18.08.2025 - 21:40
|
Actualització: 19.08.2025 - 10:27
El president Mazón celebra el mes d’agost fent tot d’anuncis i actes triomfalistes, tot simulant que continua gestionant la Generalitat. Ara parla de polítiques socials, adés ha parlat d’educació, i més tard inaugura la rehabilitació d’una carretera trencada per la gota freda. Això darrer és el que més li agrada de fer, parlar de reconstrucció i bastir un discurs de normalitat que, en molts aspectes, encara resta molt llunyana. No debades Mazón va lligar el seu futur polític a la reconstrucció. Ara ha travessat el Rubicó de mig mandat i tot el seu esforç s’enfoca a demostrar que ho fa bé.
A pesar del rebuig ciutadà amb què es troba en cada acte públic a què assisteix, Mazón no està tot sol en aquesta tasca propagandística. El cercle més íntim d’assessors treballa d’ençà del 29 d’octubre per tapar el pecat original de la manca de previsió i prevenció d’aquell dia i els anteriors. Malden per protegir-lo i per desviar les seues responsabilitats en la gestió d’una catàstrofe que va fer 228 morts. La tesi que mantenen és que ell, a pesar de ser el cap del Consell, no tenia capacitat política ni de gestió per a fer-se càrrec de l’emergència. Que ell no és membre del CECOPI, repeteixen. La gota freda va causar 228 morts, entre els quals, una dona embarassada de vuit mesos, i desenes de ferits. 3 d’aquestes víctimes encara estan desaparegudes, i hi ha desenes de desperfectes per a reparar.
Allunyar-se del procés judicial
El cas s’ha judicialitzat i la instructora vol saber per què l’alarma a la població es va enviar quan ja era massa tard, i per què el contingut d’aquell missatge no era l’adequat per a les circumstàncies que es vivien. Ha deixat escrit en unes quantes resolucions que aquest retard era l’origen de la major part dels morts que va haver-hi aquell dia.
La Presidència de la Generalitat mira d’allunyar Carlos Mazón de l’horitzó judicial. Mira de dissimular un dels grans fracassos de gestió de la història de la Generalitat. És el relat. És provar, per tots els mitjans, de fixar en l’opinió pública, en la conversa, que ell no podia fer més que allò que va fer. Que ell no era al CECOPI, perquè no hi havia de ser, el 29 d’octubre. És aconseguir que el fet que arribàs al Centre d’Emergències a les 20.28 no siga un acte recriminable de desistiment de funcions ni políticament ni judicialment. Aconseguir d’esborrar de l’imaginari la figura d’un president de la Generalitat dinant alegrement en un restaurant quan el país vivia una emergència.
Després de mesos de repetir aquest missatge sobre el seu paper nul en una emergència, els assessors tracten de falcar-lo amb tot un edifici fet de decrets i normes amb títols pomposos que simulen atorgar al president de la Generalitat, ara sí, diuen, el poder sobre les situacions d’emergències catastròfiques. Fins i tot s’inventen una alerta que vaja més enllà de la roja, que han batejat com alerta negra. L’alerta existeix en països com ara el Japó, però es decreta quan ja no es pot fer res i la vida corre perill. La qüestió és que l’Agència de Meteorologia espanyola va fixar la roja a primera hora del matí, és a dir, quan encara es podien fer coses i la vida de la gent no corria perill. A més, aquella alerta roja del 29 d’octubre va ser tan excepcional que era la primera que es decretava en tot l’any 2024 i, tot i això, el cap del Consell i bona part del seu equip la van obviar.
Gesticular i simular per amagar la veritat
Aquestes decisions i disposicions no són res més que simulació i gesticulació, perquè la legislació que era vigent el 29 d’octubre ja permetia al president de fer-se càrrec de l’emergència. Però res és sobrer a l’hora de preservar davant l’opinió pública la imatge de Carlos Mazón. Qualsevol esforç és important per a separar-lo de la gestió. És a dir, per a allunyar-lo de l’escenari de la presa de decisions. Fins i tot, si cal legislar o fer servir un vice-president del Consell amb data de caducitat, es fa. I si és el mes d’agost, amb bona part de la població de vacances i amb la guàrdia baixa, millor.
Una primera eina per a fixar aquesta idea és la publicació d’un decret que crea una Comissió Delegada del Consell per al Seguiment i la Conducció de Situacions de Crisi. Això no deixa de ser un CECOPI paral·lel, però rebla el clau de l’existència d’una direcció política que en aquest cas sí que ostentarà el president de la Generalitat. L’acompanyaran tots els vice-presidents del Consell, a més dels consellers d’Emergències i Hisenda.
Una volta més, la justificació és la necessitat de disposar d’eines i mecanismes adequats per a impulsar una resposta immediata a les crisis. I, de passada, fer possible que la gestió de l’emergència tinga un paper polític. D’aquesta manera, es torna a obviar que aquests mecanismes ja existien el 29 d’octubre amb la llei de Protecció Civil i gestió de les emergències del 2010, actualitzada el 2020, que en el punt 4 de l’article 12 diu: “Quan la situació de perill o els danys ocorreguts per l’especial extensió o intensitat particularment greus, el president de la Generalitat podrà declarar la situació d’emergència catastròfica. Això comportarà l’assumpció del comandament únic i la direcció de totes les activitats de l’emergència passat a la seua dependència directa, l’estructura organitzativa del pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana.”
És a dir, s’obvia que el CECOPI ja tenia una direcció política que corresponia al conseller responsable de les emergències. En aquest cas, l’ex-consellera Salomé Pradas, un dels dos únics encausats que, en la declaració davant la jutgessa, va reconèixer que no tenia ni idea de com gestionar les emergències. El responsable del nomenament polític de Pradas és el president de la Generalitat.
També s’obvia la possibilitat que preveu la llei citada més amunt. Fins i tot, en cas que el cap del Consell hagués considerat que la Generalitat no tenia prou capacitat per a gestionar allò que ocorria, hauria pogut demanar suport al govern espanyol. Carlos Mazón no ho va fer ni aquell dia ni els que van venir després, per més que el president del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, va dir que hauria estat la decisió més sensata. Tot això s’hauria pogut fer si la consellera responsable i el president de la Generalitat haguessen valorat adequadament l’alerta roja i la crisi que assotava el país aquell dia.
Sense modificar cap mena de llei, i abans de promulgar el nou decret o uns altres plans i projectes, el president Mazón va demanar el 28 d’abril, durant l’apagada general, que fos el govern espanyol qui assumís la gestió de la crisi. I ho va fer amb un decret publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana perquè la legislació li ho permetia.
El nou pla d’emergències de Gan Pampols
Un altre maó per a aquest edifici inestable l’ha posat el vice-president segon, encarregat de coordinar les tasques de reconstrucció, el militar Francisco Javier Gan Pampols, quan va presentar un nou pla d’emergències pensat per a respondre a les catàstrofes. Amb aquest pla director d’anàlisi, anticipació i reacció a les catàstrofes naturals, que va estar fase d’exposició pública fins ahir, sí que el president de la Generalitat es podrà posar al capdavant de l’emergència, venia a dir tota la faramalla d’aquell text. El paper proposava comissions, comissions delegades, direccions polítiques i cúpules i tota mena d’òrgans amb la intenció de fer entendre que el 29 d’octubre això no existia i que, amb la legislació vigent, el president no tenia cap responsabilitat, aquell dia, que no tenia a disposició les eines per a prendre decisions executives en la gestió de l’emergència de la gota freda.
Els fets desmenteixen Mazón
A pesar d’aquest esforç propagandístic, a desgrat d’aquests papers que fa uns quants dies el vice-president Gan Pampols va presentar amb bombo i plateret, els fets desmenteixen Carlos Mazón. D’ençà d’aquell dia, el president de la Generalitat, a banda de delegar la gestió al govern espanyol el 28 d’abril, ha participat en la majoria de les reunions del CECOPI convocades per fer front a pluges intenses, ventades o, com el 13 d’agost mateix, incendis forestals com el de Teresa de Cofrents. Mazón va visitar el Centre de Comandament Avançat amb el conseller d’Emergències i Interior i més responsables del departament.
