Finalment, després de vuitanta-vuit programes, Marcel Arias s’endurà aquest vespre el pot de ‘El gran dictat’. 98.070 euros, el més alt de la història del programa. ‘Kagú’ és la paraula que li ha donat el triomf. Admet que no en sap el significat però, com moltes altres vegades, s’ha servit de la intuïció.

—El vuitanta-vuitè programa ha estat el de debò. Havíeu arribat a pensar que no guanyaríeu?
—Doncs sí, ho havia pensat moltes vegades per diverses raons. Perquè veia que hi havia rivals molt bons que em podien arrabassar el pot; i perquè en molts programes em quedava a una lletra i no se m’acabava d’alinear la sort per encertar les quinze paraules. Em pensava que em passaria com en Pau Sabaté, un concursant que va participar en moltíssims programes, però que va veure com li prenien el pot. Tenia el seu fantasma al clatell.

—Sou un malalt de les paraules?
—No estic al nivell d’en Màrius Serra, però suposo que sí. M’agraden molt els jocs: resoldre enigmes, videojocs, jocs mentals… Suposo que també tinc memòria fotogràfica i quan m’apareix una paraula poc comuna en un llibre o un joc, tinc facilitat per a retenir-la. També hi ha ajudat que parli anglès i alemany. El meu pare parla nou llengües i a casa sempre hem tingut interès per saber idiomes i autors de molts països… Aquesta inquietud m’ha ajudat.

—’Platihelmints’, ‘stakhanovisme’, ‘ilek-khan’ són paraules del cinquè nivell que heu arribat a encertar durant tot aquest temps. Les coneixíeu?
—No. Suposo que és intuïció. Òbviament, també hi juga un paper la sort. Per exemple, en el cas de ‘stakhanovisme’, havia llegit un llibre que es diu ‘Arxipèlag gulag’. És d’un autor rus i, evidentment, hi apareixen moltes paraules eslaves. Segurament no hi apareixia ‘stakhanovisme’, però haver llegit el llibre em va ajudar a deduir com s’escrivia.

'A 'El gran dictat' els de ciències tenim avantatge.'

—Sou biotecnòleg i curseu el doctorat a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell). Els coneixements científics us han estat essencials per a saber paraules en desús?
—Sí, i tant. Ser científic no vol dir que hagi de saber qualsevol paraula de biologia. Però, és clar, a la ciència moltes paraules tenen arrels gregues que es fan servir en molts altres camps. També reconec, i és una opinió que comparteixo amb molts altres concursants, que els de ciències tenim avantatge, perquè a ‘El gran dictat’ apareixen més paraules científiques que no pas paraules que no ho són.

—La paraula que us ha fet guanyar el pot és ‘Kagú’. Ha estat intuïció?
—I tant. No la coneixia i fins i tot he estat temptat de fer dues coses: primer escriure ‘Kegú’, amb e, i després treure la u i escriure-ho amb dues os. Però és que m’havia passat moltes vegades que, volent complicar-me, havia errat. De manera que he optat per fer-ho fàcil.

—Ja teniu pensat què en fareu, dels diners?
—Tinc pensat algun viatge llarg que m’agradaria fer, com ara agafar el tren transsiberià o anar a Costa Rica. A part això, no tinc projectes al cap, simplement viure amb tranquil·litat i suposo que tenir algun caprici de tant en tant. Tampoc no canviaré els meus hàbits perquè això què faig ja m’agrada.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb