Com ho vol fer Sturgeon? Les quatre qüestions clau sobre el nou referèndum d’Escòcia

La primera ministra escocesa va explicar el camí que haurà de seguir el projecte de referèndum per arribar a la data del 19 d'octubre del 2023

VilaWeb
Alexandre Solano
28.06.2022 - 21:40
Actualització: 29.06.2022 - 11:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va comparèixer ahir al parlament escocès per anunciar el full de ruta que servirà per a dur a terme el segon referèndum d’independència, arran de l’oposició del govern britànic a pactar-lo. La data del referèndum serà el 19 d’octubre de 2023

Us expliquem les principals qüestions d’aquest camí cap a una nova consulta:

1. Què va anunciar ahir Nicola Sturgeon?

La primera ministra escocesa va anunciar que el govern presentaria al parlament escocès un projecte de llei per a fer un referèndum d’independència “consultiu” el 19 d’octubre de 2023, encara que no tingui el suport del govern britànic.

El projecte de llei estableix que la pregunta serà la mateixa que l’any 2014, és a dir: “Escòcia ha de ser un país independent?” i, com llavors, la gent simplement podrà votar sí o no. Si hi ha més sís que nos, s’entendrà que una majoria de la població és partidària d’una Escòcia independent.

Com que al parlament hi ha majoria absoluta independentista –de l’SNP i els Verds– i és un projecte acordat en el si del govern, es preveu que sigui aprovat sense cap mena de complicació una vegada es presenti.

Fins ara, el govern escocès havia cercat un pacte amb el govern britànic com el del 2012, que va facilitar el referèndum del 2014. Llavors es va utilitzar l’anomenada ordre de la secció 30 de la llei d’Escòcia, que permet de transferir competències temporalment o permanentment i, en aquest cas, es va transferir temporalment el poder de legislar una consulta al Parlament d’Escòcia.

2. Què vol dir que el referèndum serà consultiu?

El govern escocès, ja d’ençà d’abans del primer referèndum, ha defensat que el seu parlament realment té el poder de convocar un referèndum sobre la independència. Una qüestió legalment controvertida, que origina una forta discussió entre experts en dret.

En el moment de fer la devolution, és a dir, quan Escòcia va recuperar l’autogovern l’any 1998, el parlament britànic es va assegurar de mantenir els poders sobre “la Unió dels Regnes d’Escòcia i Anglaterra”. Arran d’això, el govern britànic argumenta que les autoritats escoceses no poden fer consultes sobre aquesta qüestió; en canvi, a Escòcia diuen que, si bé no poden legislar sobre la independència, sí que poden fer una consulta per a saber l’opinió dels ciutadans.

De fet, en el projecte de llei presentat per Sturgeon, en la secció 1 s’estableix això: “L’objectiu del referèndum és saber l’opinió del poble d’Escòcia sobre si Escòcia ha de ser un país independent o no.” Sturgeon, en el discurs d’ahir, va dir que preveia que la votació fos avalada per la justícia, com una competència legislativa del parlament. “Es proposa un referèndum consultiu, no executiu, que pretén saber l’opinió del poble escocès a favor o en contra de la independència”, va dir.

La primera ministra escocesa va remarcar que no era cert que el referèndum tingués una condició diferent que el del 2014: “Això és simplement incorrecte, de fet i de dret.” I, en cas que fa vuit anys hagués guanyat el sí a la independència, igualment hauria hagut d’haver-hi “una negociació amb el govern del Regne Unit i legislació als parlaments del Regne Unit i Escòcia.”

3. Què passarà ara? Quin és el pas següent cap al referèndum?

El primer pas en aquest procés ha estat la publicació del projecte de llei pel govern escocès. Sturgeon va explicar ahir que, sense un acord amb el govern britànic, és indubtable que el projecte acabarà als tribunals, sigui perquè ho impugni el govern britànic, sigui perquè un particular o diversos demanin una revisió judicial. Aquesta situació pot implicar un procés llarg, amb un projecte paralitzat i que pot passar per diversos tribunals.

De manera que Sturgeon ha pres la iniciativa i ha dut la qüestió ella mateixa als tribunals: ha demanat al Lord Advocate, el màxim funcionari legal d’Escòcia, que sotmeti a consideració de la Cort Suprema si el parlament escocès té poder per a legislar sobre un referèndum d’independència. La Cort Suprema és semblant al Tribunal Constitucional espanyol o al Consell Constitucional francès.

La facultat és exclusiva del Lord Advocate, Dorothy Bain, però la primera ministra ja ha avançat que havia acceptat la petició i que ahir a la tarda presentaria els documents judicials. Nicola Sturgeon diu que l’objectiu és que el tribunal ofereixi “claredat i seguretat jurídica” sobre la qüestió de la legalitat. Ara depèn del tribunal si accepta la petició. No hi ha cap calendari fixat per a la resolució.

La primera ministra escocesa assegura que això permet de debatre sobre la independència i evita debats polítics estèrils sobre la legalitat, un fet que assegura que només beneficia “els partits contraris a la independència, que poden evitar el fons del debat independentista”.

L’any 2014 els tribunals no s’hi van implicar perquè els governs britànic i escocès van acordar d’evitar aquesta qüestió legal. Això es va aconseguir mitjançant l’ordre de la secció 30, que va aixecar qualsevol restricció al poder del parlament escocès per a organitzar un referèndum. Tanmateix, les autoritats escoceses consideren que, de fet, aquest tràmit no era necessari. Una qüestió que ara es comprovarà.

El tribunal ha de decidir si el propòsit del projecte de llei és cercar l’opinió de la gent d’Escòcia (en lloc de dissoldre legalment la Unió Anglo-escocesa) i que no té efectes legislatius; o bé si el referèndum “no s’ha de considerar un fi en si mateix, sinó un instrument per a assolir un altre objectiu”: el de la independència, en el qual el parlament escocès no tindria competències.

Sigui com vulgui, si el tribunal es decanta a favor de la visió escocesa, Sturgeon diu que el projecte de llei serà aprovat immediatament i el referèndum, convocat per al 19 d’octubre de 2023. En cas que el resultat de la consulta fos favorable a la independència, la legislació hauria de ser aprovada pels parlaments del Regne Unit i d’Escòcia.

4. Què passa si la Cort Suprema tomba el projecte?

La primera ministra Nicola Sturgeon va dir ahir que en cap cas no es faria un referèndum que no fos avalat per la justícia, perquè considera que el resultat no seria reconegut per la comunitat internacional i no portaria a la independència d’Escòcia.

De manera que va dir que s’anaven preparant per si la Cort Suprema decidís que el parlament escocès no té poder per a legislar ni tan sols per a un referèndum consultiu. Va dir que farien de les eleccions britàniques un referèndum de facto i que l’SNP s’hi presentaria amb un únic punt en el programa: la independència. “Sigui com sigui, el poble d’Escòcia hi dirà la seva”, va concloure.

Més enllà d’aquest procés, Sturgeon va publicar una carta adreçada al primer ministre britànic, Boris Johnson, per demanar-li el consentiment formal per a la votació i, en tot cas, va dir que continuava estant disposada a negociar amb el govern britànic per arribar a un acord i aconseguir que es tornés a aprovar l’ordre de la secció 30 de la llei d’Escòcia i transferir temporalment al Parlament d’Escòcia el poder de legislar una consulta.

El govern britànic diu que estudiarà acuradament els detalls de la proposta de Nicola Sturgeon, però un portaveu del primer ministre ja va avançar que la posició del govern del Regne Unit es mantenia sense canvis.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €