L’ajuntament de València ha començat avui el trasllat del sarcòfag que Marià Benlliure va tallar per al seu amic l’escriptor Vicent Blasco Ibáñez.   La història d’aquest objecte funerari ha estat molt atzarosa i mai ha fet la funció per la qual va ser creat i tampoc no ha estat mai al cementiri.

L’encàrrec el va fer el consistori l’any 1935, dos anys després de l’arribada a València, entre multituds, de les despulles de l’escriptor, que havia mort a Menton, a la Provença. L’ajuntament havia previst de situar un monument funerari de molta envergadura i importància, en una cripta dissenyada per Javier Goerlich, que era l’arquitecte municipal. Goerlich havia previst també que el conjunt funerari comptara amb un jardí de quatre-cents metres quadrats.

Quan va esclatar la guerra, el projecte, que ja estava prou avançat, es va paralitzar. En 1939, el règim va decidir esbucar-ho tot i oblidar-se de l’homenatge a l’escriptor i polític republicà. 

El sarcòfag, que Benlliure sí que havia acabat, va quedar dipositat, com una obra més a la sala que tenia dedicada al Museu de Belles Arts de València. Més tard encara el van arraconar una mica més. El sarcòfag ha patit diversos trasllats, però des del 2017 tornava a estar en el museu.

Ara l’ajuntament l’ha rescatat i l’instal·larà al Cementiri General. No de la manera que va pensar Goerlich, però sí que es respectaran les dues plataformes de marbre que l’han de sostenir. La regidora Gloria Tello ha explicat que  ja s’han encarregat i que a finals de mes es podrà contemplar el conjunt a l’entrada del cementeri. “És un deute que tenim  com a ciutat perquè el sarcòfag mai va arribar a estar al cementiri, lloc per al qual va ser creat”.