La revolta dels petits cellers sense denominació d’origen

  • Més d’un centenar de cellers petits, la majoria elaboradors de vi natural i biodinàmic i molts de no adscrits a cap DO, signen un manifest denunciant sancions per posar a les etiquetes el municipi de procedència del celler

VilaWeb
Una vinya de Ficaria Vins, a la Figuera (Priorat).
Montserrat Serra
24.12.2020 - 21:50
Actualització: 25.12.2020 - 12:54

L’any 2020 el sector del vi català acaba sacsejat i en revolta. L’oasi s’ha convertit en un miratge, perquè un malestar que s’havia anat covant durant temps, sobretot aquests últims anys, ha aflorat ara: la guspira que ha encès el foc ha estat la sanció de 2.000 euros que el Departament d’Agricultura ha imposat a un petit celler familiar, DascaVives, perquè ha utilitzat el topònim Valls (el celler és situat en aquest municipi), a les etiquetes dels seus vins. Segons l’administració, aquest celler que no pertany a cap Denominació d’Origen (DO) ni a cap Indicació Geogràfica Protegida (IGP), no pot utilitzar el topònim, perquè està protegit i només el poden emprar els cellers adscrits a la DO Tarragona.

El manifest

En un any tan complicat, una sanció econòmica com aquesta a un celler familiar ha provocat la indignació i la solidaritat de molts altres cellers petits, la majoria no adscrits a cap DO, tot i que cada dia que passa són més els cellers amb DO que també s’hi sumen: la majoria elaboren vins d’agricultura ecològica, naturals i biodinàmics, que comparteixen aquest mateix problema. Diumenge es va saber la sanció mitjançant les xarxes socials i dimecres més de setanta-cinc cellers signaven un manifest en protesta per les normatives de les DO que impedeixen d’etiquetar els vins amb el nom del municipi on s’elaboren. (Al final de l’article trobareu la relació de cellers que s’hi han adherit).

El manifest dels anomenats Vinyaters Lliures diu: “Les vinyateres i vinyaters independents de Catalunya volem fer públic i manifestar el rebuig a les pressions i denúncies que s’estan rebent per part d’algunes denominacions d’origen del vi, perquè, basant-se en una normativa que considerem injusta i arcaica, ens posen traves, pressions i impediments per etiquetar correctament els nostres vins. Traves per anomenar el nostre municipi, topònim, direcció on elaborem el vi o tenim la finca. Tenim el dret i ens sentim amb l’obligació i responsabilitat de poder informar els nostres consumidors amb la mateixa igualtat de condicions que té qualsevol altre productor alimentari, tenint en compte que el consumidor té el dret a ser-ne informat correctament.”

En poques hores setanta-cinc cellers es van posar d’acord i des de la unitat van expressar el seu malestar i denúncia. Un fet així no es podria donar si no es tractés d’un malestar que ve de lluny. Els cellers, preocupats i enfadats per la situació, s’han anat aplegant en un grup de WhatsApp, Vinyaters Lliures, on dijous ja n’eren més de cent. A més de cellers del Principat, s’hi han adherit cellers del País Valencià, les Illes Balears i també s’organitzen en xarxa cellers de Catalunya Nord i fins i tot d’Andalusia. L’èxit en el nombre de cellers adherits al manifest ha sorprès tothom, però saben que la unitat fa la força, sobretot entre els petits, i ja s’han començat a organitzar en comissions i zones, per aclarir la utilització dels topònims a les etiquetes i per treballar sobre més temes que els preocupen.

Alhora, compartir informació també ha fet aflorar més expedients sancionadors recents. N’hi ha dos de situats a la DO Montsant: un és el celler Ficaria Vins, al poble de la Figuera, i l’altre és Mas de la Caçadora, als Guiamets. I encara més: l’elaborador del País Valencià Joan Cascant, del celler del Minifundi (i del celler la Muntanya, autor del concepte de les microvinyes), amb seu a Muro d’Alcoi (el Comtat), ha contactat amb el grup i ha aportat una dada que podria ser significativa: Cascant es va trobar amb el mateix expedient sancionador i les al·legacions que va presentar van ser acceptades pel govern valencià. Des de fa dos anys pot posar el nom del seu poble a les etiquetes. Aquest fet, diu Cascant, podria crear jurisprudència.

El cas del celler DascaVives

DascaVives és un celler creat per Josep Dasca i Alba Vives, un matrimoni jove que tira endavant el celler a Valls. Explica Alba Vives a VilaWeb: “Fem nou vins i en tots posem Valls a les etiquetes, que és el municipi d’on surt el raïm i on elaborem el vi. Vam fundar el celler el 2014 i vam tenir clar des d’un principi que no volíem entrar a la DO Tarragona per diverses raons. Per exemple, perquè elaboràvem un vi amb la varietat vinyater, una varietat local que aleshores no era permesa a la DO (des de fa un parell d’anys s’hi troba inclosa). A més, som un celler petit, al principi només elaboràvem 2.000 ampolles (ara ja en fem 25.000) i formar part de la DO Tarragona suposava també molts passos administratius, que vol dir més feina i més despeses. I som un celler que fa vins ecològics, biodinàmics i naturals i molts d’aquests vins la DO no els acceptava, perquè deien que no complien els seus paràmetres.”

Continua Vives: “Aquesta situació nostra no és aïllada, hi ha molts més cellers que han acabat sortint de la DO per no poder fer el tipus de vi que volen fer. Però això no vol dir que no estiguem regulats. Nosaltres som al CCPAE (que certifica la producció agrària ecològica) i som al registre vinícola i presentem tots els papers i podem demostrar una traçabilitat correcta.”

L’expedient sancionador que va rebre DascaVives es va generar a partir de la denúncia de la DO Tarragona al Departament d’Agricultura, que és qui té potestat per a sancionar. Explica Alba Vives: “L’any passat vam rebre una carta de la DO Tarragona que ens deia que si no entràvem a la DO hauríem de llevar el nom de Valls de les etiquetes i deixar-ne el codi postal. Però nosaltres no vam acceptar i vam optar per una tercera via: mantenir el nom tot i no entrar a la DO. La DO Tarragona va posar la denúncia i el Departament d’Agricultura ens va notificar la sanció de 2.000 euros. I ens deia que si acceptàvem que ens havíem equivocat, ens rebaixarien la sanció al 50%. I vam explicar el nostre cas a la xarxa de cellers que elaboren vins naturals, amb els quals tenim molt de vincle i tot va començar a bullir.”

Les vinyes de DascaVives.

Jaume Roca de Ficaria Vins, també un celler familiar petit que elabora 8.000 ampolles l’any, explica que la carta amb l’expedient sancionador li va arribar el novembre del 2019. Aleshores va fer al·legacions i encara no n’ha obtingut resposta. De fet, va rebre una carta del Departament d’Agricultura a l’octubre que li comunicava que a causa de la covid-19 i el confinament tancaven l’expedient per caducitat i que iniciaven un altre expedient pels fets no prescrits.

Tant DascaVives com Ficaria Vins han volgut deixar clar a VilaWeb que no estan en contra de les DO, però consideren que les DO no es poden apropiar dels noms dels municipis, perquè són públics i s’emparen en la legislació europea, i que les DO s’haurien d’obrir més.

La posició de l’Institut Català de la Vinya i el Vi

Les primeres declaracions fetes per Salvador Puig, director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) a la publicació especialitzada VadeVi, van ser taxatives, sense escletxes, tancant files a favor de les DO: “Els cellers que són dins una denominació d’origen tenen un munt d’obligacions: han d’estar certificats, han de demostrar la procedència del raïm i també tenen costos. No pot ser que un celler es pugui beneficiar del nom d’un territori sense que li comporti obligacions.” Des del Departament d’Agricultura opten per les denominacions d’origen perquè, diu Puig, “són uns instruments importantíssims per a vetllar per la qualitat dels vins, també per a l’organització del sector, per a la solidaritat entre els mateixos viticultors i cellers i també per a la promoció conjunta”.

Hem preguntat a Salvador Puig sobre l’expedient sancionador de DascaVives i ha explicat que s’ha expedientat el celler perquè a la contraetiqueta hi figurava ‘Wine Origin of Tarragona’. Alba Vives ho explica: “S’agafen a això, però el fet és que l’etiqueta que conté el nom de Tarragona és una etiqueta que vam fer fer per a l’exportació d’una partida de vi puntual als Estats Units. El distribuïdor ens va demanar de posar aquesta frase i no vam pensar en la DO. Tampoc sabem si a la legislació americana és obligatori de posar aquesta dada. Vam tenir la mala sort que ens van quedar tres ampolles amb aquesta etiqueta que per error van anar a parar a la cooperativa de Valls i la DO Tarragona en va comprar una ampolla i és una de les quatre que han denunciat. La resta contenen el nom de Valls. I la carta que vam rebre de la DO Tarragona en tot moment feia referència al topònim Valls.”

Per a Puig, és important evitar la confusió al consumidor: “La manera de demostrar i comprovar que el raïm prové d’una zona determinada és a través de les DO. Si ets fora d’una DO, no hi ha garantia. I la nova Llei 2/2020 de vitivinicultura, que va aprovar el Parlament de Catalunya el 5 de març, posa èmfasi que aquesta informació no es vulneri. Per una altra banda, molts d’aquests cellers no són enlloc ni hi volen ser, ni a la CCPAE ni a Demeter (que certifica el vi biodinàmic) ni enlloc. No podem enganyar la gent.”

També defensa la feina de les DO en l’àmbit de la promoció: “Les DO són les que promocionen el territori i aquells cellers fora de les DO es presenten d’un territori concret sense poder-lo garantir i sense que els costi un euro la seva promoció. La tensió que genera aquesta situació és pel fet que no tots els cellers juguen les mateixes cartes.”

Salvador Puig, director general de l’INCAVI.

Però el fet és que entre els signants del manifest també hi ha alguns cellers que formen part d’una DO. És el cas de Mas Martinet Viticultors (DOQ Priorat), Venus la Universal (DO Monsant), Bàrbara Forés (DO Terra Alta), Sanromà (DO Tarragona), Matallonga (DO Costers del Segre), Clos Dominic (DOQ Priorat), Acústic Celler (DO Montsant), Ritme Celler (DOQ Priorat), Solà Clàssic (DOQ Priorat), Succés Vinícola (DO Conca de Barberà), Els Vinyerons (DO Penedès), Comalats (DO Costers del Segre), Bonans (DO Penedès).

Un dels aspectes que el centenar de cellers qüestionen i el manifest recull és el conservadorisme de les DO i la necessitat d’obertura. Molts d’aquests cellers fan vins naturals i biodinàmics i ofereixen unes propostes més d’avantguarda. Però Salvador Puig defensa que “perquè una DO existeixi a Europa ha de reunir una tipicitat, unes varietats, unes característiques de vins, que són les que justifiquen les diferències d’unes amb les altres.” Amb l’excepció de la DO Catalunya, li comentem.

Puig continua: “Un celler, encara que sigui dins una DO, si fa un vi més experimental, el pot fer fora de la DO. No passa res. Un celler no està obligat a fer tots els seus vins dins la DO. Però si una DO no té un marc que la defineixi en tots els sentits, els seus vins es difuminarien, es desdibuixarien i la DO deixaria de tenir sentit, perquè seria un aiguabarreig. De manera que allò que defineix una DO són bàsicament tres elements: un territori, unes varietats i un tipus de vins (la manera de fer-los). No es pot forçar una DO a canviar un estil perquè un celler faci un vi original.”

La normativa europea, estatal, catalana

Però la utilització o no dels topònims per part dels cellers no adscrits a una DO no és un tema tan clar com s’ha plantejat fins ara des de l’administració i les DO. Precisament aquest dijous l’advocat Joaquim Griells, de la consultoria vinícola Grau i Griells, va donar a conèixer un informe, a partir d’un estudi sobre la legislació europea en matèria d’etiquetatge de vins, de competències estatals i comunitàries, i va rebatre les paraules de Puig. Així, va defensar que els cellers no emparats en una denominació d’origen estaven subjectes a la legislació europea, no pas a l’espanyola, i tenien el dret de posar el nom de la població on s’estaven.

Sobre l’aplicació de la normativa comunitària en matèria d’organització comuna del mercat vinícola, l’advocat, a partir del Tractat de Lisboa del 2010, va dir: “La competència de la UE en matèria d’etiquetatge dels vins és total i un estat membre no és competent per fer obligatòria la substitució del nom del municipi de la zona DO per un codi, excepte si existís una cessió de competències en la normativa de la UE.” I tot seguit va afegir: “La UE cedeix la seva competència legislativa als estats membres per als vins amb denominació d’origen per indicar mencions complementàries i l’estat ha desenvolupat aquesta cessió en el reial decret 1363/2011. Però per als vins sense denominació d’origen només es pot aplicar la normativa comunitària directament i sense interpretacions. No hi ha cap excepció legislativa.”

L’informe explica també una excepció important: que els cellers de les poblacions que continguin el nom de la DO, per exemple Torroja del Priorat, la Bisbal d’Empordà, Cornudella del Montsant, Vilafranca del Penedès…, i no formin part de la DO ni la IGP, no podran posar el nom de la població, perquè en aquest cas sí que estarien utilitzant noms protegits. Però en el cas de Valls pel que fa a DascaVives, o de la Figuera, pel que fa a Ficaria, sí que podrien posar el nom d’aquestes poblacions.

A les declaracions fetes per Salvador Puig a VadeVi, assegura que el director general ha basat la restricció en motius econòmics, perquè només ha citat raons econòmiques, no pas de control. I això ha portat l’advocat a considerar que es podria discriminar uns embotelladors respecte d’uns altres, cosa que infringiria el principi de no discriminació comunitari. Aquesta és una de les conclusions.

Però la conclusió més remarcable és la que diu: “No existeix cap cessió de competències comunitàries en matèria d’etiquetatge del vi als estats membres per prohibir, en una etiqueta, que consti el nom d’un municipi d’una denominació d’origen. Si el nom d’aquest municipi conté, parcialment o total, el nom d’una DO, ha de constar el nom del municipi amb l’alçària establerta al R 2019/33.”

Amb tot, Salvador Puig remet l’advocat a la Llei 2/2020 de vitivinicultura catalana, que segons ell és més precisa i més restrictiva en el tema de l’etiquetatge.

La revolta dels ‘cellers lliures’ tot just comença i sembla que obrirà debat sobre molts àmbits del món del vi. L’anirem seguint.

Llista de tots els cellers adscrits al manifest (fins al dijous 24 de desembre)

Dasca Vives (Valls), Clos Lentiscus (Sant Pere de Ribes), Enlaire Vins (Subirats),
Finca Parera (Sant Llorenç d’Hortons), Tarannà poètic (Barberà de la Conca),
Clot de les Soleres (Piera), Carlania Celler (Barberà de la Conca), Clos Costela
(Mediona), Ficaria Vins (La Figuera), Cal Xurriu (Sant Sadurní d’Anoia), Jordi
Raventós, Clos dels Guarans (Santa Margarida del Penedès), Coastal wines
(Gratallops), Enovitis smart wines (Gratallops), HeriCamps (La Figuera), Succés Vinícola (DO Conca de Barberà), Vidavins (Figuerola d’Orcau), Los Comuns (El Molar), Pinyolet Vinyaters (Rasquera), Celler Ca Forcaime (El Pinell de Brai), Els
Vinyerons (Torrelles de Foix, DO Penedès), Amós Bañeres (Torrelles de Foix, DO Penedès), Casa Pardet (Verdú), Frisach (Corbera d’Ebre), Ànima d’Alella (Alella), Lavinaventura Wines (Torrelles de Foix), La Furtiva vitivinícola (Vilalba dels Arcs), Álvaro González Marcos (Sant Llorenç d’Hortons), Cal Teixidor (Vilafranca del Penedès), Vinya Ferrer (Bot), Nini (Rasquera), Vinyes Singulars (Pacs de Penedès), Costador/Joan Franquet, Vins de Foresta (L’Arboçar), Mas de la Caçadora (Els Guiamets), Celler 9+ (La Nou de Gaià), Celler La Gutina (St. Climent Sescebes), Rim (Rabós d’Empordà), Larural (Santes Creus), Celler Les Foes (Les Coves de Vinromà), Comalats (DO. Costers del Segre), Talcomraja (Arenys de Munt), Sicus (Massís de Bonastre), Jordi Solà Contel (Mirambel, Teruel), Vega Aixalà (Conca de Barberà), Venus la Universal (DO Montsant), Mas Martinet Viticultors (DOQ Priorat), Jordi Llorens (Blancafort), Porcellànic (Vilobídel Penedès), Mulet Viticultors (Vilafranca del Penedès), Rabassaires (Vallès), Celler Bàrbara Forès (DO Terra Alta), Enric Soler (Sabanell), Ramon Jané viticultor (Avinyonet del Penedès), Còsmic Vinyaters (Agullana), Esteve Gibert Viticultors (Subirats), Joan Rubió (Sta. Margarida i els Monjos), Núria Renom (Penedès), Cati Ribot (Galmés i Ribot, Mallorca), Celler Can Morral del Molí (Ullastrell), Oriol Artigas Viticultors (Vilassar de Dalt), Pep Pou (Cardedeu), Celler de dalt (Montblanc), Tuets (El Pont d’Armentera), Mas Molla (Calonge), Masia de la Roqua (Olivella), Solà Clàssic (DOQ Priorat), Tanca els Ulls (Nulles), Celler Bonans (Piera-DO Penedès), Toni Osorio (Cabrera d’Anoia), Acústic Celler (DO Montsant), Ritme Celler (DOQ Priorat), Autòcton Celler (La Bisbal del Penedès), Bodega Clandestina (Sant Martí Sarroca), Clos Dominic (DOQ Priorat), Un sol cel vins (Albinyana), Celler Matallonga (DO Costers del Segre) i Celler Sanromà (Vila Rodona, DO Tarragona).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any