TEMA DEL DIA
Prepotència.
No ha estat un bon dia per al jutge Llarena. Dins la sala del Suprem espanyol, on ha citat Mireia Boya, ha exhibit molta prepotència, oferint delictes a la carta a la dirigent de la CUP perquè li plantava cara. Però fora de les parets de l’alt tribunal, i sobretot fora de les fronteres espanyoles, les coses són diferents. El seu informe enviat a la justícia alemanya, conegut avui, demostra la feblesa en què sustenta els delictes contra el president Carles Puigdemont, concretament el de malversació, admetent que no té proves. I, per si no n’hi hagués prou, avui també ha rebut un escrit de fiscalia belga perquè aclareixi de què acusa exactament els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, perquè ara com ara no veuen motius per a lliurar-los a Espanya.

Potser la prepotència que ha demostrat davant Mireia Boya és fruit dels nervis de veure com es desinfla internacionalment el seu relat judicial contra els dirigents independentistes empresonats o exiliats. No fa gaire per a un jutge, per a la seva credibilitat, que, davant la intervenció crítica d’una processada per desobediència, li ofereixi si vol que l’acusi de rebel·lió. És tractar el cas frívolament, com en una subhasta de delictes a la carta, com si fos fruit d’una decisió arbitrària que li’n pugui imputar un o un altre. És jugar amb la vida de la gent, perquè el delicte de desobediència no implica presó; en canvi el de rebel·lió pot arribar fins a trenta anys. Tot plegat reforça la percepció d’arbitrarietat que envolta tota la instrucció del jutge Llarena.

Aquesta percepció d’arbitrarietat creix com més va més, sobretot ara que ha de ser examinat per la justícia europea. El jutge té dificultats a argumentar l’acusació de malversació contra Puigdemont en un report que envia al Tribunal de Slesvig-Holstein, en què admet que no pot acreditar les proves que va adjuntar a l’euroordre i li trasllada el seu enfrontament amb Montoro, assegurant que és el ministre qui li ha de facilitar les dades. Alhora, de Bèlgica ha rebut una nova clatellada, amb una nota de la fiscalia que li recorda que no lliuraran els tres consellers per desobediència perquè en aquell país no és delicte ni per corrupció, perquè no hi ha base. Si Llarena no aconsegueix el lliurament de Puigdemont, farà el ridícul a escala internacional i, al damunt, es posarà en qüestió tot el seu relat judicial, també el que afecta els presos polítics.

De tota manera, Llarena encara té un roc a la faixa que pot fer servir aquesta setmana per dificultar el debat d’investidura de la setmana que ve al parlament: pot suspendre com a diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva aplicant-los la llei d’enjudiciament criminal, que preveu la suspensió automàtica en els processats per rebel·lió, com els cinc esmentats. Això obligaria els grups parlamentaris respectius a acreditar els nous diputats abans de dilluns 14 de maig, que és quan es preveu que comenci el debat d’investidura. És tècnicament possible, però veurem quin marge deixa Llarena.

MÉS QÜESTIONS
Comencen les rebaixes judicials pel cas Gürtel.
La fiscalia anticorrupció ha rebaixat les peticions de presó contra els principals implicats en la branca valenciana del cas Gürtel. La petició de pena per a Francisco Correa, cap de la trama, s’ha retallat de 22 anys a 7 i tres mesos. Als altres dos actors importants, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, conegut com ‘el Bigotis’, la fiscalia demana ara 13 anys i mig (22, abans) i 16 i mig (abans, 27). La rebaixa també afecta Ricardo Costa, ex-secretari general del PP valencià, que durant el judici va reconèixer que el partit s’havia finançat de manera irregular. El ministeri públic el premia amb una bona retallada en la seva petició de presó: passa de 7 anys i nou mesos a 4 i tres mesos.

El jutge envia a la presó la segona consellera del govern de Francisco Camps. L’ex-consellera de Turisme de la Generalitat valenciana Milagrosa Martínez serà la segona integrant d’un govern de Francisco Camps, després de Rafael Blasco, que entrarà a la presó per delictes de corrupció comesos mentre formava part del Consell. La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna de 9 anys de presó que el Tribunal Superior de Justícia valencià va imposar a Martínez –també ex-batllessa de Novelda i ex-presidenta dels Corts–, per haver arranjat contractes del pavelló del País Valencià a la Fira de València. L’alt tribunal ha confirmat íntegrament la sentència del TSJ valencià, que va condemnar a penes que oscil·len entre 3 anys i 13 anys de presó els onze acusats d’arranjar aquests contractes entre la Generalitat i la trama corrupta Gürtel per a la fira de turisme Fitur entre els anys 2005 i 2009.

Dimissions a TVE de València per la censura de la visita de Rajoy a Alacant. L’editora de l’informatiu del centre territorial de València de TVE, la periodista Arantxa Torres, ha presentat la dimissió per la censura d’un vídeo en que se sentia la secretària d’estat de Comunicació, Carmen Martínez Castro, adreçant-se amb menyspreu als pensionistes que es manifestaven contra Mariano Rajoy durant la seva visita a Alacant.  Concretament, Martínez Castro va dir: ‘Vénen ganes de fer-los botifarra i dir-los que es fotin’. Aquest és el vídeo censurat:

El govern espanyol denuncia als ajuts al català de l’Ajuntament de Pollença. El govern espanyol ha presentat un recurs contenciós administratiu contra les subvencions que des de fa vint anys dóna l’Ajuntament de Pollença als petits comerços que retolen en català. Són uns ajuts de poc més de 5.000 euros en total que, segons que explica el batlle Miquel Àngel March, ‘en cap cas no pretenen eliminar el castellà dels carrers del municipi’, que és el que al·lega l’advocacia de l’estat en el seu recurs. Concretament, l’advocacia de l’estat espanyol ha recorregut contra l’acord del ple de Pollença del 22 de febrer. En aquella sessió es varen aprovar, per unanimitat, les bases reguladores de les subvencions per als negocis que emprin, preferentment, el català en la seva activitat empresarial. És a dir, pel fet d’usar la llengua pròpia de les Illes a rètols, etiquetes, documents o cartes de restaurants. El recurs ha aixecat una forta polseguera política. La consellera de Cultura, Fanny Tur, ha acusat el govern espanyol de ‘voler obrir un conflicte on no n’hi havia cap’. L’Obra Cultural Balear ha demanat al PP que ‘no instrumentalitzi l’advocacia de l’estat per interessos partidistes’. La major part de partits, llevat del PP, ha refusat el recurs.

Andorra acollirà refugiats a partir del setembre. El govern ha signat un acord amb la comunitat de Sant Egidi que permetrà d’acollir refugiats a partir del mes de setembre. El primer grup d’arribar-hi serà un de vint sirians provinents dels camps de refugiats del Líban. Amb aquest protocol, la comunitat de Sant Egidi es compromet a fer els contactes necessaris al Líban i acompanyar Andorra en el procés d’acollida i integració dels refugiats. La llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries estipula un seguit de criteris per a acollir-se al pla, entre els quals es destaquen la possessió d’un document d’identitat expedit per una institució internacional i el coneixement del castellà, el francès o l’anglès per part d’un dels membres de les famílies. Així mateix, obre la possibilitat d’acollir gent en situació de vulnerabilitat, com ara les víctimes de maltractaments o discapacitats. ‘La voluntat comuna de la comunitat de Sant Egidi i del govern és que aquesta acollida es pugui fer efectiva i aquestes persones puguin arribar de manera legal i segura a Andorra bastant abans que s’acabi l’any en curs. Ens hem proposat que sigui abans de principi del mes de setembre’, ha explicat el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot.

LA XIFRA
Milers
de nord-catalans han seguit avui la rua que s’ha fet pels carrers de Perpinyà per celebrar el retorn de la USAP a la divisió d’honor del rugbi. El recorregut ha estat ple de senyeres i alguna estelada que duien els seguidors. Heus ací vídeo de la rua:

TAL DIA COM AVUI
El 8 de maig de 1945
, mentre París celebrava la capitulació de l’Alemanya nazi, els habitants de Sitifis, a Algèria, sortien al carrer reclamant la independència. La manifestació, reprimida per l’exèrcit francès i milícies de colons, va esdevenir una matança, amb més de quatre mil morts.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.