El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La llei del referèndum d’autodeterminació ja s’ha aprovat. Amb una majoria aclaparadora, el parlament ha superat el filibusterisme a ultrança de Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que es Pot (no tot) i el PP. Després de la sessió de control al govern i a l’oposició que s’havia fet havent dinat, el ple recuperava el fil del matí i el migdia sobre la llei que permet la convocatòria de l’1 d’octubre. El recuperava no pas sense polèmica i nous intents d’obstruir el desenvolupament normal de la sessió per part de Carlos Carrizosa (Cs), Alejandro Fernàndez (PP), Ferran Pedret (PSC) i Joan Coscubiela (d’una part de CSQP). La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, tallava de soca-rel l’espectacle i emmudia les files de l’oposició: ‘Que tenen por de debatre políticament? Va, fem el debat!’

Un ‘noooo’ a debatre políticament
El debat emprenia el camí amb una breu intervenció de Germà Gordó que tornava a ser interrompuda. Una nova ‘qüestió d’ordre’ en boca de Carrizosa que Forcadell responia amb una explicació evident: ‘El ple ha votat i ha decidit que no hi hagi el tràmit de la petició del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.’ I quan la presidenta deia que es procediria al debat, la bancada unionista cridava un sonor ‘nooooooo!’. Pedret i Santi Rodríguez (PP) miraven de tornar a fer entrebancar el ple amb més qüestions reglamentàries que ja havien estat resoltes en intervencions i reunions de mesa anteriors.

Gordó no vol dir ‘república’
Gordó aprofitava la intervenció al faristol com a diputat no adscrit a cap grup per demanar perdó a la ciutadania per la imatge projectada pel ple. I feia saber la seva opinió que hauria calgut més diàleg per part de totes les parts. En la seva esmena a la llei, Gordó demanava que la pregunta del referèndum no fes referència a la forma de república. I l’insistent Carrizosa tornava a interrompre el ple per demanar una nova reunió de mesa. Una petició que aquesta vegada Carme Forcadell tallava de soca-rel. Era el torn d’Anna Gabriel per a fixar la posició de la CUP en el debat.

Si aquest fos un parlament d’estat…
‘Hem de lamentar l’actitud d’alguns portaveus i diputats. S’ha perdut el respecte a la presidenta del parlament. Vostès amaguen una voluntat de desprestigiar aquest parlament. Segurament, en un parlament de matriu estatal, no s’haurien comportat així.’ Ara semblava que el debat avançaria amb més fluïdesa. Havien passat cinc minuts sense interrupcions dels grups unionistes. Novetat! Calia esperar a veure quan podia durar aquella situació. Gabriel es dirigia directament a Joan Coscubiela per retreure-li la seva actitud. ‘El dret d’autodeterminació no es defensa en la teoria. No es fa dependre de majories impossibles a fora.’ Mentre Gabriel retreia això a Coscubiela, aquest s’alçava i anava a parlar a la tribuna amb Forcadell. La portaveu de la CUP tancava la seva intervenció demanant a Puigdemont i Junqueras que complissin la seva responsabilitat perquè l’1 d’octubre es pogués votar.

‘La nostra Muriel’
El president de Junts pel Sí, Lluís Coromines, intervenia a continuació amb un reconeixement a la tasca de Forcadell i els membres de la mesa de Junts pel Sí i Nuet per haver defensat el parlamentarisme i la democràcia. Coromines sorprenia tothom revelant que dos grups de l’oposició havien fet una proposta secreta d’acceptar de tramitar una llei si el referèndum es traslladava al novembre. El silenci dels grups opositors era prou revelador en aquell moment. ‘Per què no ho diuen en públic això?’, els recriminava. Finalment, Coromines commovia la cambra (o una part de la cambra) demanant als diputats de fer-se dignes del moment i que ‘la nostra Muriel’ votaria també amb tots ells. L’aplaudiment feia ressonar les columnes gruixudes i les parets folrades de l’hemicicle.

La nació més antiga d’Europa, per un no-nacionalista
Albiol, tot en castellà, regalava al parlament una intervenció d’aquelles de patriota (ep!, no nacionalista!). ‘Els parlaré d’una cosa que no els agrada i que detesten: Espanya. Espanya és casa nostra. No els permetrem que trenquin res. Si el president Tarradellas alcés el cap… En cinc anys volen ensorrar una nació de cinc-cents anys, la més antiga d’Europa. Ningú no donarà suport a un moviment ultranacionalista que vol trencar la quarta potència d’Europa. Catalunya no serà mai una república independent. El govern d’Espanya farem complir la llei amb contundència, democràcia i proporcionalitat.’ Aquest últim punt feia riure uns quants dels presents a la cambra, entre els quals Artur Mas, a qui imposen una multa de cinc milions d’euros pel 9-N.

‘Coscu!’
Arribava ara el moment més sorprenent del debat. Era el torn de Lluís Rabell per a defensar la posició de Catalunya Sí que es Pot. Però alçava la mà des del seu escó el diputat Joan Giner, de Podem. Demanava de poder fer una segona intervenció en nom del seu grup per defensar una posició diferent de la de Rabell. Coscubiela, que com a portaveu havia d’autoritzar el repartiment del temps, indicava que seria Rabell qui parlaria. Un crit concentrava a continuació tota l’atenció: ‘Pot haver-hi dues intervencions, Coscu!’ Un crit prou fort de Joan Josep Nuet, membre de la mesa per CSQP. Seguidament, Nuet abandonava el ple clarament enfadat i Lluís Llach sortia corrent darrere seu. Pocs minuts abans, Albano-Dante i Àngels Martínez, també de Podem, havien sortit de la sala. I també ho feia ara Joan Giner. Rabell començava a parlar com si no hagués passat res. Una intervenció en la línia que havia marcat prèviament Joan Coscubiela.

‘Ens veurem l’1 d’octubre’
Iceta i Arrimadas tancaven les intervencions dels grups de l’oposició. El primer lluïa la seva habilitat cínica habitual. La segona, la versió més populista possible de Ciutadans. Tots dos feien crítiques dures a Forcadell i anunciaven que la ferida d’avui seria duradora. El debat, abans de la votació, es tancava amb la cessió de temps a disposició de la CUP i Junts pel Sí als diputats de Podem que el seu grup havia silenciat. Albano-Dante Fachin era breu i contundent: ‘Qui ha de tenir el futur de Catalunya a les mans és la gent i no un parlament. Ens veurem l’1 d’octubre.’ Els seus diputats, els de Junts pel Sí i els de la CUP li dedicaven un aplaudiment sonor i llarg. Era el moment que els diputats unionistes abandonaven l’hemicicle com havien anunciat. Era el moment que els diputats del PP deixaven als seus escons unes banderes espanyoles intercalades amb senyeres. I era el moment de la dignitat d’Àngels Martínez, la diputada de Podem, que retirava les espanyoles amb l’aplaudiment dels independentistes.

El vot de la llei: 72 a favor i 11 abstencions. Cap vot en contra del referèndum d’autodeterminació.


Parlament, 6 de setembre

Primera cròncia: L’americana de Ridao, el TNC, ‘ja els han detingut?’ i el portaveu Coscubiela: primer assalt al parlament

Segona crònica: La confusió de Forcadell, Fachin contra Coscubiela, el factor Gordó i quan els reis són els pares

Tercera crònica: La nostra Muriel, la nació més antiga d’Europa, el crit de ‘Coscu!’ i ‘Ens veurem l’1 d’octubre’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.