La fiscal general de l’estat espanyol, que respon al nom de Consuelo Madrigal, va amenaçar ahir el govern i el Parlament de Catalunya, en presència d’un rei silenciós i hieràtic que cada dia s’entén menys que fa –ja no serveix ni per a pressionar els polítics perquè formen govern.

Parlant davant Felipe VI, la senyora Madrigal va dir, entre més frases d’una sorprenent incultura política i jurídica, que ‘no hi ha legitimitat fora de la que es fonamenta en la constitució (espanyola)’ o que ‘allò que allibera els ciutadans no és la llibertat, sinó la llei’. Barbaritats enormes que li valdrien un suspens fulminant en qualsevol facultat de dret que tingués una mínima reputació global.

Per rebatre-la avui no cal ni tan sols ser revolucionari. Perquè la senyora Madrigal, m’imagine que com qualsevol europeu mínimament il·lustrat, deu estimar i apreciar la vàlua del pensament de John Locke, aquell notable senyor mort el 1704 que els liberals de tot el món consideren el seu pare polític. I estic segur que l’ha llegit –no sé imaginar-me que un fiscal general d’un estat de la UE no ho haja fet. I com que ho deu haver fet supose que li’n deu haver cridat l’atenció aquella frase cèlebre que els polítics anglosaxons reciten de memòria: ‘Un govern no és legítim si no és conduït amb el consentiment dels governats.’

Podem discutir si hi ha legalitat fora de la constitució, terreny en el qual la senyora Madrigal no voldrà entrar de cap manera, però dir que no hi ha legitimitat fora de la constitució és una aberració monstruosa que sembla impossible que algú pronuncie en una reunió de magistrats i tots plegats no es posen a riure. I tant com hi ha legitimitat fora de la seua constitució! Perdone: i la constitució pot ser il·legítima també. O pot tenir aspectes il·legítims. Només faltaria! Fins i tot els tenebrosos teòrics del feixisme sabien fer una distinció tan bàsica com aquesta.

La legitimitat d’una proposta política no depèn mai de la legalitat. Altrament, com explicaria, per exemple, la senyora Madrigal l’evolució des dels Principios Fundamentales del Movimiento franquista cap a la constitució que diu que defensa tant. Les idees democràtiques no cabien en les institucions franquistes; i si ‘allò que allibera els ciutadans no és la llibertat sinó la llei’, com caram hem pogut arribar on som tenint en compte que la llei deia que no era possible?

Que l’estat estiga en mans de gent amb tan poc bagatge intel·lectual he de reconèixer que és una bona notícia, tanmateix. Perquè al cap i a la fi això ens aplanarà molt el camí. I per aquesta raó l’esperem, senyora. Però no les amenaces: esperem els seus actes d’inconsciència i la seua repressió. Tot i que, si sóc sincer, espere encara amb més ganes a veure quina cara hi farà vostè, quan la realitat i els fets li demostren que això que va dir ahir simplement no tenia ni cap ni peus.

 

 

[Si ens llegiu per la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per saber-ne més, aneu ací.]

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.