Junqueras inclou el procés sobiranista entre els quatre punts que exposarà a Sáenz de Santamaría

El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha previst incorporar el procés sobiranista entre els quatre grans temes que pretén exposar durant la reunió que mantindrà avui amb la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Aquest era un dels dos punts que el president del Govern, Carles Puigdemont, va anunciar la setmana passada que s’excloïa de la reunió entre vice-presidents en constatar que no hi havia recorregut possible davant del ‘no’ de Mariano Rajoy. Junqueras el tornarà a posar sobre la taula per explicar a la número 2 de l’executiu espanyol que el mandat democràtic del 27-S condueix Catalunya cap a la independència, entre d’altres, per la manca de voluntat de l’estat d’acceptar el referèndum. Tot i que no descarta arribar a algun acord puntual amb Sáenz de Santamaría, Junqueras ho considera poc probable i, encara que arribés, recorda que els governs espanyols incompleixen sistemàticament els acords.

El vice-president ha atès els mitjans de comunicació des de l’AVE que l’ha portat a Madrid, on aquest dijous es reuneix, primer, amb la vice-presidenta espanyola i, després, amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i els consellers d’Economia autonòmics en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Amb Sáenz de Santamaría es reunirà a la Moncloa a partir de les 13h. Junqueras ha explicat que va a la trobada amb predisposició d’escoltar i a exposar quatre grans temes. El procés sobiranista és un d’ells, però s’hi afegeixen la judicialització de la política, que Puigdemont també va anunciar que no s’inclouria en la reunió entre vicepresidents, a més de les conseqüències per a Europa del mal funcionament de l’economia espanyola i la crítica a l’Estat per vincular l’economia als seus interessos polítics.

Es preveu una reunió curta –la roda de premsa està convocada tot just una hora després de l’inici previst de la reunió- de la qual podrien sortir nous compromisos de reunió entre les dues administracions. Junqueras no descarta, però, que es pugui arribar a un acord puntual.

La reunió arriba precedida per tres acords tècnics amb l’executiu espanyol per no portar al Tribunal Constitucional (TC) tres assumptes diferents: la Llei de l’Institut Català de Finances, la llei espanyola del sistema de protecció de la infància i l’adolescència i una part de la Llei de simplificació administrativa. Junqueras ha restat importància a les tres qüestions al·legant que el govern espanyol era conscient que la justícia hagués acabat donant la raó a Catalunya. En canvi, Junqueras sí que posarà sobre la taula la llei de pobresa energètica aprovada l’any passat pel Parlament i que l’executiu estatal podria recórrer aquest mateix divendres al TC.

Nous objectius de dèfict al CPFF
L’altra gran cita del dia per a Junqueras és la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques ha convocat el CPFF per informar a les comunitats del nou límit de dèficit públic de les autonomies per al 2016 i dels objectius d’estabilitat pressupostària dels propers exercicis. L’executiu estatal ja va anunciar la setmana passada que el dèficit del conjunt de les administracions públiques per enguany no podria superar el 3,6% del PIB, vuit dècimes més del previst, mentre que a les autonomies els corresponia un sostre de dèficit del 0,7%, per sobre també del 0,3% estimat anteriorment. Hisenda també podria informar a les comunitats del repartiment entre les administracions del límit conjunt de dèficit de l’Estat de 2017, que el govern espanyol ha elevat al 2,9%, un punt i mig per sobre del previst inicialment.

En aquesta ocasió, la Generalitat estarà representada a la reunió pel vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Finances, Oriol Junqueras, segons han informat fonts del mateix Departament. En l’anterior reunió del CPFF de divendres 15 d’abril, el vicepresident va delegar la representació de la Generalitat en el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, i en el secretari d’Economia, Pere Aragonès.

El vicepresident Junqueras ha reiterat durant les darreres setmanes que el nou límit de dèficit imposat per l’Estat a les comunitats encara està “molt lluny del terç que li correspondria en funció de la despesa pública de cada administració” i ha culpat el Hisenda de les “desviacions sistemàtiques” en el sostre de dèficit. La Generalitat va registrar un dèficit del 2,70% del PIB durant el 2015, tot i que el límit màxim per l’any passat es va situar en el 0,7%, mentre que el conjunt de les autonomies va assolir un dèficit de l’1,66%. El conjunt de les administracions va registrar un dèficit del 5,08%, per sobre del 4,2% pactat amb Brussel·les.

El Govern disposarà enguany de més de 800 milions d’euros addicionals amb el nou objectiu de dèficit del 0,7%, en comparació amb el sostre de dèficit del 0,3% que Hisenda havia fixat prèviament. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha advertit que aquests recursos addicionals “es poden arribar a no notar” perquè el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, “controla la caixa” de les transferències a la Generalitat.

L’executiu català ha esgrimit dades de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) per mostrar que, en els últims sis anys, la despesa de l’administració de l’Estat ha augmentat un 4,2% i la de la Seguretat Social, un 3,3%. Mentrestant, les autonomies han reduït la despesa un 13,5% i els municipis, un 21%. En aquest sentit, el Govern també ha recordat que entitats com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) i el citat IGAE han avalat que Catalunya i altres comunitats autònomes pugui disposar d’un objectiu de dèficit superior al 0,7%.