigui un aprenentatge enciclopèdic, sinó més competencial i cooperatiu, més transversal, per àmbits i no tant assignatura a assignatura”.

A més, reclama consolidar el finançament extra del govern espanyol perquè les comunitats autònomes gestionessin l’educació durant la pandèmia, i diu que en el cas del País Valencià ha permès de “tenir més professors –fins i tot dos per aula– i menys alumnes per aula”, cosa que, a parer seu, és clau. “Crec que s’ha vist clar que amb més inversió es pot tenir una educació més bona”, subratlla Marzà, per a qui també ha estat important l’empenta de la Generalitat a la formació professional, “que gairebé ha duplicat el pressupost”. “Això ha de quedar-se de manera estructural, perquè és molt important com a model de cohesió social que l’FP tingui aquest volum d’oferta”, assegura.

L’impacte psicològic de la pandèmia en els alumnes

Per al conseller, aspectes negatius de la pandèmia com és la sobrecàrrega de feina “pel canvi sobtat que s’ha hagut de fer” es podran revertir, però allò que troba més preocupant és l’impacte psicològic en professors i alumnes. “Aquestes seqüeles emocionals i psicològiques trigaran a desaparèixer i hauran de fer-ho, si ho fan, amb molta feina, i per això haurem d’acompanyar encara de manera més personal i amb més recursos els alumnes”, sosté. Per això diu que la conselleria ha començat un canvi estructural en el model d’orientació educativa, perquè l’alumnat se senti acompanyat. Finalment, quant a l’escletxa digital, Marzà diu que amb les trenta mil tauletes ja adquirides i els cinquanta mil ordinadors portàtils se suplirà tota la necessitat de connectivitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any