La radicalització del PP i Cs reforça el govern de Ximo Puig

  • Els quatre diputats d'Agermanats voten amb la majoria de l'Acord del Botànic a favor de la llei del plurilingüisme *** Ciutadans rebutja a les Corts el trilingüisme que defensa al Principat *** La llibertat de Boya qüestiona l'estratègia d'alguns advocats dels dirigents independentistes

VilaWeb
Redacció
14.02.2018 - 20:18
Actualització: 14.02.2018 - 21:07

TEMA DEL DIA
Radicalització. La línia dura impulsada pel PP valencià d’Isabel Bonig i la lluita amb Ciutadans per a veure qui és més espanyolista fa que aquestes dues forces s’aïllin com més va més, al País Valencià. Aquest aïllament s’ha visualitzat avui a les Corts amb l’aprovació de la llei del plurilingüisme. PP i Cs han estat els únics que han votat contra una norma que no solament ha estat aprovada amb els vots dels partits que donen suport al govern de Ximo Puig –PSPV, Compromís i Podem–, sinó també amb els de quatre diputats escindits de Ciutadans. Les forces de l’Acord del Botànic han reforçat, doncs, el suport parlamentari.

Aquests quatre diputats, encapçalats per Alexis Marí, s’han agrupat sota el nom d’Agermanats i tenen voluntat d’esdevenir un actor polític valencià amb personalitat pròpia. La votació diferenciada d’avui n’és un exemple, tot i que no han fet res més sinó defensar el trilingüisme, una posició que en teoria també defensa Ciutadans al Principat, però que avui ha desmentit votant contra la llei del plurilingüisme.

La nova llei regularà la pluralitat de llengües en el sistema educatiu. Estableix que hi hagi un mínim d’un 25% d’hores lectives en català i castellà i entre un 10% i un 25% en anglès. Els centres educatius tindran llibertat per a aplicar la resta de percentatges segons el projecte lingüístic de cadascun. Un dels articles més polèmics és el que assenyala que en els centres sostinguts amb fons públics es promourà que el 50% del temps curricular es vehiculi en català i el 25% en anglès.

El debat ha estat tan tens que fins i tot la portaveu d’Educació del PP, Beatriz Gascó, ha reconegut involuntàriament la unitat de la llengua, quan, per criticar la comarcalització d’un mapa que es fa servir en un institut, ha ensenyat mapes amb el domini lingüístic complet que la seva formació no reconeix oficialment, si més no fins ara.

MÉS QÜESTIONS
La lliçó de
Boya. El fet que l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya hagi sortit en llibertat després de fer una defensa política de les seves idees davant el jutge Llarena ha causat un gran impacte dins les files independentistes. La diputada ja va dir que aniria ‘de cara’ i avui no s’ha pas arronsat: encarant-se a un judici que considera polític, ha fet un enfocament polític de la seva defensa. Si voleu saber per què l’han deixada anar, podeu llegir aquesta magnífica crònica de Pere Cardús. La compareixença de Boya ha estat la primera d’una sèrie, que continuarà la setmana vinent amb Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas, Neus Lloveras i Anna Gabriel. Caldrà veure si Llanera segueix el mateix criteri que ha seguit amb Boya o torna a la doctrina dura que havia aplicat fins ara a Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. Sigui com sigui, això que ha passat avui obre un interrogant sobre l’estratègia seguida per alguns advocats dels líders independentistes, que han recomanat als clients de rebaixar les declaracions davant el jutge, però fins ara no ha tingut els resultats esperats.

Nou front pel finançament. La reivindicació d’un nou model de finançament s’obre pas entre el teixit social de les Illes. Una dotzena d’entitats i organitzacions han constituït la plataforma Per un Bon Finançament. ‘Pretén sensibilitzar els polítics, de tots els governs, perquè siguin més actius, i es faci realitat aquest canvi de finançament que tots reclamem i que mai no arriba’, ha explicat un dels seus portaveus. La plataforma, que es presentarà el  dia 21 a Inca, impulsa un manifest que, a més de reclamar un nou model de finançament, reivindica el reconeixement efectiu de la insularitat mitjançant l’aprovació del Règim Especial per a les Illes Balears, l’augment progressiu i substancial de les inversions estatals, el pagament de les inversions previstes a l’estatut que encara resten pendents i la derogació de la llei Montoro. Entre les entitats promotores hi ha Obra Cultural Balear, CCCO, Federació d’Associacions de Veïnats de Palma, PIMEM, STEI, UGT, Fundacions Darder Mascaró, USO, Fundació Gabriel Alomar, Unió de Pagesos i l’Associació de Pares i Mares de Mallorca.

LA XIFRA
72 hores.
És el que demana el govern andorrà als sindicats per saber amb antelació quin dia faran vaga. Avui hi ha hagut la primera presa de contacte entre els sindicats de la funció pública i el govern per pactar els serveis mínims de la vaga indefinida. L’executiu presentarà dilluns una proposta i demana als funcionaris que avisin amb tres dies d’antelació. Els sindicats ho estudiaran i reiteren que cal tornar a fer la reforma des de zero.

PEL FORAT DEL PANY
Torrent truca a Puigdemont.
Després de la polèmica per la seva proposta unilateral de dur la investidura de Puigdemont al Tribunal Europeu de Drets Humans, Roger Torrent ha trucat avui al president per mirar de consensuar l’estratègia a seguir. La comunicació ha servit per a afluixar la tensió entre ambdós presidents, que es va intensificar arran de la decisió de Torrent de no informar ni Puigdemont ni Junts per Catalunya de la seva iniciativa.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de febrer
de fa dos anys moria Muriel Casals, després de ser envestida per una bicicleta a Barcelona. La seva pèrdua va consternar el món independentista pel paper clau en el procés i encara avui es reivindica la seva figura com a exemple d’unitat:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any