L’allunyament d’Esquerra Republicana: dades per a entendre’l

El pacte de la reforma de la sedició arriba perquè ERC va canviant de pell cada dia més de pressa i hi ha dades que ho expliquen molt bé

Vicent Partal
13.11.2022 - 21:40
Actualització: 13.11.2022 - 22:15
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Divendres vaig escriure un editorial d’urgència sobre el pacte per a reformar la sedició i les conseqüències que tindria. Hi analitzava el paper del PSOE perquè és el rovell de l’ou de tot i deixava per a un altre dia l’anàlisi del paper d’ERC, que la faré avui. El pas de les hores, però, ha permès que apareguen detalls interessants. Per exemple, en aquesta entrevista que publiquem amb Jaume Asens, ell recorda que ERC s’ha mogut molt des d’aquell punt inicial en què es negava fins i tot a parlar d’indults. Però l’actitud enfront de la repressió no és l’únic canvi, ni tan sols el canvi central, com les dades expliquen molt bé.

A Catalunya el CEO publica un baròmetre que, més enllà de l’eterna polèmica pels escons que adjudica a cadascú –en parlaré més avall–, és una font indispensable de dades sobre l’evolució política del país. Per l’abast de la mostra i per la continuïtat de la sèrie. Per això és bo de llegir-lo amb molta atenció. I el darrer baròmetre del CEO explica amb molta claredat què passa dins Esquerra i les raons del seu allunyament, cada dia més clar, de les tesis que han estat centrals en l’independentisme d’ençà del 2010.

Quan el CEO demana “Com creu que hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya?”, resulta que avui tan sols un 58,2% dels qui es defineixen com a votants d’ERC responen que volen “un estat independent”. Un 58,2% que, clarament, contrasta amb el 88,8% de votants de Junts i el 77,2% de votants de la CUP que volen la independència. Concretament, prop d’un 10% dels votants d’ERC són partidaris de l’autonomia, de l’estatut d’autonomia que tenim, i un de cada quatre es declara partidari d’un estat federal espanyol. El 2015, per comparar-ho, a la mateixa pregunta exacta el 89% dels votants d’ERC deien que volien la independència. Del 89%, per tant, hem passat al 58% i baixant a cada enquesta.

Però encara hi ha més. Quan es demana als votants d’ERC quin partit votarien si no poguessen votar el seu, resulta que l’opció majoritària, un 15%, diu que votaria el PSC. Abans que els altres partits independentistes. Després ve el 13% a Junts i la CUP, però la primera opció del votant d’Esquerra és votar el PSC. Com que aquesta pregunta tan interessant és nova en el baròmetre del CEO, no podem saber com ha evolucionat en el temps, però, siga com siga, és evident que trenca la línia de votar independentista. Una línia que, en canvi, mantenen els altres dos partits: el 23% dels votants de Junts i de la CUP diuen que si no poguessen votar Junts votarien Esquerra i fan d’Esquerra la seua primera alternativa. I respecte del PSC? Dels votants de Junts, si no poguessen votar el seu partit, tan sols votarien el PSC un 2%. I en el cas de la CUP el 0%, el 0%!

Cal remarcar també que, significativament, el 9% dels votants del PSC diuen que si no poguessen votar els socialistes votarien ERC. I és una dada cridanera, perquè després de l’opció de votar ERC els socialistes diuen que votarien En Comú Podem, Ciutadans o el PP. I tan sols per sota d’aquests partits apareixen Junts, que el votaria un ínfim 1% dels socialistes, i la CUP –menys de l’1%. Per a un grup notable de socialistes, doncs, el bloc independentista ja s’ha trencat del tot. I aquesta és una dada sociològicament molt interessant.

Amb aquestes dades, i moltes més de semblants, podem assumir que el votant d’ERC es va allunyant del procés d’independència, però ens podem demanar si això té a veure o no amb els missatges que envia aquest partit i amb les actituds que pren. I, en relació amb això, quan parle d’actituds, de missatges, hi ha encara una altra dada del CEO que em resulta interessant. Quan es demana als votants dels diversos partits que se situen entre màxim espanyolisme i màxim catalanisme, menys d’un 30% dels votants d’ERC se situen en màxim catalanisme, on pràcticament eren tots fa pocs anys. Com si els fes por. I no és gens complicat de veure-hi, per tant, un reflex de tots els discursos contra això que en diuen l’essencialisme, que tant han sovintejat aquests darrers temps des d’ERC.

Podríem estar tot el dia parlant-ne i revisant dades, però crec que amb aquestes ja n’hi ha prou per a veure fins a quin punt l’allunyament d’ERC del carril central de l’independentisme s’ha accelerat. També podríem fer una mica de semiologia i observar com el president de la Generalitat, Pere Aragonés, va recuperar l’altre dia el “dret de decidir” d’Artur Mas per a evitar no tan sols la independència, sinó l’autodeterminació. Però crec que, per rematar aquesta anàlisi, m’hauria de centrar en les raons concretes que ERC pot tenir per a votar una reforma de la sedició tan polèmica. I açò té més a veure amb la lluita per l’hegemonia política i amb l’ocupació del màxim espai de poder públic que no amb cap altra cosa.

No sabrem mai què hauria passat si el president Puigdemont s’hagués mantingut en la idea de convocar eleccions autonòmiques després del Primer d’Octubre i, per tant, no s’hagués proclamat la independència ni hi hagués hagut l’exili. Però si ens situem en aquella època crec que tots pensaríem a priori que ERC hauria encapçalat l’unilateralisme. Perquè ells eren els radicals, ells eren els que empenyien, ells van ser els responsables de bona part de l’operatiu del Primer d’Octubre –no de tot, però sí d’una part substancial. Com pot ser, doncs, que avui siguen tan moderats que reben sense immutar-se ni envermellir les floretes de Duran i Lleida?

Molts de vosaltres deveu haver llegit editorials anteriors en què he denunciat que l’entramat que fa funcionar els partits polítics a l’estat espanyol té l’origen en les lleis franquistes, cosa que fa que esdevinguen, quan veuen a prop el poder, màquines de reprimir la voluntat dels ciutadans. Gràcies a dues condicions insòlites que són que tot el poder l’acumula el secretari general i que dels diners públics en poden fer gairebé allò que els done la gana. Li va passar al PSOE i a Convergència als anys vuitanta, li va passar a Podem fa quatre dies i ara li passa a Esquerra: s’han convertit en sistema i, per tant, el seu interès principal no és dur a terme un projecte ideològic, polític, sinó ser una màquina de poder, un negoci polític, com més gran millor –i és per aquesta raó que ara estan tan increïblement emocionats d’anar repartint càrrecs, sous, prebendes i subvencions a tort i dret.

Les eleccions del 155 per a Esquerra van ser un colp molt dur; recordeu com es va sentir la veu de Marta Rovira per un micròfon obert dient que somriguessen “com si haguéssim guanyat”. El país, la gent, aquella nit pensava que havíem derrotat, entre tots, el 155 però per a ells la cosa important era que havien perdut contra Puigdemont. La resta de la història, començant per la negativa a investir el president Puigdemont, crec que tothom la pot reconstruir mentalment. Simplement, si Puigdemont representava l’unilateralisme, ells, per guanyar-lo, cada dia se n’havien d’allunyar més. Òbviament, la presó i l’exili eren un impediment majúscul per a fer segons què. Però els indults van aplanar el camí fins al punt que en la darrera taula de negociació van signar –va signar el govern, però només hi havia polítics d’ERC– que ells no es mourien del marc constitucional espanyol.

I aquest era el corol·lari necessari a la tasca de deixar de ser radicals i perillosos per a l’estat. Tasca que s’ha anat construint, en bona part, perquè quan només penses en les coses pràctiques tendeixes a perdre’t amb els principis, amb un orgull incomprensible i tot. Amb un orgull només explicable perquè creuen que així poden enfonsar Junts i la CUP i acaparar, en conseqüència, un poder immens. Quan fa una setmana el programa televisiu de Gabriel Rufián va convidar Cayetano Martínez de Irujo, el fill de la duquessa d’Alba, la promoció de l’entrevista era una frase de l’aristòcrata espanyol dient: “Puigdemont és nefast, ben al contrari de Junqueras, que no em cau malament.” Jo em moriria de vergonya si el fill de la duquessa d’Alba digués que VilaWeb li agrada. Supose que ja m’enteneu…

Acabe: quan els resultats pràctics, que d’això parlem, passen a ser l’única cosa que importa, les idees, la ideologia, reculen. I el càlcul tan solament es fa sobre la base de què em beneficia més, sense importar molt la coherència. I en la situació actual, especialment a curt termini, a Esquerra li importava sobretot tapar les veus que criticaven que la taula de diàleg no servís per a res. Per això haurien signat allò que fos. Per això ho han signat.

PS1. He dit més amunt que diria alguna cosa de la polèmica sobre l’atribució dels escons al CEO. Una cosa són les dades que el CEO ens dóna sobre els partits, cadascun per la seua banda. Molt fiables. Però una altra cosa és quan fa competir els partits entre si. Simplement, perquè hi ha un biaix important, que és la tria dels enquestats. En el cas concret d’aquesta enquesta, un 12,3% dels enquestats recordava haver votat el PSC en les anteriors eleccions i, per tant, hom el podia considerar votant socialista; un 18,3% recordava haver votat Esquerra; i un 8,9% recordava haver votat Junts. En les eleccions anteriors el PSC tenia 2 punts més que ERC i Junts 1 menys que ERC; i en l’enquesta Esquerra té 6 punts més que el PSC i 10 més que Junts. Després això proven d’arreglar-ho amb allò que en diuen la cuina, però és clar…

PS2. Que baixe el nombre de votants independentistes d’Esquerra no vol dir que baixe el nombre d’independentistes. Uns se’n van i uns altres entren. No us obsessioneu amb això, ara.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
13.11.2022  ·  22:20

Tot l’analisi suposa que els estrategues dels partits, en aquest cas d’esquerra, miren molt el curt termini. Perquè la situació del país mai tornarà ser la del 2016. Mai. I els ferits, apallissats, humiliats…(i els seus familiars i amics) no ho oblidaran mai ni ho perdonaran. No tenen més llums?

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
13.11.2022  ·  22:24

Honestament, Sr. Partal, si tot el que ha de dir ER és això no ens calia cap editorial, ja ho sabem.

Però no diu res d’aquesta “modificació” del delicte de sedició que ER a subscrit amb alegria.

Ara ja sabem què es parla a la taula de diàleg, és parla de salvar-li el …. en Junqueras. Han estat molt hàbils l’estat i en Sànchez, no toquen res, agreugen els delictes (tres menjant una truita de patates poden ser acusats d’allò que la policia vulgui). L’únic que han hagut de fer és rebaixar la pena a cinc anys, d’aquesta manera aquest mafiós d’en Junqueras es podrà presentar a les properes eleccions. D’això va la taula de diàleg.

Entén perquè aquest editorial és, diguem-ne, insuficient.

Passi un bon dia.

Matilde Font
Matilde Font
13.11.2022  ·  22:38

Una explicació molt ben feta, Vicent. Estic d’acord.

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
13.11.2022  ·  22:40

Doncs en Junqueras, acòlits i manefles fan d’ER un partit execrable, del govern una rendició abominable. Si hi ha un déu per l’excels home immaculat, potser seria bo de resar-li per que el descavalqui de tanta supèrbia.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
13.11.2022  ·  22:44

Sort que la majoria de votants no pertanyem a cap partit polític i per això el nostre vot és lliure. Dimissió del Govern ja!

Joan Mollà
Joan Mollà
13.11.2022  ·  22:47

Tinguem clar que, si els d’ERC han signat que ells no es mourien del marc constitucional espanyol, hem de deixar de considerar aquest partit com independentista. Com a mínim la seva cúpula dirigent. I la seva actuació ho corrobora. Altra cosa és com pensin els seus votants, que hi ha de tot, i la gent té una certa inèrcia a no admetre ni acceptar un canvi de rumb tan brusc com el que han fet els d’ERC.

Joan Rius
Joan Rius
13.11.2022  ·  22:48

Crec que hi ha d’haver alguna cosa més que expliqui el tomb d’ERC. El cas Junqueras s’ajusta perfectament a la Síndrome d’Estocolm: el pres, ha rebut maltracte per part de l’Estat i ara n’és un defensor. Tal com la dona maltractada o com en qualsevol altra situació d’abús de poder en una situació de segrest. Per a sobreviure, cal estar d’acord amb les tesis del botxi i negar les pròpies necessitats i conviccions. Potser hi ha altres raons externes, però no hem de deixar de considerar que la neurosi del personatge té un pes específic per a comprendre els seus actes. A més, imagino que dirigeix el partit amb mà de ferro, com ho faria un llop amb la pell de corder.
Pel que fa al perfil dels votants d’ERC, crec que hi ha un grup nombrós que mai els ha importat massa la llibertat del país. Són i seran pragmàtics: si Espanya els afalaga, ells es fan monarquics.
Fora interessant fer un estudi sociològic on s’indagués sobre les motivacions dels votants d’ERC (i dels altres partits també)

Miquel Amorós
Miquel Amorós
13.11.2022  ·  22:55

La deriva d’ER ja es veu. Està molt bé explicar-la amb dades però fa temps que tothom ho veu.
I no és ara. El Puigdemont ja explica amb els seus llibres la traïció constant del seu vice-president.
Però el Junqueras, que per cert li teu un gelòs horribles al Puigdemont, no se’n sortirà. Perquè el poble de Catalunya és molt tossut i resilient. Són més de 300 anys practicant. I d’aquests 300 anys, l’1 d’octubre va ser el moment més important. Com diu en Costa, l’1 d’octubre amés que nes va canviar a tots, va ser un assaig general i ni 1000 Junqueras i Sànchez no ens aturaran.

Francesc Macià
Francesc Macià
13.11.2022  ·  22:57

El tomb d’ERC és escandalós i, estic d’acord amb en Joan Rius, que hi ha d’haver alguna cosa més important (i inconfessable) que l’expliqui.

Pere Aragonès en el seu discurs d’investidura El 20 de maig del 2021, es va comprometre a “fer possible la culminació de la independència” i a “fer inevitable” l’amnistia i l’autodeterminació:

ARAGONÈS: PRESENTO LA MEVA CANDIDATURA PER A CULMINAR LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

https://www.vilaweb.cat/noticies/aragones-presento-la-meva-candidatura-per-a-culminar-la-independencia-de-catalunya/

Per què cap entrevistador és capaç de preguntar-li a Junqueras sobre la flagrant contradicció entre el que deia abans i el que diu ara?

Carles Serra
Carles Serra
13.11.2022  ·  23:00

Gràcies Vicent per la sincera editorial; per cert, felicitats pel reconeixement que t’ha fet l’entitat El Tempir ; però apreciat Vicent, per molts subcriptors no ens descobreixes res; fa temps que deixem constància i denunciem la mentida per part d”això que alguns li diuen esquerra republicana de Catalunya, quant és part d’aquest sistema monàrquic i franquista espaÑol.
Per favor Vicent, a partir d’aquesta realitat que descrius sobre ER, no el definiu partit independentista, si no AUTONOMISTA, però per sobre de tot, botiflers, traïdor i LA MENTIDA.
És com seguir definint PSC, quant TOTS sabem que és una sucursal del PSO€ a la colònia catalana, que una majoria que els vota són els ciutadans que varen tenir que defugir de la seva espaÑa per sortir de la misèria i un futur millor pels seus fills; però com va dir en Pla, els espaÑols 90% del seu ADN és franquista i 300 anys de colonització no passen en va.
De totes maneres Vicent, l’història d’ER està plena de traïcions i personalismes; com vares poder comprovar en el llibre que ens vares suggerir Els catalans apel.len a les nacions unides.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
13.11.2022  ·  23:01

Després d’aquest editorial, preparem-nos els d’aquest diari…

Segi Sol, Junqueras, i els poders mediàtic d’Esquerra, poden entrar a matar VilaWeb amb tota l’artilleria apresa apresa i copiada de l’Espanya brutal.

Personalment no puc concebre tanta indignitat traïdora de gent sotmesa a Espanya tant de temps.

Cristina Besó
Cristina Besó
13.11.2022  ·  23:02

Senzillament, CHAPEAU, Sr. Partal.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
13.11.2022  ·  23:03

Jo si fos un espanyol resident a Catalunya,votaria ER sense manies,cap altre partit defensaria millor els meus interessos.

Núria Coma
Núria Coma
13.11.2022  ·  23:10

I no és més greu el què ens ha fet ERC, que tota la repressió de l’estat?
No és més greu que sigui un partit català que es carregui el proés que no pas un PP?
No és repugnantment més greu que un partit independentista sigui qui blqnqueji l’ estat repredor.
No hi sé, però és tan bèstia això d’esquerra que per molts editorials, comentaris i indignació que hi hagi, si no fem res ens han venut. Els de la derrota fictícia han vençut i venut als de la victòria real, i ens quedarem. somicant?
Crec que hi ha d’haver accions directes contra aquests desvergonyits ínsolents.
Volem la independència i sabem que ni es fàcil, ni gratis. S’ha de lluitar i ara sentint-,ho molt i molt el principal enemic és ERC. El foc amic és el que més mal fa i tamé el més efectiu.

Joan Benet
Joan Benet
13.11.2022  ·  23:14

Sincerament, espero que en surtin ben escaldats. Per part meva no quedarà…

joan rovira
joan rovira
13.11.2022  ·  23:19

En qualsevol situació hi ha (els que fan) (els que no fan) i (els que no fan ni deixen fer).

Quan el darrer grup s’imposa la situació col·lapsa.

(1931-1936), (1978-1982) i (2017-2022).

A ulls nus.

Jaume Riu
Jaume Riu
13.11.2022  ·  23:20

AIXÒ ÉS UNA REVOLUCIÓ I NO UNA ALTRA COSA
HI ha vida més enllà de la política de partit.
El dipositari de la revolució per canviar els fonaments del regne d’Espanya és la ciutadania independentista, i no els partits independentistes que ja no existeixen, per definició.
Pere Aragonès no fa servir la paraula independència i, pel que observa Partal, darrerament ni tant sols parla d’autonomia i fa servir l’eufemisme dret a decidir.
Igualment entre els independentistes no es fa servir la paraula revolució, pels mateixos motius, per guardar les formes i estar protegits a la defensiva.
Però tenim pautes a seguir, per exemple Jaume-Alonso Cuevillas avui fa al menys dues reflexions revolucionàries:
1. Mentre no canvii la cúpula judicial, el que digui el Codi Penal segueix sent secundari. 
2. No hi ha cap argument per relacionar la supressió de la sedició amb l’enduriment de la repressió per desordres públics.
Ben diferent del que diu TV3, i diu Jaume Asens, i diu Pere Aragonès des de la posició conservadora i contrarevolucionària.
Canviem doncs el relat, també a VW, per passar a l’atac sense compliments perquè això és una revolució i no una altra cosa.

Gerber van
Gerber van
13.11.2022  ·  23:20

Com a holandès i coneixent la història del meu país, entenc perfactament amb què vols dir: ‘Jo em moriria de vergonya si el fill de la duquessa d’Alba digués que VilaWeb li agrada’.

Lluí Mor
Lluí Mor
13.11.2022  ·  23:27

Com que soc un dels que de fa dies us demanae una explicació complerta i concreta sobre la traició d’ERC, i saben que voste ja habieu dit que ho farieu, li dono les gràcies per la coherència i honradesa del vostre digital.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
13.11.2022  ·  23:45

Gràcies per la feina de treure l’entrellat del CEO. La radiografia que en surt no fa res més que confirmar que només el poble salva el poble.
M’ha fet somriure el comentari de Gerber van: tinc tres néts holandesos i allà, quan les àvies amenacen que si no fan bondat vindrà l’home del sac, diuen que “vindrà el duc d’Alba”.
Potser la propera generació de néts catalans seran amenaçats amb un “que vindrà Junqueras”.
La ironía és una bona eina per la rebel·lió.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
14.11.2022  ·  00:12

Vaig entrar a militar a ERC el 2001 i en vaig sortir el 2007. Des d’aleshores havia malfiat d’ERC, però admeto que no m’esperava el que està passant allà dins. Ja no és només un tema de dirigents, és que la mateixa militància viu en els mons de iupi, totalment hipnotitzats i incapaços de pensar. El divertit és que segueixo essent el mateix home que va entrar a ERC el 2001: d’esquerres, republicà i independentista. Però ara mateix estic orfe de partit. De fet, diria que no hi ha cap partit independentista al Parlament. I m’afegeixo als comentaris que demanen de definir ERC com a autonomista, deixant caure també que aquest partit hauria d’anar canviant de nom.

Anna Linares
Anna Linares
14.11.2022  ·  00:40

Es terrible on han arribat la cúpula d’ER, que ens ha portat a unes lluites fraticides, l’ambició desmesurada i els egos personals han fet molt de mal i no beneficien al poble, l’humanitat no té remei, pobre Homosapiens no acabarà d’evoluciónar mai!
,

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
14.11.2022  ·  01:08

L’enquesta també diu que el suport a la independència està al voltant del 41%. Això ens hauria de fer pensar a tots.

Xavier Codó-Sastrada
Xavier Codó-Sastrada
14.11.2022  ·  02:06

Gran article!!
Però em sorpren que sorprengui la via escollida per Esquerra, perquè al 2008 jo en vaig marxar al descobrir que la direcció del partit, d’ Independentista, res de res. Son tan federalistes com ho era el PSC de fa uns anys.

Que els votants d’anteriors consultes del CEO declaresin majoritariament ser independentistes, no tenia res a veure amb la deriva federalista de la direcció d’Esquerra, tot i repetir mil i una vegades que son independentistes.
Encara ara ho fan…

Il·lu González
Il·lu González
14.11.2022  ·  02:19

De l’analisi que fa dedueixo que les dades que aflora el CEO, i que vostè comenta, potser tenen a veure amb què una part important dels socialistes que durant el procés van deixar el PSC se’n van anar a ERC. I ara, encara que no ho sembli, aquests ex socialistes cada cop guanyen més pes dins d’ERC i sobretot entre l’electorat d’ERC. Què en pensa vostè?

De fet, des del moment que molts socialistes catalanistes van marxar del PSC, en aquest partit fa l’efecte que només queden socialistes espanyolistes-centralistes, ni tan sols federalistes….

Albert Ventura
Albert Ventura
14.11.2022  ·  04:16

Doncs per mi l’explicacio de que els independentistes d’erc hagin baixat del 89 al 58% es que el 30% dels seus electors s’abstindra. Ja els va passar despres del Montilla.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
14.11.2022  ·  06:16

Illa va recollir els vots franquistes de ciumarranos de españa, i erc va rebre eos vots dels galistes del psc amb el maaGAL de capitan general. PSC.ERC son el mateix. El PSC es va menjar al Carod amb patates, i ara el PSOE.155, s’atipa del junqueras grasonet

Jordi Torruella
Jordi Torruella
14.11.2022  ·  06:45

Just a la fusta.

Vicent, com sempre, un plaer llegir-te.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
14.11.2022  ·  07:04

És això.

Carme Garcia
Carme Garcia
14.11.2022  ·  07:25

A ‘hora de anar a votar tothom es fa la pregunta de si es millor votar l’esquerra ( ER) ó la dreta ( Junts ), doncs per mi, ni ER es de esquerres i això s’hauria de dir clarament a tots els mitjans , ni Junts es de dretes.
I aquesta es la mare dels ous des votant de Er, com si ser-ho fos un estat superior, crec que s’hauria de explicar be que hi ha de diferent entre els dos partits, voste Sr. Partal no creu que seria una dissecció interessant.
També veig que n li cau cap bronca als que ens venen a tots traïnt Catalunya.
La culpa de que ER encara tingui tants votans es el mantra ditxos de DRETA-ESQUERRA, els periodistes haurien de començar a treure aquestes etiquetes de sobre els partits , perquè no són certes, i endinsar-se en el fet de si són o no independentístes de veritat constratant-los amb fets, perquè el que primer interessa es la INDEPENDÉNCIA, després ja veurem que votem.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
14.11.2022  ·  07:38

És tant bèstia que ningú en treu l’entrellat: no és com diu la Rahola que ERC s’hagi venut pels indults, ni que Junqueras ens hagi traït, ni tant sols que busquin l’hegemonia o que s’hagin imbuït del Sindrome d’Estocolmo. El fet demostrable pels esdeveniments és que Junqueras va entrar al 2011 a ERC per destruir des de dins el independentisme i ho ha aconseguit. Només aquesta explicació és coherent si assumeixes a més que Junqueras és un faciste de la nova escola. El meu comentari a una editorial del Partal a principis de setembre ja ho explicava i el repeteixo (resumit) per qui vulgui entendre-ho millor:

“El problema radica en que tots partim d’una hipòtesi falsa: Junqueras és un home atrapat per les circumstàncies. D’aquest pensament no en surt res coherent. Si partim de l’hipòtesi que Junqueras porta preparant la destrucció del independentisme des del 2011 tot encaixa:

Asssumim que des de l’inici del procés, i que possiblement es remonti a quan va entrar en política dins del partit el 2011, Junqueras tenia en ment trair-nos (en cas contrari hauriem d’acceptar que és idiota del tot perquè fins i tot els més tontets de tant en tant l’encerten i ERC -des de fa 5 anys com a mínim- sempre ha triat el més perjudicial per Catalunya, sense excepció) i per aconseguir-ho necessitava estar liderant el procés per disposar de tota la capacitat d’acció que la conjuntura política li permetia. Per no aixecar sospites, Junqueras va desenvolupar un mestratge en l’interpretació del paper de home bo amb conviccions independentistes fermes inqüestionables. La primera vegada que em va fer arronsar el nas, va ser amb les plebiscitàries proposades per Mas el 2014 que Junqueras va rebutjar -no va voler fer unes eleccions amb partit únic (Junts pel Sí) quan Podemos no existia encara i Espanya no estava preparada.
Les eleccions es van fer el setembre del 2015 -massa tart, ja que Podemos havia entrat fort en la politica gràcies al soport de l’establishment- i el 47% dels vots independentistes van ser insuficients per fer valer el resultat i i declarar la independència. ERC i tots el mitjans de comunicació de l’establishment van sortir en tromba dient que no s’havia arribat al 50% i que havíem perdut. Junqueras va salvar pels péls el primer round però el perill d’esdevenir independents encara era molt evident. L’ocasió per planificar el cop de gracia la va trobar en la reunió secreta amb la franquista Soraya Sanz de Santamaria a principis del 2017, a uns 8 mesos del referèndum i d’amagat de Carles Puigdemont. Poc després, la trobada va ser desvelada per la premsa i mai ha sigut desmentida. En la seva línia, Junqueras no va dir mai res del tema però no es va atrevir tampoc a negar-ho. De què podrien haver parlat tant en secret en un moment tant crític?. No se sap però a la meva hipòtesi, coherent amb els fets posteriors, és que van acordar que Junqueras seguís liderant el moviment independentiste per fer-lo explosionar quan la gent ja no pogués reaccionar. Si es feia explosionar abans hi havia el perill que el propi partit quedés descavalcat del procés, com li va passar a la Unió de Durant i Lleida. Així, Junqueras es mostrava com el més abrandat de tots i va fins i tot acusar de traïdor a Puigdemont, a través el seu lacai Rufian, quan es va inclinar després del referèndum per noves eleccions. La idea inicial -pla A- era que fos el propi Puigdemont qui es tirés enrera per denunciar-lo com a traïdor i retirar-lo del camp de batalla polític, a ell i al seu partit. I aleshores, tot sol, faria i desfaria al seu gust. Junqueras tindria tot el suport de l’establishment (premsa, ràdio, TV) i de tots els partits polítics, de forma que Puigdemont i JxC quedarien aïllats i desactivats. Puigdemont no va cedir, el referèndum es va fer i la DUI proclamar. D’aquesta manera Junqueras es va veure obligat a activar el pla B: rendició sense condicions, anar a judici i ja farien quelcom per estalviar-li la presó. Tampoc va sortir bé (la judicatura i el “deep state” tenen agenda pròpia, son de VOX i no negocien amb els que considera els seus enemics, encara que en aquest cas s’equivocava) i s’hi va pasar 3 anys. Tres anys de rencunia contra Puigdemont per no haver-se rendit abans que ell ho hagués de fer. L’indult va arribar, molt més tart de l’esperat però va arribar. De fet Espanya no podia aguantar gaires dies més la pressió internacional pels presos polítics i els hagués alliberat sense cap tipus de negociació. Novament Junqueras els hi va fer el favor d’acceptar un indult condicionat que salvava la cara del “Gobierno” i Pedro Sánchez devant dels espanyols i era vergonyós per a nosaltres. Així dons, Puigdemont i JxC es varen convertir des del 2017 en l’enemic a batre per ERC -de fet ara ja sabem que el seu enemic sempre ha sigut el que teoricament era el seu aliat ja es digui Mas, Puigdemont, Torra o Laura Borràs. Mitjançant Torrent varen impedir la proclamació de Puigdemont com a president de la Generalitat al gener del 2018, amb l’ajud de la fiscalia van abatre Torra i recentment han fet el mateix amb Laura Borràs.
En definitiva, dos feixistes (Santamaria i Junqueras) es van posar d’acord per destrossar el moviment des de dins i dominar el panorama polític resultant. La idea era que sense JxC, ERC no tindria rival en el camp nacionalista i podria manar dins la colonia catalana amb hegemonia, i només amb el PSC com a rival, raó per la qual mai ha volgut arribar a acords amb el PSC encara que sigui el germà desvalgut del PSOE, el seu gran aliat. Per arribar a aquest punt, faltava que JxC es deixés enredar i la figura de Jordi Sánchez -donant soport de forma incomprensible a la presidència dels republicants i al control per part de ERC del mitjans de comunicació- ho va fer possible. El cercle s’havia tancat.”

Els hi quedava l’escull de l’exili i ara sembla que ja l’han encarat amb la nova llei de sedició feta a dues mans amb el PSOE per perseguir Puigdemont. I segueixo:

“Recordem que Junqueras no va voler saber res de fer un front comú amb els exiliats. Ni tant sols va voler anar el primer en una llista conjunta amb Puigdemont a les eleccions europees i va escollir anar amb Bildu, sense cap estratègia inteligible. Darrerament, un parell de vegades han volgut desactivar l’exili amb la iniciativa de “negociar” amb Pedro Sánchez una sortida que els afavorís, tant a ells com a Espanya. Puigdemont es va assebantar amb anticipació i ho va abortar per partida doble. És un tema pendent que encara han de resoldre i de moment els hi fan un buit informatiu total i s’esforcen al màxim en desactivar qualsevol tema (Catalangate, Pegasus, atentat terrorista, Comitè dels Drets Humans de l’ONU, etc, etc) que els pugui beneficiar en la seva lluita jurídica a Europa. Paral·lelament, busquen desesparadament l’estabilitat de l’Estat Espanyol, donant soport a tot el que sigui rellevant, sense excepció, i col·laborant en la repressió dels independentistes via Mossos i judicatura. Amb tot l’anterior i l’invent de la “taula de diàleg” busquen que Europa es mantingui al marge i així, tant ells com Pedro Sánchez, tinguin llibertat per acabar amb el independentisme sense interferències i dificultin al màxim la bona feina de l’exili.
Aquesta és el panorama que tenim ara mateix. Si la gent no hi posa remei aquest present es consolidarà, les esperances del independentisme s’esgotaran i la democràcia quedarà tocada de mort. I ERC governarà amb el permís del PSOE una societat completament alienada. Per explicar el que està realment passant només tenim les XXSS i uns pocs periodistes que treballen en diaris digitals lliures dels tentacles del poder de ERC, molt poca cosa en mig de tants enemics. El feixisme ens està acorralant.

L’anterior explica el paper de Junqueras però per explicar la transformació de ERC s’ha d’entendre que son molts els afiliats que devant del gir de la cúpula (Junqueras es va cuidar molt de envoltar-se d’una guàrdia pretoriana de mediocres -com el propi Aragonés- i completament fidels) i estant en possessió de càrrecs públics o lligats a l’administració, han bescanviat l’anhel colectiu del país pel seu propi interès, deixant de banda els ideals i centrant-se en el manteniment de la posició social privilegiada que els càrrecs els hi havien donat. Això val per polítics, periodistes i tot tipus de professionals vinculats al poder. Tenint en compte que dels 9.000 afiliats aproximadament de ERC una gran part estan colocats pel partit cobrant del herari públic -poden ser uns 4.000 o més- i que la resta esperen fer-ho si es porten bé, la cúpula del partit s’ha convertit en un búnquer que sempre disposa de majories a la búlgara per fer el que els hi roti. Qui ha discrepat ha hagut d’abandonar el partit i deixar el càrrec. Milers d’afiliats històrics s’ha donat de baixa i han sigut substituïts per milers de nous espanyolistes provenint majoritàriament del entorn del PSC i també dels Comuns en busca de millors oportunitats per ser colocats dins l’univers de l’administració publica.

Junqueras ha sigut un geni montant aquesta trama. En el nostre descàrrec hem de dir que la ment humana no és capaç en general de concebre tanta maldat, i els feixistes son el mateix diable.”

Joan López
Joan López
14.11.2022  ·  07:53

Molt bò l’anàlisis sr.Partal però el lectors ja fa messos que sabian en que habia quedat erc. Son uns traidors,venuts i ara costa trobar una persona del carrer que digui que es d’esquerra rep. estan avergonits. No mès tots els que estan cobran sous de diners publics surtan dia rera dia a dir mentidas.
Mai mes,mai mes aquesta gent tindra l’apelatiu d’independentistas.
Son regionalistas agenollats davant del pòder Espanyol.

Pere Subirana
Pere Subirana
14.11.2022  ·  07:57

Aquest editorial va d’indepes bons i de dolents. Pero es que ni Junts ni Cups son indepes perque mai s han comportat com a tals. A partir d aqui us podeu inventar moltes coses.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
14.11.2022  ·  08:13

Sincerament no puc entendre que esperin obtenir bons resultats electorals diguin el que diguin les enquestes.

Per una banda els espanyols que viuen a Catalunya tenen prou partits espanyols per votar i no necessiten votar a un partit català per molt que espanyoleji. Per l’altra banda els catalans els deixaran de votar en la mesura que segueixin actuant en contra dels interessos de Catalunya.

Suposo que quan es fotin una gran patacada a les urnes es veuren obligats a canviar el rumb.

joan nualart
joan nualart
14.11.2022  ·  08:16

És possible que la taula de diàleg hagi servit per: a canvi de l’indult dels presos, ens doneu el vist i plau d’una reforma encoberta de la sedició per a poder repetir les demandes d’extradició del President Puigdemont i aquest cop amb l’aprovació de la justícia europea …

Josep Rodriguez
Josep Rodriguez
14.11.2022  ·  08:23

No ha valorado el CEO quants votants triarien l’abstenció?

Josep Gualló
Josep Gualló
14.11.2022  ·  08:24

ESQUERRA NO HA CANVIAT ARA

O és que ningú recorda els tripartits en que va regalar Catalunya al PSOE

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
14.11.2022  ·  08:45

Em sembla que tot plegat s’explica de forma fàcil si no perdem de vista algunes de les misèries de la condició humana: vanitat i por.
– Vanitat (molta): jo, jo, jo i nosaltres (entenent el partit, no pas el país, com el nosaltres)
– Por: a la presó, a perdre els ingressos (la majoria de polítics dels partits s’hi dediquen de forma professional)…
L’estat espanyol, mestre de la picardia, ha jugat be les seves cartes: pal i pastanaga. I vet aquí els resultats.

Victoria Pedrola
Victoria Pedrola
14.11.2022  ·  09:05

Bon article Sr Partal i molt bon relat drl Sr Sanaüja.
Gràcies

Lluís Turu
Lluís Turu
14.11.2022  ·  09:10

Completament d’acord amb Jordi Sanahuja, diria més, el traïdor és un empleat de la conferència episcopal “española por supuesto” i del opus.
Això ho dic perquè sembla que ningú no se’n recordi de con els bisbes i la mateixa conferència, deien que l’independentisme era un sacrilegi total, i les penes del seu infern era el mínim que ens mereixíem. Us penseu que el nacional-catolicisme no hi és, i ben viu encara?.
Tot va canviar quant el traïdor va aconseguir el control de esquerra, varen callar de cop, ja el tenien a dins i no es calia fer més enrenou . La resta és el que estem veient i si no espavilem ho tenim molt malament. Però ara és o caixa o faixa. Via fora catalans.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
14.11.2022  ·  09:13

El suport d’ERC a la proposta d’aquesta llei franquista de “Desordres públics agreujats” és la gota que fa vessar el got. Hem de dir PROU !!!… i actuar !!!
És un greu atac feixista !!!
A banda d’una limitació dels Drets Humans bàsics (expressió, manifestació, protesta,…), aquesta proposta de llei és una maniobra “de manual” de les dictadures per la depuració de les bases d’oposició i dissidència. És un moviment molt bèstia, molt. És la declaració de guerra d’ERC contra el moviment que diu representar !!!

ERC ha fet el pas definitiu per ser considerat el pitjor enemic de l’Independentisme.

Però això no és “només” un pas enrere de 10 anys,… és un pas enrere de 60 !!!
Ja no és un atac més a l’Independentisme !!!… és un atac a la DEMOCRÀCIA !!!

Cal fer fora amb urgència a ERC del govern.
Cal desfer-nos el més aviat possible dels partits fake-indepes (TOTS, els que fan i els que deixen fer amb més o menys teatre) i dels polítics professionals autonomistes que no volen més que obeir l’amo a canvi dels favors, diners i quota de poder autonòmic, en un sistema podrit amb un patró mafiós i colonialista que no entén més que de corrupció, espoli, autoritarisme, i anti-catalanisme actiu.

L’ANC, l’únic actor “indepe” previ a l’1-O que sembla no haver fet totalment figa (el CxR és un autèntic “bluf”), no acaba de voler fer el pas definitiu i apostar per un moviment revolucionari “no-violent” de confrontació continua i activa contra l’enemic. Tot i així, mentre no ens organitzem al marge de les organitzacions i partits fake-indepes, l’ANC és pot ser potser l’única eina més o menys útil que tenim avui.
Animo, doncs, a que ens afegim el màxim nombre possible d’Independentistes a la manifestació de protesta el 06/Dec per aquest ultratge, convocada per l’ANC, que finalitza a la Generalitat.
I pensem seriosament i activament en organitzar-nos el més aviat possible al marge de polítics i partits fake-indepes.

Llista Cívica ja !!! (avui amb més raó i urgència que mai)

Pep Agulló
Pep Agulló
14.11.2022  ·  09:16

QUÈ PASSA A LA BASE D’ERC?

L’editorial descriu els fets, però no aprofundeix amb les raons, potser ens falta la perspectiva que dona la història.

Passar d’estirar el carro de la independència a pujar al carro de la Constitució espanyola sense patir-ne les conseqüències dins el partit, sense cap oposició, em sembla màgia pura.

Qualsevol raonament que es pugui bastir a partir de dades d’enquestes, és del tot inútil. És més, comentar-les és entrar en el joc polític dels qui les dissenyen per més que en puguem treure certes tendències. Entenc que com a periodistes ho hagin de comentar, però…

El comentari d’en Jordi Sanahuja resseguint la hipòtesi d’un Junqueras Maquiavel, té interès, però em resisteixo a pensar que tot plegat sigui obra d’un líder. L’editorial planteja una mena de determinisme en quant una força política es constitueix en partit de motlle espanyol (paper del secretari i diners públics a repartir), esdevé en alt percentatge comprat pel poder que li atorga l’hegemonia, deixant la lluita per les idees i arrapant-se a la grisa autonomia que, com diu Ot Bou, es pot defensar amb arguments retòrics i fal·làcia…

La pregunta que em faig és ¿Per què ERC ha sabut jugar, amb un joc brut i amb un relat tan espellifat amb el triler Sánchez, aconseguint tanta unanimitat i recolzament dels votants, i en canvi, els rupturistes estan arraconats sense un relat que mobilitzi i destrossi l'”independentisme constitucional”?

Miquel Requena
Miquel Requena
14.11.2022  ·  09:19

ERC està pagant de sobres l’indult.
M’agradaria saber els pactes ocults que tenen amb el PSOE per que no tornin a la presó.

Antoni Morros
Antoni Morros
14.11.2022  ·  09:21

A l’editorial d’avui, Sr. Partal, no hi sobra ni una coma. Gran article!!!

Berta Carulla
Berta Carulla
14.11.2022  ·  09:30

Es evident que la quota de votant d’ER que no és unionista (o directament espanyolista ja que els vots d’aquella majoria d’Inés Arrimadas van anar a alguna banda, i infiltrar ER era una bona opció per a l’Estat), se senten representats pels dirigents que té avui aquest partit. No passa res, a tots els països del món hi ha gent hipòcrita, traïdora i covarda, però passa que el nostre país partim en desavantatge perquè no tenim estat; pitjor: l’estat on estem captius utilitza la característica d’aquestes persones per enfonsar-nos al fang (corrupció; “repartiment de càrrecs, sous i prebendes, a tort i a dret”; nepotisme i clientelisme) per a mantenir-nos sotmesos (empobrits, minoritzats i reprimits).

És evident que l’independentisme és a Junts (i la CUP, però aquest partit està més infiltrat i és més inestable).

Però un independentisme poderós és lliure i no està enlloc. Em demano perquè mai no mireu de cara els partits extraparlamentaris i n’afronteu el debat, deixant d’acusar de xenofòbia partits com el Front Nacional de Catalunya per exemple o l’Aliança Catalana, i no els porteu i els entrevisteu perquè cadascú decidim. Per què hi ha aquesta virulència contra els qui volem tenir un debat serè i sincer sobre la immigració. En seixanta anys hem augmentat un 200% la població, cosa que no ha passat a cap altre país del món, i això és conseqüència de la guerra que ens té declarada España. Per què mai no en parleu?

Demano un debat sobre aquesta conselleria que gestiona aquest partit que rep subvencions i tot l’entramat, i en demano una investigació i ser-ne infirmats, i també mirar d’esbrinar quins pactes tenen Pedro Sánchez amb el rei del Marroc. A molts municipis catalans magrebins s’enfronten a la policia dia sí dia també i no els poden fer front. Em sembla una irresponsabilitat continuar mirant cap a una altra banda.

I per cert, algú ha dit que l’enquesta diu que el suport a la independència està en el 41%. Llàstima que no digui també quin percentatge té el suport a la dependència, perquè podria ser inferior. Com no ho diu no ho sabem, si algú ho sap i ho vol dir…

En qualsevol cas ja se sap que en aquest país molta gent no vota i li és igual, altres que reben un sobre i voten qui els manen votar, i altres que si ho aconseguim estarà de la nostra banda malgrat no es reconegui independentista, i sempre que no ens mostrem com uns figaflors cagadubtes (o sigui prendre els blancs, abstencions, o altres que no es posicionen, com a “unionistes”).

Gràcies.
M’ha sortit una mica llarg. Em sap greu.

Francesc Llimona
Francesc Llimona
14.11.2022  ·  09:44

Fa anys a França deiem que al sud no sabíem votar. A França si cal una persona de un partit vota un altre perque no l’hi agrada que fa el seu govern.
Aquí el partit polític és el Deu a qui votar. Fins que votem el treball i no el partit, no ens en sortirem.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
14.11.2022  ·  09:48

Insistint en les evidències. Tothom al carrer i enviem-los a la paperera, ja. Fem pública la llista cívica provisional.

Jesus manuel Núñez
Jesus manuel Núñez
14.11.2022  ·  09:56

Brillant com sempre Sr. Partal 👏👏

Toni Cortadellas
Toni Cortadellas
14.11.2022  ·  10:07

Gràcies senyor Partal , per la seva claredat i pedagogia .
En el tema d´avui , penso exactament el mateix que vostè , però com que soc un barruer de les paraules , m´ajuda molt la seva acurada exposició , gràcies a vostè algun dia aprendre a expressar-me millor . ( m´hi esforço ) .
PERSISTIREM i guanyarem la llibertat per tots els nostres . !!!!
Molt agraït .

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
14.11.2022  ·  10:10

He de dir que jo només una vegada a la meva vida ( I tinc més de 70 anys ) he votat ERC, i fa ja uns 10 anys. Però els comentaris que sento al meu entorn de persones que els han votat sempre, es poden resumir en un sola paraula: TRAÏCIÓ. El rumb de la ERC actual sota la “batuta” d’un atemorit Junqueres, es fa difícil d’entendre. El meu avi, Feliu Reyner, que va ser alcalde del meu pobla els anys 1938/39 ( Va patir presó per aquest fet) si fos viu, estic segur que l’aclapararia un profund sentiment de tristesa, impotència i ràbia continguda. El mateix que sento jo.
I sí, estic d’acord en tot el que diu Vicent Partal en l’ditorial d’avui.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
14.11.2022  ·  10:23

Recordo els militants d’ERC del meu poble al final dels anys 70, ho recordo perquè el meu pare n’era militant i sortia amb els seus companys a enganxar cartells. Era l’època d’Heribert Barrera i us asseguro que aquella colla tots eren independentistes. Tota aquesta història del canvi de pell i l’acaparació de poder, que tan mal ha fet i que s’entén tan bé, pensàvem –almenys jo ho pensava- que es podia revertir amb els vots dels militants decebuts. Després de tants desenganys i de tanta reculada només quedava l’esperança de creure que en les properes eleccions ho pagarien car. Doncs aquesta enquesta del CEO ens ve a dir que la militància d’ERC ha canviat. Del 2015 fins ara -només 7 anys- hi ha més d’un 30% de militants d’ERC que han deixat de ser independentistes. Ho hem de llegir així?, no hem llegit i escrit des d’aquest Editorial i sentit moltíssimes vegades de notables de l’independentisme que la gent no s’ha mogut?, “qui és independentista, no ho ha deixat de ser” hem dit fins a l’avorriment. Doncs què passa?. Que menys d’un 30% dels votants d’ERC se situïn en el màxim catalanisme, on pràcticament eren tots fa pocs anys, contradiu massa la història i la sociologia del nacionalisme català. No m’ho crec. Les enquestes són números, no són persones i la interpretació que se’n fa sempre és interessada. El PSC va perdre molts vots a favor de Ciutadans en les eleccions del 2011, després els han recuperat quan Cs s’ha desinflat, perquè aquests votants, essent espanyolistes, fluctuen entre els partits unionistes. Si ens creiem que la gent que vam fer possible l’1 d’octubre encara hi som, que no hem perdut l’esperança ni ens hem venut l’anhel, si ho creiem de veritat, ERC ho pagarà.

Josep Abad
Josep Abad
14.11.2022  ·  10:42

“Al vostre entorn tot és una immensa runa. Tot ha caigut amb estrèpit, perquè l’Ideal dels catalans no tenia la consistència d’un gran valor moral. Era una nau sense vela. (…)

Catalunya esclava, sotmesa encara. Els covards, sense altra finalitat enlairada que l’utilitarisme immediat, els “gàngsters” de la nostra terra diuen al poble que ja té llibertat; quan, en realitat, estem més subjugats avui que abans que a Espanya es realitzés el canvi de règim. Abans la dominació era clara, brutalment sincera; ara els catalans maldem en l’esclavatge, embrutits sota el pes d’unes cadenes de roses, car ara som “esclavos de la justicia”, d’una justícia que és una farsa. Abans teníem els muscles subjectats; ara hi tenim l’ànima. L’ànima ja no és nostra. Els nostres polítics i els nostres homes representatius, de quasi tots els partits catalans, se l’han venuda sacrílegament pel trist plat de llenties, que ens tornaran a prendre quan raons d’Estat així ho reclamin.

S’ha jugat impunement amb la dignitat i el voler nacional. El poble ha callat, confús, desorientat, venut. (…) Avui les esquerres no tenen cap ideal elevat, humà, generós. Han consentit la traïció nacional, sense una protesta, sense una revolta digna. L’Esquerra no té altre ideal que el seu predomini polític, que els càrrecs i els petits i inconfessables interessos. Catalunya, per a l’Esquerra, és un botí a repartir. Tota la seva obra de govern es conclou en l’ideal d’aquest predomini permanent.

Les dretes catalanes (…) tampoc és l’ideal de Catalunya ço que les fa moure. Actuen per un egoisme de classe. Les dretes han consentit també la traïció i l’han facilitada en lloc d’obstruir-la. Les dretes, fins avui, han estat, (…) la traïció permanent a la llibertat nacional de la nostra terra. En aquest aspecte han marxat paral·lelament amb l’Esquerra.”

Oi que sembla escrit d’avui mateix? Doncs es tracta de “Apel·lació a la joventut”. Un text escrit per Daniel Cardona el 1934. Que immensament trist i -i desolador pel país- que no aprenguem les lliçons de la història!

Font: Per la Pàtria i per la Llibertat. Barcelona, Rafael Dalmau, 2022, col. Episodis de la Història, núm. 372, pp. 61-67.

Antònia Renau
Antònia Renau
14.11.2022  ·  10:48

Els que ens varen educar dins del catolicisme, apostòlic i romà, sabem que uns de les seves activitats es fer Apostolat, vol dir guanyar ànimes per anar al cel.
L’apòstol, és aquella persona que creu que té la veritat per sobre els altres, i això és tradueix, en un sentiment de superioritat moral els altres perquè ell té La VERITAT.
Si a més ets ambiciós i tens deixebles i un cert carlisme de convenciment , tens l,’,estructura personal per per esdevenir un fascista.
Potser aquest és un element més de la deriva de’n Junqueras, justificant -se del seu paper polític

Molt d’acord en les moltes explicacions de les expressades per la majoria del lectors.
Però a sobre aquest personatge, es deu creure que ho fa bé pel poble.En el millor dels pensament.
Però l’arrel catòlica apostòlica i romana, és intrínsecament classista i fascista.

Jordi Tubella
Jordi Tubella
14.11.2022  ·  10:56

Molt bona anàlisi política del Sr. Partal sobre la deriva d’ERC. Tanmateix m’afegeixo a l’opinió del Sr. Sanahuja en quant aquí cal afegir-hi explicacions psicològiques a aquest desgavell.

Ja de sempre hi ha hagut mala maror a ERC amb Convergència. Ha estat típic sentir el to sarcàstic amb que deien la paraula “convergent” de fgorma que ha passat a tenir un to pejoratiu. Aquest odi el genera el no haver tingut el poder durant tants anys. Aquesta rancúnia s’ha mogut ara amb tot el que soni a Junts.

A més, hi ha una egolatria en Junqueras que és ben palpable. En vaig tenir prou quan després del 14-N va haver de fer una conferència una setmana després que la fes Artur Mas. Aquesta mena de personalitat no acceptarà mai de ser un segona fila com ho ha estat en tot el procés d’independència fins al 2017. Primer darrera d’en Mas, després darrera de’n Puigdemont. Vol ser el líder i no ho aconsegueix.

Ara vol desviar-se quant més lluny millor de les idees polítiques de Junts. Sap que si tenen un objectiu comú no faran res de res.

I tal fan, tal trobaran. És qüestió de temps.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
14.11.2022  ·  11:02

Primer de tot una crida als subscriptors i a tu Vicenç, potser en la línia de la Sra Carme Garcia.
Posem ER, deixem de posar ERC, ja no existeix aquest partit, està segrestat pel feixista, talp de l’independentisme, el Gran Botifler Oriol Junqueras, tal com apunta el Sr. Sanahuja.

Segon, deixem de dir que la ER de Junqueras és independentista, és poc menys que autonomista. No arriba ni a ser el PSC de fa 12 anys.

Tercer tampoc caiguem en el parany de dir que ER és esquerres i JxCat dretes, tal com apunta la Sra. Carme Garcia.
La ER de Junqueras, farcida de seguidors apuntats a la menjadora, no és d’esquerres car és espanyolista, i això seria un oxímoron.
Per l’altra banda JxCat ha esdevingut un partit socialdemòcrata homologable a d’altres europeus, és força transversal amb corrents a esquerra i a dreta moderada.

Anem fent pedagogia arreu parlant d’ER no d’ERC, i, per descomptat, parlant de PSOE no de PSC.

Finalment dir que el suport d’ER al canvi de nom de la llei de sedició no és més que la maniobra del mentider i rancuniòs Junqueras per a millorar la situació electoral pròpia, intentar eliminar al MHP Carles Puigdemont, i de pas reprimir encara més al poble català fent que qualsevol opinió o reunió en mans dels jutges naZionalistes espanyols sigui interpretada en clau espanyolista i repressora.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
14.11.2022  ·  11:28

Esquerra està cegada del poder que l’hi atorga administrar les engrunes que cauen de la tauleta de diàleg i que engoleixen com a cans famolencs. S’han venut el país i el partit per a convertir-se en els nou-rics de la política federal- autonomista. Respecte al CEO dona informació interessant sí, però cuinada al dia de recollida, orienta que podria passar avui, però no que passarà d’ací a uns mesos o algun any. Temps al temps que encara queden coses per a veure. Com ells diuen “sempre al costat de la gent”.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
14.11.2022  ·  11:34

Una anàlisi molt lúcida i clara. Com de costum.

Jordi Torres
Jordi Torres
14.11.2022  ·  11:36

El pacte de la sedició 2.0 beneït per Esquerra l’atribueixes a la lluita per l’hegemonia d’aquest partit a l’espai autonomista. Sí, d’acord, però molts pensem que va més enllà. Tot fa pensar que ER ha pactat amb l’estat la reinserció de tot l’espai d’ER dins la legalitat espanyola, però excloent-hi amb precisió quirúrgica l’independentisme real a l’exili, i no em refereixo a la Marta Rovira, òbviament (tot i que hagi corregut a assegurar que la reforma no li permetrà tornar). Amb aquest vestit fet a mida volen deixar al president Puigdemont a la intempèrie i afeblir els arguments legals de la lluita des de l’exili, acceptant que a l’1-O es van cometre delictes i acatant el marc constitucional espanyol.

Mentrestant, la campanya unionista d’emblanquiment de l’estat i adotzenament acrític del nostre jovent, continua funcionant a tota màquina des dels mitjans subvencionats pel règim del 78. Com a mostra un botó, d’avui mateix, a “El Nacional”:

“Pablo Urdangarin sense samarreta: Borbó, català, 22 anys i molt guapo a la platja”.

Ells no descansen, nosaltres tampoc ho hem de fer.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
14.11.2022  ·  12:13

¿Flirtejar amb qui mana per tal d’assolir la seua aquiescència a costes de rebaixar-te homologant-te a ell, per poder manar.? No sé. Inclús dins d’ERC potser pensen no haver-ho fet, però tots els que apostem per la independència, observant, ens diguem: “Qui t’ha vist i qui et veu”! Ser “pol·lenitzats” per Espanya, ens donarà fruits amb sabor seu, espanyolitzats. I, ni millors ni pitjors, hem de ser valents per dir-li, no; per no ser engolits, desapareguts, assimilats per ella, renunciant a ser el que som en favor seu, en contra nostra. Tot i que JXC ja sembla haver-ho entés, és imperatiu que tots dos partits, amb la CUP, si de veres volen servir al poble, als seus votant, ¿què els impedeix “agermanar-se” cara a un mateix objectiu per guanyar de manera absolutíssima, incontestable, front a Espanya, front a Europa, front al món sencer? Tenim l’oportunitat i circumstància d’un revifament de consciència independentista històric. Sempre dic el mateix: la faula dels conills discutint que si llebrers, que si conillers. I també una dita, no sé si sols valenciana: “Tots al sac i el sac en terra”.

Marià Armengol
Marià Armengol
14.11.2022  ·  12:16

Moltes gràcies Josep Abad 10.42 !!!
Amés de lamentacions ens cal comprendre QUI som i en mans de QUI estem.
La feina és de cadascú de nosaltres. En tenim molta i cal fer-la. Dia a dia, sense pausa. Desenmascarant traïdors. Amb convenciment propi del què cal fer.
Producte català. Català SEMPRE a Catalunya, Illes, País Valencià.
Llista Cívica JA!!!
*X Donec Perficiam!

Rubèn F.Pola
Rubèn F.Pola
14.11.2022  ·  12:37

Aquesta deriva, des de l’Esquerra que li llença 155 monedes de plata a Puigdemont perquè dubtava entre la DUI i eleccions, fins a l’Esquerra que abraça l’independentisme constitucional, un oxímoron indigerible, només s’explica des d’un odi atàvic, històric, freudià, a ‘la dreta’. Mentre el gen convergent ha mutat, s’ha tornat independentista, Esquerra segueix presonera de l’eix ideològic. Acceptaria de bon grat que es quedés bòrnia a condició que Junts perdés els dos ulls. Junqueras considera un “gran èxit” la ‘derogació’ del delicte de sedició, que fa més vulnerable l’exili i els milers de represaliats a l’arbitrarietat de la justícia espanyola. Esquerra sap, o hauria de saber, que l’únic que Sánchez pot posar sobre la taula/faula de diàleg sense que la caverna i els seus barons se’l mengin és el cap de Puigdemont. Esquerra s’ha venut la primogenitura independentista per un plat de llenties hegemòniques. Estem assistint en directe al seu suïcidi en braços de l’os socialista. Sic transit gloria mundi. Del partit fundat el 1931 partidari de la independència dels Països Catalans a un pot de sals de fruita ENO per a l’establishment.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
14.11.2022  ·  12:53

La suplantació de la identitat d’ERC, per la del PSC, té molt de mèrit, no crec que s’hagi fet mai una operació de tal magnitud, sense que la identitat original no hagi piulat. Ara bé, L’engany en la meva opinió té data de caducitat, perquè vol espanya una ERC sociatitzada, si ja té el Psc que és un dels seus?

Joan Royo
Joan Royo
14.11.2022  ·  13:12

Això era “ampliar la base”. Crec sincerament que ERC no l’haurien d’acceptar com a independentista. ERC no ha estat independentista al llarg de la història, els darrers anys havia fet un tomb cap a la independència però alhora han entrat socialistes (Maragall, Elena)…ampliant la base. Recorde un congrés d’ERC a Lleida, jo n’era afiliat, hi vaig descobrir com pesava més l’adscripció ideològica (esquerra) que el nacionalisme…després vingueren els tripartits, vaig eixir d’aquell partit perquè no era el meu. I ERC ha arribar on és ara, dins de la constitució espanyola i fruint del `poder autonòmic, càrrecs, poltrones, prestigi, privilegis…Això ha estat ampliar la base. Confie que la gent independentista se n’adone i deixe de votar-los. D’altra banda, l’ocupació que han fet dels mitjans de comunicació (TV3 i Catràdio) és tan escandalosa i sectària que demostra una baixesa moral immensa. Recorde que l’ANC ha convocat manifestació el dia 6 de desembre, espere consignes i pancartes contra el govern d’ERC.

enric llopis
enric llopis
14.11.2022  ·  13:17

Doncs em sembla que l’unica alternativa és anar a xiular als mitings d’ER. O potser m’aplicaran la reforma de la Llei de SEDICIÓ? Foteu pena votants d’ER! Que us ha promés l’AMO?

Ricard Collado
Ricard Collado
14.11.2022  ·  13:37

Aquesta anàlisi que ens fa el director està més que encertada, però no tot és tàctica o estratègia. Penso que l’estat té al seu poder material que pot enviar a la presó a molts dirigents d’Esquerra, sobretot pel que fa al Tsunami. És ben curiós que jurídicament el tema estigui adormit, han triat el xantatge, i que hi han causes adormides fa temps que se sap, quan vulguin les desperten

Josep Soler
Josep Soler
14.11.2022  ·  13:42

Partal pren el baròmetre del Ceo per complementar l’article que va fer ahir sobre el PSOE i que, com diu: “…deixava per a un altre dia l’anàlisi del paper d’ERC, que la faré avui”. Doncs a mi m’ha semblat llegint-ho, que no gosa dir el que pensa d’ERC i encara menys del seu secretari general Oriol Junqueras, peça decisiva de la “desestructuració” de l’annel independentista (escollint paraules molt suaus) de dos milions i mig de catalans.
Entenc que emetre certes opinions per part d’un director d’un gran diari com Vilawep, si bé el coneixement del tema sigui prou exhaustiu, comporta unes conseqüències i una responsabilitat que no tenim els opinants.
És per aquest motiu que crec que no cal entrar en detalls, però m’arriscaria a dir que tots els opinants -almenys els d’aquest diari- sabem perfectament qui és i que podem esperar aquest president d’ERC actual.
Amb tot, sóc dels que creu que el temps situarà a cadascú la responsabilitat dels seus actes i que els d’aquest senyor seran exactament el que es mereixen.

Josep Bautista
Josep Bautista
14.11.2022  ·  13:53

Vicent, un dia haurien de fer una investigació sobre el pare i l’avi del president Aragonès. Potser fóra esclaridora de qui és aquest personatge i on vol anar.

Susanna Herce
Susanna Herce
14.11.2022  ·  14:48

Sempre quedo impressionada per la quantitat d’excel.lents comentaris que gairebé sempre llegeixo al Vilaweb. Opinions ben argumentades, teories que no se m’havien acudit, coneixements dels quals sempre acabo aprenent molt.

Felicito a tothom, però tinc debilitat pel comentari del sr. Josep Abad 10:42, perquè ens recorda que, per entendre el present, sempre cal conèixer el passat. En teoria, cada nova generació pot arribar més lluny en coneixements perquè “mira cap el futur havent pogut aprofitar els coneixements i descartat els errors de la generació precedent” Per això és important la Història i suposo que per això és una assignatura que s’intenta aigualir cada cop més.
Gràcies a tos, especialment al sr. Abad (molt oportú i ben triat el text!), per les vostres aportacions.

Pei Iborra
Pei Iborra
14.11.2022  ·  14:56

Resumint: ERC canvia de rumb en funció dels seus càlculs electoralistes. Tant els hi fot si han de deixar de ser independentistes per passar a ser federalistes. Només els hi importa quants vots aglutinen.
Els independentistes, però, no deixem d’existir. Anirem a votar allà on calgui. Si ha de ser una llista cívica, serà. El problema és la divisió del vot independentista. Electoralment parlant no és el mateix 4 que 2+2

Adrià Arboix
Adrià Arboix
14.11.2022  ·  15:08

Editorial brillant.

Miquel Martí
Miquel Martí
14.11.2022  ·  15:24

ERC convertida en PSOE, el PSOE en PP, i el PP en Vox.

El foc amic és el que fa més mal i també és el més efectiu. S’ha de lluitar i, sentint-ho molt, avui el principal enemic és ERC.

Antoni Gamon
Antoni Gamon
14.11.2022  ·  15:50

Realment en sorpren que a hores d’ara hi hagi cap independentista que encara espere res de ERC, aquest partit no pot fer bondad mentre siga en mans d’un BEATO com el Oriol Jonqueras.
Mai a la història de la humanitat hi ha hagut cap beato bo

Roser Caminals
Roser Caminals
14.11.2022  ·  15:59

Una puntualització, Vicent. Jo de la posició d’ERC no en diria moderada, sinó unionista. Ja fa temps que té més interès a ensorrar Puigdemont que Sánchez. Junqueras s’estima més el poder autonòmic que la independència i bona part dels votants d’ERC prioritzen l’esquerra–una esquerra molt curiosa, que apuntala les institucions franquistes–per sobre de l’auto determinació. Si xifren el futur en un estat federal, que s’esperin asseguts.

Rafael Frasquet
Rafael Frasquet
14.11.2022  ·  16:38

Canvieu Esquerra per Compromís i el Principat pel País Valencià. Com passar de voler poder per canviar la realitat a acomodar-se a aquesta per tal de mantenir-se a la poltrona.

Albert Poblet
Albert Poblet
14.11.2022  ·  17:06

Ai ai Vilaweb que en Sergi Sol i en Junqueras es poden emprenyar !! Recordeu el diari i l’emissora de ràdio Egin?
El 14 de juliol de 1998 el jutge Baltasar Garzón va ordenar el tancament preventiu dels dos mitjans de comunicació i la detenció de diversos responsables d’Orain SA, ser acusats d’integració en banda armada.

Lluis Molist
Lluis Molist
14.11.2022  ·  17:49

Molt be Vicens. Crec que el teu punt de partida de l’editorial es errat. Les explicacions que dones a partir d’anquesta del CEO, son irrellevants, ja que els metodes que fan amb les preguntes i la sistemalogia son partidistas i tendenciosos, per obtenir els resultats i que la gent s’ho cregui.

L’unica realitat es que tal com dius, i jo comparteixo, es que han anteposat Independencia a poder, embriagarse de poder i espremer la mamella per els seus correligionaris, oblidanse dels caatalan, dels represaliats i del pais.

El seu enemic real no es España (mai ho ha set) es Puigdemon, es l’independencia, es Catalunya.

Vividors ——- amb el mossen al davant. !!!

[NdlR: aquest comentari contenia un insult directe que ha estat esborrat d’acord amb les normes del diari]

Marc Mateos
Marc Mateos
14.11.2022  ·  18:30

Erc ja és indistingible dels partits de Ñordor; així doncs, cal tractar-la com a tal: enemics de Catalunya.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
14.11.2022  ·  19:21

Caram Sílvia Fortuny, quanta prepotencia, eh? Com es que no ens ha fet llum vostè abans que ho fes en Vicent Partal? Gàcies Vicent!

Antoni Sans
Antoni Sans
14.11.2022  ·  21:30

Escriu Rosa: conclusions

1-Per salvar el cul dels seus ER no té cap problema en afavorir la repressió contra els que els van defensar quan eren a la presó.

2-ER ha eixamplat la base repartint càrrecs i prebendes i la seva base ja no és ideològica sinó interessada.

3- Tots i cada un dels passos polítics que ha fet ER en els darrers anys no han estat per afavorir Catalunya sinó el seu partit i els seus interessos.

4-Es miri com es miri aixo és corrupció, afegit a la manipulació sense control de la TV3 i mitjans subvencionats.

5-Per coherència VW hauria de deixar d’anomenar aquest partit com a independentista i canviar-li les sigles per ER-SA.

Eduard Solà
Eduard Solà
14.11.2022  ·  21:42

ERC és lo partit més corporativista del Principat des d’abans dels ’90, si no ans (escric pel que jo recordo). Compartir un projecte polític amb un partit que sempre ha competit per les institucions i els endollismes (alguns d’autèntica traca) és un risc. Però m’alegra que per fi l’Aragonès (el típic ‘jerqui’ de casa bona) hagi posat lo seu partit al lloc que sempre ha volgut ser-hi. La lluita per l’estat propi no serà fàcil (mai ho ha estat) i cal unes dosis de coherència i coratge que ERC mai estarà disposada a assumir. ERC s’ha limitat a salvar els trastos governant d’esquenes a la ciutadania. Que els aprofiti: ‘pan para hoy…’

ramon Feixas
ramon Feixas
15.11.2022  ·  00:25

Ve a contracor posar-ho al dessota d’un escrit d’en Partal, però les coses són com són. I aquestes enquestes són perversió pura en termes democràtics. Totes les que es fan.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes