Teletreball

Els afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) derivats de la crisi del coronavirus a Catalunya eren ahir 718.801. Són treballadors de les 97.531 empreses que han presentat aquests expedients davant el Departament de Treball, segons les últimes dades. La gran pregunta que tots ens fem en aquests moments és quants d’aquests treballadors mantindran d’aquí a pocs mesos el seu lloc de feina i quants l’hauran de deixar, bé pels motius especificats en l’últim decret del 13 de maig, bé perquè l’empresa hagi de tancar.

Fins ara se n’han fet estimacions molt superficials, però sembla clar que el nombre de nous desocupats no serà precisament baix, i això voldrà dir que una bona colla haurà de reciclar-se, perquè les estructures de l’ocupació postcrisi probablement faran un canvi de certa importància en alguns sectors. Això implica que un bon nombre de persones haurà d’aprendre una nova professió.

A la píndola d’abans-d’ahir explicava la guia que ha fet la Cambra de Comerç per ajudar els estudiants en el moment de decidir els estudis, amb dades interessants sobre les feines més demanades, sous… Entre els destinataris  d’aquest informe hi ha precisament la gent que es pugui quedar sense feina i hagi de tornar a començar. Hi trobarà una referència de l’ofici o matèria que pot estudiar, que més s’adapti a les seves habilitats… i amb demanda al mercat. L’FP sembla una sortida interessant, la reglada per als qui tinguin més temps i l’ocupacional per a la resta.

En el cas de l’ocupacional, els cursos que ofereix avui el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) són 389 i proporcionen coneixements bàsics per a fer feines i oficis amb bona demanda de personal a diversos sectors. Solen ser cursos subvencionats i, per tant, gratuïts. I precisament aquí entrem en el nucli del problema. Una de les primeres mesures de l’estat espanyol per a fer front a la crisi sanitària fou de reduir el pressupost destinat a la formació ocupacional per al 2020. Això es traduirà en una retallada de més de 215 milions d’euros sobre el desplegament de polítiques actives d’ocupació, que equival al 55% del pressupost que el SOC destina a tal finalitat.

De fet, el decret del 31 de març estableix que, amb caràcter excepcional i per a fer front a la crisi originada per la Covid-19, ‘els ingressos derivats de la cotització per formació professional obtinguts el 2020 podran destinar-se al finançament de qualsevol de les prestacions i accions del sistema de protecció per desocupació’. Això vol dir desviar les cotitzacions per formació professional que aporten les empreses i els treballadors al sistema. La mesura ha aixecat una protesta molt forta de la Generalitat, les patronals, els sindicats, els ajuntaments, les cooperatives, les entitats del tercer sector i tota mena d’institucions, perquè deixava enlaire uns diners que es preveuen més necessaris que mai.

De fet, la inversió en formació ocupacional ja era notòriament insuficient abans de la crisi sanitària. I cal tenir present que en temps de crisi, la inversió en formació és imprescindible, car la qualificació dels treballadors serà una eina bàsica per a plantar cara a la crisi que tindrem després de la sanitària. De fet, totes les institucions esmentades creuen que, en lloc de retallar, és el moment d’augmentar la inversió en formació ocupacional i formació, en general.

El desviament d’aquests fons no és una cosa nova. Ho recordava la Cecot el mes passat: ‘No és la primera vegada que el govern de l’estat utilitza els fons de polítiques actives d’ocupació per a finançar subsidis de manera incorrecta. L’any 2018 patronals i sindicats van denunciar un ús indegut dels fons de formació per part del govern, que els darrers anys ha detret 5.000 milions d’euros per cobrir dèficit, i ha destinat els recursos a altres despeses diferents de la finalitat dels fons. Malgrat que la Cecot reconeix que és inqüestionable que la cobertura de les prestacions i subsidis de protecció per desocupació ha de ser una de les màximes prioritats del govern en aquests moments, també considera que aquesta situació no ha d’afectar mesures que amb tota seguretat seran més necessàries que mai per a reactivar la nostra economia. De manera que utilitzar els fons de polítiques actives d’ocupació per a finançar subsidis no sembla raonable.’

La Confederació de Cooperatives de Catalunya recordava especialment els col·lectius més vulnerables. ‘Subratllem que aquesta decisió representa un greuge vers la reactivació de l’ocupació, de les polítiques treballades en el marc del cooperativisme i de l’estratègia del conjunt del cooperativisme per mitigar els efectes que la pandèmia causarà sobre el teixit cooperatiu i l’ocupació cooperativa, especialment la de col·lectius més vulnerables.’ I així podríem esmentar les queixes de diverses associacions, totes amb el denominador comú de l’error que implica aquesta retallada.

En definitiva, és una decisió que fa mal perquè té una repercussió general i toca directament gent en situació de greu precarietat per motius diferents. És cert que el govern espanyol nega que sigui una retallada definitiva i la considera una ‘suspensió temporal’. Però la realitat és que ja han passat dos mesos d’ençà que s’establí l’estat d’alarma, i com més temps passem en la incertesa, pitjor. Cal esperar que el govern de Sánchez es faci enrere i aquests diners, que en realitat són molt pocs, puguin arribar –multiplicats– al seu objectiu, perquè hi haurà molts afectats en situació de primera necessitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.