Llibres que llegirem a partir del setembre

El setembre no solament marca la tornada a l’escola, sinó també la reentrada literària de l’any, que té la Setmana del Llibre en Català d’aparador de novetats més assenyalat. Abans de vacances, les editorials s’afanyen a anunciar les novetats que llegirem a partir del setembre. Aquests són alguns dels títols més destacats.

Ficció catalana

<Dent de lleó, de Dani Alba (LaBreu)
La nova novel·la de Dani Alba és una catarsi que esclata entre la malaltia i la passió, fruit d’una necessitat vital empesa per una circumstància extraordinària que hauria preferit estalviar-se.

Digue’ls que la meva vida va ser meravellosa, de Miquel Esteve (Navona)
Esteve reconstrueix amb precisió i sensibilitat l’encreuament vital entre John Maynard Keynes, potser el millor economista de la història, i Ludwig Wittgenstein, el jove i enigmàtic filòsof austríac.

El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca (la Campana)
Enjòlit amb aires de Dicker situat al poble alt-urgellenc d’Arcavell, escrit pel guionista d’El búnquer i creador d’El teorema del mico i d’El creador d’influencers.

Escenaris, de Toni Sala (l’Altra)
Nova novel·la i tancament de l’anomenada Trilogia del mal d’un dels autors més importants del catàleg de l’Altra Editorial. Una novel·la amb una mort com a desllorigador que parla del teatre, la vocació, la solitud i l’aïllament i els vincles que es formen entre les persones.

Fam, de Núria Busquet Molist (Periscopi)
Un monòleg al voltant de l’atordiment de la generació que va ser jove durant els anys noranta, i que ara s’enfronta com a adulta a l’amor, la maternitat, la identitat, la culpa, la crisi generacional, la salut mental, la saturació del sistema sanitari, la pressió estètica o les xarxes socials.

Gel a quaranta graus, de Laura Cera Brisa (la Campana)
Debut literari de la periodista Laura Cera, amb la història de la Laia, que a punt fer trenta anys veu que la seva vida no és del tot com se l’havia imaginada quan en tenia vint.

La calavera de l’apòstol, de Jaume Clotet (Columna)
Segona part del reeixit La germandat de l’àngel caigut. Quan un misteriós robatori a Sant Pere de Rodes desvela la desaparició d’unes restes arqueològiques de valor incalculable, el monjo de Montserrat Bernat Balaguer i la mossa d’esquadra Berta Bosch s’endinsen en una investigació que els arrossegarà molt més enllà que no s’haurien imaginat mai.

La desastrosa teràpia de la Sara Bonsom, de Mireia Giró (Univers)
La realitzadora i guionista de l’APM? i col·laboradora de Vostè primer, ofereix un retrat humorístic i crític de les relacions de parella actuals com a catarsi per a no morir de pena i de fàstic.

Les veus del foc, de Tània Soler (la Magrana)
Una novel·la que gira al voltant de com els silencis del passat deixen ferides que obliguen a cercar la veritat, protagonitzada per l’Eva, una jove fisioterapeuta que viu atrapada entre les ombres del passat i que manté una relació hostil amb el menjar i el seu propi cos.

L’home que va vendre el món, de Melcior Comes (Proa)
En Simó Diarte és un expert en comunicació i publicitat que treballa per a una agència multinacional. Rosa Dorca, una candidata a la batllia de tarannà populista, aprofita les seves idees sobre publicitat i cognició per impulsar la seva campanya electoral en una nova Barcelona amb canals navegables i pontarrons –com Venècia–, en plena deriva demagoga i alhora colorista i postmoderna.

Mercromina, d’Aida Sunyol (Edicions 62)
Guanyadora del premi BBVA Sant Joan 2025, el jurat en va destacar: “Una obra coral i urbana, ben construïda, escrita amb nervi, ritme i intel·ligència narrativa, que tracta les relacions 2.0 entre personatges joves instal·lats en la inestabilitat permanent, amb sentit de l’humor, visió trencadora, despreocupada i iconoclasta de la realitat actual.”

Polonesa, de Vicenç Villatoro (Proa)
Any 1991. La Guerra Freda s’ha acabat i el món ha canviat de dalt a baix. Un agent de la intel·ligència israeliana acut a una cita a Varsòvia –la ciutat on va néixer abans de l’Holocaust– amb un vell conegut que havia estat responsable del Llevant dins l’espionatge soviètic. Tots dos espies veterans hauran de trobar el seu paper en aquest món nou tan diferent del d’abans.

Ficció estrangera

Cop de llum, de Rita Bullwinkel (La Segona Perifèria)
Cadascuna de les vuit joves boxejadores adolescents d’aquesta novel·la hipnòtica té els seus propis motius per haver fet els sacrificis que l’han dut fins a Reno, Nevada, per a convertir-se en la millor boxejadora del país. En una sèrie de combats intensos i extàtics,  Bullwinkel dona vida als passats, presents i futurs de les competidores.

El cercle dels dies, de Ken Follet (Rosa dels Vents)
El gran autor de best-sellers Ken Follett s’endinsa, en la seva nova novel·la, en un dels misteris més grans de la història: la construcció de Stonehenge.

El darrer secret, de Dan Brown (Columna)
Nova aventura de Robert Langdon, el professor de simbologia religiosa de la Universitat Harvard protagonista de l’arxiconeguda El codi Da Vinci. En aquest nou lliurament, Langdon viatja a Praga, on un brutal assassinat desencadena el caos i causa la desaparició de Katherine Salomon, una brillant professora que és a punt de publicar un llibre amb descobriments sorprenents sobre la consciència humana, i amb qui acaba de començar una relació.

Els invictes, de William Faulkner (Edicions de 1984)
En el cor del Mississipí sacsejat per la Guerra Civil, Els invictes narra les vivències de la família Sartois, atrapat entre un passat esclavista i un futur incert.

Ferrocarrils de Mèxic, de Gian Marco Griffi (La Segona Perifèria)
Ambientada la República de Saló, és una novel·la tentacular, coral, d’amor i de guerra, de llibertat i tirania, d’italiana picaresca i misteris mexicans, plena de feixistes, nazis, desertors i partisans, d’una alegria que esclata com un big bang i d’una pena fonda com un forat negre.

L’aniversari, d’Andrea Bajani (Periscopi)
Guanyador del premi Strega, L’aniversari és la història d’un home que després de deu anys allunyat de la seva família, explica la història del seu desafortunat llinatge i desemmascara el totalitarisme i la violència que es poden viure entre les quatre parets d’una casa.

La guardiana, de Yael van der Wouden (Amsterdam)
Finalista del premi Booker, La guardiana relata la història d’Isabel, una dona de l’Holanda rural als anys seixanta, a qui la vida canvia de sobte quan el seu germà li demana que aculli durant una temporada l’Eva, la seva xicota, mentre ell és fora.

Lavínia, d’Ursula K. Le Guin (Raig Verd)
Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins que arriba el moment d’escollir pretendent. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps.

L’emperador d’Alegria, d’Ocean Vuong (Anagrama)
L’escriptor vietnamita torna amb un relat protagonitzat per en Hai, un jove que prova de trobar el seu lloc al món, i Grazina, una vella marcada pel passat i la demència. La seva relació, teixida entre confusions i moments de lucidesa, es converteix en un viatge inesperat pels laberints de la memòria i la identitat.

Assaig i no-ficció

Alícia al país de les idees, de Roger Pol-Droit (Edicions 62)
Considerada El món de Sofia del segle XXI, el reconegut filòsof i escriptor Roger-Pol Droit compon un fresc de la història de les idees de tots els temps. Un viatge apassionant a la recerca de la riquesa i la diversitat de les filosofies del món per a trobar resposta a la pregunta de com viure el present.

Ànima de república (1409-1714), d’Aleix Sarri (Comanegra)
Aquest llibre repassa els grans episodis i els protagonistes (des dels més cèlebres als més anònims) de la crònica política catalana d’aquests tres segles, que sovint són un mirall inquietant de la relació actual entre Catalunya i Espanya.

Com deixar de ser el teu pitjor enemic, d’Alba Cardalda (Rosa dels Vents)
La neuropsicòloga Alba Cardalda mostra com operen els nostres diàlegs interns i ens dóna les eines per a començar a tractar-nos amb l’afecte i l’amor que ens mereixem.

Dones en lluita, de Pilar Godayol (Raig Verd)
Escriptores, obres originals i traduïdes, centres educatius, espais intel·lectuals i projectes editorials del segle XX que han tingut un paper clau en la nostra cultura. Dones en lluita corrobora que el llegat feminista no és discontinu: les autores, traductores, crítiques, editores o activistes no han viscut i no  han escrit  aïllades, sinó  que han begut d’una tradició compartida amb altres intel·lectuals d’aquí i de fora.

Dones migpartides, de Ramon Solsona (Pòrtic)
Guanyador del premi Carles Rahola, Dones migpartides. Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament és un assaig que ofereix una mirada renovada i personal les novel·listes nascudes entre final del XIX i principi del XX, que van haver-se de fer forat en un sistema literari eminentment masculí.

El nom del pare, de Vanessa Springora (Empúries)
L’autora d’El consentiment, relata la descoberta dels seus orígens paterns, amb un pare tòxic, fantasiós i racista a qui feia deu anys que no veia, i un avi de la minoria alemanya dels Sudets txecs, que va aconseguir de sobreviure passant de col·laboracionista nazi a refugiat privilegiat a França.

Les cicatrius de València, de Víctor Maceda (Pòrtic)
Lluny d’aprendre dels errors de la riuada del 1957, el model de desenvolupament fomentat en l’últim mig segle ha assentat les bases d’una catàstrofe encara pitjor, la gota freda del 2024, amb més víctimes mortals, més impacte econòmic i, novament, una sensació generalitzada d’indefensió, i una sensació de canvi profund a la societat valenciana.

No va quedar res, de Maria Escalas (Ara Llibres)
El 8 de febrer de 1939, amb la guerra gairebé perduda, l’exèrcit republicà fa esclatar el polvorí emplaçat a l’església de Llers. En pocs segons, el poble desapareix del mapa.

Red flags, de Carla Vall i Duran (Columna)
A partir de casos reals, l’advocada Carla Valls analitza situacions que, d’entrada, podem acceptar com a normals, però que poden derivar en maltractament, i vol ajudar a detectar els senyals d’aleta que poden convertir una relació sentimental en una relació tòxica i d’abús.

Una òpera gastronòmica, de Marc Casanovas (Ara Llibres)
En aquest llibre, subtitulat Vida i mort de Ramon Cabau, ànima de la Boqueria, el periodista gastronòmic Marc Casanovas, autor de No sóc un dels vostres, reconstrueix la biografia d’una personalitat tan visionària com excessiva de la gastronomia catalana.

Reedicions de clàssics

Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera (Edicions 62)
Amb motiu dels cinquanta anys de la publicació de la novel·la més emblemàtica de Carme Riera, Edicions 62 la recupera en una nova edició, acompanyat de Gràcies, un volum de memòries literàries de mig segle d’escriptura.

Nabí · El veire encantat · L’oreig entre les canyes · La paraula en el vent, de Josep Carner (Edicions 62)
Al marge de l’edició en volums de l’obra completa, amb la reedició simultània de quatre dels llibres principals de Josep Carner –un dels poetes més importants de la nostra tradició– es vol posar remei al fet anòmal que no es trobin a les llibreries.

Poesia

Agafa la teva creu, d’Antònia Vicens (LaBreu)

Nou volum de poesia de la guanyadora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Antònia Vicens, cinc anys després de Pare, què fem amb la mare morta, premi Serra d’Or 2020.

Entre dues fosques, d’Antoni Vidal Ferrando (Proa)
El poeta mallorquí publica un llibre tan lliure com tots, que coincideix amb els seus vuitanta anys. Vidal Ferrando expressa el desconcert davant un món que ofereix horrors i meravelles, terres ermes i jardins.

Escomeses, de Ricard Ripoll (Edicions de 1984)
Guanyador del Premi de Poesia Ventura Ametller, Escomeses és el nou volum de poesia del professor i traductor Ricard Ripoll.