claus

TEMA DEL DIA
Presons. La competència en matèria de política penitenciària era de les que ningú volia quan es van negociar els estatuts d’autonomia de la transició espanyola. Assumir les presons només servia per a acumular problemes i no donava vots. En aquella època estaven saturades, eren un pou de problemes i, a més, anaven associades a la repressió franquista. Només Jordi Pujol va tenir la vista de quedar-se’n la competència i, per això, a l’estatut del 1979 ja figurava que la Generalitat gestionaria les presons. En aquell moment, el Partit Nacionalista Basc (PNB) va rebutjar-la; en el seu cas, el factor de l’existència d’ETA canviava la valoració. Si el PNB hagués gestionat les presons, s’hauria posat en el punt de mira d’ETA, com va passar amb l’Ertzaintza. Hauria estat acusat de còmplice de la repressió.

Quaranta anys després, ETA s’ha dissolt, però encara hi ha més de dos-cents presos bascs a les presons espanyoles als quals s’aplica la dispersió, cosa que comporta un problema polític greu al País Basc, perquè les famílies han de fer milers de quilòmetres per anar a visitar-los. Només han estat traslladats al País Basc els qui mostren penediment, que són una minoria, i els qui estan malalts. La dispersió és una decisió política, perquè el reglament penitenciari recull que els presos siguin com més a prop de casa millor. Però els successius governs espanyols l’han aplicada i la continuen aplicant, encara que ETA comuniqués la seva dissolució l’abril del 2018 i no actués des de l’octubre del 2011.

El traspàs de la gestió econòmica de la Seguretat Social ha portat un gran terrabastall polític, perquè trenca la unitat de caixa de les pensions, i el PP ha posat el crit al cel, amb un ressuscitat José María Aznar. La cessió també ha aixecat l’enveja d’alguns sectors d’opinió catalans, amb aquella ‘basquitis’ tan pròpia d’alguns ambients, però no s’han llegit la lletra petita de l’acord. El traspàs no es començarà a negociar fins al juny del 2021 i estarà supeditat a les converses per a renovar el pacte de Toledo. Tal com està la política espanyola, prometre coses a més d’un any vista és molt arriscat. I no deixa de ser un traspàs autonòmic que figura tant a l’estatut basc com al català. En el cas de Catalunya, no es negocien competències, sinó drets polítics. Si més no, en teoria.

La competència important que ha aconseguit el partit d’Iñigo Urkullu per a culminar el procés de pau és la cessió de competències en matèria penitenciària. El govern basc ja té la clau de la caixa, amb el concert econòmic, però ara tindrà la clau de les presons que són en territori de la comunitat autònoma basca. Ara com ara, això afecta pocs presos, però el PNB també ha pactat un acostament progressiu dels presos. Amb la clau de la presó, hi ha moltes maneres de modular la política penitenciària, com molt bé sap i practica el govern català amb els dirigents independentistes. La gestió discreta però eficaç de la consellera Ester Capella fa que els dirigents independentistes vagin obtenint permisos i puguin sortir per treballar gràcies a l’article 100.2 del reglament penitenciari. Una política acceptada per tots els presos polítics, al marge del partit al qual pertanyin.

El govern basc observa amb atenció la gestió que fa el govern català d’aquest afer, perquè ajudaria a rebaixar la pressió per a trobar una solució als presos. L’única solució política per a aconseguir la llibertat dels presos és l’amnistia, però tenir la clau de la cel·la permet de flexibilitzar la condemna de presó. La prova és que la fiscalia espanyola està indignada perquè de moment no pot fer res. Mentre el nacionalisme espanyol s’indigna pel trencament de la guardiola de les pensions, el PNB ha guanyat una competència clau per a la pau i, també, per a tornar a guanyar les eleccions basques, amb el permís de Bildu.

MÉS QÜESTIONS

L’ampliació del port de València torna a dividir el Botànic. No serà una legislatura fàcil per a Ximo Puig, perquè les topades entre el PSPV i Compromís comencen a sovintejar. La darrera ha estat pel port de València, que fa mesos que cueja. L’anunci fet dijous pel president de la Generalitat, sobre la renúncia de l’Autoritat Portuària de València (APV) a incloure en el projecte definitiu de l’ampliació del port el dragatge del canal d’accés a 22 metres de profunditat i la prolongació del dic de recer en 500 metres, ha tornat a indignar els socis de Compromís. Les dues qüestions recollides en l’avantprojecte del juliol del 2018 eren entre les més qüestionades, perquè incomplien les condicions de la declaració d’impacte ambiental (DIA) del 2007, atès que es considerava, especialment en el cas del dragatge, que podien contribuir a fer encara més mal a les platges del Saler i a posar en risc l’Albufera. Per al PSPV, l’eliminació del dragatge i de la prolongació del dic és prou per a no renovar la DIA del 2007, malgrat que l’ampliació nord implica un moll nou de 137 hectàrees i 2 quilòmetres lineals d’atracament que duplicarà la capacitat d’emmagatzematge i moviment de contenidors, amb les externalitats que això comporta pel que fa a l’augment d’emissions tant de trànsit marítim com terrestre. El portaveu socialista, Manolo Mata, ha aplaudit la ‘solució Puig’ perquè no sacrifica interessos que poden ser compatibles i garanteix que no hi hagi risc per al medi ambient. En canvi, la diputada de Compromís Pepi Robles ha insistit que la DIA del 2007 estava caducada i la normativa exigia de fer una altra declaració si volien que el projecte fos respectuós amb les platges. El tercer soci del govern, Unides Podem, manté una posició més equidistant. El Ferran Martínez entén que la proposta de Puig va en la direcció de no perjudicar el medi, però ha advertit que la seva formació no prendria una decisió definitiva fins que no veiés el conglomerat d’interessos empresarials i saber-ne exactament els costos i els beneficis, i després d’haver escoltat les organitzacions ecologistes i els veïns.

Primera manifestació contra l’ampliació de l’aeroport de Palma. La Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Palma ha anunciat la primera mobilització, que tindrà lloc l’1 de març, coincidint amb el Dia de les Illes Balears, davant la Delegació del govern espanyol a les cinc de la tarda. En una conferència de premsa a la seu del GOB, representants de la plataforma han explicat que demanaven que es retirés el projecte d’Aena i, a més, han retret l’actuació de la Comissió Balear de Medi Ambient de no votar l’informe desfavorable a l’avaluació ambiental de l’ampliació. El portaveu de la plataforma, Gabriel Alomar, ha denunciat que la comissió havia accedit a les demandes d’Aena de retirar el punt de votar l’informe. Ha exigit fermesa al govern per a rebutjar de manera inequívoca l’actual projecte d’ampliació de son Sant Joan i ha demanat a l’executiu que no es conformi amb un probable anunci d’Aena de facilitar l’arribada del tramvia a l’aeroport i d’elevar el consum energètic de son Sant Joan amb energies renovables. Tot i que Alomar ha dit que les mesures eren necessàries, no podien ser moneda de canvi per a ‘empassar-nos’ les obres. En aquest sentit, ha recordat que els partits del govern, PSIB, Unides Podem i Més per Mallorca, havien presentat una proposició no de llei (PNL) al parlament per a demanar que la cambra rebutgés el projecte de l’aeroport i reclamar a Aena més responsabilitat amb l’entorn econòmic i natural on opera.

Els adolescents andorrans podran accedir als CREI de Catalunya. El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut andorrà, Víctor Filloy, s’ha reunit amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, per conèixer el model català de protecció a la infància i l’adolescència i per trobar vies de col·laboració i avançar conjuntament, segons que ha informat el govern d’Andorra en un comunicat. Filloy ha destacat que l’acord formava part del conjunt d’accions per a abordar el tractament de joves i adolescents amb trastorns conductuals i addiccions als tòxics. També ha dit que el futur acord possibilitaria un ampli ventall de punts de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, entre els quals destaquen l’accés a places concertades en Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI), formacions per a tècnics i professionals del sector i l’acompanyament per a protegir la infància i l’adolescència. Ara els tècnics dels respectius departaments concretaran els detalls del conveni. Filloy s’ha declarat molt satisfet i creu que l’acord serà un salt qualitatiu en els programes de protecció de la infància i l’adolescència. També preveuen de col·laborar en la formació de professionals i la revisió conjunta de protocols.

LA XIFRA
600 milions d’euros en volum de negoci ha generat el sector nàutic de les Illes, que ha donat feina de manera directa o indirecta a 6.500 persones, segons fonts de la patronal del sector.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de febrer de 1965 va ser assassinat a Nova York Malcolm X, referent en la lluita contra el racisme i ferm defensor dels drets de les persones afroamericanes. Fill de ministre baptista, es convertí a l’Islam.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.