09.02.2017 - 19:17
MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
L’escriptora Marian Izaguirre torna a la novel·la amb ‘Cuando aparecen los hombres’ (Lumen), una història sobre el record d’una dona i com es construeix la identitat a través dels ulls de l’altre. “Si ningú et veu, no podràs construir la teva identitat ni ser tu mateix”, ha assenyalat l’autora en la presentació del llibre.
La desaparició de Teresa Mendieta marca la vida de Philippe, un mestre d’esgrima que dedicarà els seus últims anys a cercar la seva alumna. Amb la seva recerca, Philippe va descobrint parts ocultes de la vida de Teresa, qui paral·lelament anirà jugant amb els seus avantpassats per forjar-se una nova personalitat.
“La novel·la tracta sobre tot allò que aprofites per créixer i fer-te visible entre nosaltres mateixos. Ella té un model positiu que no sap que l’està seguint –Elizabeth, una dona muda– i un model negatiu, que és el de la seva mare, algú alegre i desenfadada però a la qual no vol assemblar-se”, ha explicat Izaguirre.
En realitat, ‘Cuando aparecen los hombres’ utilitza la tècnica dels miralls per mostrar al lector com varia la idea sobre una persona, depenent del punt de vista des del que es miri. “Hi ha un triangle en el qual entren la ficció, la realitat i la veritat. Per a mi, la veritat no sempre és el reflex de la realitat, i la ficció pot completar aquesta visió”, ha assenyalat.
De fet, en la seva reconstrucció de Teresa, Philippe arriba a afirmar que hi ha parts que s’ha inventat, que per Izaguirre són “de les millors pàgines del llibre”. Els silencis també ajuden a recompondre el personatge. “De vegades parlar d’un mateix només serveix per oferir trossos de mirall trencat que ofereixen una imatge falsa. Les paraules entorpeixen el so de la vida”, ha afegit.
PROTAGONISTES MASCULINS
Tal com indica el títol, en aquesta novel·la hi ha “grans presències” de personatges masculins, que es fan “visibles en tota la gamma de personalitats: lleials com un pare, els amants, els primers amors que es converteixen en llegendes i marquen una vida, els homes bons als quals es talla el pas, els homes nous que no deixes entrar a la teva vida…”.
No obstant això, Izaguirre atorga el protagonisme absolut a Teresa i reconeix que és una tendència que seguirà en els propers anys. “He escrit moltes novel·les amb personatges masculins, però segons avanço em sento cada vegada més propera als femenins, perquè m’és familiar”, ha assenyalat. Sobre com marquen els personatges masculins les dones, assegura que “igual que et pot marcar visitar un país estrany”.
TENESSEE WILLIAMS I DALÍ
A les pàgines de ‘Cuando aparecen los hombres’ es viatja a llocs com Catalunya, el País Basc o França i hi desfilen noms d’artistes com Tennessee Williams o Dalí, a més d’altres que se suggereixen com els de Truman Capote o Harper Lee. “Si parlen d’ells, sí que uso els seus noms, però si són els famosos els que han de parlar, utilitzo pseudònims: no els faré dir coses que no van dir”, ha assenyalat.
Izaguirre, que de totes les seves novel·les es queda amb ‘La vida cuando era nuestra’ que ha estat traduïda a diversos idiomes, ha apuntat que aquesta novel·la és “per a lectors exigents”, a causa de la seva estructura. “Jo sempre segueixo un manament que vaig llegir a Milan Kundera: les novel·les han de ser fàcils de llegir i difícils d’entendre”, ha asseverat.
Aquest treball és en certa manera una continuació del seu anterior treball, ‘Los pasos que nos separan’, ja que Izaguirre manté “el problema de la culpa”. I l’autora basca avança que el final de ‘Cuando aparecen los hombres’ podria servir de llavor per a la seva propera novel·la. “Per a la següent ha quedat el fil de les desaparicions i penso estirar-ne”, ha conclòs.
