02.06.2023 - 21:40
L’abstenció, l’abstenció política, ha estat la gran protagonista de les eleccions als Països Catalans de diumenge passat.
El descontentament amb els partits independentistes al Principat s’ha traduït en un fort colp per a Esquerra Republicana, que ha perdut ni més ni menys que 300.000 vots d’una vegada, i en pèrdues petites però significatives per a Junts i la CUP. En el cas particular de Junts, és evident que el resultat magnífic de Xavier Trias a Barcelona, que capitalitza captant vots de tots els sectors polítics per la necessitat àmpliament compartida de treure Ada Colau de l’ajuntament, els ajuda a maquillar les seves dades. Menys sonat però igualment important és el cas del País Valencià, on Compromís i Esquerra Unida perden més de 250.000 vots i l’abstenció creix en xifres paral·leles.
La lectura d’aquesta abstenció a Espanya és gairebé eufòrica. Consideren que la pèrdua de vots és una desautorització del moviment sobiranista. Però vist d’ací estant, sembla més aviat tot al contrari. Aquesta abstenció no és una abstenció tradicional, de desinterès, sinó que és un gest molt poderós de les bases, una demostració enorme de consciència política. Les bases independentistes se sobreposen a les proclames apocalíptiques i el xantatge i decideixen que ja n’hi ha prou d’aguantar polítiques absurdes fetes amb els seus vots. Per això, atesa la sensació que alguns partits polítics semblen convençuts que poden fer qualsevol cosa una vegada els tenen, directament els els retiren.
En el cas d’ERC, els resultats de les municipals i la convocatòria d’eleccions espanyoles pràcticament signifiquen la defunció de la seua aposta política d’ençà del 2017. Ni taula de diàleg, ni acord de la claredat, ni capacitat negociadora amb Madrid, ni ampliar la base ni res de res. Els de Junqueras –màxim culpable, al final, d’aquest desastre– havien plantejat les municipals com un torcebraç amb el PSC a l’àrea metropolitana, i el fracàs ha estat total i absolut. No han fet cap forat a l’àrea metropolitana i, en canvi, han perdut bous i esquelles a la resta del país.
La convocatòria ràpida d’eleccions espanyoles per part de Pedro Sánchez ens donarà l’oportunitat de comprovar, Martxelo i Maria, si aquesta abstenció ha estat purament circumstancial o si indica una tendència, un enduriment, d’un sector decisiu de la societat catalana. Haurem d’esperar poc per saber-ho.
