“Perquè avui és santa Llúcia, dia de l’any gloriós”, cantava el romanço de Sagarra fet cançó per Toldrà. I perquè avui, 13 de desembre, torna a ser Santa Llúcia i és pels volts d’aquesta data que els últims setanta-quatre anys s’ha celebrat la Nit de les Lletres Catalanes, potser val la pena de demanar-se per què enguany no veurem aquest dia gloriós, el que faria setanta-cinc, a tocar de Nadal.

Els qui tenim una certa edat n’hem viscudes moltes i de molts colors, de Nits de Santa Llúcia. Hem vist que la festa evolucionava, que entrava en crisi i es revifava, que s’hi sopava o passava a ser més o menys ostensiblement televisada, que envellia o s’alleugeria, que esdevenia un instrument abduït per alguns editors o es convertia en una afirmació de força d’Òmnium mateix. I així, potser amb més penes i treballs que no hagi pogut semblar, la convocatòria ha perviscut tres quarts de segle i, malgrat tot, ara amb més visibilitat ara amb menys, ara amb més concessions adés encara amb més, ha esdevingut una de les dates de referència del sistema literari i cultural del país. Un dels seus elements patrimonials, com qui diu.

Jo sóc dels qui pensen que la tradició és essencial per a una societat. Però que si té sentit respectar-la, defensar-la, apropiar-se-la i enriquir-la és perquè és activa, operativa, funcional, útil, productiva. És a dir, si té sentit ella mateixa i, a més, produeix sentit. Vull dir que no crec que el respecte pel patrimoni o per les tradicions consisteixi a reverenciar-los com si fossin sagrats, a vetllar perquè ningú no gosi profanar-los, a censurar els qui es consideri que no hi són prou respectuosos. La tradició, si no és viva de debò, més aviat és un avís d’agonia.

El cas és que, tal com jo ho veig, la Nit de les Lletres Catalanes que Òmnium ha celebrat cada any durant gairebé tres quarts de segle ha esdevingut, amb els seus alts i els seus baixos, un dels punts de referència per a la societat literària i cultural del país. I per això m’ha sorprès com m’ha sorprès que, fa només unes setmanes, es fes públic un replantejament radical d’aquest esdeveniment. Desconec el nivell d’insatisfacció que hi podia haver amb la seva evolució aquests darrers anys o si hi ha circumstàncies internes d’Òmnium que n’havien de provocar cap mena de crisi o revisió. Ho desconec, però n’hi deu haver, vist l’abast de la transformació anunciada.

Que s’afegeixin nous premis a la Nit i es miri, així, de cobrir un ventall suposadament complet de gèneres literaris no deixa de ser un objectiu sempre buscat i poca cosa se m’acut que s’hi pugui afegir. Si hi ha convocants disposats a comprometre-s’hi i mantenir vives i dignes les convocatòries respectives, endavant; i si, any rere any, aquestes categories atreuen prou concursants i els jurats poden triar bones obres per premiar, millor que millor.

Que s’incorpori a l’organització de la Nit, al costat d’Òmnium, el IEC té un punt d’insòlit i a mi, què voleu que us digui, em fa aixecar l’orella. No acabo d’entendre quina necessitat té Òmnium de convertir-la encara en més institucional i oficial i, gairebé, governamental. Ni veig clar que el IEC, que prou feina té, hagi de distreure’s de la seva activitat acadèmica i científica amb aquesta mena de fastos. Un dels mals que sovint ha tenallat el nostre sistema és la promiscuïtat entre l’àmbit de l’administració i el de la societat civil. Per a mi, seria un senyal de salut col·lectiva que cada vegada es mantinguessin més a part l’un de l’altre, però aquest anunci va exactament en sentit contrari.

Que es plantegi si celebrar la Nit a les portes de Nadal és el millor per a la festa i la seva projecció social, em sembla més que raonable. Ara, decidir traslladar-la directament a tocar de Sant Jordi trobo que és un disbarat monumental. Què afegeix la Nit de les Lletres Catalanes a la celebració del Dia del Llibre? No el tenim ja prou reeixit, carregat, hipertrofiat, elefantíac? I, recíprocament, què hi guanya la Nit dissolent-se en el marasme que ja són les setmanes prèvies a Sant Jordi, uns dies en què les novetats editorials ocupen com en cap altre moment de l’any espais en els informatius de tota mena? Segur que així les obres i els autors guardonats tindran més visibilitat i projecció, i que amb ells en tindrà el conjunt del nostre sistema literari? Segur?

Hauria pogut entendre que es proposés celebrar la Nit, què sé jo, pels volts de Sant Joan, per, d’aquesta manera, mirar de crear un tercer focus d’interès entorn del llibre i la lectura, al costat dels que ja tenim, el de la primavera gràcies a la Diada i el de la tardor, entre la Setmana del Llibre i la campanya de Nadal. Però col·locar-la a les portes de Sant Jordi… De debò que a algú li sembla una bona idea?

No sé com dir-ho: tinc la impressió que Òmnium ha deixat la Nit de les Lletres Catalanes en mans de Starbucks, per dir-ho així, aquesta franquícia d’establiments que creen uns dels no-llocs més emblemàtics del nostre entorn, tot plegat una trista aparença d’ambient casolà i confortable amb un simulacre de productes saludables i apetitosos. Una mentida, se suposa que rendible, si més no per als seus amos. Tota una renúncia.

Es convertirà en això, llavors, la nostra Nit de Santa Llúcia? En una gala televisiva en què es farà veure que es decideix premiar unes obres que l’endemà mateix, què dic jo, ja en aquell mateix moment es podran adquirir, qui sap si fins i tot amb el preceptiu, o suposat, descompte del Dia del Llibre? Qui hi guanyarà amb tot això? El nostre sistema literari, segur? El sistema editorial, o només aquells editors que participin en el muntatge? Hi guanyarem visibilitat i prestigi? O tot acabarà en un moment més de foc d’encenalls, banal i autocomplaent? Suposo que aviat, només d’aquí a tres mesos, ho començarem a veure.