Membres de Compromís impulsen un manifest per a una federació que doni “estabilitat” al partit

Uns quants membres de Compromís han impulsat un manifest que insta la militància i les direccions dels partits que integren la formació a aconseguir, abans no acabi l’any, una “unitat organitzada” amb passos clars cap a una federació que doni “estabilitat” i una “obertura real” amb espais de diàleg i corresponsabilitat amb els teixits populars organitzats i més forces polítiques progressistes. De moment, la carta té una quarantena de signants i en destaquen l’ex-batlle de València Joan Ribó i la portaveu de la formació a l’Ajuntament de València, Papi Robles, entre més.

“Compromís va sorgir com una aliança de tres partits en un moment on calia una resposta a les polítiques especuladores i allunyades dels interessos de la majoria, per ser una força política valenciana rellevant amb capacitat de transformació”, comença el manifest. “Eixa coalició de referents que tan útil ha segut estos anys, ha de donar un pas endavant per establir-se i estructurar-se definitivament.”

“Compromís pot defensar que l’única eixida al bloqueig actual de la política valenciana causat per l’actitud negligent del president Mazón i el Partit Popular arran de la DANA, així com per la insuportable incompetència del seu Consell i a l’amenaça de l’avanç de Vox, siga construir una convergència que, junt amb el PSPV, faça possible un altre govern d’esquerres […] Per això cal emplaçar també a altres forces d’esquerra a treballar en eixa direcció en proximitat i cooperació amb els teixits populars organitzats: moviments socials, sindicats, cooperatives, espais de pensament crític o assemblees ciutadanes.”

El text també diu que, en aquest context, Compromís ha de fer un esforç per millorar-ne l’estructura, per a fer-la més transparent, democràtica i robusta. És per això que proposen un seguit d’iniciatives: un acostament entre les forces que integren la formació i mecanismes de presa de decisió clars i eficaços; superar alguns biaixos de desconfiança mútua; el desenvolupament de la implantació territorial per a evitar la pèrdua de vots a causa de l’absència de Compromís en moltes comarques i ciutats mitjanes; una formació i integració adequades, professionalitzades i modernitzades de quadres i una participació efectiva; un retiment de comptes regular; i un treball de proximitat als barris i pobles.

“Perquè tot això siga possible, l’essencial és una clarificació a llarg termini de les nostres definicions ideològiques i polítiques, que en aquesta etapa no poden satisfer-se amb eslògans envellits, llocs comuns o la confiança abstracta en lideratges carismàtics […] Això demana també, la definició sobre la futura estructura de l’estat, en trànsit de recentralització; les opcions per una Unió Europea més unida, segura i solidària i l’examen seré de l’ascens dels populismes, i ha d’unir-se a una revisió general del nostre Programa per al País Valencià: l’agenda valenciana no pot concebre’s com un fòssil que mai canvia, sobre el qual abocar laments i queixes, sinó com el fruit de l’anàlisi de les grans qüestions que té plantejades el poble valencià, especialment els més vulnerables […] Tot plegat, des de la unitat orgànica i amb obertura real al país, per escoltar i incorporar el saber col·lectiu i existent.”