10.02.2017 - 14:29
Va haver de triar entre el procés participatiu o atendre una ordre difusa: ‘In dubio pro libertate’
BARCELONA, 10 (EUROPA PRESS)
L’advocat de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, Xavier Melero, ha defensat aquest divendres que el seu client no va paralitzar les actuacions per a la consulta sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre del 2014 davant la falta de concreció de la resolució del Tribunal Constitucional, i també ha al·legat que no va haver-hi un requeriment exprés.
En la seva lectura de les conclusions pel judici del 9N, Melero ha considerat que Mas es va trobar amb un conflicte situacional de triar davant dues opcions: davant paralitzar la participació popular on hi havia moltes persones, recursos i un mandat parlamentari, i “davant una ordre difusa i d’abast no concret”.
Amb aquesta disjuntiva, Mas no va dubtar sobre com actuar, perquè “no és un cas d”in dubio pro reo’ –davant el dubte cal actuar en favor del condemnat– sinó ‘in dubio pro libertate’ –davant el dubte primer la garantia d’un dret fonamental–“.
L’advocat ha qüestionat el fet que es demanés a Mas que actués quan no ho van fer ni el TC ni jutges o fiscals de guàrdia: “Paro jo el que no paren ni jutges ni fiscals?”.
“La projecció d’aquest conflicte polític es va desplaçant de responsable a responsable”, ha prosseguit Melero, que s’ha preguntat, al seu torn, per què l’únic que ha de fer alguna cosa per interrompre és la Generalitat quan ni el TC ni el Govern espanyol fan res.
Ha recordat que, després de la resolució del TC del 4 de novembre que instava a adoptar mesures cautelars per suspendre tots els actes de la consulta, Mas va consultar experts jurídics i va creure que la resolució “no imposava una actuació positiva d’impedir i si es va equivocar ho va fer de la mà de molta gent”.
Sí que ha puntualitzat que Mas “va inhibir la intervenció dels funcionaris públics en el procés”, i només van participar els que van voler fer-ho com a voluntaris i van demanar un dia d’assumptes propis”.
“Això li va generar problemes i per això potser ara no és president de la Generalitat. Però va considerar que el més prudent era evitar comprometre la seguretat jurídica dels funcionaris de la Generalitat”, ha afegit.
Ha citat nombrosa jurisprudència per assegurar que per considerar que existeix un delicte de desobediència és necessari que hi hagi un mandat exprés i un destinatari precís, cosa que a ulls del lletrat no va existir en aquest cas, i tampoc s’ha provat un “comportament contumaç i reiteració”.
IMPULS POLÍTIC DE LA CONSULTA
Respecte a les proves citades pel fiscal Emilio Sánchez Ulled per demostrar que la Generalitat va seguir darrere de l’organització del procés després del veto del TC, l’advocat de Mas ha indicat que la majoria de prova de càrrega del fiscal no és negada i que mai ha negat “la participació i impuls polític del Govern espanyol”.
“Vull que quedi molt clar que el senyor Mas no s’ha amagat mai darrere d’una multitud de voluntaris”, ha argumentat.
Per recolzar els seus arguments, ha citat la decisió de la junta de fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya –que va considerar que no hi havia delicte en el 9N– i les declaracions del president del Govern central, Mariano Rajoy, i del ministre Rafael Catalá, minimitzant la consulta i assegurant que no tindria efectes.
“Tenim un Govern central que, davant el conflicte que representa la consulta ha volgut negar i guardar la roba; o, més aviat, guardar la roba i negar de tant en tant. Però ha deixat petjades d’aquesta intenció”, ha dit.
Per això, ha al·ludit l’advocat de l’Estat –“l’heroi anònim”–, que és qui presenta una impugnació de disposicions autonòmiques davant la Constitució.
Per a Melero, fins que Fiscalia interposa querella, tots els interlocutors van considerar que estaven davant un acte polític, i el fet que es doni instrucció de presentar-la des de la Fiscalia General de l’Estat “no és pacífic i amable; acaba generant la dimissió del fiscal general”, la qual cosa para ell va suposar una situació estranya i trista.
