De vegades els descobriments importants arriben per casualitat. Aquest va ser el cas de quatre adolescents francesos que vagaven pels boscs del petit municipi de Montihac allà pel 1940; creien que entraven a una cova qualsevol, però, en realitat, havien descobert la cova de Lascaux, la «capella Sixtina de l’art prehistòric». Una cosa similar li havia succeït un segle abans al llaurador grec Yorgos Kentrotas quan, netejant el seu terreny a l’illa de Melos, trobà una cavitat d’on sobreeixia el tors nu d’una deessa. Era la Venus de Milo. I és que sí, les casualitats poden ser meravelloses. De la mateixa forma, per atzar, en juny de 2014 es va descobrir a la universitat escocesa de la localitat de Saint Andrews una taula periòdica que ha sigut reconeguda ara com l’exemplar acadèmic més antic datat fins al moment. En aquest cas, la casualitat és encara major, doncs la publicació de la datació d’aquesta troballa ha coincidit amb la celebració de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics amb motiu del 150 aniversari del descobriment del sistema periòdic pel químic Dmitri Mendeléiev.

En l’estiu de 2014, la Facultat de Química de la Universitat de St Andrews va ordenar la neteja d’una zona d’emmagatzematge per motius de seguretat en l’edifici Purdie. Entre material vell, reactius caducats i parafernàlia de laboratori, al fons de la sala hi havia uns cartells enrotllats. Un d’ells resultà ser una taula periòdica de la qual es desconeixia l’origen, però ràpidament van deduir que es tractava d’una peça valuosa i van procedir a la seua conservació. Inicialment, els experts van datar l’exemplar entre 1879 i 1886, és a dir, entre 8 i 15 anys després que Mendeléiev publicara en un article l’última versió de la taula periòdica. Donat que la taula periòdica d’ús acadèmic més antiga fins aquell moment era un exemplar de Koblenz (Alemanya) datat com a mínim a partir del 1886, cabia la possibilitat que la taula de Saint Andrews li furtara el títol.  

La recerca dels orígens

Ací donava inici el repte de trobar la procedència de la taula. D’aquesta labor es va encarregar Maria Pilar Gil, doctora en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, que es va incorporar com a bibliotecària a la Universitat de St Andrews uns pocs mesos després del descobriment. La doctora es plantejà la recerca dels orígens de la taula com un repte personal. La missió estava dividida en dues parts: trobar la data exacta de publicació i descobrir com havia arribat la taula a la universitat escocesa.

La doctora va descobrir la primera pista rastrejant la bibliografia, quan trobà en una col·lecció sobre història de la química una entrada en la qual apareixia una taula com la de Saint Andrews. Segons l’arxiu, la taula havia sigut publicada en la ciutat de Viena en 1885, un any abans que l’exemplar de Koblenz. Un altre catàleg bibliogràfic d’obres en alemany va corroborar aquesta dada: mateixa taula i mateix títol. Es tractava de la taula periòdica més antiga datada fins al moment i provenia de la Viena de 1885.

Es coneixia l’on i el quan, però encara faltava un perquè.

Llig l’article complet al web de Mètode

Sofia Llàcer Esparza. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb