La fiscalia veu un pla d’Oltra per a ocultar i desacreditar els abusos del seu ex-marit a una menor: “Se’n dedueix una directriu”

  • Es qüestiona per què la vice-presidenta del govern no va denunciar els fets a la fiscalia i a la policia

VilaWeb
Redacció
09.06.2022 - 18:17
Actualització: 10.06.2022 - 07:58

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de València ha fet publicat un escrit remès per la fiscalia en què considera que la vice-presidenta del govern, Mònica Oltra, va traçar un pla per a ocultar els presumptes abusos sexuals de l’ex-marit a una menor tutelada.

En el text, de setanta-una pàgines, a què ha tingut accés Europa Press, el tribunal estima que és un òrgan competent per a instruir el cas del presumpte encobriment dels abusos sexuals. El jutge instructor va sol·licitar formalment al TSJ valencià que investigués Oltra i alguns dels seus subordinats a la Conselleria d’Igualtat i més professionals que van intervenir en un l’elaboració d’un expedient intern.

En el text, la fiscalia desgrana per períodes com van succeir els fets i conclou que podrien ser constitutius de prevaricació, abandonament de menors i omissió del deure de perseguir delictes.

Després de l’anàlisi, el ministeri públic subratlla: “Es podria al·legar que algun funcionari, tècnic o psicòleg es va equivocar, però tots? Tots es van equivocar? Es dedueix, quant a indicis, l’existència d’una directriu d’actuació per part de tots de disminuir la importància i ocultar els abusos.”

El beneficiari directe, continua l’escrit, era Luis Eduardo, ex-marit d’Oltra, la superior jeràrquica dels funcionaris intervinents i beneficiària també d’aquesta conducta. Segons l’escrit, ocultar els abusos beneficiava el seu marit i la beneficiava a ella, que era un mitjà per a eludir les possibles responsabilitats polítiques o penals.

D’aquesta manera, diu, es dedueix una voluntat d’optar per obrir un expedient per desacreditar la menor i exculpar la Conselleria d’Igualtat, cosa que beneficiava l’autor material dels fets, Oltra i tots els intervinents.

I es torna a qüestionar: “Si tant d’interès tenia d’esclarir els fets, per què no es van denunciar davant la policia, la fiscalia i la justícia? Per què tots els intervinents, tret de la treballadora social, van negar credibilitat a la menor? Tots es van equivocar? És difícilment creïble”, remarca.

Una actuació incomprensible

La fiscalia detalla com la menor va relatar els abusos, el 13 de febrer de 2017, a una treballadora social i, d’aquí, els fets es van traslladar a cinc persones més sense que es denunciessin els fets: “Tenim, doncs, una actuació incompatible i incomprensible amb la gravetat dels fets”, afirma.

En aquesta línia, afegeix: “La Generalitat Valenciana té la tutela de la menor, es comunica que ha rebut abusos sexuals, i no durant poc temps, per part d’un educador en un centre d’acolliment i no tan sols no es denuncien els fets, sinó que tampoc no es posen en coneixement de la policia, ni de la fiscalia de menors. A més, al ministeri públic li resulta curiós que en les anotacions i texts en què es fa referència a l’educador no es deixi constància dels cognoms, sinó que únicament s’indiqui: ‘Luis R.’”

“L’escassa o nul·la voluntat d’esclarir els fets”

Els fets no van transcendir fins passats quatre mesos, quan la menor els va poder relatar a agents de la policia. “Fins llavors no ho van saber ni la policia, ni la fiscalia de menors, ni l’administració de Justícia. Aquests comportaments evidencien indicis que deixen entreveure novament l’escassa o nul·la voluntat d’esclarir els fets”, insisteix.

La fiscalia considera significativa també la finalitat de l’expedient que es va obrir el 8 d’agost de 2017, quan ja s’investigaven els fets: “Hi ha un indici evident que la finalitat de l’expedient no va ser d’esclarir els possibles errors en què poguessin haver incorregut les persones que exercien funcions públiques relacionades amb la tutela de la menor, sinó la d’esclarir la credibilitat del testimoni de la menor; tot això quan els fets ja eren investigats per via judicial, d’ençà del 28 de juliol de 2017.”

Fa uns dies, la defensa de la vice-presidenta va al·legar que no hi havia proves per a encausar-la, perquè les que s’havien practicat no concretaven quins fets havia comès ni per què serien il·lícits. La querella contra la vice-presidenta la va interposar l’associació Gobierna-Te que presideix Cristina Seguí.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any