tercer

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

TEMA DEL DIA
Hegemonia.
L’11 de novembre de 2004 es va constituir la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) amb l’objectiu de teixir relacions entre les formacions de l’esquerra catalana i substituir l’eix nacional que fins aleshores havia dominat la política catalana per l’eix social. Entre els fundadors de la universitat hi havia dirigents del PSC, com ara Jaume Collboni, Carles Martí i Francesc Trillas; d’Iniciativa, com Dolors Camats i Jordi Miralles; i d’ERC, com Oriol Illa i David Minoves; a més d’intel·lectuals com ara Vicenç Navarro, que havia estat assessor de Josep Borrell i després va passar a l’òrbita dels comuns; i Jordi Serrano, de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que era qui movia els fils. Les fundacions de tots tres partits –Rafael de Campalans, Irla i Nous Horitzons– n’avalaven l’existència. La qüestió era donar cos ideològic al govern tripartit PSC-ERC-ICV que havia arrencat mesos abans, el desembre del 2003, amb el pacte del Tinell, amb una manca notable de discurs compartit, més enllà de barrar el pas a CiU, que havia guanyat les eleccions en nombre d’escons. La UPEC va anar creixent per contrarestar la Universitat Catalana d’Estiu, que cada any es fa a Prada, i que ha servit per a proveir discurs a l’independentisme i teixir complicitats entre els seus assistents.

Malgrat l’intent de convertir en hegemònic el discurs d’esquerres marginant el conflicte nacional, el primer tripartit va esclatar per la reforma de l’estatut, quan Pasqual Maragall va expulsar ERC del govern perquè no donava suport a la retallada que hi va fer el PSC. I el segon, ja presidit per José Montilla, va mantenir les tensions nacionals constants entre els seus socis en aspectes com ara el finançament, la llei del cinema i la política exterior de Josep-Lluís Carod-Rovira –aleshores vice-president–, amb l’obertura de les delegacions a l’exterior. Aquests aspectes topaven frontalment amb el PSC, que els considerava ‘trampes’ que parava CiU a l’estabilitat del govern. L’aventura dels dos tripartits es va acabar amb un daltabaix electoral d’ERC i la sortida amb globus de Carod-Rovira de la direcció republicana, comandada aleshores per Joan Puigcercós. Amb el final dels tripartits, la proposta estratègica de la UPEC va anar perdent interès i, tot i que encara existeix, no té la incidència que havia tingut els primers anys.

L’esclat del procés independentista amb la sentència de l’estatut del 2010 i la mobilització independentista a partir de la diada del 2012 han marcat l’agenda política de la darrera època i l’independentisme ha aconseguit l’hegemonia ideològica i política vinculant les conquestes socials a l’assoliment de l’estat propi. Ni el 15-M del 2011 ni l’aparició dels comuns no han pogut tombar aquesta hegemonia, malgrat els esforços de l’estat espanyol i dels seus aparells de propaganda. Però la crisi de l’independentisme després de l’octubre del 2017, la manca de projecte estratègic compartit i les lluites caïnites han obert una escletxa per on alguns es proposen de recuperar allò que ja es va fer fa vint anys i va fracassar.

Ara els actors són diferents i surten directament d’aquell món sobiranista que se sent més còmode prioritzant les polítiques socials que no pas havent d’encarar una veritable ruptura amb l’estat espanyol. La nova entitat, batejada amb el nom d’Institut Sobiranies, es defineix com una plataforma de reflexió transversal amb l’objectiu d’enfortir l’espai del ‘catalanisme d’esquerres’ i fer de pont entre el sobiranisme i el 15-M. Aquest nou think tank assegura no tenir res a veure amb els partits, però l’impulsen inicialment persones del món dels comuns i de la CUP, als quals s’han afegit dirigents d’ERC. Els comuns hi tenen una forta presència amb Xavier Domènech, Gemma Ubasart, Gala Pin i Manu Simarro, ex-cap de gabinet d’Ada Colau. Per part de la CUP, Quim Arrufat n’és l’impulsor, amb el suport de David Fernàndez i de l’ex-diputada a l’exili Anna Gabriel. La presència d’ERC hi és més discreta. L’ex-diputat Joan Tardà ha anunciat avui que s’incorpora a l’entitat, que també ha rebut el suport de l’ex-batlle de Sabadell Juli Fernández. Entre els membres del consell de redacció, hi ha el politòleg Jordi Muñoz, considerat afí als republicans. Tot i ser una entitat nova, també recupera noms històrics de la UPEC, com ara Jordi Serrano i l’ex-regidor d’ICV Ricard Gomà i hi incorpora el de l’empresari Jaume Roures, propietari de Mediapro.

La principal novetat és l’absència, ara com ara, de sectors del PSC. Tot i que es defineix com un partit catalanista i d’esquerres, la seva posició jacobinista ho fa difícil, malgrat que les portes resten obertes a qualsevol persona d’esquerres, segons fonts de l’institut. Naturalment, els promotors es desvinculen del funcionament orgànic dels partits, però s’atorguen l’objectiu de bastir ponts entre el món dels comuns i el sobiranisme d’esquerres. L’objectiu no és contribuir a la unitat de l’independentisme, sinó aprofundir-hi la divisió ideològica entre dretes i esquerres. Es tracta de mirar de tornar a posar el debat social per damunt del nacional, com ja va intentar la UPEC fa gairebé vint anys. Aleshores la qüestió era subministrar relat al tripartit integrat pel PSC, ERC i ICV. El relat que surti de l’Institut Sobiranies no té encara cap govern que l’assumeixi però la suma d’ERC, comuns i la CUP no es pot descartar després de les eleccions catalanes, sobretot tenint en compte l’enfrontament permanent entre ERC i Junts per Catalunya en l’actual executiu.

MÉS QÜESTIONS
Compromís rendibilitza el repartiment favorable dels fons autonòmics pel País Valencià
. El País Valencià és la segona comunitat autònoma més beneficiada pel canvi de criteri anunciat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el repartiment dels 16.000 milions que integren els fons no reembossable per a pal·liar l’impacte de la covid-19. La nova fórmula respon a les reivindicacions del govern del Botànic i prioritzarà el criteri demogràfic per a la distribució del 50% dels diners (abans només afectava el 34%). Compromís considera que aquest canvi de criteri es deu en bona part a la seva pressió política a Madrid i Joan Baldoví ha lamentat les ‘crítiques injustificades’ que va rebre la setmana passada per haver votat contra l’estat d’alarma. Baldoví ha remarcat que el repartiment és una mica més just gràcies a la lluita i a la fermesa de Compromís. La Generalitat calcula que el País Valencià podria rebre entre un 7% i un 10% més que no es preveia de primer, tot i que encara no se sap exactament com es distribuiran els diners ni quina quantitat rebrà finalment cada autonomia. És previst que el consell de ministres espanyol aprovi el 16 de juny el decret que regularà el repartiment dels fons de covid-19. El president de la Generalitat, però, ha matisat l’entusiasme inicial d’ahir i ha dit que els criteris no són per a ningú 100% favorables, tampoc per a la Generalitat. Ximo Puig creu que s’ha avançat cap a una certa justícia, però ha refredat les expectatives que ell mateix havia suscitat.

El govern de les Illes destinarà 4,5 milions d’euros al teixit industrial. El govern de les Illes Balears destinarà un total de 4,5 milions d’euros al foment, la consolidació i el manteniment del teixit industrial. És un primer paquet d’ajudes que es divideix en tres programes i que el vice-president i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, ha anunciat durant la visita que ha fet la presidenta, Francina Armengol, a l’empresa Tot Herba. Aquest primer programa va destinat a la creació de projectes de disseny i innovació per a desenvolupar nous productes, processos o serveis o millorar considerablement els actuals. La quantitat subvencionada és del 50% de l’import, amb un màxim de 6.000 euros. El segon programa anirà destinat a la implantació de la infrastructura tecnològica necessària per a millorar o crear nous processos industrials. També se subvenciona el 50% i l’import màxim és de 15.000 euros. Finalment, el tercer programa ha de servir per a cobrir reformes i despeses corrents que les indústries han hagut d’afrontar tot i veure minvada la producció durant l’emergència sanitària. La quantitat màxima per beneficiari d’aquest programa serà d’un 25% sobre l’import concedit en els programes 1 i 2. La presidenta Armengol ha destacat que l’opció del govern per la reindustrialització de les Illes Balears és un desafiament a llarg termini, però ha advertit que, si no es diversifica el teixit productiu balear, dependrà massa d’alguns sectors, en referència al turisme.

Espot es reuneix amb el prefecte d’Occitània per fer balanç de la cooperació per la covid-19. El cap de govern, Xavier Espot, ha tingut una reunió telemàtica amb el prefecte de la regió d’Occitània, Étienne Guyot, i el conseller regional i representant de la presidenta de la regió, John Palacin. Han fet un balanç de l’impacte que ha tingut la crisi a Andorra i Occitània, i han encarrilat futures cooperacions en aquest àmbit. Espot i Guyot han destacat l’estreta coordinació entre les autoritats andorranes i occitanes, que s’ha refermat aquests darrers mesos, i també la mobilització dels serveis implicats en la gestió de la crisi sanitària i en la reobertura de la frontera d’ençà del primer de juny. Així mateix, han manifestat la necessitat de mantenir aquesta col·laboració i han acordat de fer una altra reunió a la tardor a Andorra. Llavors, el diàleg se centrarà en el desenvolupament econòmic i l’ocupació.

LA XIFRA
Deu anys de presó per sedició és el que demana finalment la fiscalia per al major Josep Lluís Trapero i la cúpula del Departament d’Interior després de ‘rebaixar’ la petició de rebel·lió. També obre la porta a acceptar l’acusació de desobediència.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de juny de 1949 es publicava la novel·la 1984 de l’escriptor George Orwell, una claustrofòbica faula del totalitarisme que encara avui ens colpeix, perquè continua vigent i en alguns aspectes s’ha fet realitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.