23.11.2023 - 21:40
The Washington Post · Louisa Loveluck i Hajar Harb
Jerusalem. Del nord de Gaza fins al seu sud superpoblat, la notícia que el conflicte podria aturar-se, encara que tan sols fos durant quatre dies, fou rebuda abans-d’ahir amb una barreja d’alleujament, esgotament i el temor que encara havia d’arribar la pitjor part.
El balanç del conflicte ja és devastador ara mateix: més d’11.100 morts i 28.000 ferits en un territori assetjat més petit que el Maresme, amb 1,7 milions de desplaçats d’una població total de 2,3 milions. Segons l’ONU, gairebé la meitat dels habitatges de l’enclavament han quedat malmesos o han estat destruïts.
Raed Lafi, de 48 anys, vivia amb les seves dues filles en una zona costanera de la ciutat de Gaza abans de fugir-ne, fa unes sis setmanes, per evitar les bombes israelianes. Refugiats ara en un apartament esquifit a uns 32 quilòmetres de casa, aquesta setmana han rebut per fi una fotografia de l’edifici. Casa seva, diu, ha estat destruïda del tot.
“Quant a la treva, per descomptat que ens alegrem que es posi fi al vessament de sang i a la destrucció a gran escala, encara que sigui temporal”, explica. “Però hi ha detalls en aquest acord que no ens convencen.” Raed Lafi ha fet comptes. Amb quatre dies, diu, no n’hi ha prou per a tornar a casa i rebuscar les seves pertinences entre la runa. Tampoc no és prou temps per a convèncer els fills que el perill ja ha passat.
Explica que els nervis de la família estan en més tensió que mai. Hi ha atacs aeris israelians les vint-i-quatre hores del dia, i la sensació dels habitants de Gaza és que cap indret del territori és veritablement segur “perquè tot és blanc d’atacs: cases, escoles, esglésies, hospitals, pedres, arbres i persones”. Posar un plat a la taula, diu, és una lluita diària en un moment en què els supermercats s’han quedat sense productes bàsics. Aquestes darreres setmanes s’han vist obligats a cuinar amb llenya.
“Ningú estarà trist si l’hemorràgia s’atura, siguin adults o siguin nens. Però aquesta alegria té un punt d’ansietat”, diu.
Ambdós bàndols van acordar a primera hora d’abans-d’ahir una treva i un intercanvi d’ostatges, però els atacs d’Israel al nord de Gaza durant la nit van deixar desenes de morts. Un resident del camp de refugiats de Jabalia, que va parlar amb la condició d’anonimat per motius de seguretat, diu a The Washington Post que els ferits han estat traslladats a l’hospital Kamal Adwan de Beit Lahia, un dels darrers centres sanitaris que queden al nord de Gaza.
Imatges compartides a les xarxes socials mostren treballadors cavant una fossa comuna per a enterrar-hi els cadàvers recuperats al nord de Gaza, amb bosses de color blau brillant per als cossos. Una excavadora s’espera en una banda preparada per a emplenar el clot.
Muhammad al-Najjar, treballador del Ministeri d’Afers Religiosos de Gaza, explica a un mitjà de comunicació palestí que uns 110 cadàvers d’homes i dones eren enterrats conjuntament a la fossa.
Les bosses de cadàvers són etiquetades amb xifres, no pas amb noms. Sembla que els cossos provenen de l’hospital Al-Xifa, a la ciutat de Gaza, el principal centre mèdic de l’enclavament, ocupat ara per soldats israelians. Els soldats de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) diuen que cerquen proves que Hamàs hi tenia un centre de comandament, la justificació que Israel va oferir en un primer moment per a atacar l’hospital.
Abans del conflicte, Al-Xifa era l’hospital de referència a Gaza. Tanmateix, l’operatiu israelià l’ha convertit en un indret dominat per la por i les privacions. Un grapat de metges s’ha quedat per atendre els centenars de pacients que esperen ser evacuats per l’ONU.
Tres quartes parts dels centres sanitaris de Gaza han quedat fora de servei durant els 47 dies de conflicte, segons Jason Lee, director de Save the Children per als territoris palestins. No obstant això, a mesura que l’hora de la treva s’acostava ahir al matí, els ferits anaven arribant a l’hospital.
De casa seva al carrer Salah al-Din, l’artèria que connecta el nord amb el sud de Gaza, Muhammad al-Atrash ha vist una veïna i dos nens ferits greument per l’artilleria israeliana mentre recollia llenya sota una olivera al costat de casa seva. Quan, uns minuts després, descriu l’escena per telèfon a un periodista de The Washington Post, la veu li tremola. De fons, se senten dones i nens angoixats.
“Què significa una treva de les accions militars durant quatre dies?”, pregunta Atrash, de 40 anys. “Vull un alto-el-foc de debò.”
Diu que el preocupa no poder garantir les necessitats bàsiques durant la treva. No confia que entrin prou camions d’ajut humanitari a Gaza per l’únic pas fronterer des d’Egipte que ha estat obert. “Què puc treure’n, d’una treva que no em permetrà de proveir-me de combustible, aliments, mantes i roba d’hivern que em proporcionin seguretat a mi i a la meva família?”, es demana.
Les principals organitzacions humanitàries amb presència al territori diuen que la treva és benvinguda, però no pas suficient. “Farem tot allò que sigui possible per a socórrer els necessitats de Gaza durant la pausa humanitària de quatre dies”, va dir en un comunicat Jan Egeland, secretari general del Consell Noruec per als Refugiats. “S’acosta l’hivern, i seria un desastre que aquest conflicte revifés.”
Raed Lafi ha mirat de preservar una petita semblança de normalitat per a les seves filles. En compte de mirar les notícies sobre el vessament de sang, diu, juguen plegats a jocs infantils. “En la mesura que sigui possible, els impedeixo de sortir al carrer perquè no vegin la destrucció”, diu. “Intento de crear un món especial per a elles dins l’habitació.”
La filla petita d’Atrash continua preguntant a la mare quan acabarà la guerra. Durant sis setmanes, no ha sabut què dir-li. Però ara prova sort amb una nova resposta, tot esperant que li calmi la por. “Demà. Durant quatre dies.”
La nena es mostra confusa: “Això significa que els bombardaments tornaran d’aquí a quatre dies?”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
