nacions

TEMA DEL DIA
Mínims. Aquesta setmana, el president Carles Puigdemont va proposar que la taula de diàleg entre els governs català i espanyol reconegués Catalunya com a nació. És una proposta ben simple, de mínims: reconèixer una obvietat que comparteix la majoria de catalans, siguin independentistes o no. Davant la manca de propostes del PSOE, és una manera de començar a caminar, per saber si hi ha camí. El reconeixement de Catalunya com a nació ja va sortir en la primera reunió de la taula, com a proposta, però no es va debatre. Puigdemont ha decidit de fer-la pública com a prova del cotó, per veure si el PSOE està d’acord amb aquest tema tan elemental, i fer callar aquells que l’acusen d’estar en contra del diàleg. Puigdemont és escèptic sobre el resultat de la taula de diàleg, però hi aporta continguts per veure si té recorregut.

Curiosament, el primer a dir que no hi hauria cap problema ha estat el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, membre de la taula en nom, se suposava, del PSC. Però el seu partit ha trigat pocs minuts a desautoritzar-lo, per boca de la diputada Alícia Romero, que ha dit que el reconeixement de Catalunya com a nació era ‘perdre el temps en un afer que no preocupa ningú i que, a més, ja ho preveu l’estatut i també la constitució’. En el primer cas, l’estatut parla de Catalunya com a nació en el preàmbul, cosa que no té cap validesa jurídica. Precisament aquesta va ser una de les grans batalles durant la negociació del text, i tant el PSC com el PSOE van pressionar per evitar que estigués en l’articulat, perquè aleshores hauria tingut algun sentit. I dir que la constitució espanyola reconeix Catalunya com a nació perquè fa servir el terme ‘nacionalitats’ demostra problemes greus de comprensió lectora o grans dosis de cinisme. Per ser que no interessa ningú, déu n’hi do els esforços que ha fet el PSC per a evitar de reconèixer Catalunya com a nació, en el passat, amb la negociació de l’estatut, i en el present.

En el darrer congrés del partit, del passat desembre, la ponència política deia: ‘Reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional és la nostra manera d’entendre la nostra unió i la igualtat en la diversitat.’ Durant el congrés, Miquel Iceta va haver d’introduir-hi canvis, va salvar el terme ‘nació’ però va haver d’afegir-hi que Espanya era una ‘nació de nacions’ en un estat plurinacional. Embolica que fa fort. Els canvis van arribar després de les queixes d’alguns delegats del PSC, però sobretot de dirigents estatals del PSOE, que veien perillar la unitat d’Espanya per posar en un paper una obvietat per a la majoria de catalans.

El rebuig del PSC a reconèixer Catalunya com a nació a la taula de diàleg ve de la por que el PSOE ho rebutgi, com li ha passat tantes vegades a la història. És una autocensura prèvia que Illa no ha tingut en compte perquè l’han agafat desprevingut enmig d’una entrevista a RAC-1 parlant del coronavirus, que el té força atrafegat. El PSC va obrint les portes als votants de Ciutadans i, encara que alguns independentistes esperin miracles, no farà cap gest que pugui irritar l’electorat espanyolista. Però la proposta no és menor. Si el govern del PSOE reconegués que Catalunya és una nació, li seria més difícil negar-li el dret d’autodeterminació que tenen totes les nacions. Per això ja rebutjarà d’entrada aquest reconeixement i acusarà Puigdemont de ser un ‘enemic’ del diàleg, com ha fet avui la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, que ha recuperat la terminologia prèvia al diàleg i ha dit que Catalunya tenia un ‘conflicte de convivència’. A l’última taula havien quedat que era un ‘conflicte polític’. Potser ha estat un lapsus.

MÉS QÜESTIONS
El Consell ja demana el FLA del 2020 a l’espera del finançament. El govern valencià té pressa i no es refia de les promeses de Pedro Sánchez de tenir una proposta de nou model de finançament d’ací a vuit mesos. El Consell ha aprovat l’acord pel qual el País Valencià sol·licitarà l’adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2020, pendent que el govern espanyol comenci el procés de reforma del sistema de finançament autonòmic. L’acord de sol·licitud d’adhesió al FLA aprovat pel Consell autoritza el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, a adoptar les mesures i actuacions necessàries. A més, faculta i delega a la Secretaria Autonòmica de Model Econòmic i Finançament perquè faci totes les actuacions i gestions per a subscriure els préstecs bilaterals que permeten la disposició dels fons. Després de la reunió del Consell, la vice-presidenta Mónica Oltra ha denunciat que el FLA era el mecanisme pel qual el govern espanyol els canviava ‘drets per préstecs’. Tot i això, ha dit que el Consell s’adheria a aquest mecanisme, a l’espera que el president de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, compleixi el compromís de presentar un esborrany per a la reforma del sistema. Oltra ha destacat que aquest finançament era clau per a incrementar les xifres de professors en el sistema educatiu, pagar l’atenció a persones en situació de dependència, millorar la sanitat pública i contractar més professionals sanitaris, entre més coses.

L’audiència absol tots els acusats del saqueig del Palau de les Arts. La secció segona de l’Audiència de València ha absolt tots els acusats del suposat saqueig del Palau de les Arts Reina Sofia. La causa judicial, anomenada popularment cas Palau, investigava la presumpta malversació de fons públics en l’entitat cultural. El tribunal ha refusat, doncs, totes les acusacions que la Fiscalia Anticorrupció va mantenir durant anys. Inicialment, demanava vuit anys de presó, però durant el procediment judicial, que va començar el 21 de novembre, va rebaixar la petició per als quatre acusats a penes entre dos anys i cinc de presó. Els acusava de malversació i prevaricació. Entre els acusats, hi havia l’ex-director financer del Palau, Ernesto Moreno, per a qui la fiscalia espanyola sol·licitava la condemna més alta, cinc anys de presó. Tres anys demanava per al president del consell d’administració de Patrocini, José Antonio Noguera Puchol, i per al conseller delegat de Patronici, Joaquín Maldonado. Per a l’ex-cònsol de França a València i administrador de la societat Radcliffe, Pablo Broseta, en demanava dos. En aquest procediment també hi havia acusada l’ex-intendenta del Palau de les Arts Helga Schmidt, que es va morir al setembre, de manera que la seva responsabilitat penal ha quedat extingida. La investigació va començar després d’un informe de la intervenció de la Generalitat del 2013 que va concloure que Schmidt havia formalitzat contractes que incomplien la llei quan va adjudicar, sense publicitat ni concurrència, contractacions a una empresa de la qual era consellera, Patrocini de les Arts.

L’STEI considera insuficient la proposta de llei de Celáa. L’STEI Intersindical considera que la llei orgànica de modificació de la LOE, la LOMLOE, presentada per la ministra espanyola Isabel Celáa és insuficient i una nova oportunitat perduda per a avançar cap a un model d’escola pública, inclusiva, equitativa, compensadora, coeducativa, democràtica, respectuosa amb les llengües i cultures dels territoris i que realci els ensenyaments artístics. El sindicat valora de manera positiva l’eliminació d’alguns aspectes més lesius de la LOMCE, com la segregació de l’alumnat, l’eliminació de competències a claustres i consells escolars, la qualificació de la matèria de religió, les revàlides i altres qüestions. També s’avança en relació amb l’admissió de l’alumnat pel que fa a la distribució equilibrada entre els centres públics i els privats i concertats. Però troba a faltar una defensa més valenta que permeti de fer realitat algunes reivindicacions històriques del sector. En aquest sentit, l’STEI Intersindical considera que resten pendents molts punts que s’haurien de millorar. El sindicat manifesta que cal aprofundir en la gestió democràtica dels centres, en la laïcitat del sistema educatiu i, també, en una millora efectiva de les condicions laborals del col·lectiu docent i no docent dels centres públics i dels privats i concertats, aspecte sobre el qual la nova proposta de llei no fa cap esment.

LA XIFRA
1.032 sol·licituds d’automobilistes andorrans ha rebut el servei de tràmits del govern des de dimarts passat per poder accedir a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, de dilluns a divendres entre les set del matí i les vuit del vespre en dies laborables.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de març de 1937, naixia a l’URSS l’enginyera aeronàutica, cosmonauta i pilot Valentina Tereixkova. El 16 de juny de 1963 es va convertir en la primera dona i també primera civil a volar a l’espai. A bord de la càpsula Vostok 6, i durant tres dies, va donar 48 voltes a la Terra.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.