L’atemptat de la Rambla és un atac de bandera falsa?

«Si volem ser la societat seriosa que aquests dies hem estat, ara no ens podem permetre el ridícul de fer circular pel·lícules barates en compte de fer investigació a fons»

Vicent Partal
23.08.2017 - 18:22
Actualització: 23.08.2017 - 20:22
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Supose que era difícil d’evitar-ho, de manera que ja ha esclatat la polèmica sobre si els atemptats de Barcelona i Cambrils van ser ‘atacs de bandera falsa’. En la terminologia militar i dels serveis de seguretat, un ‘atac de bandera falsa’ és una acció en què es fa veure que és un altre qui ataca. És a dir, es pretén crear una situació que afavoreix aquell qui ha atacat en realitat, però fent servir una disfressa i acusant un altre.

Aquestes darreres hores han circulat de manera prodigiosa teories conspiratives sobre això. Algunes són ridícules i lamentables, paranoiques. Algunes altres parteixen de fets molts circumstancials que són interessants, però que, bo i sols, no indiquen realment res. Totes tenen el defecte que són massa parcials.

Fa dècades que treballe de periodista i he seguit amb una gran passió tres o quatre d’aquests fenòmens, esmerçant-hi moltes hores. I n’he après una cosa: aquesta mena de fets són sempre d’una confusió tan gran que no en treus mai l’aigua clara fins al punt que siga irrefutable.

En el 23-F, per parlar d’un i prou, amb els anys ha restat fora de qualsevol dubte que hi estaven embolicats Juan Carlos i el PSOE. Però resulta que estaven embolicats en un 23-F que no va ser el 23-F de Tejero, tot i que era imprescindible per a fer possible el de Tejero. Però el fet és que no es va activar. És cert que tots els 23-F tenien fils subtils creats per gent de segona fila –o de tercera o de quarta– i evidentment van ser Juan Carlos i el PSOE els grans beneficiaris del colp d’estat. Però gairebé res d’allò que en sabem no és possible de demostrar-ho d’una manera prou coherent, rotunda i documentada per a portar-los a presó.

El problema dels atacs de bandera falsa és que qui els denuncia creu que són absolutament transparents i prova d’eliminar-ne la complexitat per a convèncer la gent que és així. I no hi ha mai un atac de falsa bandera senzill, que pugues desmuntar en quatre línies.

Això vol dir que ens hem de resignar a no saber què ha passat? Al contrari. Vol dir que hem de treballar molt més en cerca de proves com més indiscutibles i palpables millor. Però en el cas de la sospita d’un atac de bandera falsa cal més investigació i no tanta especulació. I sobretot cal no precipitar-se, perquè pot no ser-ho, també.

En el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils hi ha dades molt importants que cal estudiar a fons, però a hores d’ara encara no he vist ningú que aportàs ni una sola dada seriosa que obligàs a pensar en un atac de bandera falsa. Ara, és evident que podria ser-ho. De preguntes que, segons quina siga la resposta, ens hi podrien menar n’hi ha moltes: com és que l’imam, estranyament, no va ser expulsat després d’haver estat a la presó, per exemple. O per quina raó el govern espanyol va tardar set inacabables hores a comparèixer. O fins a quin punt van pensar a aprofitar l’atemptat per a fer sortir l’exèrcit al carrer pensant en l’1 d’octubre. Però tot això cal investigar-ho, no novel·lar-ho. Perquè fer novel·les és, en aquest sentit, una manera molt eficaç de matar la veritat. Tants anys després i encara em faig creus que no siguem conscients que una regla d’or dels atacs de bandera falsa és posar xarlatans a dir que allò és un atac de bandera falsa, per afegir més confusió a tot plegat.

Sabem que tot allò que envolta l’imam és molt estrany. Molt. Sabem que és simplement desconcertant que un grup de joves de Ripoll, sense cap indici extern de res, de sobte tinguen un pis franc a Alcanar i infrastructura per a moure’s amunt i avall del país. És difícil de creure que només siga una casualitat que això passe precisament ara i en aquest moment i en aquest país. Encara és més difícil de creure que els serveis secrets del Marroc no tinguen constància prèvia de res, precisament tractant-se d’un imam. Sabem que l’estat espanyol no va passar informació vital als Mossos, però no sabem per quina raó. I tenim molt de dret de sospitar de la policia espanyola sabent que hi ha si més no un antecedent, l’operació Caront, en què van avisar un grup gihadista que eren controlats per la policia catalana, un fet dels més greus que conec i que em puc imaginar.

I evidentment sabem, en un altre nivell, qui és Mariano Rajoy. I recordem què van fer, ell i el govern on ell estava, l’11-M. I hem vist les mentides que durant anys una certa premsa de Madrid ha publicat insistentment sobre què va passar a l’estació d’Atocha i de fet sobre qualsevol cosa. I sabem que l’estat espanyol va negar l’existència del GAL fins que la calç viva els eixia per les orelles. I sabem, per tant, que han estat capaços de matar des del govern. I hem vist en l’operació Catalunya tot allò que fan per prevenir la proclamació de la república i quants fils diversos mouen. I resulta estrident que Margallo digués que d’un atemptat te’n pots refer però de la independència no. I no podem menystenir, en aquest sentit, fets tan remarcables com ara que els Mossos no són dins l’Europol perquè Espanya no ho vol. O que el govern de Rajoy va provar d’impedir la contractació de cinc-cents mossos més. O que s’han passat anys sense convocar la Junta de Seguretat de Catalunya. I tantes i tantes coses com aquestes…

Hi ha material de sobres per a estirar uns quants fils, a veure si hi ha res, si és que hi ha res. Però és un material que reclama molta paciència, un rigor infinit i esforç sense límits, no pas frases brillants. Si de debò algú vol acusar l’estat espanyol d’haver fet coses anormals en relació amb l’atemptat de la Rambla, cal que presente dades incontestables i un relat sense fissures. No ens calen ni fantasia ni ganes de guanyar per KO en un minut.

Perquè, ho lamente molt, però en el món les coses funcionen així: són complicades però no paranoiques. I si volem ser la societat seriosa que aquests dies hem estat, ara no ens podem permetre el ridícul de fer circular pel·lícules barates en compte de fer investigació a fons.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Linus Fontrodona
Linus Fontrodona
23.08.2017  ·  03:16

S’intueixen coses i se’n saben d’altres (massa poques, massa inconsistents, com vós bé dieu), però és evident que això “ara no toca”. Amb una mica de sort, la simple malfiança de molta gent serà el granet de sorrà que ens mancava per una eixida exitosa i ja definitiva de tot aquest mal son.
Jo puc dir, per exemple, que a totes les raons que nodreixo de fa molts anys a favor d’una Catalunya independent, ara s’hi ha afegit la seguretat personal i de la meva família. Jo vull la protecció dels mossos i guàrdia urbana d’aquí! Mai la de les policies foranes que només ens han detingut i colpejat i obligat a parlar en “cristià”. De més a més, vull uns Mossos d’Esquadra potents, autosuficients i amb tots els recursos humans, tecnològics i econòmics possibles – just aquells que el poble català pot proveir.

Robert
Robert
23.08.2017  ·  06:25

D’acord per cadascuna de les irregularitats que comentes, s’han de portar a investigacio rigurosa per part d’un equip alie e imparcial!… aquesta es una investigacio per la CIA!… o precisament per l’Europol, perque si s’arriba a confirmar qualsevol d’aquests fets les sancions han de ser majuscules!!! Començant per la Expulsio d’Espanya de la Unio Europea de forma inmediata, i la innabilitacio i presso pels carrecs politics responsables per atentar greument… Ojo! El que han fet s’ha dinvestigar

Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
23.08.2017  ·  07:46

Com bé has dit amb els antecedents d’actuacions de l’Estat espanyol i el que s’hi juga, tot és molt confús, fins que no hi hagi transparència total no sabrem que ha passat i és evident que l’estat espanyol no vol transparència, sinò els Mossos ja tindrien contacte directe amb l’Europol i la Interpol, no es poden fer invencions, mentrestant es impossible demanar que la gent deixi de sospitar i demanar que callin, s’han de demanar i exigir explicacions.

Albert Miret
Albert Miret
23.08.2017  ·  08:13

Com sempre, tens raó Vicent. Tens tota la raó del món, però no sé qui seria prou fiable dins d’aquest país en el que ens han ficat per força, per a investigar a fons i sense fer trampes aquest assassinat brutal i en massa. Com tu has dit, amb aquest tipus d’atacs mai s’arriba a una conclusió incontestable, sinó que sempre queda tot dins d’una nebulosa en la que el poble sap la veritat per un pur procés lògic tipus messieur Poirot de resposta a la pregunta de “qui se’n beneficia de l’assassinat”, però tots els polítics i la justícia mira cap a una altre banda perquè en cas contrari els causaria un excessiu descrèdit. De qualsevol manera, és evident que si fos així com molts ens temem, la reacció posterior a l’assassinat podria causar una fita històrica o ser un récord Guinnes de l’estupidesa i el summum de la pepegoteraiotiliesa espanyola. L’inexplicable retard de tots els representants i de la pròpia policia espanyola en acudir al lloc dels fets, demostra un profund desconeixement de com som els catalans i l’eficàcia dels Mossos. Esperaven que els mossos fracasessin per a poder intervenir amb les seves forces repressives i “salvar-nos”? Com és que ara la policia i guàrdia civil espanyoles diuen que se’ls ha apartat de l’investigació, quan aquests senyors han demostrat que no se’ls pot apartar de res que els interessi, com ha quedat ben clar amb l’actuació de les clavegueres de l’Estat que hem patit darrerament. De fet no diuen qui els ha apartat. Potser es referèixen al seu pròpi govern i no pas a ningú d’aquí?
La reacció de quasibé tota la premsa i TV espanyoles és furibunda, és de rabieta infantil, és desaforada i completament ridícula. És un atac directe als mossos i al govern català, quan en un país normal seria un allau d’elogis…Perquè? És allò que tan els agrada dir “que la mejor defensa es un ataque”? Aquí reb fins i tot l’Ada Colau, tan estimada en altres temps, per la ridícula questió dels totxos de ciment armat, que han demostrat feafentment la seva ineficàcia contra aquest tipus d’atacs.
Perquè estan tant emprenyats? Perquè els ha sortit el tret per la culata? Perquè el que havia de ser el gran éxit per acabar amb el referèndum i el procés, i els ha resultat un desastre monumental?
Jo, com tu no puc demostrar res, però la veritat és que fa més pudor que una mofeta, i que dubto que algú ho pugui arribar a demostrar mai, com no sigui una institució estrangera important i, evidentment, en la que no hi pugui ficar la mà cap dels nostres veins que tant ens estimen.
A pesar de tots els meus dubtes, espero amb ansietat que realment quedi algú en aquest món que cregui encara en la justícia que ho vulgui investigar i que ho faci seriosament i, sobretot, que després ho pugui fer públic.

josepselva SELVA
josepselva SELVA
23.08.2017  ·  08:22

Conclusió: no hi ha probes que l’Estat EspaÑol sigui darrera els atemptats a través del CNI, per tant, i aplicant un criteri judicial, l’Estat español és innocent. Punt
Fins ara creia que la feina periodísitica precisament havia d’anar mes enllà i aportar hipòtesi verosímils sobre la taula, però es veu que no.
Esperarem asseguts que les proves baixin del cel i mentrestant prendrem tila, no fos cas que pensant possibles hipòtesi ens tornem paranoics

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
23.08.2017  ·  08:25

Si vols un antecedent similar, hi has de posar l’Hipercor. Si no vaig errat, el grup terrorista que va posar la bomba al pàrquing va trucar fins a 3 vegades alarmat perquè les autoritats socialistes i castellanes no estaven desallotjant el pàrquing.
Els sociates i els castellans van decidir que el cotxe havia d’esclatar amb l’hipermercat ple de gent, que podrien reconduir els morts i posar els morts a la llista d’ETA. I de fet ho van aconseguir. La majoria de la gent no va ser capaç d’entendre que ETA havia rebentat voluntàriament el pàrquing, però qui havia matat voluntàriament la gent era l’estat espanyol.

Josep Segura
Josep Segura
23.08.2017  ·  08:37

La gran clarividència del nostre director en posar en dubte aquesta mena de teoria de la conspiració (tot és sempre més complexe del que ens sembla) és no haver mencionat dins la llista dels punts foscos, el tema que jo anomeno “cuento de la CIA” el qual ha estat cacarejat per alguns mitjans. Que si havien avisat al Mossos amb antelació (delirium tremens by E. Hernàndez ), que no, que la CIA ho havia transmès al Ministerio del Anterior i que aquests ho havien amagat als catalans (Pùblico, etc.). Encara hi ha gent que creu que la CIA és com a les pel·lícules, omnipotent i omnipresent, que ho sap tot. Si ja no van preveure fets tan greus com la caiguda del mur de Berlín o els atemptats de l’11-S a casa seva (entre polts altres), com pebrots havien de saber les intencions d’un miserable imam de Ripoll i una dotzena?

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
23.08.2017  ·  08:40

Vicent, comprenc la teva prudència i a demés cal que ho facis així. Però, a hores d’ara tots estem ja al cap del carrer de la ‘afició’ d’un estat de transitar per les clavegueres per els seus objectius, sense detenir-se davant de res que li sigui factible, inclús les accions de purs criminals. Si algú a Catalunya encara es pensa que d’allà en podem esperar alguna cosa que no sigui brutícia, verí i toxines letals, potser que s’ho faci mirar…

L’historial de cada país el posa ben retratat. I les incògnites enormement greus sorgides aquest darrers dies ho posen clarament de manifest.

A alguns ja ens estranyava la aparent passivitat dels últims temps, creiem que potser era la calma que precedeix a la turmenta, que alguna de grossa en sortiria, i ‘recordons’, que diria el tío Paloma, aquí l’hem tingut.

Malgrat el dolor, els que no som creients en fantasmagòriques divinitats protectores, de vegades tenim algun dubte. La imperícia del susdit ‘imam’ en manejar explosius
ens ha lliurat, i potser també vacunat, d’alguna cosa enormement més greu en resultats immediats (potser prevista de realitzar el dia u d’octubre o el dia anterior) i de funestes conseqüències posteriors.

I no em vull pas oblidar dels ‘gegants’ i no de ficció precisament, que tenim per Mossos d’Esquadra.

————————————————————-

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
23.08.2017  ·  08:41

Ja entenc que els que pensem que l’11S va ser un atac de falsa bandera ens és més fàcil pensar que l’11M també fou un atac de falsa bandera, destinat a que el PP guanyés amb majoria absoluta les eleccions que potser guanyava, però segur que amb una majoria molt justa i enfrontats amb tota la resta de l’arc parlamentari. Això no vol dir que el Gobierno castellà en sabés res de que hi hauria un atemptat. Només que qui el va decidir no necessàriament protegia objectius gihadistes, sinó inconfessables interessos geoestratègics. La gestió va ser tant funesta que va servir per al contrari que l’objectiu inicial, perquè ja llavors van voler guanyar per 10 a 0 un partit que els havien amanyat.
És possible que els hagin tornat a preparar una escena. I és possible que el guió passes perquè castella fos el “séptimo de caballeria”, entre d’altres coses, perquè esperaven que l’atemptat fos molt més potent i a més molts més atemptats a la vegada. Però la cosa se’ls va girar i la policia catalana feu una feina exemplar. I per segona vegada, no van saber reaccionar. No en tenim proves. Potser és cert. Però tampoc tenim proves que no ho sigui. Són possibilitats obertes.

Joan
Joan
23.08.2017  ·  08:51

I encara hi falta la presumpta contractació d’un grup de hackers el 9N per tombar el sistema informàtic…

josepselva SELVA
josepselva SELVA
23.08.2017  ·  10:03

He afegit al meu twitter @Cafegra algunes paranoies que corren per la xarxa, per si algú se les vol mirar.
Evidentment, nomes deuen ser això, paranoies, però en aras a la controversia els hi podeu fer un cop d’ull i que cadascú que es formi la seva opinió.

Ramon Sans
Ramon Sans
23.08.2017  ·  10:14

DATOS :

2006 se desarticula una celula yihadista en Vilanova y la Geltru por la policia española A. Es Satty , el iman , en aquel momento relacionado con la celula que mandaba gente a luchar para eln Irak y familiar de uno de los detenidos.

2007- operacion Chacal por la policia española A.Es Satty era un discipulo de uno de los terroristas detenidos. fuente el comunicado de los sindicatos policiales que publica vilaweb.

2010 detenido por trafico de drogas , cumple condena 4 años en la carcel de Albocasser Castellon , TENDRIA que ser expulsado de España en 2014 , pero no se cumple la ley de extranjeria.

ENTRA COMO IMAN EN RIPOLL , lo inscriben en el REGISTRO DEL MINISTERIO DE INTERIOR , nadie de MADRID AVISA DE LOS ANTECENDENTES PENALES POR TRAFICO DE DROGAS , NI SUS RELACIONES CON TERRORISTAS FAMILIARES Y COMO ALUMNO… NI TAMPOCO SE AVISA A LOS MOSOS.

2016 viaja a Belgica ,en VILVOORDE es detectado alli como peligroso , los belgas piden informacion a España sobre los antecedentes YIHAIDISTAS DE A.Es Satty… ESPAÑA LO NIEGA , LE PROTEGE .

https://elpais.com/ccaa/2017/08/22/catalunya/1503410302_398358.html

Una semana antes del atentado VIAJE A PARIS , IDA Y VUELTA EN EL MISMO DIA , EN ALERTA 4 ANTITERRORISTA , LOS QUE CONTROLAN LAS FRONTERAS Y ESTAN EN INTERPOL , EUROPOL … OTRA VEZ EL MINISTERIO DE INTERIOR , NO SE ENTERA Y SI LO HACEN LOS FRANCESES … pero sin tener informacion del ministerio NADA HACEN , NADIE DEL MINISTERIO DE MADRID HA PUESTO LOS ANTECEDENTES DEL IMAN EN LA BASE DE DATOS POLICIALES EUROPEA

NO SE PUEDE AFIRMAR QUE SEA UN ATAQUE DE BANDERA FALSA , PERO SI PARECE UN CONFIDENTE POLICIAL QUE RECIBIA PROTECCION DEL MINISTERIO Y QUE LES SALIO TERRORISTA , COMO MINIMO ESO . Y DECIR PARECE Y PREGUNTARSE ESO ES NECESARIO .

Pep Agulló
Pep Agulló
23.08.2017  ·  10:17

El métode inductiu (acumulació d’evidències) no és concloent?

Cap actuació eficient de les clavegueres d’un Estat ens hauria de donar pistes de la intencionalitat dels fets. Evidentment. Mentirien la mera evidència i destruirien les proves. Els comentaris citen molts casos, curiosament (!) , com més greus i transcendents més opacitat i confussió.
Però els codis penals discriminen: acció o omissió. Avisat als gihadistes de que són investigats pels mossos… o no passar informació important sobre l’imam de Ripoll, en ambdos casos hi ha intencionalitat. Si anem sumant intencionalitats i valorem el sumatori, ens porta a una confluència respecte a “afeblir” i desprestigiar la tasca dels mossos, i per tant, la seguretat de Catalunya respecte al terrorisme. Podem caure en dictar sentència de “bandera falsa” ? Sí, aquest métode inductiu no és concloent en desvelar intencionalitats i culpables, com tampoc podem demostrar que si cada dia surt el sol (ha sigut sempre així), potser un dia no surtirà. Caldrà emprar un métode lògic-deductiu, anar estirant fils. També.

Però jo em quedo amb la suma d’intencionalitats, potser com guió d’una novel·la, o d’una realitat matemàticament indemostrable, però em moriré pensant que l’endemà tornarà a eixir el sol, com els temps immemorials.

Jordi Espinet
Jordi Espinet
23.08.2017  ·  10:28

Què és, l’operació Caront?

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
23.08.2017  ·  10:33

La policia espanyola sabia des del 2007 que l’imam de Ripoll estava vinculat amb terroristes i no ho va comunicar a la policia catalana. Ho he sentit per la ràdio aquest matí.
Ho sigui que hem estat 10 anys en perill, els catalans i els visitants. Això sota la responsabilitat del sinistre ministre del interior espanyol.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.08.2017  ·  10:46

Ningú ha dit que els atemptats han estat cosa de les cloaques.
Simplement alguns hem dit que no es pot descartar. Per tant no entenc que ens recordis, Vicent, que s’hauria de demostrar.
Ens volem negar la possibilitat se seguir una pista bastant probable?
¿A qui beneficiaria que hagués estat un atac MOLT més sagnant? ¿No volien els terroristes una cosa molt més greu amb camions bomba? Doncs beneficiaria a l’estat espanyol indiscutiblement.. moltíssima gent s’arraparia amb por a les faldilles de la Madre Patria
Potser encara ho veurem ja que les cloaques de Espanya són quasi omnipotents.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
23.08.2017  ·  10:56

En Partal, tot curant-se en salut, dóna a conèixer la teoria d’un atemptat de bandera falsa, de la qual ahir pocs havíem llegit i encara menys havíem donat massa credibilitat.
Malgrat exposar-la entre cometes, aconsegueix donar-l’hi versemblança i, sobretot, divulgació.
Es podria considerar una editorial de bandera falsa? Promoure-la fent veure que no ets tu qui la promou, sinó tot el contrari. En qualsevol cas, avui em sembla més plausible que ahir.

Josep Arroyo
Josep Arroyo
23.08.2017  ·  11:03

Totalment d’acord amb Vicent Partal. Cal rigor i prudència.

Antoni Gordó
Antoni Gordó
23.08.2017  ·  11:27

Agraeixo que digui que algunes d’aquestes especulacions, que ja diuen que ho son, aporten dades força interessants. És cert, els aporta.

I encara es descuiden de la crida a la unitat del cardenal de Barcelona, totalment fora de lloc però en clar recolzament de les tesis unionistes. Si a això hi unim la gairebé unànime resposta immediata dels medis de difusió espanyolistes, tots plegat dona molt que pensar.

Per a mi aquestes hipótesis el que fan és obrir-nos el cap a d’altres possibilitats.
Potser lo del segon atemptat és una mica agosarat, però en la resta, com a minim la que m’ha arribat a mí, m’ha ajudat a tenir una visio més ampla.

Quants estats han buscat guerres externes i o internes per aconseguir la cohesió interna

Oi que molts?. Doncs son hipoteses que hem de tenir en compte….

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
23.08.2017  ·  12:22

No sóc partidària de les teories conspiratives tot i que hem de tenir sempre malfiança i els ulls molt oberts quan es tracta de l’estat espanyol i la seva capacitat de supervivència peti qui peti.i peti què peti
Penso que amb una barreja d’ineptitud i mala fe que és marca “España” de la casa s’expliquen moltes coses: mala fe de voler reduir al no res les capacitats dels Mossos d’Esquadra negant-los informació o donant-los informacions falses, boicotejant els contactes internacionals, fent córrer rumors sense fonament per desprestigiar-los davant la població, infiltrant personal indesitjable, animant un sindicalisme espanyolista dins dels Mossos, etc. etc.,; tot això formaria part de la mala fe i de la guerra de l’estat per mantenir la mamella catalana al seu servei; l’altra característica típica de l’estat i de la marca “España” és la ineptitud, la ganduleria i la prepotència; la combinació de les dues coses – mala fe i ineptitud- és realment perillosa: estem força vacunats (cas Scala, cas atemptat d’Atocha…) i això ens fa estar alerta… sabem com els agradaria que hi hagués alguna cosa que semblés que sortís del món sobiranista-independentista i anés carregat de bombes. de manera que molta serenitat, intel·ligència… i a omplir els carrers aquest 26, l’11 de setembre i omplir les urnes a rebentar l’1 d’octubre …

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
23.08.2017  ·  13:35

El quit de la qüestió és la tardança del Gobierno a personar-se a Catalunya. L’atemptat el pot organitzar el petroli del mitja orient en base a una conversa de reis que s’expliquen els problemes. “Emir, mira que trist estic, els catalans volen ser lliures!” “No et preocupis reietó, qualsevol cosa que pugui fer, estic aquí per ajudar-te, quantes armes em vens?”.
El que grinyola més és com triga el Gobierno a respondre. Algú ha d’estar al càrrec de la possibilitat i advertit que el dia que passi, cal que s’ho agafin amb calma per deixar que hi hagi una mica de caos i explotin tots els atacs abans d’arribar a “salvar” la situació. Algú va frenar al Gobierno castellà i li va endarrerir els vols. Trobeu qui va endarrerir els vols i trobareu el culpable. Pregunteu-los-ho.

Ernest Cera
Ernest Cera
23.08.2017  ·  13:36

Mai ningú i tan clar com en Vicent Partal ens explica amb el nom de Bandera Falsa i amb molta ironia qui hi ha darrera d’aquest atemptat, a bon entenedor poques paraules li faltan.
MOLTES FELICITATS VICENT PER EL TEU RELAT

Pere Nubiola
Pere Nubiola
23.08.2017  ·  13:38

Hi ha tres preguntes senzilles que necessiten resposta immediata:
Perquè el SR Rajoy va tardar 7 hores en arribar a Barcelona?
Perquè no es veu cap imatge del Cap d’Estat fins al minut de Silenci de plaça Catalunya?
Perquè la Dona del Cap d’Estat, amb sou a càrrec dels pressupostos, no surt fins 36 hores mes tard, sense comparèixer ni tan sols al minut de silenci?
El que preguntes com aquestes no siguin contestades fomenta l’aparició de teories de la conspiració i demostren la falta de transparència del Estat Espanyol.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
23.08.2017  ·  13:42

Crec que tens raó Vincent que s’ha d’investigar els fets i estirar dels fils com be dius hi son, però, hi ha voluntat de fer-ho?, veurem. Dit això, em dol molt que a qui diem o expressem un pensament a titol personal, ens califiquis sempre de paranoics, jo se que ets una persona amb molta experiencia, que saps molt sobre el tema, -no se si tots comparables amb el nostre-, però la diferencia es en que tu fas articles amb fonament, i jo per exemple, expresso allò que penso desprès de llegir i veure molt, puc anar errat, però es una opinió sincera, ara ja em fa por escriure, la censura de que pixas fora l’orinal, de que ets paranoic, fa mal i et reprimeixes de escriure, crec que estendre aquest sentiment no es bo, tothom amb bona fe, comparteix allò que pensa, allò que sent, allò que tem, no tots tenim tanta experiencia, però no som imbecils, esta be que ens renyis, com a mestre que ets, però els mestres també son humans i s’equivoquen, se per parlar-ho amb molta gent, que hi ha aquests sentimen de la falsa bandera, tenim motius més que suficients, però si no es pot ni comentar en grup de socis, llavors no vull una Catalunya inquisidora….Qui fa tot lo que bonament pot o sap, no està obligat a fer més…veurem d’aqui no gaire, qui son els paranoics.

Jaume Sastre
Jaume Sastre
23.08.2017  ·  15:35

ALGUNES REFLEXIONS ENTORN DE LA GUERRA PSICOLÒGICA
QUE HEM D’AFRONTAR

Al bou se l’ha d’agafar per les banyes i a la serp pel cap. La por, en haver-la vist de prop, no és res, deim a Mallorca. I això vol dir que afrontar el perill de cara és una bona manera de vèncer la por. El pitjor és la política de l’estruç és pensar que si hom fica el cap dins un forat, amb això, l’amenaça desapareix. L’experiència demostra el contrari: cal afrontar l’adversitat de front, preveure des del millor al pitjor dels escenaris possibles a fi de neutralitzar l’efecte sorpresa i tenir preparada una resposta per a cada cas.

No compartesc això d’anar de sobrats, d’anar amb el lliri a la mà, de menysprear l’enemic que tenim al davant dient a la nostra gent que això ja està fet, que som collonuts i els millors del món, que els espanyols són uns ineptes, etc. La prepotència i l’excés de confiança són el preludi de la derrota; en canvi, la prevenció, és a dir, l’anticipació, és un dels secrets de la victòria ja sigui a l’hora d’afrontar una malaltia, un incendi forestal o conquistar la independència, etc.

És un fet inqüestionable que amb nosaltres Espanya juga brut, ara i sempre. Davant això, pens que no hem d’anar de bon minyons jugant a la defensiva i sempre anant a remolc donant explicacions, explicacions i més explicacions; ans al contrari, pens que hem de passar a l’ofensiva, clara, directe i obligar a l’enemic a dedicar energies i temps a explicar-se i a justificar-se. De bon al.lot a colló, només hi ha una passa! Tot el temps que nosaltres estam a la defensiva, el govern espanyol pot dedicar tot el seu temps a veure per on ens fica la ganiveta; en canvi, si nosaltres passam a l’ofensiva descarada i sense complexos, aleshores el gabinet de guerra psicològica de Soraya Saenz de Santamaría haurà dedicar gran part del temps també a respondre i a tornar les pilotes.

Estam davant una ofensiva per terra, mar i aire en la qual Espanya ens ataca per tots els fronts amb armes de la guerra psicològica, econòmica, social, judicial, informativa, policial, política… No reconèixer això i no actuar en conseqüència; és a dir, no acceptar que un gabinet de guerra psicològica se combat amb un altre gabinet de guerra psicològica, que una desinformació se combat amb una altra desinformació, que una guerra de rumors s’afronta amb una altra guerra de rumors, etc. és, segons la meva opinió, un error que ens pot dur conseqüències no desitjades.

Goebbels deia que “una mentida repetida mil vegades acaba essent una veritat”; bé això és rotundament fals perquè Hitler també va perdre la guerra informativa i la guerra psicològica davant els aliats. Ara bé, algú creu que la BBC va guanyar la guerra a Hitler arborant, tan sols, la bandera immaculada de “l’honestedat”? Algú creu que la BBC no va difondre rumors, no va desinformar, intoxicar, que no va jugar a sembrar la confusió, la divisió i la desconfiança… entre els alemanys? Si algú pensa que els periodistes de la BBC van guanyar la batalla a Goebbels anant de setciències virginals va ben errat de comptes. Tot i pensant amb aquests errats de comptes, reproduiré a continuació un fragment de la pàg. 158 del llibre del mestre expert en la guerra oculta i de les clavegueres, Domènec Pastor i Petit, “Espionaje: la Segunda Guerra Mundial y España” (1990):

“Las intervenciones de la BBC

Muy difícil fuera concebir la resistencia contra el Eje sin la “BBC”. Ésta asumió un valor sencillamente incontrastable en la lucha psicológica, además de serlo en el campo de la información y de la propaganda. Decir que los alemanes llegaron a condenar con la pena de muerte a quiénes eran sorprendidos escuchando la “BBC” quizá nos dé una idea de cuán corrosivamente actuaba en la Europa ocupada. En realidad, la “BBC” cumplía tres funciones:

1. Envío de mensajes cifrados a las redes de la Resistencia europea, para anunciar las operaciones británicas de soporte a los resistentes: auxilio militar y técnico de todo género.

2. Promover la desmoralización de las fuerzas germano-italianas, y suscitar entre esas mismas fuerzas la fe y la confianza en los ideales entre las tropas aliadas.

3. Elevar el tesón combativo en las poblaciones sojuzgadas, en las naciones ocupadas como en Alemania, Italia y Japón, cuando éste se incorporó a la guerra. Y además: la fe en los principios demócratas entre los países neutrales”.

La BBC, que va començar a emetre dia 1 de novembre de 1922, tot i que tenia com a lema, “La veritat i res més que la veritat”, durant la II Guerra Mundial, evidentment, no deia tota la veritat; ara bé, va derrotar clamorosament Goebbels perquè –continuant amb Pastor i Petit, pàg. 498– quan “Radio Berlín” feia d’una manera sistemàtica “Uso impúdico y audaz de la mentira y la calumnia”, la “BBC” mantenia un “Astuto respeto a la verdad y de los hechos”; quan “Radio Berlín” feia “Propaganda apasionada” i manifestava “Hostilidad y desdén hacia el enemigo. Desprecio sistemático y febril”, la BBC feia “Propaganda razonada” i atacava d’una manera selectiva: “Condena del nazi-fascismo y respeto hacia los pueblos momentáneamente enemigos”.

Es pot dir més fort però no més clar: “Desde junio de 1940 hasta mediados de 1941, casi podría afirmarse que la única arma con que contaba Churchill eran las emisiones de la “BBC”. Éste género de lucha -con uso de la imaginación, psicología, astucia y sociología- se adaptaba muy bien a las condiciones y dotes de los británicos”. Ah, i una altra cosa, durant la II Guerra Mundial, els periodistes, britànics però també els qui procedien dels països ocupats, no amollaven pels micros de la BBC el primer que els passava pel cap sinó que a darrere hi havia un gabinet de guerra psicològica integrat per psicòlegs, lingüistes, sociòlegs, militars, economistes… que treballava en equip.

Si hom compara com funcionava la BBC durant la guerra contra Hitler i com funcionen, no ja alguns mitjans privats catalans, sinó els públics com TV3 o CatRàdio, demostra que hi ha molta feina per fer per tal millorar la situació. La realitat, que ara emergeix a la superfície amb tota la cruesa, és que a les nostres facultats de Ciències de la Informació no s’ha explicat ni s’explica com i de quina manera la BBC va derrotar Gobbels. Els nostres joves periodistes coneixen fins al més mínim detall l’afer “Watergate” i molts d’ells somien a ésser un dia els Bob Woodward y Carl Bernstein del periodisme català; ara bé la situació d’una democràcia consolidada com la dels Estats Units poc té a veure amb la situació d’un estat espanyol que no s’ha volgut desfer de la rèmora del franquisme i que manté Catalunya colonitzada, espoliada, invadida i massacrada des de tots els punts de vista que es miri: polític, econòmic, informatiu, social, laboral, financer, sanitari, educatiu, cultural, religiós, esportiu, industrial, agrari, fiscal, viari,…

Els catalans no som ni millors ni pitjors que la resta de pobles del món i, per descomptat, malgrat tot ens en sortirem i trencarem les cadenes del colonialisme. La diferència entre un perdedor i un guanyador, això no obstant, és que el primer reincideix una i altra vegada en els errors mentre que el guanyador aprèn dels errors i, sobretot, és prou humil per aprendre de les nacions que han triomfat enfront de l’agressió exterior.

JOSE MANUEL
JOSE MANUEL
23.08.2017  ·  16:21

PILAR MARIAS
PILAR MARIAS
23.08.2017  ·  20:06

Que cadascú en tregui les seves conclusions, però que algú que un any abans, predigui el que ha estat i el que està passant, es com per tenir-ho en compte i estar atents, jo no descarto res, perquè, fins on son capaços d’arribar el Gobierno ESP. per aturar el #1Oct2017 ?. Sincerament crec, que fins on els calgui, per desgracia hi ha hagut molts altres fets sense resoldre que ens fan desconfiar!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.08.2017  ·  20:20

D’acord amb l’editorial. De fet, el més irritant de tot el que rebem sobre l’atemptat de la Rambla i allò que l’envolta és la confusió i l’orgue de grills confegit amb tota mena d’opinions, especulacions i fake news interessades. De fet, ja només falta que el 7è de Cavalleria comandat pel general Custer es posi a ballar amb La Trova Kungfú al carrer Pelai. És ridícul, i flac favor se’ls hi fa als 15 morts i més de 100 ferits amb tot aquest caos. Reconec que m’agradaria una mica més de respecte per ells.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
23.08.2017  ·  20:21

El plantejament em sembla impecable, com habitualment, però jo crec que hi ha un pas més a fer: la confiança política. No en podrem fer un “casus belli”, però la processó va per sota.
Quan en Bush fill va protegir els saudites l’11S no va demostrar que estava darrera els atacs a les torres bessones, però sí que va fer patent que no serviria per protegir Occident de les conseqüències del règim saudita. El 23 F és la primera esquerda en la confiança, potser ingènua, en la bona fe dels protagonistes de la transició espanyola. Erdogan, a Turquia, ha perdut tota la confiança que s’hi podia tenir. A vegades em sembla que Turquia és el seu fantasma. Han d’evitar assemblar-s’hi, però hi van lliscant.
Aquí, els indicis i la reacció observada al país veí, ens fan baixar la confiança molt per sota zero. Sense confiança, un mínim, la democràcia no pot sobreviure. De fet, ni tant sols cap govern pot sobreviure.
En el nostre cas, toca preguntar-se: com afecta la minva de confiança a cada un dels actors del procés: als votants del “Sí”, als votants del “No”, als contraris al referèndum que són catalans, als espanyols dels sistema, els espanyols crítics, als estats europeus, als EUA, …
És una suma algebraica de factors que va donant un resultat variable. La sensació de que la resultant, el vector final s’ha desplaçat cap a la independència em sembla difícil de negar.
I no és el factor menys important l’exasperació dels catalans davant la reiteració de l’odi i el menyspreu de la polítca i els mitjans, la majoria, no pas tots, d’Espanya.
Ja seria molt dura la marxa enrere.
Els fets van modificant els sentiments i les opinions i la realitat va canviant.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
23.08.2017  ·  20:39

Un editorial molt i molt rigorós que cal llegir més d’una vegada.

Xavier Fossas
Xavier Fossas
24.08.2017  ·  00:11

Ep Jordi Espinet, ja que ho demanaves l’operació Caront és això http://www.elperiodico.com/es/internacional/20150514/un-mosso-infiltrado-en-la-celula-yihadista-presencio-el-chivatazo-de-la-policia-nacional-4186948
Bé, és el que tinc, però el nostre benvolgut director te’n podria oferir l’arxiu complet.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
24.08.2017  ·  01:40

Totalment d’acord amb aquesta editorial, Vicent. I moltes gràcies, que estic tipa de llegir bajanades i rumors i teories conspiratives sense solta ni volta, la qual cosa no vol dir que potser n’hi hagi que tenen una base que pot ser fidedigne (jo mateixa tinc algunes sospites), però s’ha de poder demostrar amb dades rigoroses i irrefutables, exactament.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes