Un manifest, la vella guàrdia i eleccions: la dissidència del PSOE es frega les mans amb el futur negre de Sánchez

Se li han acabat les vides, a Pedro Sánchez? Després d’acrobàcies impossibles i de resurreccions en circumstàncies inversemblants, la remor interna en alguns sectors del PSOE –més enllà de la vella guàrdia– comença a ser de final de l’escapada, de necessitat de canvi. Veuen el futur del partit en un atzucac fosc –tampoc no tenen cap pla ni cara per al postsanchisme–, mentre els sondatges alimenten un PP que serà ostatge de Vox.

La desfeta electoral a Extremadura ha col·locat Sánchez en la situació més incòmoda d’ençà que va recuperar la secretaria general del partit, l’estiu del 2017: els socialistes hi van perdre deu escons i més de 100.000 vots. Tot plegat, amb informacions constants sobre casos de corrupció i assetjament masclista que corquen l’entorn del president espanyol.

Tanmateix, Sánchez assegura que té la intenció d’aguantar fins l’últim moment de la legislatura –malgrat el trencament amb Junts i no haver aprovat cap pressupost d’ençà de l’octubre del 2022–, és a dir, fins l’estiu del 2027, i tornar-se a presentar.

“Passem un mal moment pels casos de corrupció i d’assetjament. No és fàcil, però estem acostumats a aguantar la respiració. Que apareguin pomes podrides, errors, és consubstancial a la tasca d’un govern. La cosa important és com hi reacciones”, deia fa poc un ministre –anònimament– al diari El País.

Ara, el sotrac intern al PSOE no pararà de créixer amb l’horitzó electoral terrorífic que s’albira. El diumenge 8 de febrer hi ha eleccions a l’Aragó, on es vaticina una nova trompada socialista. En aquest cas, amb la fins ara portaveu de la Moncloa i ministra d’Educació, Pilar Alegría, al capdavant. Una ferida que, si no hi ha truc de màgia d’última hora, no farà sinó envalentir encara més els crítics.

Les eleccions andaluses, previsiblement al juny, poden acabar d’intoxicar l’ambient a la seu de Ferraz. Andalusia, antic feu socialista fins el 2018, es tornarà a decantar per Juanma Moreno i el PSOE obtindrà, segurament, un resultat –amb la vice-presidenta i ministra d’Hisenda María Jesús Montero– de mínims històrics.

Un avançament electoral

Una de les idees que es valoren entre els sectors crítics del PSOE, sobretot municipals i autonòmics, és contenir els danys amb un avançament de les eleccions espanyoles, de manera que Sánchez entomi personalment la gran patacada –a diferència de l’estiu del 2023– i el partit pugui encarar les municipals i autonòmiques del maig del 2027 amb l’oportunitat de rebrotar.

“Em trobo una multitud de responsables locals i territorials que, amb crit contingut, desitgen que les generals no afectin les municipals ni les autonòmiques”, ha declarat el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, la cara més visible de l’oposició a Sánchez dins el PSOE.

De fet, l’estiu passat es van filtrar els àudios de la picabaralla que va tenir amb el ministre Óscar Puente al comitè federal. “Cal pensar en el futur del PSOE. I resistir, per molt valent que sigui, pot ser cavar un forat més profund”, va dir, abans de rebre una allau de crítiques de Puente: “Ni practico la hipocresia ni l’aguanto.”

El president manxec, molt afí als posicionaments més conservadors de les figures de la vella guàrdia –Felipe González, Alfonso Guerra i Juan Carlos Rodríguez Ibarra, entre més–, no és l’únic que ha rebut retrets i tocs d’atenció de Puente, que combina el ministeri amb funcions de gos de presa de la Moncloa.

Fa alguns dies, Eduardo Madina, que va perdre les primàries del 2014 contra Sánchez, va assegurar a la Cadena SER que “la legislatura està més que acabada” arran dels casos judicials que esquitxen el PSOE. “Qui està acabat ets tu. De fa molt de temps. Ara passeges el teu ressentiment per les tertúlies radiofòniques”, li va etzibar el ministre.

El que estás acabado eres tú. Desde hace mucho tiempo. Ahora paseas tu rencor por las tertulias radiofónicas. Ay tú, que te creías la esperanza blanca del socialismo español y has acabado de comentarista, pero sin canal propio. https://t.co/R6JlgwB6iz

— Óscar Puente (@oscar_puente_) December 17, 2025

Sense organització ni relleu

Els crítics del PSOE no tenen, ara per ara, una organització definida ni tampoc un lideratge clar. “El poder de Sánchez és molt vertical i, per tant, és difícil”, deia fa poc l’ex-vice-secretària del partit, Elena Valenciano, abans de reconèixer que, malgrat tot, hi ha moviments: “Una cosa és que formalment i oficialment no es faci i una altra cosa és que realment no es faci. Crec que sí que es fa i que hi ha molta gent parlant-ne.”

Alguns rostres socialistes que pensen en l’endemà del sanchisme són l’ex-secretari general del PSOE a Madrid, Juan Lobato; les batllesses de la Corunya i Palència, Inés Rey i Miriam de Andrés –l’ex-directora d’El País Sol Gallego va demanar fa poc que el relleu de Sánchez sigui una dona–, i alguns ex-diputats, com ara l’ex-batlle d’Alcanyís Ignacio Urquizu.

L’oposició a Sánchez no està unida i, fins i tot, hi ha recels entre alguns dirigents més joves pel to bel·ligerant dels membres de la vella guàrdia. El novembre passat, una seixantena d’antics jerarques del PSOE van fer un sopar de conjura al restaurant El Lurqués de Madrid després de l’homenatge a Javier Lambán al senat. “Hem de fer tot allò que sigui al nostre abast per exigir la convocatòria d’eleccions generals”, era la cantarella.

L’ex-ministre Jordi Sevilla és, sens dubte, qui ha deixat més clara la intenció d’unir els crítics. El 12 de gener presentarà un manifest per a exigir un gir en el rumb del PSOE, sobretot quant als pactes amb l’independentisme català i basc. Segons la premsa madrilenya, el text comptarà d’entrada amb una desena llarga de cares conegudes i s’obrirà a més adhesions.

Les signatures que s’apleguin d’aleshores ençà permetran de calibrar si realment hi ha una alternativa interna i força per a reclamar un avançament electoral. Ara, el to del manifest, que denuncia “la podemització del PSOE”, s’assembla molt al fil musical de la vella guàrdia. “No es tracta de llançar de manera immediata un torcebraç orgànic per carregar-se el secretari general, sinó d’estar preparats per a l’endemà”, matisa l’entorn de Sevilla.

“Tindrà un èxit aclaparador”, va ironitzar a les xarxes Óscar Puente quan es va saber que l’ex-ministre preparava el manifest: “Jo el convidaria a anar a les seus, que no trepitja des de la primera comunió, a recollir signatures d’adhesió.”

Yo le invitaría a que vaya por las sedes, que no pisa desde la primera comunión, a recoger firmas de adhesión al manifiesto. Va a tener un éxito arrollador. https://t.co/mNekSXs8pY

— Óscar Puente (@oscar_puente_) December 23, 2025

Sumar exigeix canvis al govern espanyol

El soci del PSOE al govern espanyol, Sumar, també pressiona Sánchez. En aquest cas, no per avançar eleccions, sinó perquè reformi l’executiu. La vice-presidenta Yolanda Díaz i la coordinadora general del partit, Lara Hernández, han demanat a Sánchez que passi a l’ofensiva política, en compte de “fugir endavant i negar la realitat”.

Sumar vol que hi hagi una transformació profunda del consell de ministres, un pas que el president –igual que la convocatòria d’eleccions anticipades– es nega a fer. De moment, només ha col·locat Milagros Tolón en el lloc de Pilar Alegría i ha designat la ministra Elma Sáiz de portaveu.

Sumar exigeix un canvi de rumb al govern espanyol –sobretot en política social– per a plantar cara al PP i a l’auge de l’extrema dreta. Tanmateix, lamenta que, fins ara, el PSOE continuï atrapat “en la paràlisi, l’immobilisme i l’autosatisfacció”. “Resistir no pot ser una estratègia”, retreuen a Sánchez.