19.01.2026 - 21:40
|
Actualització: 20.01.2026 - 00:24
Jaume Ripoll, cofundador de Filmin, ha justificat la inclusió del documentari Ícaro: la semana en llamas en el catàleg d’aquesta plataforma de vídeo invocant la pluralitat. “Programar una pel·lícula a Filmin no equival a subscriure’n l’enfocament”, diu Ripoll en un comunicat que té tota l’aparença de pretendre calmar l’allau de crítiques i la campanya que s’ha organitzat a les xarxes per promoure les baixes d’usuaris.
L’argument és aparentment sòlid: una plataforma cultural ha d’oferir punts de vista diversos, fins i tot aquells amb què no estiguem d’acord. Certament. Però en aquest cas l’argument –tot i les aparences– és fals. És fals perquè confon dos conceptes molt allunyats entre si: la pluralitat i la neutralitat moral.
El documentari en qüestió no és un punt de vista entre tants, que il·lustre una visió plural dels fets: és una operació d’emblanquiment de la violència de la policia espanyola a Catalunya. Mostra les càrregues de la tardor del 2019 de la perspectiva exclusiva dels policies espanyols i omet deliberadament tot context polític que ajude l’espectador a entendre res, sense cap veu representant de les víctimes d’aquesta violència, sense cap intent d’aclarir ni contrastar res. Vox, JUPOL i CEP ho han entès, i per això en fan difusió: no és pluralitat, és pura i simple propaganda.
Deixant de banda la inoportunitat de molestar molts dels seus clients, la qüestió no és si Filmin té el dret de programar aquest documentari –que, diguem-ho tot, fa anys que es va enllestir i fins ara no l’havia volgut distribuir ningú. Naturalment que té el dret d’oferir als seus clients, molts dels quals catalans, aquest documentari i qualsevol altra cosa que considere convenient. Però la qüestió és que tenir el dret de fer una cosa no vol dir que siga correcte fer-la. I ací és on rau la trampa de l’argument de Ripoll: Filmin s’amaga darrere una suposada neutralitat editorial, però, en realitat, la decisió de programar-lo és en si una presa de posició.
Perquè Filmin, ni tan sols en nom de la pluralitat, no té l’obligació de ser una plataforma d’enaltiment de la violència de la policia. De la mateixa manera que cap mitjà de comunicació seriós no té l’obligació de donar veu als discursos d’odi emparant-se en la idea que seria parcial si no ho fes.
I això perquè la neutralitat, en aquests casos, no existeix. Quan un documentari mostra sols la versió dels policies que van atacar manifestants pacífics, quan omet que hi ha ferits, quan silencia el context d’una sentència política que va condemnar a anys de presó una part del govern català, dirigents civils i la presidenta del parlament, quan amaga que aquelles manifestacions eren una resposta a una injustícia democràtica, no ofereix, de cap manera, un punt de vista, sinó que falseja la realitat. I programar-lo equival a legitimar aquest falsejament.
Jo no sóc ningú per a donar consells i tinc un gran respecte per tot allò que aquesta gent ha aconseguit de fer, però crec que Filmin –nascuda ací i que sempre ha demostrat un compromís indiscutible amb la llengua i la cultura catalanes– s’ha equivocat. Crec que havia d’haver reflexionat un poc abans de fer aquest pas i potser hauria entès que la pluralitat no és un paraigua que puga aixoplugar qualsevol cosa. Perquè hi ha relats que no mereixen cap plataforma, de la mateixa manera que hi ha idees que no mereixen ser tractades com a normals i acceptables en el debat públic.
PS1. Josep Nualart Casulleras ha mirat el documentari en qüestió i l’explica i el critica en aquest article: “El Vietnam espanyol de ‘Ícaro, la semana en llamas’: antiavalots amb por, perdent i plorant a Catalunya”.
PS2. Ahir al vespre vam estrenar a VilaWeb 72 hores, un nou pòdcast en vídeo, en què us explicaré en cinc setmanes que la perspectiva d’una guerra nuclear no és gens llunyana i que les conseqüències que tindria serien duríssimes per a tots. Ho faig seguint el conegut llibre d’Annie Jacobsen i dins la programació diària en vídeo que us vam començar a oferir la setmana passada. Podeu veure el vídeo del primer capítol. I avui, a les vuit, us recomane també que no us deixeu perdre l’estrena de La crisi dels trenta.
PS3. Com tots sabeu bé, Jordi Goula és el nostre analista d’economia, una ciència que sovint es confon amb la vida. Però, amb la seua capacitat i l’autoritat que li dóna el seu gran coneixement, avui trepitja el terreny de la política i fa un retrat demolidor del president dels Estats Units, Donald Trump, i les seues ximpleries. Per a llegir-lo i fer-lo circular: “Les obsessions de Trump ens acosten a l’abisme”.
PS4. L’arribada de la intel·ligència artificial ha canviat molts dels nostres hàbits quotidians. Tot de consultes que abans fèiem a Google ara les fem a ChatGPT, que ens ofereix respostes més completes i sòlides. O, si més no, amb més aparença de solidesa, que no sempre és igual. Això ha fet que la IA haja desplaçat el conegut “Dr. Google”, allò que els metges sempre ens havien recomanat d’evitar: mirar els símptomes a Google cercant-hi un diagnòstic, que sovint ens arriba amb unes dosis importants d’alarmisme. De tot plegat, ens en parla en aquest article Arnau Lleonart.
