L’enèsim intent del Consell de tancar la crisi de les renovables

La indecisió, la manca d’agilitat administrativa, els retards a l’hora de concedir permisos i una certa indefinició del pla per a la implantació de les energies renovables al País Valencià amenacen d’engrandir l’esvoranc cada dia més indissimulable entre els partits que formen el govern del Botànic. L’adequació de l’agenda valenciana a les agendes 2030 i 2050 de mitigació del canvi climàtic és darrere les últimes desavinences públiques entre PSPV i Compromís i, també, dins Compromís mateix.

La ferida a Compromís s’ha fet evident d’ençà de la destitució de la consellera Mireia Mollà i tot el seu equip després d’acusar una part del Consell de no facilitar el camí cap a les energies netes.

Per a mirar d’aturar el desgavell, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha convocat avui una reunió extraordinària amb els responsables de les tres conselleries vinculades amb la implantació de les renovables: Rafael Climent, d’Economia; Isaura Navarro, de Medi Ambient; i Rebeca Torró, de Territori. Les dues primeres són en mans de Compromís, i la tercera, en mans del PSPV. Tanmateix, el sistema de “mestissatge” implantant d’ençà del primer govern del Botànic fa que, per exemple, dins la Conselleria de Territori, de la socialista Rebeca Torró, hi haja la direcció general de Paisatge, que és en mans de Compromís.

Joc d’equilibris i un anunci

La falta de personal a les conselleries amb capacitat per a tramitar aquests expedients no ajuda a fer que les coses llisquen amb suavitat. Amb tot, aquestes darreres setmanes hi ha hagut la incorporació de més funcionaris per a reforçar el servei. Així i tot, hi ha un joc d’equilibris entre les sensibilitats dels dos partits que alenteix el procés i fa que molts projectes presentats resten aturats en la carpeta d’alguna direcció general. Això ha afavorit l’intercanvi de retrets i la gesticulació política.

A l’hora de convocar els consellers, Ximo Puig ha invocat la quadratura del cercle: implantar les renovables al País Valencià “de la millor manera possible” i amb un impacte territorial mínim. Poques hores abans de la reunió d’avui, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha fet públiques unes dades sobre el curs d’aquests expedients.

Segons la nota de la conselleria, aquestes darreres setmanes s’ha informat sobre 429,78 megawatts. Són vint-i-cinc expedients que ara han estat derivats a la conselleria responsable d’aprovar-los, la d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, dirigida per Rafael Climent. Abans, el Consell havia autoritzat 43 projectes en tres anys.

Quants megawatts es necessiten al País Valencià?

Són molts o pocs aquests 429,78 MW? Segons l’Associació Valenciana d’Empreses del sector de l’energia, la tramitació d’aquests 25 expedients és del tot insuficient, perquè encara hi ha 400 projectes aturats i pendents d’avaluar. Les empreses que van demanar permisos de connexió han de tenir resposta a la declaració d’impacte ambiental abans del 25 de gener. Altrament, no podrien continuar tramitant els projectes i perdrien els diners dels avals dipositats al Ministeri de Transició Ecològica espanyol. Els empresaris parlen de 7.000 milions d’euros i la viabilitat de 160 empreses.

La conselleria de Rebeca Torró s’ha compromès a posar tots els mitjans necessaris, inclòs més personal, per a evitar-ho. S’espera que en acabar la reunió d’avui es donen noves xifres i s’expliquen amb quins mecanismes s’accelerarà el procés.

Tots aquests problemes persisteixen tot i que el mes d’abril el Consell va aprovar un decret amb tot de mesures per a pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna, que n’incloïa unes quantes per a activar la instal·lació de plantes d’energia fotovoltaica i eòlica. Deia, per exemple, que les plantes de menys de 10 MW es tramitarien d’urgència. També preveia que els ajuntaments participarien en la decisió elaborant informes per a instal·lacions que generen menys de 5 MW.

El gran desafiament del 2030

Aquests dubtes a l’hora de facilitar la implantació de plantes fotovoltaiques contradiuen el discurs oficial de la necessitat de tenir energies verdes; i també xoquen amb la determinació, per exemple, d’aconseguir que la planta de bateries de Volkswagen s’instal·le al País Valencià. A banda de ser un motor de creació d’ocupació, el president Puig ha venut aquest èxit com una mostra del canvi de paradigma energètic. Ahir mateix deia que impulsar les renovables era una qüestió ètica i de decència amb el planeta.

L’embús que s’ha de resoldre només és una part del problema. La primera gran fita és la del 2030. D’ací a set anys, al País Valencià s’han de poder generar 6.000 MW d’energia a partir de plaques fotovoltaiques. Actualment, la capacitat de generació d’aquesta energia al País Valencià és de 415 MW.

A banda els 6.000 MW solars, també s’hauran de generar 4.000 MW d’energia eòlica. Ni en l’un cas ni en l’altre no es preveuen que les instal·lacions siguen d’autoconsum, sinó de generació.

La fita del 2050

El compromís per al 2050 és que tota l’energia elèctrica que es consumesca provinga de fonts renovables. A hores d’ara, al País Valencià tan sols el 12% de l’energia que es consumeix és renovable. Segons Pedro Fresco, que fins fa dues setmanes era el director general de transició ecològica, si el País Valencià vol ser del tot autosuficient energèticament, hauria de poder generar més de 20.000 MW d’energia fotovoltaica.

Els megaparcs i el consum de territori

Quant de territori consumeixen els parcs solars? Aquesta és la clau de volta dels problemes entre socis. Quant de territori es pot ocupar? On s’han d’instal·lar els parcs? Han de ser instal·lacions grans o instal·lacions més menudes? Hi ha prou terreny degradat per a instal·lar-hi plantes?

El decret 14/2020 del Consell que regula la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables estableix que per a cada megawatt que es vulga produir no s’han d’ocupar més de dues hectàrees de terreny. Amb tot, això pot variar segons la tecnologia que es faça servir. La tecnologia que empra plaques fixes pot ocupar una hectàrea i mitja per a produir un megawatt, i les que empra plaques mòbils, que segueixen el sol, sí que necessiten les dues hectàrees, perquè les fileres s’han d’instal·lar de manera més espaiada.

Totes les branques del Botànic estan d’acord en la descarbonització de l’energia, però discrepen en la manera com ha d’afectar el territori. La crisi de la Conselleria de Medi Ambient ha tingut l’origen en les desavinences sobre aquesta qüestió.

Les teulades de Compromís

Aquesta crisi que va desencadenar l’eixida de Mireia Mollà i de tot l’equip de la conselleria amb la destitució estrepitosa de Pedro Fresco fa dues setmanes, té a veure amb les dues maneres d’observar el problema dins Compromís. La coalició és partidària d’assolir els objectius europeus, els acords de París, i descarbonitzar el consum d’energia. On hi ha una certa discrepància és en la manera de fer-ho. El gran debat és sobre les conseqüències damunt el territori del desplegament en massa d’instal·lacions. I arran d’això va sorgir la proposta de la direcció de Compromís a les Corts Valencianes.

La coalició va emprar unes dades de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial, l’IVACE, sobre el potencial de totes les teulades del País Valencià. És a dir, si es poguessen instal·lar plaques solars a totes les teulades i totes les terrasses del país, es podrien generar 14.000 MW. Fresco digué que aquesta afirmació era anticientífica perquè no es tenien en compte les dificultats que hi ha per a cobrir determinats sostres. Esmentava, per exemple, tots els centres històrics qualificats de bé d’interès cultural, les esglésies, els edificis protegits, els blocs en què les terrasses són usades per a l’ús dels veïns, les teulades industrials fetes d’uralita i més inconvenients que fan del tot impossible d’assolir aquestes xifres.

També la nova consellera, Isaura Navarro, ha dit que aquests nombres eren poc realistes, per bé que no ha descartat l’estratègia de començar cobrint les teulades abans d’actuar damunt sòl productiu, per exemple.

L’autoconsum, insuficient

Darrere aquesta filosofia de les teulades de Compromís hi ha la posició de prioritzar l’autoconsum o les petites comunitats energètiques en lloc de les macroplantes. Tanmateix, la consellera de Territori, Rebeca Torró, és taxativa en això i cada volta que li ho demanen es refereix als experts que afirmen en l’autoconsum no és, de cap manera, la solució per a arribar a la suficiència energètica.

El debat de les renovables és de fons i molt complex i, com passa al Principat, arriba amb prou retard també al País Valencià.