Lojze Peterle (Čužnja Vas, 1948), fou el primer primer ministre de l’Eslovènia independent. Era el 1990, el mateix any que va ser nomenat president del Partit Eslovè Demòcrata-cristià. Va viure directament els fets del juny del 1991, la intervenció armada de l’exèrcit iugoslau contra la proclamació de la independència d’Eslovènia, que va menar a la Guerra dels Deu Dies, durant la qual hi va haver seixanta-dos morts.

Lliçons d’unilateralitat: com ho han fet els altres països?

Avui Peterle és eurodiputat pel partit conservador de la Nova Eslovènia, integrat dins el grup del Partit Popular Europeu. Hi hem tingut una breu conversa telefònica, durant la qual ha deixat clar que la via eslovena, tant criticada ara pel PP espanyol, Ciutadans i més partits espanyols i del Principat, fou pacífica i democràtica. I recorda que la violència que hi va haver els va venir imposada per la reacció autoritària del govern iugoslau, que féu ús de l’exèrcit.

El PP i més partits espanyols han criticat la via eslovena per a assolir la independència perquè es va fer sobre seixanta-dos morts. Què en penseu?
—Pel que fa a la violència, voldria reiterar que teníem una constitució eslovena que donava el dret d’autodeterminació, és a dir, que teníem una base legal per a la nostra lluita per la independència. Vaig mirar de convèncer el primer ministre, Markovic, que ho féssim d’una manera pacífica i tanmateix ens van atacar. Eslovènia no fou violenta; vam intentar assolir la independència per vies pacífiques, però vam ser atacats per l’exèrcit iugoslau i, és clar, ens vam haver de defensar. La violència va venir de Belgrad.

Avui alguns partits espanyols han identificat directament la via eslovena amb la violència.
—No, no. Nosaltres teníem una base legal i hi va haver un atac militar contra Eslovènia. I ens vam defensar. I hi ha una altra cosa. Heu esmentat el nombre de víctimes; si nosaltres haguéssim estat violents hi hauria hagut milers de víctimes el primer dia de l’atac perquè vam ser atacats el dia de la proclamació de la independència, i vam utilitzar la mínima força, la necessària, per mirar d’imposar-nos per la via diplomàtica i la política, fins que més tard vam aconseguir un alto-el-foc amb la mediació de la Unió Europea.

Què en penseu que aquests partits diguin això, ara, de la via eslovena?
—No qualificaré aquestes declaracions. Però la veritat de la independència d’Eslovènia és clara: hi va haver víctimes perquè la violència ens va venir imposada.

Penseu que va ser un error que Eslovènia aconseguís la independència trencant la unitat de l’antiga Iugoslàvia?
—No, no fou cap error. Fou el desig i la voluntat del poble expressats en un referèndum. Gairebé un 90% de la gent va votar a favor de la independència. Hi va haver un mandat polític clar. Vam guanyar unes noves forces democràtiques en una Iugoslàvia no democràtica. Eslovènia va guanyar unes primeres eleccions democràtiques, gràcies a les quals vaig esdevenir primer ministre. I vam guanyar aquelles eleccions en què el principal punt del nostre programa era un estat eslovè democràtic. No ens penedim d’haver fet ús del nostre dret d’autodeterminació.

Editorial de Vicent Partal: La via eslovena i les manipulacions de La Vanguardia

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb