Núvols de contaminació sobre Barcelona, una de les imatges del pavelló català. Foto: Jon Tugores

Una ciutat irrespirable: Barcelona. Per més vegades que ho escrigui em provoca sempre la mateixa basca: hi moren 2.500 persones l’any per la contaminació. Cada any. No estem parlant de la mortaldat d’una pandèmia tan espantosa com l’engegada l’any passat, que al cap dels mesos ha estat si no eradicada, controlada. Els morts de la covid són cada vegada menys. Ara: se sap, els morts que va causar, a Barcelona, l’any passat? No ho he sabut trobar. Els de la contaminació continuen sent 2.500 l’any.  Cada any.

Mentre les mesures empreses per l’ajuntament siguin només considerades pels seus errors de disseny –l’urbanisme tàctic, d’espantosos colors i signes a terra– i de comunicació –com impulsar entre els veïns les superilles– no hi haurà avenços en allò que és certament el més primordial de tot plegat: eliminar al màxim la contaminació, la dels cotxes sobretot. És el que el pavelló català a la Biennal d’Arquitectura de Venècia exposa i mostra, segons que diuen les cròniques, amb rigor, eficàcia i no gaires contemplacions retòriques.

El pavelló ha sigut considerat com un dels cinc millors de la biennal pel Financial Times. És un èxit, sí, però potser que apliquem a la vida diària, a l’aire que respirem, tot allò que ara exportem i és reconegut com a indispensable. L’arquitecta Olga Subirós és la comissària del pavelló, i si per mi fos ho podria ser en tot el sentit d’autoritat de la paraula, a la capital i a tot el país. Sempre prefereixo dir “curador” d’una expo o com en aquest cas d’un pavelló, perquè el mot “comissari”, que s’ha imposat, em remet com qui diu a la policia. Doncs mireu, en aquest cas, ho aplaudeixo. Comissària Subirós, disposi, si us plau.

En una documentada entrevista de Montse Frisach, la comissària Subirós recorda que la contaminació causa 7 milions de morts anuals al planeta i a Barcelona 2.500 (l’any, repeteixo, fa temps que se sap) segons l’Agència de Salut Pública, i diu coses ben sensates: “Si no tinguéssim contaminació, aquestes morts no hi serien. Com que l’OMS [Organització Mundial de la Salut] permet que tinguem [a Barcelona] uns nivells de contaminació de 20 micrograms per metre cúbic, si corregíssim aquesta dada estaríem al voltant dels 1.800 morts. Com a societat ens hem de preguntar, per què són admissibles aquestes morts? Les morts per covid no les admetem perquè ens col·lapsen els hospitals. En canvi, les morts per contaminació, que acaben sent en darrera instància per pneumònia, càncer de pulmó, atac de cor, infart cerebral…, les tenim assumides com a malalties, diguem-ne, ‘normals’.” La contaminació és fonamentalment urbana, “un greu problema de salut pública, la patim a peu de carrer”.

És per això que una gran exposició internacional com la de Venècia dedicada a l’arquitectura s’ha aliat amb l’urbanisme, reunint professionals de les dues disciplines. Aquestes biennals tenen sempre un tema que convoca els pavellons participants, i el de l’edició present és justament l’Aire. Fa temps que els urbanistes reclamen més atenció a les causes que provoquen la contaminació urbana, més en els últims anys des que la revista mèdica de referència, The Lancet, va fer el crit d’alerta. L’OMS s’hi va sumar a través de la seva cap de salut pública, María Neira, a qui l’any passat vam veure sovint consultada pels mitjans amb relació a la covid. Perquè aquesta és també la qüestió, que la pandèmia no deixi enrere altres cataclismes mundials que, a diferència del virus (almenys mentre no en sapiguem més), són causats per l’acció humana. Que té a veure amb el cotxe de gasolina, però no únicament.

L’equip de Subirós ha creuat un munt de dades d’organismes públics i privats per traçar el mapa urbà de la contaminació barcelonina i especificar on és urgent actuar. En les autopistes urbanes –la Meridiana, el carrer d’Aragó–, però no sols aquí. “Els carrers mar-muntanya, com Balmes, estan molt contaminats però si tenim vent de mar tot es dispersarà. En els carrers transversals, en canvi, no hi ha aquests vents, i la contaminació s’hi queda. Per exemple, al carrer Provença, la vorera de mar està més contaminada que la vorera de muntanya. Però resulta que tenim el carril bici a la vorera de mar. Això passa perquè ningú ha creuat les dades. Un altre exemple és el passeig de Sant Joan, que ara té un urbanisme preciós però que en els parcs infantils s’han instal·lat unes barres de ferro per protegir de possibles accidents però que en canvi deixen passar la contaminació. És un disseny que no funciona. Hi havien d’haver posat arbustos d’un tipus de fulla que capturés les partícules.”

Proposen dotze mesures per millorar la qualitat de l’aire, en tres blocs: usos, espai públic i mobilitat. Més detalls i concrecions, aquí. Celebrem l’interès despertat per la participació catalana a Venècia, sí, però, sobretot, apliquem-ne ja les conclusions.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.