
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Dins l’independentisme hi ha un moviment notable que a la vegada és un gran símptoma d’incomoditat. Sobretot dins l’independentisme rupturista.
En aquest camp, Junts intenta ser-ne el pal de paller i és qui té en més punts, d’entrada, i la CUP ve de molt avall i, per tant, qualsevol resultat superior al del 2017 ja li serà bo. Però tots dos tenen un desgast visible: hi ha una part de l’electorat que ja no creu que es puga aconseguir res votant els partits de sempre. Per què no es va tirar endavant el 10 d’octubre o el 27 d’octubre? Per l’actuació dels Mossos o les denúncies de la Generalitat contra els manifestants, pel pacte a la Diputació de Barcelona, pel vot insensible contra la presidència de Jordi Turull quan era a la porta de la presó o per qualsevol de les petites i complicades misèries polítiques del dia a dia. I una de les incògnites d’aquestes eleccions serà, precisament, començar a saber quanta és aquesta gent en realitat. En nombre de vots, vull dir. Perquè una cosa és fer una candidatura, o dues o tres o deu, i una altra de ben diferent és tenir prou vots per a entrar al parlament.
Entre aquestes formacions, Demòcrates resta encara pendent de saber si arriba a un acord amb Junts o no. Primàries Catalunya ha triat els seus candidats en una votació en la qual han participat cinc mil persones, que és una xifra que no es pot menystenir. Roger Español serà el cap de llista de la candidatura, integrada bàsicament per represaliats i detinguts, i finalment ahir es va saber que Força Catalunya, el Bloc Sobiranista i el Partit Nacionalista Andalús formaran, com a resultat de les famoses converses de Donec Perficiam, una coalició que es dirà Unitat Primer d’Octubre. També vam saber fa uns dies que Albert Pont encapçalarà les llistes del Front Nacional.
Falta veure si encara hi haurà alguna candidatura més i, sobretot, quantes d’aquestes candidatures superaran el tall dels avals i tindran butlleta de votació el 14 de febrer. Però d’entrada és una evidència que el vot rupturista es reparteix en una autèntica explosió de propostes. Una explosió que, si per una banda, pot resultar fins i tot ridícula, per l’atomització inexplicable o pel caràcter excèntric d’algunes propostes, per una altra, també es pot mirar en positiu, des del punt de vista dels electors més que no pas de les propostes mateixes, com una mostra de la inquietud d’una part del país. Pressionar els partits grans d’entrada és bo.
I en aquest sentit, em sembla evident que un sector dels ciutadans respon a la bifurcació del moviment independentista amb una radicalització o un retorn a l’origen que, més enllà de les eleccions del 14-F, veurem si té un camí per a recórrer o no.
La raó d’aquesta radicalització cal anar-la a buscar, sobretot, a l’extrema violència quotidiana de l’espanyolisme, ofegadora. Però segurament també a la prepotència dels reformistes, sobretot d’alguns propagandistes d’Esquerra Republicana. Perquè és una prepotència que molta gent sent com una enervant crida oberta a la submissió. I la meua impressió és que és d’ací, d’aquesta ràbia barrejada amb inquietud i neguit, que neix la pressa que exemplifiquen tantes propostes electorals diferents.
I la qüestió és que, amb independència que puguem opinar que aquest és un fenomen necessari o una imprudència enorme, crec que hi ha en tot plegat un aspecte positiu que cal valorar. I és que tots aquests moviments, tantes ganes com es veuen de fer saltar el tap, equivocades en la forma i en el moment o no, són en definitiva també un símptoma, un altre, que tenim un gran país, inquiet. Un país que no es resigna mai ni davant ningú.
PS. Propose algunes xifres per a ajudar a situar el debat i aclarir per què dic que em sembla que no és gens probable l’entrada de noves forces al parlament.
A les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, pel nombre limitat d’escons en joc, és gairebé impossible d’entrar-hi, perquè la barrera teòrica del 3%, a l’hora de la veritat, puja molt més amunt. El 2017, per exemple, la CUP, tot i tenir el 5,04% dels vots a Lleida, no va aconseguir d’entrar-hi. En canvi, amb el 4,37% dels vots a Barcelona, va obtenir dos escons.
A Barcelona, doncs, hi ha més opcions reals d’obtenir representació amb un percentatge menor, però en canvi, el nombre de vots necessaris és realment gran, al voltant dels 70.000 o 80.000 vots –depenent sempre de quina siga l’abstenció. Dos exemples extrems serien que l’any passat, el 28-A, el Front Republicà va quedar fora amb 84.000 vots i una participació del 78% mentre que el 2010 Solidaritat va entrar al parlament amb 72.000 vots i una participació del 60%.
51 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
28.12.2020 | 22:15
Fa molt temps que responsables i càrrecs de partits polítics semblen voler ignorar tot el què ha passat. Especialment, què els ha passat als altres. I això no es pot fer. Perquè la memòria personal és duradora mentre que moltes de les promeses dels partits són molt evanescents. El que em sembla a mi és que molta gent té pressa, per recuperat el temps perdut. I això pot ser dolent, a curt termini; però és implacable, a més llarg plaç.

Francesc Xavier Bueno
28.12.2020 | 22:34
Prou fugir d’estudis. El mandat de les eleccions de 2017 era força clar: restituir el Govern legítim i restituir el MHP Puigdemont.
El programa era ben simple i comprensible per tothom: pel Poble català, per Espanya i pel món.
Simple i respectable, res més, potser no factible, però digne i intel•ligible per tothom.
Aquest era el programa de ERC JXC i CUP.
Després, 30 de gener de 2018, alguns (algú en concret molt traïdor i recargolat) es van desdir del seu mandat electoral i Vostè mateix el 01/01/2020 va beneir el pacte amb el PSOE.
Això és així i per això estan les hemeroteques (rellegeixi el que Vostè mateix va subscriure amb l’enemic, faci el favor, Sr. Partal), per fer memòria als desmemoriats que ara es fan els ofesos i volen confondre en un “Totus revolutum”.
Hemeroteca.
La intel·ligència no ens ha de fer perdre la humilitat, mai.
Qui hagi perdut el Nord que prengui vacances però sisplau que deixi de confondre i dir bajanades a destemps.
Per desbarrar potser millor callar.

Anna Linares
28.12.2020 | 22:56
Les preses no son mai bones, el límit que es van imposar el govern de Junts pel Si de 18 mesos per assolir la independència va ser en part el culpable del posterior fracàs!

PERE SIO
28.12.2020 | 23:01
L’esclat del rupturisme a l’independentisme es produeix quan els partits tradicionals PDCAT, ERC, han estat incapaços en els darrers anys de fer res més enllà de protegir la seva cadira i els seus sous.
I l’esclat agafa encara més força quan tothom comença a percebre que un dels partits que es creien puntals i amb forta representació com ERC, ens demostra que ens ha estat enganyant, ja que no són independentistes ni la volen.
A les properes eleccions qui no vulgui votar al MHP Puigdemont ja no té l’excusa de dir que ho fa perquè no vol donar el vot a Convergència.
I els promotors de totes aquestes llistes, a part de satisfer el seu eigo personal, saben perfectament que no tindran capacitat per fer ni decidir res. I si no són rucs saben també que la dispersió no afavoreix a l’independentisme.

Joan Fontcuberta
28.12.2020 | 23:07
Bona nit,
No vull escriure massa i cansar. Simplement tinc ganes de deixar anar una sensació que he tingut de fa temps: Que el Front no pogués treure representació i es pogués articular la força de la rebel·lió al seu voltant ha estat, al meu entendre, una de les pitjors notícies per als catalans. L’hauríem hagut de votar en massa i continuar la lluita amb el màxim de dignitat i coherència. I clavar, és clar, una bofetada a tots aquests que han denigrat el Parlament, els presos i les preses, els exiliats, els represaliats, tots els qui creiem i creurem en això ,…

Jordi Matas
28.12.2020 | 23:14
Es una autèntica pena que el vot independentiste estigui tant fracturat i dividit per questions viscerals de que un cau millor que un altre, o l´altre a dit no se què. Al final son 100000 o 200000 vots que es perden i que resten en l´objectiu d´arribar a xifres que no siguin discutibles per ningú. Desenganyem-nos! fins que no assolim vots i escons per sobre d´un percentatge que sigui clar a favor, no tenim prou força de majoria per dur al Pais enlloc. Cal ser més pragmatics!! saber què volem com a fí ultim. Jo demano que tots aquests Partits que Jo alguns ni els conec, pero que s´emporten bastants vots i que no arribaràn mai a ser res, sumin amb Junts per Catalunya. Que s´ajuntin si us plau! encara que us caigui malament un o altre, pero , si us plau! no volgueu “Ser” , perque ara cal “Estar”. Mireu com son les matemàtiques de la LLei electoral! no cal ser massa de numeros per entendre que aquests vots fan més força tots units a Junts per Catalunya que a soles. I també hauria de fer el mateix ERC, pero això ja es molt demanar. Gent de ERC!! feu numeros, es sencill. Anant tots plegats en una candidatura sumem més. Sino mireu que hagues passat les Eleccions pasades en el cas d´anar plegats, i si s´hagués seguit amb Junts per el Si. Vaig comptar 4 diputats i més vots. Junqueras i Aragonés, que no sou de lletres vosaltres! Pragmatisme si us plau!!

Lluí Mor
28.12.2020 | 23:26
CNI i Fondos Reservados, l’esclat del rupturisme beu d’aquestes fonts, aigua soterrada que prove de la meseta. Que en sóm de beneïts!! Encarà hi ha d’haber més símptomes?

Josep Gualló
28.12.2020 | 23:35
RECONEIXES QUE LA PREPOTÈNCIA D’ESQUERRA ELS HI POT PASSAR FACTURA
Des de la inhabilitació del MHP Torra el govern de la generalitat en mans d’Aragonès ha passat a ser tant desastrós com sempre a sigut el parlament en mans de Torrent.
Ahir, segons va informar VilaWeb, els experts van criticar amb molta duresa la pèssima gestió de la pandèmia durant les dues festes de Nadal passades i la falta de previsió, decisió i concreció de que es farà amb les que queden. Preveuen tots ells un desbordament sanitari important.
Ja sé que aprofitareu per dir que és electoralisme, per mi és un bany de realitat. El MHP Torra, que és qui en aquest moment te més experiència amb gestió i mes saviesa i coneixements que ningú, s’ha sumat a la critica.
Certament l’atomització de partits independentistes autèntics, neó autonomistes apart, fa molt difícil saber com es repartiran els escon dins l’independentisme. perquè, com molt be dius Vicent, i poses exemples per il·lustrar-ho, la influencia de l’abstenció, es clau a l’hora del repartiment.
També estic totalment d’acord amb tu, que aquesta atomització l’hem d’entendre com una forta inquietud popular per reforçar l’independentisme.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
28.12.2020 | 23:54
Comptat i debatut i espigolat des de València estant no queda una altra que:
1. Agombolar candidatures afins.
Què fan anant separadament Albano-Dante Fachín, Roger Espanyol i les CUP ?
I perquè van separats Albert Pont i Joan Canadell ?
Misteris del tercer mil·lenni, xe !
Estem tocats del perol, o què?
Què no s’hi veu ben a les clares que moooolts vots aniran a parar al fem?
Ens podem permetre aquesta follia….quan tenim la força de l’estat esperonant els partits declaradament ocupants españols i al neoautonomista ERC fregant-se les mans esperant que el vot espargit els done la clau que obri la porta dels CNI i els partits invasors españols?
ERC juga a fer la “síntesi” Kantiana entre oposats.
ERC s’ha aliat amb l’estat ocupant fent la mateixa operació que Jesús de Natzaret pactant amb el poder de Roma.
Judes Iscariot tenia raons de pes per a trair al traïdor Jesús de Natzaret. La qual cosa ni el salvà a ell ni al poble jueu de la anihilació i la diàspora.
Que votem ERC no és que no siguen independentistes, és que són uns suïcides d’ells mateixos i assassins de la nació a la qual diuen pertànyer.
2. Votar massivament Na Laura Borràs i En Carles Puigdemont és l’opció més decent i segura per poder salvar aquesta màtria del “Bon dia” i -alhora- evitar que els deshonrats d’ERC s’hi suIciden debades.
Josep Blesa (València)

Umberto Ciotti
29.12.2020 | 00:23
EN ESPAÑA (Y EN LA CATALUNYA CONTAMIDADA POR EL ESPAÑOLISMO) UNA IZQUIERDA DE UNA OBTUSIDAD Y UNA IGNORANCIA VERGONZOSAS EN SU SISTEMATICO DESPRECIO DE LA LIBERTAD Y LA VERDAD VALORES A FUNDAMENTO DE TODO AUTENTICO ORDENAMIENTO DEMOCRATICO
La vergüenza es la de los dirigentes de ER que desde tiempo se están comportando con aquellos mismos modos abyectos y aquella misma falta de escrúpulos morales que tanto caracteriza e identifica en modo inequívocable la psicología del fascismo que invariablemente se expresa y actúa conforme al lema que “todos los medios son lícitos para la conquista del poder”… En particular los más sucios y abyectos.
La bifurcación del independentismo de la cual Usted habla Sr. Partal ha habido lugar por el rechazo espontáneo del Pueblo Catalán (y no enducido por los dirigentes de JxCat que al revés siempre han hecho el posible para contener y minimizar públicamente las diferencias con ER) de aceptar de parte de los dirigentes de ER un comportamiento criminal que es lo mismo del opresor español…
Lo que extraña es su obstinación Sr. Partal en no querer reconocer las razones que empujan el Pueblo Independentista en su rebeldia contra los dirigentes de ER y en no ponerse, Usted también, a lado de la Dignidad humillada de este Pueblo que quiere llegar a la Independencia.

Lluís Paloma
29.12.2020 | 00:28
Bon editorial. Falta veure què traurà ERC, doncs en el fons tot es redueix a això: si anem decidits cap a la independència a base d’escombrar a ERC, o si repetim l’error de 2015-17 i dispersem el vot. De partits independentistes extraparlamentaris n’hi ha uns quants, per sort, però de parlamentari i amb possibilitats només hi ha JxC, que no és perfecte però que és el que tenim. No compto una CUP que va malgastar la seva oportunitat i que sembla tenir el mateix problema que ha tingut JxC durant força temps: dos projectes polítics clarament diferenciats dins les mateixes sigles (la síndrome PSUC). En resum: toca fer neteja al Parlament i a la Generalitat. Amb un perill per la banda unionista: el PSC no té rivals en el seu espai (si no hi comptem els altres partits que té només una mica més a la seva dreta, partits que per la seva banda estan en plena batussa). I un darrer detall: el carrer també ens hem d’organitzar, i d’una manera que els partits no ens la puguin fúmer enlaire. Un dels problemes amb l’ANC va ser no prohibir els carnets de partit als secretariats locals i al secretariat nacional, i amb això l’ANC és ara neutralitzada.

Miquel Amorós
29.12.2020 | 00:34
Bona nit tothom.
Vaig votar el Guti, en Ribó, en Maragall i el Carod. Després vaig votar la CUP a l’època del David Fernàndez.
El 21D vaig votar Puigdemont i ara també penso fer-ho.
Vull dir que sempre he votat més la persona que el partit.
Puigdemont,malgrat el seu gran error de no declarar la independència, com ell mateix reconeix, és la nostra gran esperança. La única. Malgrat el seu partit que ara ve molt reformat La divisió és un gran error, cap d’aquests partits aconseguirà entrar al Parlament, però us asseguro que sumarà en els vots independentistes.

Josep Maria Martín
29.12.2020 | 00:48
¿No és una realitat inqüestionable que l’estat ens vol fer desaparèixer com nació diferent d’Espanya??
¿No és veritat que volen destruí tota cultura no/castellana??
¿El resultat a la llarga que pretén el poder Ejpañol no serà un genocidi que monstruós (amb morts incloses)??
¿No estem ocupats militarment (i sense lleis propies) des del 1714??
Quan algun o tots aquests partits diguin aquestes veritats començarem a ser lliures. Per ara NO HO DIU GAIREBÉ NINGÚ.. I això vol dir que més aviat reculem igusl com recula aquella llengua que es DEIA català.
Si algun partit parla de totes aquestes veritats li diuen que és ultranacionalista identitari.

Núria Castells
29.12.2020 | 03:07
El 2017 molts volíem un país independent i sabíem que seria difícil però ho crèiem factible.
La repressió que ens ha sacsejat des de llavors -cada cop més virulenta- ens ha mostrat que caldrà pagar un preu més alt del que semblava.
Crec que, en el fons, la “divisió” està entre els que, atemorits, prefereixen conformar-se (i oblidar el somni, encara que no ho confessin) i aquells que en veient l’autèntica naturalesa de l’estat -més miserable, encara, del que semblava immediatament abans de l’1-O- pensen que és més necessari que mai de fer tot el possible per separar-se’n.
Si els partits que en aquest moment tenim a mà sembla, a la gent, que tenen mancances insalvables és normal que en vulgui fer de nous. Només és senyal que no s’han rendit.
Altres confiaran en formacions ja existents, tot i les mancances.
Sigui com sigui, si els independentistes empenyen, els partits i els líders o es reconstruiran o es crearan de nou.
El que decidirà és la determinació del poble.
Si hi ha determinació, hi haurà camí.
PD: Defensem la llengua!

Joan López
29.12.2020 | 04:54
Si al català,despres de totes les prohibiciòns que li han sotmes, a mantingut l’idioma ha sigut per l’estima a la seva llengua I al orgull qui fà la seus defense. Bè ara estem en altre defense I de nou hem de treure l’orgull I no pot ser que se hagi d’oblidar el 1-O o les atemptats del 17 d’agost al 2017 Barcelona I cambrils,per ser”amics”dels nostres enemics I això es la proposta de erc ,I no entenc perquè ho fan,com he llegit a un altre comentari,no mès Puigdemont I al nou partit Junts te la força I la gent per seguir lluitar hi ha altres partits molt independentistes,pero ni tenen la gent I tampoc la força que cal. I HAD A DREAM, que Junts al 14F assolirà 70 parlamentaris,I la proclamaciò del estat republica català es fara de nou I aquesta vagada sense recular.Somi doncs

Marcel Barbosa
29.12.2020 | 06:04
Bifurcació? No ha està sempre? Oblideu , un cop més; que és ERC qui no vol la unitat (curiós que cada moviment que fa, va contra la voluntat popular). Oblideu un cop més, de parlar clar. El poble català està format políticament, i no es deixa manipular per vosaltres-Comenceu a tenir por i veieu que l´independentisme creix i que aquells que no han obeit el mandat popular-ERC- rebrant i de valent.

Miquel Gilibert
29.12.2020 | 06:08
Es pot presentar tot tan positiu com vulgui, Sr. Partal, però és evident que si el que es vol és arribar a la independència, l’existència de 10 Fronts Judaics d’Alliberament Nacional enfrontats amb altres 10 Fronts Populars d’Alliberament de Judea l’únic que fa és que uns i altres es restin vots i al final cap no entri al Parlament. L’opció unionista està ben clara i els seus electors tenen coll avall que segurament optaran pe la baldufa ballarina en comptes del. molt rogallós Carrizona. No perquè no els faci basques tot allò que és català, sinó per una qüestió de mera economia electoral. I que VOX té assegurats una pila d’escons (4 o 5) entre altres coses perquè entre votar el PP o VOX, millor quedar-se amb l’original.
Mentre els enemics de Catalunya, de la tolerància, els apòstols del cinisme i els que desitgen trencar la convivència al so del “Vivan las caenas” no defalleixen i avancen amb pas ferm, nosaltres, com a bons gals de l’aldea d’Asterix, ens dediquem a esbudelllar-nos entre nosaltres com si no hi hagués món. I no només els dirigents, sinó la gent del carrer o la gent informada. En són la prova les contínues apel·lacions messiàniques al MHP Puigdemont i l’atac a ERC com si fos Satanàs que transpuen moltíssims dels comentaris d’aquest fòrum, sense una mínima autocrítica de tots plegats, un mínim intent de reconciliació o un mínim sentit de país. Si a Escòcia hi hagués 15 SNP o al Quebec 4 Partis Québequois, els referèndums respectius s’haurien fet “ad caelendam graecam”. Un simple càlcul de llei d’Hont demostra que 4 partits traient un 1.4%, que en total és un 5.6% tenen 0 escons, i un partit traient un 5.6% en té 10 o 12.
El problema és, com sempre també el capteniment que han tingut durant aquests anys. I ho sento, JxCat no ha estat un partit beatífic ni el MHP Puigdemont el Messies. Qui ha deixat que es colpegessin manifestants indefensos i ha permès que la ultradreta actués sense despentinar-se ha estat el molt JxCatià conseller Buch (el nou encara no té prou manifestacions atonyinadores per fer-se un nom, però amb l’assumpte Arasa ja apunta maneres). I ERC han estat una colla de calçasses que, a més han posat al front de les seves conselleries els més inútils que han trobat, han intentat controlar els mitjans via comissaris polítics tipus el mediocre Sol i han desplegat un sectarisme molt poc cristià i consistent- en teoria- amb els ensenyaments de MHVP Junqueras. Anb aquests curricula fa molta mandra votar-los en ells o als excel·lents revolucionaris de “Coronel Tapioca” de la CUP.
Depèn del dia que em llevi penso que el millor seria deixar-los a l’oposició a tots uns quants anyets encara que impliqui una davallada brutal de l’autonomia (per exemple via un Tripatit ERC-Comuns-PSC, o un bipartit ERC-Comuns o Comuns-PSC, citant només les opcions probables) o un govern directe dels enemics (PSC-C’s-PP), i en altres ocasions penso que potser el millor és votar l’opció majoritària que més emprenya a Espanya. Total, autonomia per autonomia, almenys votem algú amb qui no se sentin còmodes i que no els hagi pagat- de moment- gaires fantes. En aquest cas tindria clar que caldria votar Laura Borràs. Fer-ho, si arriba a Presidenta, ho farà si fa o no fa com els altres (canviant els sectaris i apparatxics d’ERC pels seus i amb exactament el mateix marge de maniobra que el MHP Torra, és a dir, no poder ni penjar una pancarta a favor de l’aigua mineral si al primer funcionari de tercera que passi pel davant no li agrada). Però almenys és més incòmoda per l’omnímode i omnipresent poder central que no pas el gris funcionari que és en Pere Aragonès o la força insuportable Marta Vilalta/Laura Vilagrà. Si més no podrem tornar a assistir indignats a la seva destució via les aciusacons fabricades sobre la seva actuació al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, arran de la condemna que sense cap mena de dubte es produirà, sigui Presidenta de la Generalitta o de l’escala, perquè Espanya porta la venjança fins el final. Jo ho diu el codi del legionari, que és el manual de tot el què és espanyol: “Si un legionario se encontrase en aprietos, gritará: A mi la legión !!. Y a tal grito acudirán los caballeros legionarios que escucharen el grito, y con razón o sin ella prestaran ayuda al camarada”.
Fora d’això, cap d’ells ens portarà a la independència ni revertirà (cosa que seria urgentíssim) via cap mena de política activa la gravíssima situació del català. O comencem des de la societat civil de forma unitària, generosa, pacient i ferma a treballar (i tindrem els fruits en una generació) o acabarem directament assimilats. A veure si ens hi posem d’una vegada

LLUÍS CASTILLO
29.12.2020 | 06:40
Fan mal les paraules de Miquel Gilibert, la veritat és molt dolorosa. Salut.

Anna CASACUBERTA
29.12.2020 | 07:18
El que seria més sensat seria que tots els partits rupturistes anéssin junts perquè no es perdés cap vot.

Bonaventura Casanova
29.12.2020 | 07:24
Per a aquells que ja anem tenint uns anys, aquesta situació de fragmentació política no és nova. Les primeres eleccions de la seva democràcia, diuen, els partits que posaven en qüestió el règim la esquerra del PCE eren moltíssims més que no ara els que es presenten a l’espai “rupturista”. Calia contar-se, deien. Ara toca fer el mateix, i aquesta situació es repeteix a totes les nacions en temps de crisis. La qüestió és com es sortirà i quan durarà. A la primera pregunta la resposta és clara: amb un tripartit PSC-Comuns-ERC. La segona ja no ho és tant, i dependrà dels següents passos que done l’independentisme, que caldria ja començar a configurar, i que hauria de ser una única candidatura que tingués passibilitat de derrotar el nou constitucionalisme que ara com ara representa PSC-Comuns-ERC. La errada durant la transició va ser que els partits contraris al règim del 78 o es van integrar o els seus militants se’n van a anar a casa. Recordem-ho per a que no ens passe e mateix.

Albert Miret
29.12.2020 | 07:50
Madrid compra a bon preu totes les deixalles que pot. És el seu negoci i sempre ha estat així des de fa més de tres-cents anys, i aprofiten que aquí ningú aprèn la lliçó, perquè el que ha passat amb l’ERC ja no pot ser més aclaridor. Ara, olorant el negoci, sense cap ideologia ni gens de respecte al poble català, hi ha molts vividors que s’hi volen apuntar a dirigir el res en forma de partidet subvencionat, mentre a Madrid li cau la bava veient que els que s’anuncien com a catalans, però només viuen aquí, compleixen la seva tasca de cada cinquanta anys -com deia aquell brètol-, i bombardegen Catalunya des de dins. Cal observar, però, que en tots aquests partidets fracturadors, només hi ha els quatre vividors de la subvenció mensual a la cúpula i quatre despistats més que es cuiden de destruir el Parlament i la societat. Duren el que duren, però mai duren molt. Observis l’enorme castanya que els caurà a sobre a aquells que només van néixer per destruir Catalunya anomenats “ciudadanos”, sense haver-ho estat mai. El negoci d’Espanya al que ajuden aquesta miríada de subvencionats és només aquest: Robar a Catalunya per a destruir Catalunya. Ara, que tothom voti a qui vulgui, però després que ningú somiqui perquè se sent enganyat, perquè ja estem farts de lamentacions estúpides.

Josep Morell
29.12.2020 | 08:32
Quan a Catalunya hi hagi un -UN- sol partit independentista voldrà dir que és vol de veritat la independència. Tal passa a Escocia amb el SNP, per exemple. La presència de dos o tres o , ara sembla, que fins i tot cinc o sis partits independentistes és una prova evident de que no es va en serio, de que l’unic que és vol és passar el rato o enredar.

Pep Agulló
29.12.2020 | 08:47
¿FRONT DE RUPTURA O REMEIS QUE SON VERÍ?
L’atomització de propostes rupturistes, si obtenen butlleta de vot; si els seus vots donen per un escó; o si simplement se’n va a la paperera, fent el servei a l’unionisme, són del tot nefastes per l’objectiu d’obtenir una majoria independentista que legitimi a la majoria de la societat catalana. Qui creurà que som una minoria nacional oprimida?
No vull ser pessimista, però en aquesta tessitura, quedarem lluny del 50+1 que veuen molts “spins doctors”. Això, en el pitjor dels casos, si no guanya una coalició unionista i governa un Iceta…
Si la raó d’aquesta radicalització és per una part la violència de l’Estat i per l’altra la deriva autonomista d’ER contra l’1-O, com en unes eleccions de segona volta, haurien de fer pinya amb els que propugnen la via unilateral de Junts per tal de tenir veu i vot al parlament.
Però, és clar, dins el dogmatisme del que creuen tenir la raó, demanar aliances per un objectiu comú, és demanar massa intel·ligència política….
¿O potser totes aquestes candidatures no aspiren ser més que bastons a les rodes com ha sigut la política de la CUP? Però inclús així, s’han de tenir escons al parlament…
Quant pitjor, millor?

Quim Paredes
29.12.2020 | 08:48
D’acord, però en el “PS” raones sobre el “vot útil”, i ja fa anays que hem experimentat que votar els “grans” partits tampoc ha sigut útil. Segurament cal alguna cosa més que els resultats d’unes eleccions autonòmiques per a resoldre el problema de l’independentisme, tot i comptant que el referèndum ja el vam fer, no ho oblidem.

jordi Rovira
29.12.2020 | 09:08
Penso que s’ha d’agrair la tasca editorial d’aquest portal. Elegància, finor, escolta i atenció són adjectius que s’escauen i que es donen com a resposta al “normal malestar”. Un malestar concretat en el concepte d’inquietud i matisat per l’avís de si serà o no, tal o qual, una bona estratègia de resposta. Resposta a una pressió buscada i cada volta més forta d’un espanyolisme descarrilat.
No estic d’acord amb la diferenciació entre rupturistes i reformistes. Penso que quan hem de filar tan prim, resta més retòrica que realitat. Tampoc és el primer cop que ho dic. Però sí és ben evident que la inquietud va pujant de to en tots els àmbits. No parlo només de política: política de partits, política de participació ciutadana, política d’entitats. També es pot estendre a altres àmbits de convivència: des d’un entorn laboral especialment tensionat, fins a més enllà. Valgui la observació per comparar-la amb la pretesa ruptura social provocada per 1-O; la tàctica dels carcellers sí és corrosiva, sinó preguntem-ho als companys del País Basc! Aquelles banderes que comentava l’editorial d’ahir, tenen un preu: desfermar tot l’aparell inquisitorial ( aquella història de la ortodòxia de què parlava el doctor Resina ) tan incrustat en la cultura hispànica. I de l’acció una reacció. Potser sigui: i de la reacció una contrareacció! Sortosament, Vilaweb escolta i acull. També acompanya. Cal agrair la observació a uns i altres: “Però segurament també a la prepotència dels reformistes, sobretot d’alguns propagandistes d’Esquerra Republicana. Perquè és una prepotència que molta gent sent com una enervant crida oberta a la submissió. I la meua impressió és que és d’ací, d’aquesta ràbia barrejada amb inquietud i neguit, que neix la pressa que exemplifiquen tantes propostes electorals diferents”.
Comença a ser hora que la disciplina interioritzada es deixi notar. I comença a ser l’hora de més escolta, i acompanyament. Sembla que ara, ens ho proven per aquí!

Josep Salart
29.12.2020 | 09:20
Comparteixo el comentari de F.X. Bueno. Del company comentarista Miquel Gilibert, pensant com pensa, potser que no es llevi fins el dia 15 de febrer i si llegim atentament lo que escriu l’Albert Miret, sap greu que no pugui repetir-ho des del altaveus del campanar de cada poble.
No es que el MHP “messiànic” Puigdemont es fes enrera, el que va passar es que el Judes de Sant Vicens dels Horts, a part de no tenir rés a punt, es passava el dia segant l’herba a sota els peus de qui treballava per aconseguir l’objectiu.
Per tant, si t’escoltes, si tens un moment de meditació pels teus actes, veuràs que has de recolzar als que t’han demostrat que pensen com tu, i has d’e-li-mi-nar amb totes les teves forces els que, dia rera dia, i no saps perquè tenen la mentalitat tant retorcida, treballen perquè els repressors et continuen xuclant la vida.
No cal venerar cap partit polític ni cap polític, simplement confiar amb qui et diu una cosa i li has vist en els seus actes, les maneres d’alliberar-te. Si tens dignitat, lluites, no et deixes trepitjar i t’hi fas amb força. Només de pensar que els castellans i els espanyols, sempre han trobat el traïdor a casa, no perds pas el temps pensant amb els catalano-espanyols, aquests són tarats irreciclables, vas de dret per inutilitzar al traïdor, el típic Duran i Lleida, el típic Junqueras.

Pere Grau
29.12.2020 | 09:43
Aquesta fragmentació del vot independentista pot posar en perill una majoria Clara al Parlament, però com diu el Sr. Amorós, aquests vots també compten a l’hora de saber quants som. Crec que el Sr. Paloma no s’experessa exactament quan parla “d’escombrar” ERC. A ningú no pot interessar-li que “s’escombri” aquest partit, perquè siguin quins siguin (i són bastants) els Errors dels seus dirigents, ens fem falta tots. En realitatg crec que són aquests dirigents els que estan escombrant el propi partit. Ja ho veurem el dia 15 (o quan sigui). I finalment discrepo del pessimisme del Sr. Gilibert, quan diu que Laura Borràs farà el mateix que els altres, és a dir gairebé res, per manca de possibiluitats. No crec que Puigdemont hagués recolzat la candidatura de Borràs si no tingués clar que ella està d’acord amb els objhectius de ruptura democràtica del document “Preparem-nos”. I no oblidem tots plegats el gran obstacle que representa que el Covid impedeixi les manifestacions que d’altra menara hi hauria. Però també això ho superarem. Perquè tenim un poble que (tots i els molts defectes que tenim) ja n’ESTÀ TIP:

Josep Vilà
29.12.2020 | 09:53
Núria Castells: completament d’acord.
Nota: defensem la llengua 👏👏👏

Berta Carulla
29.12.2020 | 10:15
Per què del partit nacionalista andalús en diem Partit Nacionalista Andalús i del Front Nacional de Catalunya en diem Front Nacional?
Després ens extranya que els partits minoritaris no tinguin representació.
Si en lloc de parlar de la bandera espanyola dia sí dia no, parléssim del partit de Santiago Espot, o de qui és la Sílvia Orriols i el que va haver de patir, mentre era al consistori de Ripoll, per part dels “progres” de la classe..
I també estaria bé parlar de la Conselleria de Treball i afers socials, i del tipus de joves migrants no acompanyats que es destinen a Catalunya i altres, i el tipus de joves migrants que es destinen a altres territoris escollits de l’Estat. Per què ens condemneu a la ignorància? I també caldria dir que quan un directiu d’aquesta conselleria és cessat, igual que un vulgar polític corrupte espanyol (perdó per la redundància), té dret a les portes giratòries per obra i gràcia de la patronal, espanyolista és clar.
Si som progressistes no hauríem de reservar-nos el dret d’admissió quant als temes d’interès nacional.

Salvador Aregall
29.12.2020 | 10:47
ERC, en aquests darrers tres anys, es comporta com un partit molt vertical, no diré estalinista però sí que hi ha un comportament molt disciplinat que parteix de Junqueras amb una prepotència i autoritat moral desmesurades. En el bloc rupturista no hi ha un lideratge tan clar i contundent. Els reformistes ho tenen més bé per explicar la seva opció, sembla més factible i, encara que molts pensem que és el camí equivocat, tenen la virtut d’amarar sectors poc identitaris -que se senten tan catalans com espanyols- votants del PSC o Cs. Això explica perquè les enquestes desvelen l’augment de vot a ERC però pèrdua d’opció independentista. L’atomització passa en el bloc rupturista perquè és molt difícil explicar un camí que, tot i ser l’encertat i necessari, no està clar i no se sap explicar amb detall com es transitarà i quines conseqüències tindrà -aquí hi juga fort l’acció de l’estat-. El bloc rupturista necessita un lideratge molt potent que, a hores d’ara, no està oferint el president Puigdemont. En la meva opinió, la única persona que dona un missatge clar, rupturista i esperançador, que no trontolla, malgrat ser una víctima directe de la repressió i que té la capacitat d’atreure i unir és Jordi Cuixart. Això ho saben bé els seus botxins perquè són feixistes però no cretins.

Àlex Corretgé
29.12.2020 | 10:55
Aquesta propera legislatura serà d’impàs, de que s’acabi de podrir tot. Per això no veig que sigui una insensatessa la via corsa de tenir moltes opcions unitaries.
Hi veig una similitud amb el Barça, no en el fons, però les enquestes diuen que guanyarà el “Bartumeu” que lidera el projecte de rebot. La gestió ja és a dia d’avui nefasta, però el “soci” el revalidarà fins que es toqui tant a fons que hi hagin eleccions i aparegui una candidatura que trempi i ens faci resorgir d’entre les cendres. Qui serà el Laporta per a les següents eleccions després del 14F? En David Fernandez? En Jordi Cuixart? En Carles Puigdemont?
Crec que aquestes eleccions molts gent votarà amb el cor i tot pot passar

david graupere
29.12.2020 | 10:57
Cal posar el focus en la dislocació entre Junts i Esquerra, s’han intercanviat els papers, neoregionalistes amb unilateralistes, sembla que segueixen amb el mercadeig de sempre. I la CUP a Madrid ja no s’entén la veritat.
Cal que els petits creixin, perquè els de dalt vegin perillar el seu negoci, és l’única fórmula que se sap que rutlla. Si perilla la seva estructura competiran amb la nova marca, és el llenguatge que entenen. Ara quin dels petits jugarà bé la seva carta?
CAL FER REMOURE EL TAULELL DE JOC PERQUÈ NOSALTRES NO FEM MERCADEIG AMB EL NOSTRE FUTUR

Llorenç Marquès
29.12.2020 | 11:32
Vull agrair a Vicent Partal i a Vilaweb, el valor de publicar aquesta veritat, que moltes i molts sentim dins nostre, “la prepotència dels reformistes, sobretot d’alguns propagandistes d’Esquerra Republicana.”, ja es hora de parlar clar.
Dir també, que m’agrada lo que diuen tots els tertulians,…però que estic molt d’acord amb lo que diu Josep Morell a las 08,32 H.

jaume vall
29.12.2020 | 11:56
Avui no em cal afegir massa cosa de collita pròpia. Només constatar que la finor, l’elegància i la prudència del director, com ja opina un altre comentarista, són d’agrair n un altaveu públic. I al mateix temps, queden aclaparades per la realitat, tan real, que no permet anivellar les dues parts amb el mateix grau de responsabilitat. En aquest sentit, completament d’acord amb en Josep Salart.
Res més lluny del “messianisme” mal entès amb que s’etiqueta en Puigdemont. El que vam veure amb els nostres ulls, el que vam escolatar, i el que ara llegim al dietari editat per Xevi Xirgo, demostren que el MHP és una persona amb un alt grau de responsabilitat política. Amb dignitat personal i responsabilitat política. En un país nostre, petit, a voltes de campanar, i massa sovint amb vicis espanyolistes com l’enveja i la gelosia envers qui despunta, a voltes no es té simpatia per qui emergeix foragitant la mediocritat. Més unió al voltant del Consell de la República, gent d’esquerres, de dretes, però que siguin progressistes de veritat i no nominals com els que voten la baldufa ballarina o la maga equilibrista, si us plau.
Sovint el que diu en M.Gilibert em representa, ara bé, jo afegiria, avui, que en el mentrestant, mentre esperem una nova fornada de dirigents, Consell de la República. Si no vol, no cal que sigui JxCat, però Consell de la República, lluny de les urpes messetàries. També molt d’acord amb F.X.Bueno, amb J.Blesa.
Finalment, “me, too”, senyor M. Amorós. Em sento identificat amb el que diu. Jo també he votat diversos partits, des de les CUP, quan s’ho mereixien amb Q.Arrufat, D.Fernández i Isabel Vallet, fins a Junts per Cat, passant per ERC, força vegades, i sobretot a nivell local, etc. És a dir, no crec que sigui massa lloable estar lligat a unes sigles incondicionalment. S’ha de ser votant que posa condicions. Potser una manera de que els partits s’enrecordin del seu deure, de la seva necessitat d’oferir “accountability”, de retre comptes del que fan.

JOAN CORCOY
29.12.2020 | 12:22
Interessants els comentaris, en particular el de Miquel Gilibert.
La meva opinió és que: Si no guanya Junts x Cat (i això depèn només dels votants independentistes), amb prou majoria per poder constituir un Parlament i un Govern que no depenguin de ERC ni de la CUP (els demés no crec que tinguin cap mena de influència), els que tenim pressa i som grans, ho tindrem fotut per veure la República Catalana.
I també ho tindrem fotut si aquest eventual Govern (en que, al meu parer, hi hauria d’entrar la CUP -com a representació dels més joves- i independents clarament independentistes com Dante Fachín, Ramón Cotarelo, o altres), no es capaç de “Confrontar-se intel·ligentment” al Estat (aixecant la suspensió de la Independència, iniciar el Procés Constituent, desobeint les seves lleis injustes, alliberant els presos, portant a judici la monarquia per corrupció, al govern de M. Rajoy i els comandaments de les forces armades per falç testimoni i al jutges del TC, Suprem i la JEC per prevaricació, creant un Banc Nacional Català, creant un Poder Judicial Català, controlant les actuacions dels Mossos i demés forces de seguretat -exigint la retirada de les forces d’ocupació-, etc. I per descomptat, gestionar la crisis sanitària, social i econòmica (que tal implementar la Renda Bàsica).
Per que pugui ser realitat tot això, i encara que no sigui segur, votaré la llista del MHP Puigdemont. Tan de bo ho fem molts i, si no surt com volem, al menys no haurà estat culpa nostra.

Carles Barcons
29.12.2020 | 12:23
Al meu entendre convé que entrin molts d’aquests nous partits, o que no entrin, però que es puguin presentar. Sr. Partal, es podria fer una editorial amb el supòsit que l’independentisme obté un 55% dels vots, però queda en minoria al parlament. Això pot passar si es presenta aquesta munió de partits que en tenen ganes, i seria un revulsiu de veritat de cara a aconseguir que, a les properes eleccions, tots entenguin que hi ha d’haver una unitat, un bloc, abans de plantejar-se guanyar per tenir el President de Govern d’una autonomia.

Jaume Riu
29.12.2020 | 12:52
OBEDIENTS I DESOBEDIENTS, DRETES I ESQUERRES, CONSERVADORS I PROGRESSISTES
A més de l’esmicolament partidista, en les eleccions regionals del 14-F també hi ha qui hi veu l’opció de dretes i l’opció d’esquerres. Fins i tot n’hi ha els que s’intitulen progressistes, sense explicar en què consisteix diferenciar-se dels conservadors.
En els darrers anys convulsos, frenètics i apassionants, he volgut identificar on és el gra quan s’esventa tota la palla, i he trobat això:
En un bàndol hi ha els obedients que ja els va bé una monarquia instaurada -que no restaurada- pel dictador Franco, els va bé el control de la justícia i de l’economia per beneficiar a 400 famílies dominants de l’IBEX-35, i els va bé el Règim del 78 encara que creixi el desequilibri social.
Els desobedients, que no en tenen prou amb una Autonomia sempre intervinguda, i que per primera vegada en més de vuitanta anys avancen de manera pacífica, transversal, perdurable i internacionalitzada cap a la independència per tenir l’autodeterminació necessària per marxar del regne d’Espanya i poder gestionar Catalunya de manera socialment justa i políticament democràtica.
Els que volen conservar, són CONSERVADORS.
Els que ja els va bé mantenir el control de la justícia i de l’economia encara que comporti desequilibri social crònic, són de DRETES.
Els desobedients, revolucionaris que volen canviar el model d’Estat, són PROGRESSISTES.
Els que no volen una Autonomia sinó l’autodeterminació plena en forma d’estat independent en forma de república, com es va votar l’1-O, per marxar del Règim del 78, marxar de la monarquia, marxar del control de la Justícia i marxar del control de l’economia que ha portat el desequilibli social crònic a tot el regne d’Espanya, aquests són d’ESQUERRES.
El Consell per la República i els partits que hi donen suport són doncs l’opció progressista d’esquerres.

Aleix Gaus
29.12.2020 | 13:05
Crec que no podem perdre l´esprit del 1 d´Octubre i restituir el president legitim MHP Puigdemont i ha d´haver una unitat estretegica encara que seperem el 50% o no, crec que és bo que tinguin llum nous partits disposats a trballar per la nostra llibertat com a nació que som

Joan Royo
29.12.2020 | 13:33
L’individualisme, tants caps tants barrets és l’adn dels catalans. Tota la diversitat de candidatures és de rucs. Caldria la retirada de candidatures abans del 14-F si Junts és capaç de presentar un programa rupturista convincent. A la vista del panorama, els independentistes han de concentrar el vot en Junts, eixa fal.làcia de dreta-esquerra i adjudicar a Junts la llufa de dreta ja no és creïble, com tampoc és creïble l’independentisme d’ERC.

Rafel Balagué
29.12.2020 | 14:13
El sectarisme no ens durà a res de bo. Cada cop més semblem la Vida de Brian. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Maria Cinta Comet
29.12.2020 | 15:37
Uff. .. 40 comentaris. Anit n’hi havia una dotzena o així.
Sap greu que en Gilibertti digui que es donarà de baixa després de molts anys. A l’igual de tants comentaris plens de queixes i retrets.
Sí sovint també en faig d’uns i altres -queixes i retrets-, però si les sis o set setmanes que resten fins al 14-F seguim així, no sé com acabarem o estarem tots plegats.
Que hi ha rupturisme entre l’independentisme ho sabem tots i totes. Les causes, motius, incentius …perquè sorgeixin tants partits de cara al 14-F són moltes i diverses.
Ara bé, ens seria més rendible la unitat o la poca divisió. No serà així, malauradament, oi?
Doncs, que guanyi el millor o aquells que sàpiguen comunicar el seu programa/camí/fita millor.
Tothom és prou madur i savi com per escollir l’opció més bona per a què la República Catalana sigui efectiva ben prompte.

David Mascarella
29.12.2020 | 15:56
No estic d’acord amb la diferenciació entre rupturistes i reformistes. MASSA FÀCIL : UN PANORAMA FRAGMENTAT, TOTS ELS NOMS DELS QUE ES PRESENTEN EN PRIMER TERME COM A PAL DE PALLER, UN PANORAMA FRAGMENTAT DE PETITES FORMACIONS I UNS ASSENYALATS COM A diu Partal La raó d’aquesta radicalització cal anar-la a buscar, sobretot, a l’extrema violència quotidiana de l’espanyolisme, ofegadora. Però segurament també a la prepotència dels reformistes, sobretot d’alguns propagandistes d’Esquerra Republicana.
JA TENIM LA CAUSA DEL DESASTRE: EL PAL DE PALLER RUPTURISTA QUE PROMET EL GRAN SALT, I L’ASSENYALAT REFORMISTA (DIU ELL ALEGREMENT) RESPONSABLE DE GENERAR INQUIETUD I NEGUIT. NO PARLEM DE QUI FA CAMPANYA BASADA EN ENFONSAR AL CONTRARI.

Jaume Bonet
29.12.2020 | 16:23
Cal no perdre cap energía en atacar altres candidatures independentistas. Cal explicar que hi ha tant per atacar contra els antiindependentistes, que hom no fa comptes gastar energies en defensar-se del que els pugui venir des de les altres candidatures, ans explicar propostes i combatre els enemics de tots, i no barallar-se per arreplegar i/o conservar quatre vots que anirien tanmateix a una altra opció independentista (els electors autènticament independentistas ho agrairan i compensaran amb vots a favor els qui tal facin). Cal animar les opcions “petites” a agrupar-se.
B.- REFERENDUM
Per no decebre més els indpendentistes decebuts, el discurs ha de ser :
De part nostra no demanam un referendum, perque ja l’hem fet i l’hem guanyat. Si la UE i/o l’estat espanyol demanen que es faça un refrendum, se’n pot parlar, sempre que s’ens acceptin les condicions i el control de la seua execució: de l’estat espanyol no ens en fiam gens ni una mica ( i de la UE una mica més, però no gaire).

Roser Caminals
29.12.2020 | 17:18
El moment per a nous partits és després de la independència, no ara. No repetiré els arguments que altres ja heu fet de manera molt convincent. Només afegeixo que l’energia creadora sense disciplina i lucidesa no guanya escons. Els represaliats i altres forces han de sumar, no restar vots positius a qui té possibilitats. Aplaudeixo Demòcrates, que ho ha entès.

Oriol Roig
29.12.2020 | 18:05
Les eleccions del 14F les “guanyarà” ERC… i les perdrà. Com ha passat recentment als USA amb en Trump. El recompte de la nit electoral els donarà una victòria pírrica. Són els vots dels colegis electorals. A causa de la CoViD, molta gent votarà setmanes abans i en conciència, no pas presionats per enquestes de darrera hora o per dubtes del darrer moment de si votar “útil” o allò que els plau. I comptat el vot per correu, el resultat, enguany, serà molt diferent.
L’independentisme només guanya quan anem units i posem País davant de partit. Tal com anem, guanyarem en vots i perdrem en escons. Justament l’argument que feien els unionistes per deslegitimar la majoria “indepe” al Parlament…

Lluïsa Miret
29.12.2020 | 18:25
Ja ho he dit altres vegades, primer hem de veure en realitat quants partits es presenten, veure els programes, pensar amb el que hem vist que han fet i triar. I res més.

Rafael Benavent
29.12.2020 | 18:39
Malgrat la part positiva de fons, opine que Espanya està fregant-se les mans per no fer soroll aplaudint.

Joan F Ruiz
29.12.2020 | 18:47
Votar sempre, no deixem l’espai al naZionalisme espanyol.
Votem independentisme, votem progressisme, votem amb efectivitat, votem Units el partit dek MHP Carles Puigdemont.
Per tant no podem votar a ERConvergent, actualment no és independentista en ser la, seva cúpula neoautonomista, no és progressista en donar suport al partit espanyolista monàrquic/dretà PSOE.

ramon Feixas
29.12.2020 | 19:29
Qualsevol català de pensament coherent que no estigui influït per prejudicis o interessos peculiars ha esdevingut independentista perquè així ho han volgut les institucions espanyoles, igual que el torero provoca bravura al toro. S’ha comprovat que fer el següent pas que és esdevenir rupturista, per concatenació dels provocacions i abusos que suporta Catalunya, és mossegar el formatge com volen els franquistes que van atiant. De motius no en falten. Però en què consisteix la ruptura? No és una bona ruptura envestir la capa tal com volen. Ara ja han vist que es podien permetre barbaritats jurídiques per la seva provocació ii persecució. Nom és fàcil ni factible en aquest moment un a confrontació, encara que els partidistes per derrotar als seus rivals que consideren enemics diuen voler-ho ja. Com? Això no ho explica ningú i és lògic que ningú ho expliqui. És temps de campanya electoral i sovint flueix més la tendència partidista.com si depengués de quin partit té més vots, quan es tracta d’eleccions pseudo-autònomes i l’independentisme vol una altra cosa. Per suposat que si qui gestiona la pseudo-autonomia és independentistes té uns efectes diferents que no pas si ho fa n els imperialistes, però si realment algú pensa que una de les formacions independentistes no vol la independència , com pot pensar que es pot aconseguir la independència. No sé si es tracta de base o no base, però la consciència social de la majoria dels catalans és imprescindible per caminar cap a l’autodeterminació . Per suposat que es pot tenir tendència per un partit, però l’objectiu comú i d’una importància transcendent per Catalunya. No es tracta de ser més o menys independentista sinó d’un desig real de que la independència sigui un fet, no pas només un dit io una quimera.

josep soler
29.12.2020 | 19:48
Dir que ERC és un partit reformista no es pot aguantar per enlloc perquè Espanya ni vol ni pot reformar-se.
Quants giravolts es veu obligat a fer el Sr. Partal per esquivar usar les dues paraules més descriptives del que és avui ERC: autonomista i dependentista.
No té cap sentit evitar la realitat perquè ho reconeix fins i tot el mateix Sr. Tardà.
A més a més els fets documentats en el Parlament i al Congreso ho demostren.
És evident que ERC pretén aparentar que són independentistes per de facto fer tot el contrari, com el PSOE o la Colau aparenten ser d’esquerres per poder ser de dretes en el dia a dia del “mentrestant” s’ho creuen els seus votants.
Pensen que si el PSOE ho ha lograt durant els darrers 40 anys, ERC ho podrà aconseguir també en els propers 40 del “mentrestant” que necessiten ells per continuar cobrant a fi de mes del Règim.
L’altre tema que guinyola és enganyar-nos a nosaltres mateixos dient que pot tenir algo de positiva la desunió dels partits i les entitats independentistes. Doncs no té res de positiu, és la baula feble de la nostra cadena. Cert que qui va dinamitar la unió aconseguida en Junts X Sí primer va ser la CUP i després s’hi va sumar ERC, però ara no tenim excusa per les altres llistes que han sortit com a bolets.
Em fa vindre ganes de no anar a votar.
I no hi aniré si abans del 14F no hi ha una declaració conjunta d’unitat per a partir del 15F. Evidentement sense ERC perquè no tendria cap credibilitat.

Carles Viñals
29.12.2020 | 19:51
Penso que Josep Blesa, Miqel Amorós, Josep Mª Martin, Nuria Castells, Joan López, Marcel Barbosa, Josep Salart, Pere Grau, Jaume Vall, Joan Corcoy, Carles Barcons, Aleix Gaus, Joan Royo, Jaume Bonet, Roser Caminals, Oriol Roig, Lluïsa Miret, apunten tots i cadascun d’ells des de la seva perspectiva, en la bona direcció.
Tots ells em transmeten la sensació reconfortant que, fins i tot en mig d’un ambient d’aparent confusió, persisteix i és ben viu l’esperit de lluita de la nostra gent. I això, malgrat la inevitable proliferació de candidatures, sorgides de la decepció que els grans partits (ERC i en menor mesura JxCat), han provocat entre les seves respectives bases.
Penso que la part positiva de la multiplicitat de candidatures pot dur-nos, independentment del nombre d’escons assolits, a la tan desitjada quantificació del vot independentista global. Penseu que és més important saber on anem, tot i que no sapiguem encara per on anar-hi, que saber per on anem sense saber on s’hi va
I recordeu també que l’hora més fosca és justament la que precedeix l’albada. Si el nostre cor no defalleix, assolirem la victòria.
S'ha afegit la noticia a Favorits