30.10.2025 - 20:05
|
Actualització: 31.10.2025 - 20:08
La militància de Junts ha avalat amb una àmplia majoria la decisió de la direcció de trencar les relacions amb el PSOE, en un nou tancament de files amb Carles Puigdemont. El govern de Pedro Sánchez ha menystingut la decisió, com si no hagués de canviar res d’ara endavant i es pogués mantenir al poder sense més dificultats sobrevingudes de les que ja tenia. També ho han vist així la majoria de partits catalans, que no preveuen cap canvi. El principal que es produirà a partir d’ara serà invisible, perquè la taula de Suïssa s’ha reunit sempre de manera discreta i el canvi més immediat que hi haurà serà la fi d’aquestes trobades.
Els resultats de la consulta als afiliats que han acabat de consumar el trencament de les relacions amb el PSOE són pràcticament calcats als de la votació amb què va començar tot fa gairebé dos anys. En aquell moment, el 86,16% va votar a favor i, el 13,83%, en contra. En la consulta que ha acabat aquesta tarda, el 86,98% hi ha estat d’acord i el 10,22% s’hi ha oposat, amb un 2,8% en blanc. La participació també ha estat gairebé la mateixa: un 67% llavors i un 66% ara. El partit no ha publicat les xifres en nombres absoluts. Es podria dir que l’acord de Brussel·les, pel qual van investir Sánchez, va obtenir el mateix suport que la decisió d’estripar-lo pels incompliments dels acords i la falta d’avenços en les propostes de fons.
Puigdemont se n’ha felicitat amb un piulet: “L’alta participació, el debat intern que hem tingut i el resultat de la consulta evidencien la fortalesa de Junts”, ha dit. El partit ha fet el tomb sense convulsions internes ni gaire debat, com un procés per decantació que s’ha anat produint per fases i que finalment s’ha concretat amb l’anunci de la ruptura. Un trencament que Sánchez públicament no es creu perquè no li convé d’admetre que la majoria que el va fer president s’ha esmicolat potser irreversiblement. Sigui com sigui, el PSOE confia acostar-se a Junts amb nous acords a mitjà termini, sense la pressió de les expectatives que Junts havia dipositat en la taula de Suïssa. L’havia presentada com un intent de resoldre el conflicte polític i s’havia convertit en un bescanvi de votacions i propostes del dia a dia. Ho exemplifica una frase que Puigdemont va pronunciar en la compareixença sense preguntes que va fer dilluns a Perpinyà: “No cal que anem a Suïssa perquè les quotes dels autònoms no s’apugin.”
Els afiliats de Junts han vist clara la jugada de Puigdemont i de la direcció, que hi va donar un suport unànime. El partit va començar la legislatura assegurant que el PSOE pagaria per endavant i que negociaria peça a peça, sense formar part de cap bloc, i va ser arrossegat per les tàctiques i les dinàmiques negociadores dilatòries dels socialistes espanyols. És una decisió que té molt a veure amb la necessitat que té el partit de prendre posició davant els electors, especialment els més independentistes, que mai no van confiar en els beneficis de l’opció negociadora. De fet, ERC i Junts van pactar amb Sánchez després d’haver repetit durant anys la idea que allò que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, i que el col·lapse de l’estat de les autonomies havia de portar a la secessió per la via democràtica. Però ho van tornar a intentar amb nous acords i l’expectativa d’aprofitar l’aritmètica per fer palanca, amb la unitat del moviment independentista desfeta i havent perdut el nord.
Sense data per a les eleccions espanyoles, però sempre amb la incertesa de si Sánchez avançarà les eleccions de sorpresa quan li convingui, Junts s’ha resituat per no quedar atrapat en la teranyina del pactisme. El PSOE també podrà concórrer a les eleccions d’Extremadura, de Castella i Lleó i d’Andalusia sense haver fet grans concessions als partits independentistes, més enllà de l’aprovació d’una llei amnistia que no ha servit per a Puigdemont ni Oriol Junqueras, ni per a la resta de dirigents exiliats i inhabilitats. Puigdemont podrà tornar a Catalunya després d’això? Pot fracassar la via del Tribunal Constitucional amb l’entesa trencada o si hi hagués un canvi de govern?
Junts, en qualsevol cas, també vol evitar que l’associïn a una operació per a derrocar Sánchez amb el PP i Vox. L’opció de formar part d’una moció de censura instrumental per a convocar eleccions no ha estat mai sospesada seriosament per la direcció.
A Sánchez, malgrat tot, li serà tot encara més difícil si Puigdemont fa això que ha anunciat. És a dir, si no negocia més, tampoc als ministeris ni als passadissos del congrés o del senat, i vota sols a favor de les propostes que consideri positives per a Catalunya. Una imatge gràfica explicada per ells mateixos ho concreta així: el PSOE s’assabentarà a l’hemicicle amb cada votació. La incògnita és si els socialistes, encara que no puguin comptar amb un pressupost, s’esforçaran a evitar que els tombin iniciatives clau i s’emmotllaran a la nova situació tant com els convingui. Al final, sempre podran trobar el millor pretext, forçant el fracàs d’una votació de pes, per cridar els ciutadans a les urnes quan els sondatges els ho aconsellin.
