La llarga lluita fins a garantir el dret d’avortament a la Catalunya Central

Els col·lectius feministes celebren que ja es pugui avortar quirúrgicament a l'hospital de Manresa, però recorden que encara hi ha molts territoris dels Països Catalans on no es pot fer

VilaWeb
Marina Arbós
09.11.2021 - 22:38
Actualització: 09.11.2021 - 23:38

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Fins fa una setmana, l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa es negava a fer avortaments quirúrgics. A la capital del Bages només s’hi podien fer interrupcions de l’embaràs farmacològiques fins a la setmana nou i, de tots els hospitals de la Catalunya Central, només Vic en feia per la via quirúrgica. L’hospital de Manresa el gestiona la fundació privada Althaia, amb un patronat format per la Mútua Manresana, l’ajuntament de la ciutat, amb el batlle com a president, i l’orde hospitalari de Sant Joan de Déu. Sílvia Aldavert, coordinadora de l’Associació dels Drets Sexuals i Reproductius, en un article a VilaWeb, alertava que un dels problemes que té el país és que hi ha institucions hospitalàries concertades i de referència que, per la seva vinculació amb l’Església, no practiquen avortaments.

El fet de no practicar avortaments quirúrgics a Manresa obligava moltes dones que havien de fer o volien fer un avortament d’aquesta mena o bé a desplaçar-se fins a Barcelona o bé a optar per un centre privat. Finalment, el Servei Català de la Salut ha anunciat que la fundació Althaia habilitarà un espai per a aquestes intervencions i CatSalut s’encarregarà de designar els professionals que les duran a terme. Aquest acord arriba després d’una llarga lluita que han fet amb exigència col·lectius feministes i LGBTI de la ciutat i també el grup municipal Fem Manresa. És una victòria per als qui fa molt temps que lluiten per capgirar aquesta situació, però quin ha estat el camí fins a arribar-hi?

Diverses dones preocupades per la manera com s’havien gestionat els seus processos d’avortament van posar-se en contacte amb Acció Lila, un dels principals col·lectius feministes de Manresa. Clàudia Palà, membre del col·lectiu, explica que arran d’aquestes experiències plenes d’entrebancs van prendre consciència de la situació anòmala que es vivia: “Ens vam adonar que ni era un dret lliure, ni era gratuït.” Per a plantar-hi cara, el febrer del 2020 van seguir un pla de lluita per garantir plenament aquest dret a la Catalunya Central. Fins aleshores, tot i que feia anys que se sabia que no es podia avortar a Manresa, no s’havia abordat mai la qüestió seriosament. Per posar fil a l’agulla, van començar una campanya amb el lema “Els nostres cossos, la nostra decisió”. Amb la mobilització al carrer i amb perseverança, es van proposar d’assenyalar els responsables i posar fi a aquesta situació. Juntament amb l’Aldarull, un col·lectiu LGBTI, posaven sobre la taula un doble objectiu: garantir tant el dret d’avortar com el dret de “transitar”.

La lluita al carrer

El col·lectiu ha fet diverses concentracions davant l’hospital, actes informatius, encartellades, embustiades… i també accions més institucionals. Han demanat reunions amb el patronat d’Althaia i han fet un seguiment del procés. Les xarxes també hi han tingut un paper fonamental com a eina de pressió. “Etiquetàvem a Twitter dia si i dia també l’alcalde, la regidora de Feminismes i Althaia exigint una resposta, però ens han ignorat sempre –explica Palà–. Mai no ens han considerat un interlocutor vàlid.” Així descriuen la relació que, segons elles, han tingut amb les institucions cada vegada que han provat de posar-s’hi en contacte.

Tot i les apel·lacions reiterades a les xarxes i les accions als carrers, diuen que els sap greu que Marc Aloy, batlle de la ciutat per ERC i màxim representant del patronat de la fundació Althaia, no els donés, durant tots aquests mesos, cap resposta contundent ni els oferís cap compromís de canvi. Aloy, per contra, diu que no hauria tingut cap problema a parlar amb els col·lectius feministes. “Em reuneixo amb tothom i la porta sempre és oberta. No hi ha hagut una sol·licitud explícita, una petició formal. Han decidit fer una pressió al carrer totalment legítima”, afirma.

Un punt d’inflexió

Les respostes no van convèncer els col·lectius feministes. “També ens han posat excuses com ara que no tenien els professionals necessaris o que no tenien prou instruments… però és l’hospital de referència per a dues-centes mil persones i s’hi practiquen operacions molt més complicades”, afirma Palà. Va arribar un punt que van decidir de començar a assenyalar els qui consideren responsables, en cartells amb les cares, els noms i els cognoms de tots els membres del patronat.

Acció Lila va intervenir en un ple municipal el desembre de l’any passat. I aquesta intervenció va ser un punt d’inflexió. Palà diu que va ser arran d’aquesta acció que la protesta es va popularitzar. En aquest ple es va aprovar, tot i que esmenada, una moció presentada per Fem Manresa, conjuntament amb Acció Lila, per garantir plenament el dret d’avortament a la Catalunya Central.

Una comunicació feixuga

A partir d’aleshores, Fem Manresa ha preguntat, sistemàticament, al batlle, Marc Aloy, per la feina que feia el Patronat. El grup va optar per fer servir la pregunta del ple per a abordar aquesta qüestió perquè creien que calia fer-ho públic. “Fem política i era important que la gent sabés què passava”, explica la regidora Roser Alegre. També han escrit cartes obertes i articles a Regió 7 en què han explicat que tenen constància que Althaia ha practicat avortaments en casos excepcionals: “S’ha demostrat que hi ha personal, infrastructura, formació i instruments per a fer-los.” I sobretot, han explicat que el problema era de manca de voluntat i que una institució no té el dret d’objecció de consciència. Aquest ha estat el principal cavall de batalla durant tot aquest temps. La gravetat de la situació és que durant anys s’ha vulnerat un dret ciutadà.

Sobre els motius per a no fer avortaments quirúrgics a Manresa, Alegre creu que hi ha tingut un paper important el pes que té l’orde religiós de Sant Joan de Déu dins la institució. Alhora, explica que el patronat és un òrgan format majoritàriament per homes que fa molts anys que ocupen el càrrec. “És un problema que veuen molt lluny. Potser no se les havien plantejades mai, qüestions com aquesta”, afirma.

Portar el debat al cor de la política municipal

Fem Manresa assenyala que sovint han topat amb poca concreció o que directament no els han respost. “Ens hem trobat amb una manca de comunicació i de transparència per explicar que passava”, diu Alegre. El mes de juny passat, el grup municipal va denunciar l’ajuntament per omissió del dret d’informació a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació pública (GAIP). Tot i que la denúncia va ser admesa a tràmit, finalment el resultat va ser negatiu per a la formació.

“Hem fiscalitzat i hem demanat informació constantment per veure si realment s’assumia el compromís de treballar per a garantir aquest dret”, diu Alegre. El grup municipal va sol·licitar la convocatòria d’una reunió extraordinària del patronat amb un únic ordre del dia: garantir el dret d’avortament de les dones que tenen aquest centre com a hospital de referència. “Arran d’aquesta proposició, instem a cadascun de vostès, com a màxims responsables de la institució que representen, que es posicionin a favor de garantir els drets reproductius de les dones del nostre territori, tal com exigeix la llei”, escrivien.

La Fundació Althaia també va respondre a les demandes en una carta oberta a Regió 7. “Tenim el dret a viure amb respecte els principis i valors de cadascú –deia–. Això no ha de ser cap inconvenient per garantir, tot i que amb fórmules diverses, l’acompliment legal i el dret d’assistència de les persones, sigui quina sigui la seva situació o la seva realitat, buscant solucions adients i respectuoses amb tothom.”. I acabava: “El Patronat de la Fundació Althaia, a través del diàleg, aposta perquè entre tots treballem per continuar donant sempre la millor resposta possible a l’atenció de l’IVE. Aquest diàleg entenem que s’ha de desenvolupar amb el lideratge imprescindible del Departament de Salut.”

En aquesta resposta, el patronat obria una porta a la solució final, quan posat la Generalitat en el punt de mira. Marc Aloy, com a batlle i president del patronat, explica que des que va assumir el càrrec ha treballat per resoldre aquesta qüestió. “El meu primer patronat va ser el 7 de desembre 2020 i des d’aleshores vam posar sobre la taula aquest tema per trobar-hi una solució.” Explica que, malgrat el silenci, treballaven, però que és una qüestió que s’ha de portar amb discreció. “Ens vam comprometre a trobar-hi una solució i l’hem trobada”, diu.

Un llarg camí a recórrer: Pirineu, Urgell i Terres de l’Ebre, sense el dret d’avortar quirúrgicament

Per Aloy no és una anomalia que afecti Manresa i prou. “Hi ha molts territoris de Catalunya on no es poden fer avortaments quirúrgics i, fins i tot, en hospitals públics. Per això, nosaltres des del primer dia vam dir que això era una qüestió de país i que calia treballar conjuntament amb el Servei Català de la Salut”, diu.

En aquest camí, el moviment feminista, ha comptat amb el suport de més col·lectius de la ciutat, com ara l’Assemblea d’Afectades pel Masclisme i el Patriarcat (AAMAS), però també s’han coordinat amb grups de localitats com ara Moià o Sant Fruitós de Bages, que han compartit la mateixa causa.

“Estem molt contentes de veure que la lluita dóna fruits.” Així explica Acció Lila la rebuda que ha tingut la notícia segons elles. Malgrat tot, diuen que la victòria és parcial i que aquest dret resta per conquerir-se a molts punts dels Països Catalans. Al Pirineu, a l’Urgell i a les Terres de l’Ebre encara no hi ha la possibilitat de fer avortaments quirúrgics voluntaris. Aquesta iniquitat territorial encara força les dones i gestants d’aquests territoris a desplaçar-se i a assumir el cost econòmic d’aquest procés.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies