Llibreta de vacances de Carme Junyent (4): Abstractes

  • Sèrie d'estiu de Carme Junyent. Capítol 4

VilaWeb
Il·lustració: Tere Guix
Carme Junyent
03.08.2020 - 21:50

Abans-d’ahir parlava de les propostes de tasques durant el confinament i recordava que, mitjançant exemples, havíem constatat que en les llengües hi ha un mecanisme d’extensió metafòrica que fa que, a partir de termes referits a parts del cos (‘cara’), ens puguem referir a objectes (‘la cara d’una moneda’), conceptes espacials (‘la cara nord de l’edifici’), conceptes temporals (‘anem de cara a l’estiu’) i abstractes (‘fer bona cara’). Doncs bé, tal com van constatar ja fa molts anys els lingüistes Heine, Claudi i Hünnemeyer, aquest és un fenomen universal. Per tant, en totes les llengües trobarem exemples d’abstractes que s’expressen utilitzant termes que designen parts del cos, és a dir, en totes les llengües es pot expressar l’abstracció.

Ahir deia que és més fàcil crear un abstracte en una llengua bantu que en moltes llengües del món. Efectivament, les llengües bantus tenen un prefix específic per a crear abstractes, podem veure com funcionen a partir d’alguns exemples del suahili. Julius Nyerere va ser el primer president de Tanzània després de la independència, únic país d’això que en diem Àfrica subsahariana que va optar per una llengua africana com a llengua oficial: el suahili.

Eren temps de ‘socialisme africà’ i s’havien de crear nous termes per a explicar-lo. I ja ho sabem, o manlleves o crees. Nyerere va optar per la creació. En el cas del socialisme africà era fàcil: ‘jamaa’ era una forma d’organització tradicional, li afegeix el prefix dels abstractes i ja tenim el terme: ‘ujamaa’. Més imaginativa era la idea de ‘explotació’. Entre el manlleu i la creació hi ha un camí intermedi que és el calc, no agafes la paraula sinó la idea o l’estructura de la paraula (no diem skyscraper sinó gratacel). Doncs bé, per a l’explotació, Nyerere va triar el verb ‘nyonya’, li va afegir un sufix que indica professió, ‘nyonyaji’, i després el prefix que calia per a la persona (‘mnyonyaji’) o l’explotació mateixa (‘unyonyaji’). Què significa ‘nyonya’ és fàcilment deduïble si pensem que quan diem que ens han explotat fem servir expressions com ‘m’han espremut’, ‘m’han tret el suc’, ‘m’han xuclat la sang’, etc. ‘Nyonya’ vol dir ‘mamar’. Un explotador, doncs, és un mamador professional. I demà parlarem de la revolució.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any