19.11.2025 - 21:40
Cinquanta anys després de la mort del dictador Francisco Franco, encara hi ha milers de víctimes enterrades en fosses comunes. Una recerca de RTVE n’ha aplegades prop de sis mil registrades a l’estat espanyol, amb una dada contundent: és impossible de ser a més de cinquanta quilòmetres d’un indret on n’hi hagi hagut alguna. L’ONU calcula que hi va haver 114.000 desapareguts, i la recerca de fosses continua essent desigual segons la implicació de les administracions.
A partir de dades del Banc de la Memòria Democràtica, de la Generalitat de Catalunya, Memòria Democràtica de la Generalitat Valenciana, Memòria Democràtica de les Illes, Patrimoni Cultural del govern d’Aragó per la Franja i la Secretaria de Memòria Democràtica espanyola, veiem que al país hi ha hagut 1.681 fosses documentades.
D’aquestes, 1.011 no han estat intervingudes. Algunes són fosses comunes dins els cementiris que esperen una dotació pressupostària per a ser exhumades; algunes altres són dins els recintes, però no se’n sap amb precisió l’emplaçament exacte.
Una de les més importants és la de Paterna (Horta), amb 2.238 víctimes republicanes afusellades pel franquisme. Es calcula que pot contenir entre un terç i la meitat dels represaliats del País Valencià, i encara continua en procés d’exhumació. Ara com ara, les fosses més grans pendents d’obrir són la Pedrera del cementiri de Montjuïc, a Barcelona, amb 1.717 cossos, i la del cementeri de Lleida, amb 1.349.
L’èxit de ‘La invasió dels bàrbars’: la història de la postguerra que no han explicat a l’escola
Fora dels cementiris també hi ha fosses localitzades i algunes de documentades però encara no trobades, amb equips d’arqueologia treballant sobre el terreny. En total, 456 fosses han estat intervingudes, sigui amb exhumacions totals o parcials, excavacions sense resultat o processos de dignificació amb plaques i monuments.
La dictadura –i fins i tot després– va enviar una gran quantitat de restes de fosses i cementiris al Valle de los Caídos. Fou un trasllat en massa que va afectar de ple els Països Catalans: la majoria de víctimes hi van anar a parar sense consentiment ni coneixement de les famílies. Entre el 1959 i el 1961 es va concentrar el període de màxima activitat, tot i que els ingressos no es van aturar fins el 1983, quan s’hi va registrar el darrer cas: Juan de Álvarez-Cuevas i de Sisternes, nascut a Vilafranca del Penedès.
En total, 6.176 persones dels Països Catalans, provinents de 117 fosses, van ser traslladades al Valle de los Caídos, ara Cuelgamuros, on encara reposen barrejades amb desenes de milers de cossos més. Tot i que les restes procedents del Principat i del País Valencià són força repartides, el pes més gran prové de les comarques afectades per la batalla de l’Ebre, d’on van sortir més de quatre mil víctimes. Finalment, hi ha 97 fosses desaparegudes, majoritàriament destruïdes durant el franquisme per construir-hi damunt, fet que impossibilita saber on van anar a parar els cossos.
Paul Preston: “L’experiència de Franco consistia a exterminar la població indígena”
Una tasca encara activa
El País Valencià ha fet un pas endavant significatiu en la recuperació de víctimes. El 66% de les fosses comunes que hi són documentades ja han estat excavades i s’hi han localitzat 2.166 víctimes de la guerra i la dictadura. D’aquestes, 225 han estat identificades i 373 continuen en procés d’anàlisi.
A Catalunya hi ha 1.005 fosses documentades, una xifra que duplica de llarg les 505 que hi constaven fa uns quants anys. D’ençà que van començar les exhumacions sistemàtiques, s’han obert 137 fosses i s’hi han recuperat 1.023 cossos. El cens de desapareguts continua actiu: més de 8.000 familiars han aportat dades i mostres d’ADN per mirar de localitzar parents desapareguts.
A les Illes, el mapa de fosses es manté al voltant de 53 localitzacions, la majoria vinculades als afusellaments del 1936 i a la repressió posterior. Els experts calculen que hi pot haver més de tres mil víctimes desaparegudes. Fa tan sols tres anys, el 20 d’octubre de 2022, es va anunciar la troballa històrica de les restes d’Aurora Picornell, un dels grans símbols de l’esquerra mallorquina.
