Màrius Serra irromp al teatre amb ‘Qui ets?’, la història del seu fill amb paràlisi cerebral

  • Joan Arqué dirigeix l'adaptació teatral de 'Quiet', deu anys després de la publicació del llibre

VilaWeb
Redacció
07.02.2019 - 17:00
Actualització: 07.02.2019 - 18:47

Màrius Serra arriba al Teatre Lliure amb l’adaptació de Quiet, el llibre més personal i vital de la seva carrera que enguany fa deu anys que es va publicar. L’obra, que es titula Qui ets?, explica les vivències i peripècies que Serra va viure al costat del seu fill Llullu, nascut amb paràlisi cerebral.

Joan Arqué dirigeix aquest espectacle, que s’acaba d’estrenar a l’Espai Lliure de Montjuïc. Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz es posen en la pell del mateix personatge, però cada intèrpret aporta una perspectiva diferent d’aquest alter ego de Màrius Serra. ‘Hem volgut donar-li una visió polièdrica, perquè tal com es plasma al llibre, segons les circumstàncies, una sola persona en pot ser moltes alhora’, explica el director del muntatge.

L’argument de la peça és el procés pel qual uns pares que tenen un fill que no progressa adequadament canvien la seva mirada sobre ell i sobre el món, explica Màrius Serra. Primer va ser el llibre, després van venir les lectures en veu alta d’aquest llibre i ara, finalment, arriba el relat teatralitzat. De fet, ha estat el mateix autor qui s’ha encarregat de l’adaptació teatral. La història es vehicula mitjançant situacions, que, segons Serra, més que no pas anècdotes, són categories amb una mirada social.

El muntatge teatral ha transformat el títol original del llibre, Quiet, per Qui ets?, amb la voluntat d’interpel·lar l’espectador. ‘El títol no és un mer joc de paraules, sinó la constatació que moltes vegades la vivència al costat d’un ésser diferent, com era en Llullu, actua de mirall davant tots els qui l’envolten’, explica l’escriptor.

Malgrat la duresa que pugui tenir la història, Arqué subratlla que no és cap drama, sinó una obra que aporta llum. En aquesta línia, Serra explica que tant el llibre com l’adaptació teatral tenen un to marcat pel contrast. S’hi parla d’aspectes tan contradictoris com complementaris, com ara el dolor i la joia, el dolor i el plaer i la llum i la foscor.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any