L’interès creixent pel model Guissona de gestionar la immigració

Guissona (Segarra) és un poble d’uns 7.000 habitants governat per Jaume Ars, batlle de Junts. Més del 50% de la població són immigrats de fora de l’estat espanyol, hi ha una taxa de desocupació residual, pocs problemes de delinqüència, segons les dades dels Mossos, i un batlle que parla de manera tranquil·la i pausada, sense cercar culpables, i que dóna importància a la llengua catalana per a cohesionar. Un batlle que no bada amb les segones generacions (els nascuts aquí, tan diferents dels seus pares) i que parla de corresponsabilitat dels qui acollim i dels qui arriben. Un poble que fa anys que rep immigració. Aquest model Guissona ahir es va convertir en el gran protagonista del debat “La immigració als països avançats: problema o solució?” organitzat pel Cercle d’Economia, moderat durant una hora i quaranta-cinc minuts per Nacho Corredor, i que podeu veure sencer ací:

Guissona va destacar en aquest debat, si hem de fer cas de les preguntes del públic, que es va interessar sobretot per aquest model, que també va despertar l’elogi de més membres de la taula. Un debat que va demostrar que hi ha moltes mirades, a vegades contradictòries, ahir representades per quatre batlles: Jaume Ars (Junts), batlle de Guissona, amb 7.800 habitants, dels quals més d’un 50% són immigrants de 43 nacionalitats. Marc Aloy (ERC), batlle de Manresa, de 80.000 habitants, un 21% dels quals són immigrants de 107 nacionalitats; Xavier Garcia Albiol (PP), batlle de Badalona, de 225.000 habitants, dels quals un 16% són immigrants; Eva Menor (PSC), batllessa Badia del Vallès, de 13.000 habitants, dels quals un 5% són immigrants de fora de l’estat espanyol. A Catalunya la mitjana és del 28% d’immigrants de fora de l’estat espanyol.

D’entrada, s’han de destacar les paraules que va dir al torn del públic Jaume Lanaspa (“No es deixin arrossegar pels arguments de l’extrema dreta, que són mentida”) i les que va afegir Eva Menor (PSC): “Jo no puc estar d’acord amb la fotografia que ha fet l’alcalde Albiol del problema. Ho comentava abans l’alcalde de Manresa, aquesta hipocresia entre cometes de dir tots volem immigració, però alhora en el mateix raonament lligar immigració amb delinqüència, immigració amb problemes socials, immigració amb el fet de no respectar els nostres valors, que són els bons i de la societat acollida.”

Garcia Albiol, efectivament, havia engegat el debat posant èmfasi en la delinqüència lligada a la immigració, cosa que després va negar haver fet. Albiol, alhora, al final del debat va estar a favor de catalanitzar els immigrants, entenent per catalanitzar que aprenguessin la llengua catalana. Eva Menor, la seva rival dialèctica, va dir que ella, nascuda a Madrid, no era catalana, havia arribat a Catalunya el 1997, i no es trobava “còmoda” amb la paraula. Tot això dit en perfecte català. Un debat, en fi, que fora de context pot servir per a titulars acusadors cap a totes bandes. Però si alguna cosa es va veure en el debat d’ahir és que es pot parlar d’aquest fenomen amb batlles que no encenen els ànims, i amb mirades més centrades en xifres que no en opinions.

El model Guissona

Parla Jaume Ars (Guissona): “M’agradaria parlar de xifres objectives, perquè penso que amb l’objectivitat és quan podem tenir més serenor: Guissona, amb una població de 7.800 habitants, té un 52%-53% d’immigració, de 43 nacionalitats, i en aquests moments tenim 2%-2,5% d’atur, un atur residual. A què es deu aquesta realitat? Es deu a una gran empresa, que és BonÀrea. I als anys noranta és quan Guissona fa un creixement exponencial i passa de 2.500 habitants a 5.000 i després a 6.000 habitants. I ho fa amb contractes en origen. BonÀrea es desplaça a Romania, a Ucraïna, al Senegal i llavors és quan comencen a arribar aquests contractes en origen acordats amb el govern espanyol. La comunitat d’Ucraïna (1.200 persones) és el grup més nombrós, i Romania una mica menys. Després ja tenim el Senegal, Bulgària i el Marroc […]. Tenim una taula de cohesió que per a nosaltres és la gran eina per a la convivència i per a avançar en, jo no diria acollida, sinó en cohesió social. I vull afegir que poder tenir aquesta diversitat no és tant un repte com una oportunitat. A Guissona la piràmide d’edat la tenim invertida. La població més nombrosa, del 40% o 45%, és de franges d’edat entre zero anys i trenta.

Per acabar, nosaltres els garantim la llengua catalana, i en aquests moments fem sis cursos de llengua catalana per a tots els nouvinguts […]. A Guissona els fills d’aquesta segona generació, de 0 a 15 anys, els veuríeu pel carrer parlant un català perfecte, i les diverses comunitats que hi ha (romanesa, ucraïnesa, francesa) utilitzen el català per comunicar-se entre ells.”

Altres realitats

Però passa que no tots els immigrants arriben a Catalunya amb un contracte sota el braç, com a Guissona,  ni parlen català entre ells, com a Guissona, perquè no els garanteixen el català. D’entrada, molts immigrants arriben sense contracte i resten en una situació que no és tan fàcil de gestionar.

I ací el batlle de Manresa, Marc Aloy (ERC), també va ser contundent enfront de la queixa clàssica d’Albiol (immigrants sí, però amb papers): “La llei d’estrangeria és una llosa per a la gestió del fet migratori, i es va fer quan governava un senyor que es deia José María Aznar. I bàsicament diu que durant tres anys no podeu regularitzar la situació. Per tant, en tot cas s’ha de fer fora [l’immigrant], però tampoc no s’ha fet fora ningú. I el partit socialista, que també ha criticat molt la llei d’estrangeria, ha fet un petit matís que em sembla que en lloc de tres anys són dos i mig, però no gaire cosa més. Per tant, és un repte que tenim pendent i que el patim moltíssim els municipis.”

És a dir, la realitat és molt més dura que a Guissona: “No pot ser que tinguem persones que arriben al nostre país i que els diem: ‘Durant tres anys no podràs fer absolutament res.’ Ja em direu què faríem nosaltres si durant tres anys no ens deixessin treballar ni contribuir a la hisenda, pagar els impostos ni tenir habitatge”, deia el batlle. I afegia una altra queixa: “No pot ser que hi hagi ciutats que acullin moltes més persones que unes altres. Nosaltres tenim moltíssimes places d’acollida [a immigrants] perquè l’estat ha dit que a Manresa hi ha una entitat que s’ha ofert. Però nosaltres no tenim més eines que les altres ciutats per a donar resposta a aquesta situació. Per tant, és imprescindible que l’estat procuri una distribució equitativa del fet migratori i dels recursos per poder donar solucions. Si no, els municipis estem perduts.” El batlle, a més, va ser qüestionat al torn de preguntes per una periodista d’El Periódico que li demanà per què tardava tant a empadronar immigrants, com algunes ONG han afirmat que passa a Manresa i Badalona. Aloy va respondre que si l’immigrant té contracte de lloguer o de compra abans d’empadronar-se és molt fàcil, però si no, tot és molt lent, i han de fer visites que demostrin que viuen a la ciutat i que havien tingut un pic d’arribada que els feia anar tard, però que ara ja no. “Com veieu, el PP i ERC tenen problemes comuns”, deia somrient Albiol.

El batlle de Guissona va dir que ells fan empadronament lliure, i que els inspectors sí que volen saber on viu la persona, per assegurar-se que en un mateix pis no hi visqui moltíssima gent. “L’empadronament lliure garanteix la targeta sanitària, l’educació i la sanitat.”

Eva Menor, batllessa de Ciutat Badia, del PSC, gestiona la ciutat amb menys immigració de fora de l’estat (un 5%) de tots els presents, i és qui es va enfrontar més directament amb Albiol, recordant-li que al seu municipi també té problemes de convivència, tot i una immigració baixa, i que el masclisme que Albiol imputava als immigrants també existia en la societat d’acollida. I va deixar anar aquesta frase: “Jo felicito l’alcalde de Guissona, que ha fet una exposició molt bona de com tractar la immigració.”

Catalanitzar

“Sóc l’Oriol, estudiant de la UPF. Voldria agrair la tasca catalanitzadora del batlle de Guissona. Si creem aquest sentiment de nació amb els immigrants, creuen que seria molt més fàcil la inclusió dels col·lectius a la població? Si veig un immigrant que em parla català, jo em poso content. Aconseguiríem una població més cohesionada?” Aquesta pregunta (1 hora 36 minuts 11 segons) va suscitar uns interessants minuts finals de debat.

El batlle de Guissona, va demanar: “Especifica’m catalanitzar. En quins paràmetres?” I el noi va dir: “En l’ús de la llengua catalana. I fins i tot en el que ha dit alcalde Albiol, no adaptar-se als nostres valors, sinó respectar-los.” El batlle de Guissona va deixar que responguessin els altres, i va callar.

Eva Menor: “Per mi el tema de la inclusió social és una altra cosa. La llengua és una altra cosa. Jo no sóc catalana. Jo no he nascut aquí. Visc aquí des del 1997. I jo a casa parlo castellà i no és un problema si sóc capaç de fer servir l’altre idioma. La inclusió és enriquir una societat amb moltes cultures. A mi la paraula ‘catalanitzar’ no m’ha agradat. Jo no haig de fer que qualsevol persona pensi com jo. És com si jo soc madrilenya i vinc a madrilenyar-vos. No és la cosa més correcta, i ho havia de dir perquè no m’ha agradat”, va dir amb veu suau i en perfecte català.

Albiol: “Crec que el noi ha utilitzat l’expressió ‘catalanitzar’ en el sentit positiu. No d’imposar un ideari. Si no de dir: ‘Si estàs a Catalunya, aprèn el català i aprèn el castellà.’ I ho comparteixo. La llengua és l’element de cohesió social més important. Jo he donat suport a Badalona a programes perquè els immigrants aprenguin el català. I el castellà, només faltaria.”

I el batlle de Manresa hi va posar humor: “Estaria molt bé que a Garcia Albiol el féssim ministre de Llengua. M’agrada sentir-ho. I voldria dir que quan he sentit el terme ‘catalanitzar’ m’ha fet una mica d’angúnia perquè hi ha alguns partits d’ultradreta catalana que l’usen amb connotacions molt diferents. Jo dic que la llengua és una eina de cohesió social importantíssima. I fa sentir-se part d’una mateixa comunitat. Qui va lluitar als anys vuitanta per la immersió en català van ser aquells andalusos que van entendre que per ser reconeguts ciutadans d’aquest país havien de conèixer la llengua. I que fos l’eina per a compartir.”

I tant, deia Eva Menor.

I un astut Jaume Ars va acabar el torn així: “Dades per a acabar que aporten serenor: a Guissona la primera generació no es queda. No tenim jubilats. Tornen al seu país. Una dada a tenir en compte i a estudiar.”