La llum comença a obrir-se pas

«Aquests dies fem entendre a Europa i a la comunitat internacional que no és possible solucionar la crisi catalana sense comptar amb el govern català com a interlocutor principal»

Vicent Partal
31.10.2017 - 08:02
Actualització: 31.10.2017 - 09:02
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Des de divendres, molta gent en aquest país ha patit molt. Pel fet de no saber què passava ni cap on anàvem. Aquestes darreres hores la llum ha començat a obrir-se pas i em sembla bastant evident que, si finalment el govern de la República es reuneix avui a Brussel·les i parla, tot es veurà d’una manera diferent. Per això m’agradaria explicar unes quantes coses sobre què ha passat aquest llarg cap de setmana i sobre què ens espera.

Sobre el cap de setmana
1. Crec que tots hem de ser conscients de què va passar divendres, dissabte i diumenge. Després de la proclamació de la independència hi havia un risc indiscutible d’una confrontació violenta al carrer. I el govern i el seu president van optar per desarticular-lo, en conseqüència amb el tarannà profundament pacifista del moviment. El cost de fer això era molt car, però hi havia eixides alternatives que són les que es comencen a veure ara. El govern va actuar amb una responsabilitat que potser fou excessiva i tot, però no va voler posar en joc l’estabilitat del país ni, sobretot, la dels seus servidors públics. No es volia repetir un primer d’octubre, crec.

Hi ha gent que pot opinar que això ja ho havien d’haver calculat abans i que hauria estat millor no declarar la República o no haver escollit el camí de la independència i tot. No hi estic d’acord. Després de l’heroica actitud de la gent el primer d’octubre no proclamar la independència sí que hauria estat trair-ho tot. L’element principal i més important era no agenollar-se i per això no es van convocar eleccions autonòmiques. Catalunya avui és un territori en disputa controlat aparentment per Espanya, però que té un govern independent aparentment a l’exili. I en aquest sentit que funcione a Barcelona o a Brussel·les tant hi fa. Fins i tot diria que, per al moment actual, millor que funcione des d’allà i tot.

2. Crec que hi ha una realitat que ens hauríem de ficar tots al cap: s’ha acabat la democràcia tal com l’havíem entesa fins ara. Tornem a viure una època en què per les teues idees pots anar a raure a la presó durant anys. I en són una prova ben concreta Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Les coses que tots fèiem en democràcia amb una certa naturalitat ara les hem de tornar a fer com les havíem fetes abans. Per tant, el govern i la seua estructura aquest cap de setmana ha valorat i mesurat l’abast de la repressió. En qualsevol moment poden ser detinguts i duts davant un tribunal que s’atorga il·legalment funcions que no li corresponen, que s’inventa delictes i que té un ànim explícitament venjatiu i contrari a dret, com es palesa clarament en els encapçalaments dels seus papers. En aquest context, demanar explicacions abundants, conferències de premsa o declaracions públiques, com si no passàs res i visquéssem en un règim democràtic, és poc seriós. M’hauria agradat que parlassen clar i diguessen coses, però si se n’anaven a l’exili no penseu que la seua seguretat era prioritària?

Sobre avui i els dies que vénen
1. Si avui el govern de la República Catalana es reuneix, i encara més si parla i pren decisions, la situació farà un tomb radical. Oimés si ho fa en condició de govern a l’exili, amb què crearà un conflicte intern majúscul dins la Unió Europea. Si això es confirmàs, que conste que sempre deurem agraïment a Flandes i a Bèlgica per un gest molt difícil que no tenien cap obligació de fer.

2. Hauríem d’entendre que som davant un triangle amb tres puntes: el govern de la Generalitat (o de la República, que és igual), l’administració pública de Catalunya i els ciutadans. Amb el gest de divendres, el govern va deixar que l’administració fos controlada per Espanya, però amb la decisió que avui podria conformar-se es refermarien els dos grans pilars que ens han dut fins ací: la política i els ciutadans. De les tres puntes del triangle, l’administració era la més prescindible si no es volia que el procés cap a la independència s’aturàs. Sense govern no tindríem sinó caos –i per això calia proclamar la República i per això es va fer– i sense ciutadans, sense poble, no tindríem res. L’opció va ser correcta.

3. L’objectiu a assolir és ben evident: combatre la repressió i el 155, recuperar la democràcia i el respecte als drets de tothom i tornar a dirigir l’administració del país ara ja com a república independent, que per això es va proclamar. És a dir, fer servir tots els mètodes a l’abast per retornar al país el govern legítim. En aquest sentit tot s’hi val, des de la resistència de les institucions del país, municipals per exemple, a la participació en les eleccions. L’única regla és exigir que el govern governe. No pot manar sobre l’administració, però pot dirigir políticament el moviment independentista i aquest és el seu paper.

4. I per a fer això cal posar el focus de manera insistent en l’origen d’aquesta crisi. No és habitual que un territori de la Unió Europea declare unilateralment la independència. És sorprenent que tot un govern escollit democràticament es trobe obligat a traslladar-se a l’exili. I no és normal que els ciutadans d’un país siguen agredits quan volen votar. De tot això, qui en té la culpa és només el govern espanyol. Un govern que des de fa deu anys es nega a veure la realitat: que té un problema polític seriós a Catalunya, un problema que solament es pot resoldre com es resolen els problemes polítics en les democràcies occidentals, que és dialogant i votant.

Així hem arribat a situar-nos en un moment decisiu: fem entendre a Europa i a la comunitat internacional que no és possible de resoldre la crisi catalana sense comptar amb el govern català com a interlocutor principal. I li diem a Mariano Rajoy que té davant un president, el president de Catalunya, un govern, el govern de Catalunya, i un poble, el poble de Catalunya, que han proclamat el seu estat independent i que no defalliran en la tasca de fer-lo efectiu.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
30.10.2017  ·  22:14

La situació de govern a l’exili, donades les circumstàncies, és genial i democràticament demolidora. Endavant!

Antoni Oller
Antoni Oller
30.10.2017  ·  22:19

Avui sí he estat esperant amb ànsia l’editorial a les 22.00 en punt. I la veritat és que no m’ha defraudat, gràcies. Esperava, però, una mica més de posicionament sobre les eleccions proposades per Rajoy, i que alguns sospiten (i m’hi compto) que hi ha una mica de ma internacional al respecte. Considero, però, assenyat, no posicionar-se de cap manera abans d’escoltar el President des de “l’exili”… que veurem si es podrà considerar com a tal, perquè acabo de llegir en un altre lloc, que les condicions per atorgar asil polític a Bèlgica son de les millors a un país europeu, però poden no encaixar del tot en el cas de Puigdemont. Veurem. En tot cas, si l’independentisme ha d’acceptar el repte de les aitals eleccions, ho ha de fer unit, i ja gairebé anem tard; de tal manera que un cop escoltat al President demà, si és el cas, correm-hi tots a lluitar per a la unitat de l’independentisme; un cop més, sí, i els que facin falta!

Pepi Borrego
Pepi Borrego
30.10.2017  ·  22:24

Gràcies Vicent.
Estic orgullosa d’aquest país, del nostre President i de tot el Govern. Ferms i endavant!

Josep Usó
Josep Usó
30.10.2017  ·  22:31

Sembla que Catalunya té el Govern a l’exili. Amb aquesta situació, la posició d’Espanya esdevé molt més inestable que ja ho era. Entre altres coses perquè aquella “unanimitat universal” que tant prediquen, es trenca justament al mateix cor de la UE. I això és indiscutible. Si avui el Govern parla, si dóna alguna instrucció, ja no hi haurà manera d’amagar, enlloc, que és un interlocutor inevitable. Mentre, Espanya es veurà obligada a contemporitzar amb l’Administració catalana. I tot, sense fer us de la violència. Els comportaments clarament antidemocràtics de la Fiscalia espanyola i de la resta de la seua administració només poden posar en evidència l’estat veí davant de tots els qui encara en són socis. La partida continua. I de manera que el poble, i els funcionaris també, reste el més arrecerat possible.

Toni Roderic
Toni Roderic
30.10.2017  ·  22:38

El 21-D tots a votar per validar la República Catalana davant Europa.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
30.10.2017  ·  22:42

Continuo ben desconcertat. Però me’n alegro que tinguem un govern a l’exili abans que a la presó. Bona !
Perquè Espanya convoca unes eleccions on podem participar els independentistes ? A corre cuita i en dia feiner ? Això no lliga amb el seu tarannà. Hi ha trampa o algú les ha forçat i no es port dir públicament ? El cor em diu que jo no hi puc participar. Jo ja vaig votar, i per dignitat i respecte a la persona que li van rebentar un ull i als mil apallissats jo no ho puc fer. Però si en realitat algú vol saber quants en som els que n’estem farts de tanta misèria mental ? A

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
30.10.2017  ·  22:44

Aquest cop, Sr. Partal, no m’ha convençut i creguim…. no sóc la única que s’ha vingut avall. Ni la intervenció del Vice-president Junqueras amb un dicurs a pinyo fix, el JO… JO… JO… i un entrevistador molt fluix no han aconseguit convènçer-nos a uns quants.

Bé… també hi ha qui li repercuteix en la salut totes aquestes “coses” que fa el Govern que divendres anomenàvem de la República.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
30.10.2017  ·  22:49

…….Avui llegeixo que els Jordis s’hi poden presentar des de la presó. Això canviaria i aclaria moltes coses.

SOM REPÚBLICA ! DEFENSEM-LA !

LLIBERTAT ALS JORDIS !!!

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
30.10.2017  ·  23:10

L’exili de Puigdemont és la 2a notícia al Telenotícies d’Alemanya. Diuen que si torna a Ñ risca 30 anys de presó.

Ramon Perera
Ramon Perera
30.10.2017  ·  23:19

Amb el president Puigdemont i una part del govern exiliats a Bèlgica:
– Catalunya seguirà sortint als noticiaris europeus.
– La UE seguirà sense poder amagar el cap sota l’ala.
– L’opinió pública europea haurà d’analitzar el cas català més críticament que no pas fins ara (diversos coneguts alemanys em confirmen que la major part de la premsa alemanya publica informacions sesgades sobre Catalunya. I m’imagino que en altres països no és massa diferent).

Maria Villarroya
Maria Villarroya
30.10.2017  ·  23:20

Sr. Partal no es pot imaginar el que significa per mi els seus editorials de les 10 de la nit!
Indescriptibles les emocions de les darreres setmanes. Jo tinc molta por però al mateix temps molta esperança. I si us plau no dubtem confiança en el nostre govern, en tots els partits i associacions independentistes i en tots nosaltres.

jaume vall
jaume vall
30.10.2017  ·  23:25

Molt d’acord amb l’editorial.
Recordem, podrem guanyar si les tres potes estan alineades. Unitat en el govern , ERC-PdCat-CUP. Mobilització social, 2,3M de ciutadans incansables al carrer i a les urnes. Suport mínimament explícit d’alguns estats europeus.

Ramon Perera
Ramon Perera
30.10.2017  ·  23:25

Una manera de fer que no ha canviat gaire en gairebé dos segles. Una nota sobre Espanya l’any 1831:

“Finalment, després d’un judici ple d’irregularitats, Ferran VII d’Espanya signa la seva sentència […] basant-se en l’article número 7 del decret d’1 d’octubre del 1830: Tota maquinació a l’interior del regne per a actes de rebel contra la meva autoritat sobirana o suscitar commocions populars que arribin a manifestar-se per actes preparatoris de la seva execució, serà castigada en els autors i còmplices amb la pena [..]”

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mariana_de_Pineda_Mu%C3%B1oz

Encarnació Parets
Encarnació Parets
30.10.2017  ·  23:30

Sense estar al cap del carrer sospitava que el Govern en duia alguna de cap. Gràcies director per ajudar-nos en aquests moments complicats.
PS: senyora Fortuño canvïi de traductor, la sintaxi grinyola.

Albert Ibañez
Albert Ibañez
30.10.2017  ·  23:43

Jo també penso que tot està més estudiat del que ens pensem.
La partida continua, podem tenir moments “d’ofuscació”. Però no ens hem de desanimar.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.10.2017  ·  23:49

Que la justicia o administració belga s’hagin de mirar amb cura quina és l’actuació de la fiscalia i la justícia espanyola, em sembla ja de per si una gran victòria. A Europa podran començar a visualitzar i entendre que a Espanya no tenim un estat de dret, si no un estat gairebé feixista.
Comparteixo que hem de fer una lectura positiva de la oportunitat que ens podrien donar les eleccions, si no oblidem que hem d’anar-hi de manera que reforci la nostra unitat i força. I No oblidem tampoc que el PP i possiblement el PSOE (encara no he entès què hi guanya amb el seu suport al PP) tenen una immensa porqueria darrere amb els casos de corrupció que hauríem de poder rendibilitzar en contra seu.

Francesc R. LL.
Francesc R. LL.
30.10.2017  ·  23:53

Coincideixo i discrepo a la vegada amb Xavier Fabregat.

Coincideixo en que el cor em diu de no anar a votar el 21D. No reconec l’autoritat de qui em convoca, acceptant la convocatòria em sento menystenint el 1-O, els esforços dels CDR per a protegir les urnes i els vots, dels guaites a les rotondes d’arreu notificant els moviments de PN i GC intentant que ens els col.legis electorals poguéssim anticipar-nos a la seva arribada, els punts de sutura de 1000 persones, l’ull perdut de no trobo com es diu …

Discrepo perquè si bé no m’agrada la idea d’anar a votar el 21D, menys encara m’agrada pensar que C’s + PP + PSC les guanyin, es posin a governen legítimament i facin tot allò que sabem que volen fer (escoles, TV3, etc)

Per tant, i empassant-me la bilis (molta) i tapant-me el nas, jo si que aniré a votar perque vull guanyar-les.

Em sento utilitzat. Per voler saber què passa i perquè, llegeixo i escolto que haig de callar, apartar-me i no fer nosa mentre els que “en saben” creen estratègies genials i inabastablement brillants per a un mindundi com jo i les porten a terme. Ho trobo despòtic. Tal dia movilització a tal lloc. Tal altre dia a votar. Tal altre dia a celebrar. Ui no, a celebrar no. Ara a celebrar tal altre dia. Ara oblida’t de tot i vota el 12D. Però per responsabilitat m’aguantaré I hi aniré perquè no suportaria les conseqüències de no anar-hi, sobre tot per els nanos.

Sort que no m’agraden els actes de fè, perquè ja veig que me’n esperen uns quants més.

I tot i que deixo coses al tinter, punt final perquè em conec. Bona nit. Salut i República !

P.D: recomano la tertúlia de elpuntavui.tv amb en @vpartal et al. (http://www.elpuntavui.tv/video/240548954.html i http://www.elpuntavui.tv/video/240549007.html) i també L’anàl.lisi d’Antoni Bassas al ara.cat (https://www.ara.cat/analisi/Lanalisi-dAntoni-Bassas-Votarem-vingut_0_1897010374.html)

JOSE MANUEL PARRA
JOSE MANUEL PARRA
30.10.2017  ·  23:57

“Catalunya Republicana”, una candidatura d’unitat en front a la “Catalunya Monàrquica” que va expressar-se de manera clara, lliure i transparent amb els seus “Viva el Rey” el passat diumenge. Deixem-nos d’experiments partidistes com va passar el 33. Arribada és l’hora, (després de quatre oportunitats electorals -europees, catalanes i 2 espanyoles- miserablement perdudes!) de fer possible l’expressió en una única llista electoral de tota la transversal varietat del republicanisme català i de les seves aspiracions i lluites compartides. Prou de narcisisme de les petites diferències. Si guanyem en vots, camí obert cap a una República Catalana internacionalment reconeguda. Si només guanyem en escons, una sòlida defensa de les nostres institucions i una “pica en Flandes” per a una futura República (confederal/o de veritat federal) Espanyola.

Josep M. Armengou
Josep M. Armengou
31.10.2017  ·  00:09

Francament, director, jo avui no estic gens per sopars de duro.
El nostre moviment triomfarà en la mesura que l’empoderament col.lectiu tingui una base radical d’informació compartida.
De la mateixa manera que vam anar a l’1 d’octubre amb un bagatge important de confiança en els nostres representants, clarament avalada pels fets anteriors, amb un èxit esclatant en el Referèndum i l’aturada general del dia 3, avui no podem dir el mateix de com van les coses des del dia 4.
Queda clar qui és l’enemic, el govern espanyol corrupte d’extrema dreta i els seus aliats.
Però aquí practiquem una manera de fer i amb una quantitat exagerada d’actors a pressionar -i amb la nostra dotació de hooligans il.luminats- que no ho ha fet tot com calia.
Ens caldrà aturar-nos i ser conscients de les nostres forces.
Estare encantat de comprovar que els esdeveniments immediats em desmenteixen.
Però les pel.lícules…al cinema.
Gràcies.

Jordi Pascal
Jordi Pascal
31.10.2017  ·  00:10

Penso o millor rumio constantmenten la situacio q estem vivint a Catalunya. Crec q la societat ha estat ha estat molt valenta pero q no ha estat prou conscient de q el passat 1 d’Octubre no era la fi, sino el principi. Despres de molts anys de Pujolisme encara romanen habits de descarregar en el govern tot aquella responsabilitat q ens es feixuga x no pertorbar l nostre dia a dia…potser encara creiem q allo q li pot passar al nostre govern no ens pot passar a nosaltres mateixos, q tot es tracte d’una guerra de despatxos a la que li calen decisions de contundencia.

No espero del nostre govern ni actituts frontistes ni heroicitats ben al contrari, tactisme, inteligencia i estrategia.

Fèlix Arias
Fèlix Arias
31.10.2017  ·  00:11

Gràcies Vicent. La llum comença amb el teu editorial. Cal seguir amatents al que ens puguin dir demà des de Brusel·les.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
31.10.2017  ·  00:11

Com diu el Vicent cada dia que passa es va fent més clar el camí per on haurem de passar com a país. Per tal que això sigui així hi ha un tema que voldria parlar a fons: les eleccions del dia 21.
D’entrada cal dir que les considero il·legítimes, imposades, il·legals, resultat d’un cop d’estat i el producte estrella de la llei 155. Això és tan cert com que l’estat espanyol és antidemocràtic, ha perdut la categoria d’estat de dret i que manipula les lleis com vol per imposar la seva voluntat. Amb tot, també cal tenir en compte que en política, com en molts altres moments de la nostra existència, cal escollir entre dos mals i triar el menor. Ja sé que hi haurà gent que dirà si l’esforç de molts anys de lluita i les brutalitats policials que dolen no les tenim en compte i que seria fer-los el joc i es podria considerar gairebé una mala via o una rendició. Assumeixo aquestes crítiques i les accepto però no en farà canvia de parer perquè crec que els beneficis que es podrien produir serien molt més grans que les crítiques legítimes que se’n poden fer.
Però tot i això crec que, com que als independentistes no ens fa por cap urna, hi hauríem de participar. Ho dic per diverses raons:
– Necessitem el suport dels demòcrates d’arreu del món per validar i ampliar el camí que ja hem emprès cap a la República i un bon resultat electoral ens aplanaria aquesta opció.
– Si hi ha unitat independentista en els objectius finals (encara que podria ser que es presentessin amb formacions de partits amb la inclusió de nombrosos membres destacats de la societat civil), és molt possible que no només guanyaria la causa independentista sumant els vots de les tres formacions actuals, sinó que podrien ser superiors i arribar al mític 51% dels votants o fins i tot superar-lo encara més. Això suposaria l’enfonsament de la llei 155, perquè quedaria clar que no hauria servit per a res.
– Seria imprescindible que els resultats d’unes votacions que els unionistes diuen que seran lliures (com si les anteriors de fa dos anys no ho haguessin estat), fossin reconegudes i acceptades per totes les forces presents i pel govern espanyol. Tampoc hi hauria d’haver cap prohibició pel que fa al contingut dels programes electorals, com s’ha fet sempre. També es podrien posar els presoners polítics a les llistes electorals.
– Si els independentistes no hi van o es fa el boicot, el que pot passar és que encara que la participació baixés en picat, la Inés Arrimadas, podria ser la presidenta de la Generalitat, el vicepresident l’Albiol i hi hauria un govern de C’s i el PP.
No podem perdre més temps doncs i caldria que la maquinària electoral dels partits es posés en marxa i que la societat civil s’hi aboqués fons.

Montserrat Sans
Montserrat Sans
31.10.2017  ·  00:12

Jo ho tinc molt clar: el meu president i el meu govern són els únics que reconec. No sé, ni entenc, què es porten entre mans, però ja han demostrat manta vegades que hi podem confiar. Jo hi confio i espero pacíficament i fent pauses de tant en tant en la montanya russa dels sentiments. Total després de 300 anys ja no vé d’aquí.. Som catalans, gent assenyada que sabem el què volem i ho aconseguirem.. Ara és l’hora.

Josep Salart
Josep Salart
31.10.2017  ·  00:12

És així, i jo com a part del poble, no m’he mogut ni em mouré ni un milímetre de les meves idees de llibertat fent costat al meu President i a tots els que lliuten, empressonats, vigilats, espiats o el que sigui.

Cesco Múñoz
Cesco Múñoz
31.10.2017  ·  00:13

Aquesta confrontació violenta de la qual diverses fonts parlen, aquest risc d”Ulsterització” del conflicte polític, potser caldria que algú ens l’expliqués amb pèls i senyals.

Estem parlant de l’exèrcit? De la Brigada Piolín desfermada pels carrers de Barcelona? D’ultradreta descontrolada ? D’agents del CNI? De ciutadans unionistes mobilitzats ? De trucades d’alcaldes metropolitans avisant de risc de violència a les seves ciutats ? D’enfrontaments entre Mossos i altres cossos policials ? D’atemptats de falsa bandera?

Crec que és necessari que els ciutadans sapiguem de què s’està parlant, quines dades objectives es tenen, què va passar realment entre els dies 26 i 29 d’octubre…

Potser Vilaweb podria fer un reportatge al respecte? D’altra manera, l’unic qur tenim son rumors i indicis que es deixen caure en un o altre article, i que ens deixen encara més confosos…

DANI FRANCH
DANI FRANCH
31.10.2017  ·  00:31

els catalans lluitem molt i hem lluitat, però sempre esperem l’aprovació dels altres i si tu no et reafirmes en les teves idees, poca gent et fa cas

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
31.10.2017  ·  00:49

Encertat comentari Vicent i també el del company Josep Usó, posar davant dels ulls del mon l’actitud i procedir del govern espaÑol i la seva justicia, es una tasca necesaria i que sens dubte ens ajudarà internacionalment.

Antoni Pardo
Antoni Pardo
31.10.2017  ·  00:59

Des de 1981 que no he vist tanta fermesa i determinació. Endavant, que ja hi som tots al darrere.

Josep Viñas
Josep Viñas
31.10.2017  ·  01:53

Arran de la proclamació de la República tots ens vam troba una mica descol•locats, possiblement perquè ens esperàvem una reacció, com sempre, amb violència física que Espanya no va fer, molt possiblement aconsellada per Europa.
L’històric cap de setmana ja ha passat. Ara hem de pensar en el futur i dedicar totes les nostres forces i intel•ligència a recuperar les institucions i el control efectiu del país.
Per aconseguir-ho, ens hem de concentrar en les eleccions del 21-D que encara que han estat convocades per un altre país, ens donen una oportunitat única per demostrar a la UE i el món que l’independentisme continua en peu i pot tornar a ser majoria al Parlament després de ser desallotjat invocant un arbitrari article d’una constitució que no reconeixem.
No crec que en la campanya dels comicis del 21-D es parli d’altra cosa que d’unionisme i República Catalana. Sense adonar-se, Rajoy ens ha proporcionat el referèndum que demanem des de fa anys. Ara es tracta de guanyar-lo i obtenir una majoria confortable al Parlament com la del 27-S. Després, sabent com sabem ara que els que ho maneguent tot a la UE no ens volen com estat independent, actuar sense precipitació sospesant bé les conseqüències de les nostres decisions.

Josep Sindreu
Josep Sindreu
31.10.2017  ·  02:34

Dos requisits ens calen per arribar victoriosos fins al final:
– Confiança amb el nostre President i el govern.
– Unitat, unitat i unitat.
És una fórmula vencedora.

eva salas
eva salas
31.10.2017  ·  03:00

España es va reprimir la violència contra nosaltres amb els uniformats, però els va vestir de paisà i barrejar en la mani espanyolista. D’aquesta manera la violència es camuflava, pel que fa al gobierno, i en qualsevol cas el que es va veure fa vergonya i pena. I queda impune, perquè són dels seus. Cal estar alerta.
Som més, i tenim un sentiment que ells no tenen sinó que viuen del passat. La guerra es lliure cada dia a pobles i ciutats, en cada gest.
Respirem fondo i gaudim de l’art de la resistència enfront de la cultura de la repressió, guanyarem.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
31.10.2017  ·  05:57

Ho sento però no hi estic d’acord. Tant la Generalitat com la República espanyola varen tenir govern a l’exili una pila d’anys, fins i tot hi havia països, com Mèxic, on l’ambaixada oficial era la de la República, no la de l’Espanya franquista. La seva influència en Catalunya i en Espanya va ser nul·la.

Un govern de facto no serveix de res si no tens el control de l’administració i no pots prendre decisions que, per bé o per mal, contrarestin les que prenguin les altres autoritats (i.e. control del territori), cosa que no està succeint ara i que cada cop succeirà menys a mesura que vagin prenent més el control.

I a fe de deu que ho faran, igual que ens aniran convocant eleccions i aplicant 155s fins que Arrimadas sigui presidenta. Ja ho varen dir fa uns dies i ho ha tornat a dir el vicepresident del Senat. Així de dur. Això si és que deixen presentar-se els partits independentistes a les eleccions. Espanya és així:un país criptofeixista, de cacics i dictatorial. Fa segles que van igual. Esperar-ne comprensió i comportament civilitzat és picar en ferro fred.

Europa ja ha demostrat que no ens ajudaria ni faria cap gest, deixem-nos de sopars de duro. Que el divendres s’havia d’haver agafat el control, si es volia tirar endavant fos com fos, és evident: L’acte de la Plaça Sant Jaume de divendres a la tarda hauria d’haver estat un acte de resistència, de protecció del palau mentre a dins es prenien mesures, no un concert.
Repeteixo, si es volia que tot fos realment efectiu.

Puc entendre que no vulguem violència i que probablement els varen amenaçar amb assaltar manu militari i al cost que fos el parlament i el palau de la Generalitat ( i probablement deixar anar per Barcelona els “fraternals” manifestants). Fins i tot en portar gent de tot Espanya per tal de muntar una guerra civil mal dissimulada. I s’entén el vertigen i la por, i fins i tot la reculada de darrera hora.

Jo sincerament, partidari com soc de la independència i de resistir, si hagués estat al seu lloc no se què hauria fet: és molt dur carregar a la consciència 10, 20, 30 morts o més i saber que- aleshores sí- t’aplicaran l’estat d’excepció sense tampoc garanties plenes de sortir-te’n.

Ara, a mi em sembla evident que la finestra d’oportunitat ha passat, que qualsevol gest que es pugui fer des de fora serà estèril i que, com sempre, hem de preparar-nos a la resistència civil per defensar les coses que havíem assolit durant l’autogovern: mossos, ensenyament, mitjans, llengua. Set anys almenys ens han servit per ser més forts com a societat, més civils, més cohesionats. Per a integrar més els nous catalans. Per ser un millor poble. D’això ens en podem felicitar.

El demès és voler ser optimista sense fonaments, que és gratis, però que serveix de poc davant la realitat i al final condueix a la frustració.

David Gallifa
David Gallifa
31.10.2017  ·  06:50

Miquel, no. Aixo es una gran lluita que no es resol en un cap de setmana. Espanya s ja apodetat apatrentment d un dels costats del triangle, ( administracio). Ara des de els alttres dos costats (govern i poble) hem de continuar la lluita democratica inteligent per recuperar la!!

David Gallifa
David Gallifa
31.10.2017  ·  06:58

Vull dir que, el govern ha mogut fitxa, i ara toca al poble acompanyarlo movent la nosta fitxa. Fent el que calgui.

Montse Capdevila
Montse Capdevila
31.10.2017  ·  07:01

Crec que les eleccions s’han de fer en moments de tranquilitat i normalitat perquè els ciutadans puguin expressar lliurement el seu vot. En les eleccions del 21D no tindrem aquest escenari. Tindrem un escenari de repressio i de por, on molta gent que ha votat opcions independentistes abans, ara, en aquest escenari, no les tornarà a votar. El sentiment de: encara no és el moment i no tenim prou majoria, ens tornaran a aplicar el 155 amb més repressió, les empreses amb tanta inestabilitat poden decidir marxar…. i molta gent que treballa a multinacionals com SEAT sent cants de sirena de possibles trasllats de plantes si sortim d’Europa… En fi. No tinguem tan clar que qui va votar opció independentista també la votarà ara el 21D, perquè ara l’escenari és de por i incertesa, molt més que al 27S.

Pau Barandiaran
Pau Barandiaran
31.10.2017  ·  07:24

Jugada mestre del nostre govern, però alerta amb les eleccions del 21d, n.estic segur de que hi ha trampa.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
31.10.2017  ·  07:39

Plenament d’acord amb l’editorial. Ser independent és un estat mental de cadascú i, per tant, com actuo en cada una de les circumstàncies. El President no ens ha fallat i, en a

Blanca Anguera
Blanca Anguera
31.10.2017  ·  07:53

Plenament d’acord amb l’editorial.
Ser independent és també un estat mental de cadascú que implica pensar que faig en cada circumstància. El President Puigdemont no m’ha enredat mai, i per tant, celebro que sigui a l’exili i no sota les grapes de l’estat. Se que, amb moltíssims d’altres catalans, continuarem treballant perquè la recent nascuda independència creixi i és faci forta. Ho farem amb el cor, ple de coratge i amor.

josepselva SELVA
josepselva SELVA
31.10.2017  ·  08:09

El dia 10 ens varem intervenir nosltres mataixos la Repúblia Catalana. Va ser un geru error fer-ho quan érem en un moment dolç i teniem l’enemic desconcertat. A partir d’aqui tot han estat dubtes i la iniciativa per primert cop ha canviat de cantó. Dijous i divendres passat va ser la culminació d’un prces excel·lentment ben portat en tot moment i que al final es va encallar.
Subscric l’opinio de Miquel Gilibert.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
31.10.2017  ·  08:19

Perfecte. Continuem avançant i treballant amb serenitat. Si aquesta és l’opció majoritària, construïm una candidatura unitària vencedora i…, endavant la República Catalana, democràtica i social.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
31.10.2017  ·  08:36

Totalment en desacord amb en Partal i amb la majoria de comentaris que respecto profundanent perquè són de persones que, com jo, us estimeu el país, però amb els quals no coincideixo gens en la percepció que ofereix l’editorial. A mi que el govern s’exilïi no em fa veure cap llum. Que es preveia violència per part de l’estat després de la proclamació crec que hi comptàvem tots. Com també comptàvem en el fet que aquesta violència els havia d’anar molt en contra per tres motius: deslegitimava l’estat davant el món, generava forts anticossos dins la població potenciant la resistència a tots nivells, i desestabilitzava ràpidament l’economia, que és el punt realment feble de l’estat.
El govern s’ha espantat més que el poble. Digues-ne responsabilitat, si vols. Però un país mai s’ha governat des de l’exili, ni unes eleccions autonòmiques, sense garanties ni abans, ni durant, ni després de la seva celebració, poden servir per consolidar la república.
Perduda l’administració i amb un govern que ja s’ha buscat qui el protegeixi, què ens queda per defensar? Els interessos de partit? Espero que la societat s’organitzi a través dels comitès de resistència. Tota la resta em sembla mirar de justificar-ho tot per tal de no caure en el desànim, però la fermesa ha de néixer de la convicció, no pas d’un optimisme incondicional.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
31.10.2017  ·  08:47

Molt d’acord amb l’enfoc Vicent.

I m’atreveixo a afegir que
– és cert que el govern ha de continuar aquest camí d’escenificació d’acord a la legislació i acords internacionals, i caldrà que el seguim en forma disciplinada però sobre tot unida.

– però el poble, que clarament es va pronunciar el 1-O, hem d’actuar com a tal, obviant qualsevol ingerència extrangera

Pep Agulló
Pep Agulló
31.10.2017  ·  08:48

Vaig de dret al tema de les eleccions del 21-D amb algunes consideracions si els republicans hi participem.
1. Les eleccions il·legals estan planificades perquè s’imposi del tot el 155 i arrasin als independentistes.
2. Europa es posiciona respecte un altre estat només quan hi ha excés de violència (1-O), o quan se li toca la butxaca.
3. La depravada Europa no mou, ni mourà un dit per les mil tupinades, trampes i il·legalitzacions que faci l’Estat espanyol en aquestes eleccions sota l’ampara de qualsevol llei que s’inventi o se salti. Espanya és el Silicon Valley antidemocràtic de les lleis.
4. Com pot contrarestar la candidatura independentista aquestes mides per assolir els objectius de restablir la república?

Vaig al tema de la tàctica del pacifisme actiu.
Seré agosarat i hem guanyaré clatellades, però he de raonar en termes tàctics que no sempre són pacífics.

En aquesta confrontació Espanya-Catalunya davant del discurs de la violència oposem el de l’acció pacífica. Sempre diem, ells mai no ens decepcionen i l’1-O va anar així. La brutalitat, els ferits… desgraciadament ha fet que estiguem on estem: que hagim trencat el cercle espanyol i siguem un problema internacional. Altrament sense aquesta brutalitat policial Rajoy hauria pogut menystenir el referèndum sense reconèixer-lo, i Europa contenta: afer intern.

Nosaltres tenim el botó que fa reaccionar Espanya violentament. Sabem que això provocaria víctimes en el nostre bandol i per això la nostra tàctica és tan envitricollada. Vicent ens parla de dades més que concretes del perill d’un esclat violent el passat cap de setmana (estic amb el comentari d’en Cesco Múnoz). Imagineu-vos que s’hagués produït. Potser tot s’hauria precipitat. Què vull dir. Que malauradament potser al final haurem de prèmer aquest botò.

Pilar Sagués
Pilar Sagués
31.10.2017  ·  08:58

Ja veurem què dirà demà el President Puigdemont, però això que avui Espanya hagi pogut prendre el control de Catalunya sense la més mínima oposició em sembla que desanimarà molt la societat civil. Si no passa realment un miracle, si no es produeix una jugada d’enorme sagacitat, resultarà que totes les lleis, tota la feina, recursos i energies dels darrers anys se’ls haurà menjats l’estat espanyol en una jornada. I ara tothom a presentar-se a les eleccions autonòmiques del 21.12. Sembla tot una enorma pocasoltada i presa de pèl.

Jo m’esperava literalment que tots els nostres polítics continuessin la seva feina als seus llocs, és a dir, que a Espanya no se li fes ni cas, però tots els consellers han deixat els seus despatxos i els mossos obeeixen el govern espanyol, i aquí ningú dels nostres no es planta i exerceix la república.

Fins ara sembla que a partir de la celebració del referèndum i del recompte de vots el programa d’actuacions consisteix en confiar en la sort i en ajuts externs, que no es produiran.

Estem veient un dia sí i un altre també la misèria de la Unió Europea, i tant com d’il.legals i injustes puguin ser les mesures que es prenguin per part del govern espanyol, la Unió Europea no farà res, tornarà a sacrificar Catalunya com ja d’altres l’han sacrificada a la seva història. Sembla que els nostres dirigents no en volen aprendre.

Seria tan efectiu organitzar una vaga general, paralitzar el país, etc. però per això necessitem un govern que no s’escapoleixi a Bèlgica, tot i que personalment entenc que ho facin. Diumenge vaig fixar-me en la cara de la dona del President mentre passejaven per Girona, ja era un presagi del drama que se’ls acostava.

Daniel Fabregat
Daniel Fabregat
31.10.2017  ·  09:00

Bé no se massa que opinar, qui diu que spain farà joc net en les eleccions?.

Qui diu que després ens reconeixerà algú si guanyem i per quan hem de guanyar?.

És lógic que alguns ens sentim enganyats, després de tot el que ha passat, pq ens van prometre moltes coses i no s’ha fet la feina del tot bé i ara mateix hi ha molta destrempera, si no s’explica bé això que passa ara i que és vol fer(eleccions o altres)
haurem perdut segur.

Per mi no vam fer una dui o di real el divendres, vam formular un desig i he vist molt perduts a tots els actors després

Em fan ràbia les rendicions que ha hagut, que tv3 ja no li digui president a puigdemont i vice a junqueras,

però bé seguim lluitant, però apretant als nostres, pq prou ja de processisme, ja cansa una mica ehhh

Pep Agulló
Pep Agulló
31.10.2017  ·  09:01

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Guillem Bosch
Guillem Bosch
31.10.2017  ·  09:01

Anirem a votar les vegades que calgui i empassant-nos els gripaus que calgui. Ara bé, procurem no fer volar coloms: ni treurem mai un 60%, ni podrem fer mai unes plebiscitàries pures per culpa dels comuns-podemos-icv-etc i d’una eventual candidatura amb santisvilas i companyia. Ja ens va passar el 27-S amb csqep i udc.
En aquests moments, la gent independentista quasi que l’únic que ens hauríem d’autoexigir és no ser tan càndids. Si us plau.
Jo ja sols demano molta honestedat, ara: que a ningú no se li acudeixi de vendre fum i que no ens autoenganyem més. Toquem de peus a terra, sigui quin sigui el significat d’aquesta expressió. No és una acusació sobre el passat. És un prec per al futur. És vital per poder seguir vius. És vital per a la supervivència d la nostra nació.

I tinguem cada vespre un record pels Jordis.

Roser Cussó
Roser Cussó
31.10.2017  ·  09:02

Sense valorar ni l’eficacitat ni l’adeqüació del que passa actualment, m’hagués agradat que el moviment hagués continuat essent participatiu, considerant que som grans i que podem prendre decisions tots plegats –vam discutir el full de ruta, van decidir incloure-hi el referèndum… Ara unes eleccions posades per Madrit sota el 155, sense garanties, serien una manera de “retornar al país el govern legítim”? Ja han dit que el 22D el 155 continuarà si cal. I se sap que quan es tenen diverses opcions (Si, No, Ni-Ni, “només contra el 155”, etc.) és difícil obtenir 50+1 (és de manual de psicometria, i ho ells ho saben).
Hem de tornar la decisió a les persones, a la base, a partir d’una discussió organitzada i democràtica. S’ha de tornar al poder popular. Qui sap, potser és això que se’ns dirà avui des de Brussel.les. Jo també sóc optimista!

Albert Miret
Albert Miret
31.10.2017  ·  09:07

Trobo molt i molt estrany que tanta gent inclosos partits independentistes estigui disposada a participar en unes eleccions dictades il·legalment per un govern tan enemic de Catalunya com és l’espanyol. Potser és que l’empresa que es cuidarà de fer els comptatges és desconeguda per la majoria dels que voldrien votar, pel que crec que val la pena de fer-ne cinc cèntims. Aquesta empresa es diu “INDRA”, i és coneguda pels seus incomptables fraus a tot el món.
Indra és una empresa estretament relacionada amb les esferes del poder polític espanyol, que curiosament es va contractar a dit per al comptatge de les darreres eleccions espanyoles en les quals es va produir el miracle de sortir uns resultats absolutament contraris a totes les enquestes i entrevistes a peu d’urna que s’havien fet. En totes aquelles enquestes, el PP no guanyava les eleccions i el “Podemos” avançava al PSOE no pas per pocs vots. Com tots sabem, va sortir el resultat que el PP i al PSOE els interessava.
Aquesta empresa és dirigida per nomenament a dit del PP pel senyor Fernando Abril Martorell, ben conegut de tots els espanyols per la seva història antidemocràtica. A més, Indra és una empresa de la que curiosament el Ministeri d’Hisenda en te un 20% de les seves accions. Ha estat condemnada amb sancions importants a Argentina, Angola, i EEUU pel frau de les eleccions en què s’enfrontaven Al Gore i el senyor Bush, que, oh miracle!, va acabar guanyant. A Sevilla, es veu que els faltava temps per a concloure el frau i van suspendre el recompte “por fallo técnico” uns quants dies fins que el van poder quadrar a gust delscontractadors. A Barcelona el 2010 i per frau com sempre, l’Ajuntament els va obrir un expedient administratiu i els va sancionar econòmicament. Indra, per si no n’hi havia prou, està implicada en el cas “Púnica”.
En fi, una meravella d’empresa, amb un currículum impossible de superar i obviament pel “Gobierno de España” la més indicada per venir-nos a comptar els vots a la seva “estimada” Catalunya.
Doncs bé. Jo, si no ofereixen garanties que canvien d’empresa o que el recompte es fa amb observadors de diversos països democràtics d’absoluta credibilitat, NO PENSO VOTAR en unes eleccions que ja són fraudulentes molt abans de dur-se a terme, i francament penso que els Serveis Jurídics de la Generalitat haurien d’estar-ho denunciant als Tribunals Europeus enlloc de quedar-se mirant a Osca. Hem de mantenir una mínima dignitat i no deixar-nos portar com un remat de xais a l’escorxador.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
31.10.2017  ·  09:15

Encara no és segur que el president obtingui asil polític a Bèlgica, s’ha de demostrar que hi ha raons de pes. Una de les raons podria ser que Catalunya país un estat d’excepció. Ja sabeu com és l’Estat espanyol i com s’ho manega per dissimular davant del món i de la gent com és en realitat. Si Catalunya hi ha un aparent vida normal, no hi ha estat d’excepció.

Josep Aixalà
Josep Aixalà
31.10.2017  ·  09:20

Potser seria sobrer, perquè ja ho he dit en d’altres ocasions, però atenent a la velocitat i ziga-zagues dels esdeveniments, expresso de nou la meva confiança i suport al nostre govern. Al mateix temps, segueixo considerant fonamental el manteniment i a poder ser enfortiment de la unitat d’acció de tot el nostre moviment d’alliberament nacional, i personalment m’inclino per convertir les forçades eleccions del 21-D en una oportunitat de primer ordre de fer una nova i potser definitiva manifestació de la seva força democràtica, amb l’objectiu de guanyar-les en escons i en vots i bastir així l’inici de l’inexcusable reconeixement internacional.

MAGDA GIFRE
MAGDA GIFRE
31.10.2017  ·  09:22

Subscric al 100% el comentari de Joan Rubiralta.
He deixat de llegir premsa espanyola, (no puc suportar les mentides que diu) i ara només llegeixo la catalana i la estrangera, però aquesta, encara que no és malintencionada com la espanyola, també incorre en molts errors, que atribueixo sobretot a que els diaris importants que tenen corresponsals permanents, els tenen a Madrid; viuen allà, i consumeixen la seva premsa, televisió i ràdio. Un periodista no és tampoc un llicenciat en història i sovint accepten la versió espanyola sense qüestionar-la (segurament perquè donen per suposat que no gosarien manipular-la).
Així que he vist repetida una i altre vegada als diaris estrangers, que la opció independentista és minoritària perquè només hi dona suport un 48 %. No parlen mai de que ells tenien el 39 %, sempre es repeteix que no arribem a la majoria.
Des del més profund rebuig a la imposició il·legal de les eleccions, crec que hauriem d’anar tots a votar. TOTS! Perquè ens comptaran i si som menys diran, a tots els mitjans estrangers, que l’independentisme s’enfonsa.
Que no volem que el món vegi que som majoria? Es fonamental perquè ens reconeguin.
Algú dubta que els espanyols aniran tots a votar?
I, per cert, qui diu que la oportunitat ja ha passat? En els darrers 300 anys, mai hi havíem estat tant a prop. Això no és un esclat momentani, es una cursa de llarg recorregut, i com en les curses, no guanyen els surten molt ràpid si no els que han programat i dosificat l’esforç per no esgotar les forces abans de la meta.
PD. Faré el que em recomanin els meus representants legítims.

Josep Aixalà
Josep Aixalà
31.10.2017  ·  09:25

Per cert, Albert Miret i altres:penseu-vos-ho bé abans de donar l’esquena a allò que acordin les organitzacions que lideren el nostre moviment. Feu-los confiança, i si pel que sigui l’heu perduda, tapeu-vos el nas però no deixeu perdre cap vot independentista.

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
31.10.2017  ·  09:37

https://twitter.com/arfues/status/924941740221575168

Llegiu la història i si reflexioneu entendreu el què. Europa, el món i nosaltres mateixos necessitem una segona ronda del referèndum en el que hi participi també el NO. Necessitem comprovar que ja som més del 50% i que estem determinats a tirar endavant la República. El fet que Rajoy i Puigdemont hagin escollit la mateixa data per convocar eleccions no és casualitat. Hi havia un acord sobre el què. Potser no sobre el com. O potser sí, però el MHP va fer un amago de cara a aconseguir una millor posició i comprensió de l’electorat. El que faci INDRA no importa gaire. Comptar vots es pot fer amb un Excel i fent fotos de tots els documents de resultats. Podem i hem d’estar presents en grans quantitats als recomptes.
El govern no ha perdut el control del país i les administracions. Se les ha deixat prendre sense oposar resistència. No ho enteneu? El dia que les haguem de recuperar ho farem. Això sí. Cal guanyar aquesta segona ronda del referèndum. És condició ineludible.
No per ells. Per nosaltres. Necessitem que el nostre poble reconegui que som majoria, i això només és possible si el nostre poble, TOT, va a votar i tot i així nosaltres continuem essent més.
I ja us aviso, dependrà dels resultats electorals i de saber si la majoria és amplia o no ho és, però no us estranyi que després de les eleccions encara que guanyem per molt, no recuperem encara el control de la república. Si no ho fem, serà indicació de que a Castella ja han reconegut la nostra victòria i han començat a preparar la nostra desconnexió. Molta tranquilitat. Saben perfectament el que fan. Ens ho han demostrat des de fa anys. Si ara en dubtem, serem com els 11 espies que van tornar i ens mereixerem la nostra dissort.

Ramon Pamies
Ramon Pamies
31.10.2017  ·  09:49

Avui a Europa la independència no es guanya ni a bufetades ni fent l’heroi i que et matin encara que guanyis una medalla a títol pòstum, es guanya amb intel·ligència, això vol dir estratègia i la tàctica necessàries.

Sense ni escopetes de balins no demaneu carn de canó, demanem que es jugui una bona partida de escacs. I es el que el govern de la república vol fer, per una república que ha nascut potser setmesona, ja creixerà.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
31.10.2017  ·  09:49

Amb la informació que hi ha fins ara, la meva visió de la jugada és la següent:

EL dia 20-O el govern català tenia dues cartes, o bé usava la força per imposar la nova legalitat republicana, o bé esperava a reaccionar davant les actuacions del govern espanyol.

Si imposava la legalitat republicana par la força, tenia que destituir als membres del TSJC, al fiscal general de l’estat a Catalunya i tenia que neutralitzar d’alguna manera als piolins, a banda d’ocupar ports, aeroports i fronteres. Davant d’això, el govern espanyol reaccionaria traient al carrer desenes de milers de manifestants unionistes barrejats amb centenars de feixistes i centenars d’agitadors professionals a sou del CNI amb l’objectiu de provocar violència atiant-los contra els mitjans de comunicació catalans, contra els mossos d’esquadra i contra els que celebressin l’èxit de la república fins aconseguir de posar uns quants morts damunt de la taula. Llavors llençaria els piolins amb el suport de l’exèrcit i dels infiltrats que té dins dels mossos d’esquadra contra els mossos d’esquadra. A partir d’aquí si els mossos d’esquadra guanyaven la república seria efectiva, la crisi de la prima de risc espanyola i les caigudes de la borsa descomunals. Llavors els creditors d’Espanya l’obligarien a negociar una independència civilitzada sense boicots ni vetos que els garantís el deute. Però si els piolins guanyaven llavors aplicarien la llei antiterrorista, il·legalitzarien els partits independentistes i tancarien tots els mitjans de comunicació que no condemnessin el que ells anomenarien terrorisme. Aquesta carta era a tot o res. Ignoro les probabilitats del tot i del res però espero que el govern català si que les tingués ben apamades.

SI esperava a reaccionar davant les actuacions del govern espanyol. Es podia trobar amb dos escenaris, que el govern espanyol intentés ocupar el govern català sine die o que convoqués eleccions immediatament. Aquest és el cas que s’ha donat i per tant no té cas analitzar la primera carta del govern espanyol.

Ara amb el govern espanyol havent convocat eleccions immediates, la situació és la següent: La ocupació de la Generalitat per part del govern espanyol és il·legal fins i tot amb la legalitat espanyola, per tant aquestes eleccions són il·legals i no es poden celebrar amb cap mena de garanties democràtiques perquè hi ha presos polítics, el govern legalment constituït és al exili i la ciutadania està amenaçada per un contingent de forces armades d’ocupació controlades per un govern que ocupa il·legalment l’administració de la Generalitat. En aquesta situació poden passar dues coses, que guanyem el que ells anomenen eleccions o que les perdem. Si guanyem l’estat espanyol es trobarà amb el dilema de seguir ocupant Catalunya de forma il·legal com una colònia, per la força en contra de la voluntat de la majoria dels catalans expressada a les urnes o negociar una independència civilitzada amb el retorn del govern legalment constituït al exili. Si opten per la ocupació colonial, la residència de la població contra un poder descaradament colonial dirigit per un govern legalment constituït a l’exili pot ser molt efectiu. Si les perdem. com que han sigut il·legals i sense garanties no tenim perquè reconèixer el resultat i podem seguir lluitant amb el govern legalment constituït al exili encara que amb molta menys força que si les guanyem. Ignoro les probabilitats de cada un dels escenaris però suposo que el govern les deu haver estimat.

Vist així la decisió del govern ens ha dut per un camí més llarg però potser amb més garanties d’èxit i sense violència. Ara el millor que podem fer tots plegats és lluitar per guanyar-les amb la majoria més aclaparadora possible i preparar-nos per la resistència dirigida pel govern al exili si el govern espanyol no acata els resultats.

Josep M Cspdevila
Josep M Cspdevila
31.10.2017  ·  10:04

He sentit que David no va guanyar a Goliat per ajuda de Deu sino perque va portar la lluita al seu terreny. No va voler escuts ni espases sols la seva fona….
A tots el cos ens demava, com he llegit, “pits i collons” reflexionem,qui te les espases i qui les fones?. Confiança, en molts moments els nostres ens han sorpres per arrivar fins avui, perque no ho faran novament?

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
31.10.2017  ·  10:45

Totalment i absolutament d’acord amb Albert Miret i Pep Agulló, es pot dir més alt, però no més clar, i fins que no tinguem el valor (per no dir altre cosa) de acceptar aquesta realitat, no serem MAI un estat independent, no vull jugar més a un joc absurd, estic disposat a anar al combat quant faci falta, però de debò, tal com varen fer en el seu moment els portuguesos, estic fart d’aquesta pantomima i roda de hamster, tots els nous estats ho han sigut perquè disposaven sense complexes de una força de control del territori i sense complexes s’enfrontaven a la força invasora, mentre siguem tant porucs a la sang, no serem mai independents amb els de la Ñ, puc entendre que tot es vulgui molt pulcre, molt idealista gandhinià,….però tal com diu molt be Pep Agulló en el seu punt 2. ” Europa es posiciona respecte un altre estat només quan hi ha excés de violència (1-O), o quan se li toca la butxaca”…aquesta es la realitat, ens agradi o no, i fins que no entenguem i assimilem això, ho tenim molt fotut.
Per altre banda, llegeixo qui està convençut de una victòria independentista a les eleccciòns imposades per Madrid, i no se si no llegiu prou, o no us poseu en la pell unionista,..han dit per activa i pasiva, que per concorrer en aquestes eleccions, te de ser dintre del més estricte respecta i acceptació de la Constitució espanyola tal com la entenen ells, a les hores que fareu?….us baixareu els pantalons?… i donareu validesa i acatament a la Constitució que es el mur on ens estavellem?….heu pensat tots els que ara podeu dir que no la vare-ho votar al 78, ja no ho podreu dir, si entreu per l’aro del 155, i el l’acceptació de las normes per concorrer a aquestes eleccions?..no es només votar, es tot lo que implica tal fet, no veig en que ens pot beneficiar caure en el seu parany o trampa, ens faran amorrar al “piló”, i desprès quant us aixequin la camisa i hagueu perdut l’honor, que fareu? plorareu?, fareu manis?, direu que no hi ha dret?…haureu validat l’autonomia en contra de la República? o no heu llegit declaracions del vicepresident del Senat, dient que només acceptaran un resultat favorable a ells, o més 155 tantes vegades com calgui?….en fi, qui vulgui jugar a no se que, doncs que ho faci, jo aniré a votar quant siguin eleccions constituents…o aniré al combat quant arribi el moment que arribarà….i no per gust, per dignitat i orgull de ser català…..

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
31.10.2017  ·  10:51

Gràcies senyor Director, gràcies Vicent.
Escoltaré el MH President a quarts d’una.
Continuo a Catalunya estat. No em prenen el marc de llibertat.
De les eleccions que convoca el govern d’Espanya, estat estranger, poso atenció en que siguin en dia feiner i d’escola, Podria ser que hi vetlli algun altre estat europeu, i demòcrata?
Que ja em votat. això què és, a més de ser 155?
En que no veig que hi hagin garanties: per exemple qui farà el recompte total, INDRA?
Hi hauria d’haver de sobra, apoderats, per prevenir tupinades.
Que els partits unionistes, es varen posar molt contents, massa contents.
I si es valida, agafant-ho com una altra referenda, hi haurien d’anar els independents aplegats.
Un vicepresident del senat espanyol va dir que si hi guanyava l’independentisme, tornarien a aplicar el 155…

Albert Miret
Albert Miret
31.10.2017  ·  11:28

D’acord Josep Aixelà. Però jo el que demano és que si no tenim observadors neutrals del comptatge, serà fotre’ns directament a la trampa. Que no ho veieu que si la Junta Electoral l’elegeix el PP a dit, com sempre ha fet i el comptatge el fa el PP a través de Indra, sortirà que els independentistes som tres o quatre i els espanyolistes es multiplicaran per 10?
Així i tot, encara hi som a temps de canviar les condicions. Esperem-ho. Per poc que pugui, jo també vull votar, però no vull regalar graciosament tota la feina feta a aquests energumens que només saben mentir i fer trampes.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
31.10.2017  ·  11:56

¿Però és que ningú veu que les eleccions de Rajoy estaràn ABSOLUTAMENT controlades per l’estat espanyol??? ¿Encara anem amb el lliri a la mà?? ¿Després del que han fet i faran??

Considero un error suicida dir:
“Tot s’hi va…. per exemple, la participació en les eleccions.”

Josep Aixalà
Josep Aixalà
31.10.2017  ·  12:06

Amic Martín: de debò creu que en un estat de la Unió Europea és possible manipular uns resultats electorals? Jo, francament, ho dubto molt. Altra cosa és que utilitzin tots els seus mass media per a intoxicar amb la por, econòmica sobretot.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
31.10.2017  ·  12:12

La nostra ingenuïtat fa que encara no veiem que l’estat espanyol utilitzarà la “seva democràcia” plena de paranys, irregularitats i corrupcions per tenir-nos controlats cent anys més.

Demano més astúcia. Demano control internacional. Demano observadors de confiança. Demano ser conscients del seu maquiavelisme per tenir-nos esclavitzats.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
31.10.2017  ·  12:25

Al referèndum d’Escocia, quan encara eren dins la UE, hi va haver una gran tupinada.
No puc creure que algú pugui dir que la UE és garantia de democràcia perfecta.
Sr. Aixalà.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
31.10.2017  ·  12:28

A més a més, hem de vigilar el parany dels Comuns, Podem … per presentar-se amb ERC i la CUP. Llavors, guanyar les eleccions i l’independència res de res. ERC ja està festejant Colau.

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
31.10.2017  ·  12:38

Als catalans no se’ns pot demanar disciplina. Se’ns pot interpel·la al compromís.
A les catalanes no se’ls pot demanar res… Faltaria més!

Això és un guirigall, això és el nostre veritable medi!

Ordre gent, ordre! Estiguem per la feina…

Josep Salart
Josep Salart
31.10.2017  ·  13:36

El que exposa l’Albert Miret quan parla de l’empresa INDRA, trobo que ès d’una enorme importància.
El recompte dels vots a les eleccions espanyoles, no es de fiar.
CALEN OBSERVADORS INTERNACIONALS I DE RECONEGUT PRESTIGI DEMOCRATIC.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
31.10.2017  ·  14:09

Sr. Josep Aixalà,..em sorprèn i molt que estigui convençut de que Espanya no pot manipular els resultat electorals, just abans de donar els resultats totals,..l’hi pregunto,..era Espanya membre d’Europa el 26-J on hi varen haver eleccions generals?,..va dir res Europa davant las proves de manipulació de resultats finals?, canviant informàticament unes xifres de un codi, que produíen que Podemos no quedes com a segona força a Espanya?..o no recorda el rebombori que hi va haver?, i Podemos va callar per no embrutir la marca Espanya.

Doncs si llavors per parar Podemos ho varen fer, que no faran ara, que Catalunya ha proclamat la República,…i Europa els hi ha donat carta blanca i mira cap un altre banda, per interessos del PPE,….crec que pequem d’anar massa amb el lliri a la mà, de extrema candidesa, vostè ara ens vol dir que qui te en el seu ADN fer trampes com a filosofia de vida, ara no en farà?..de veritat s’ho creu?..o s’ho vol creure per necessitat?…Ja cal que tots, tots, i tots els col·legis electorals, passin copia dels resultats al final del recompte, als partits independentistes si aquests van a votar, i es pugui sumar i confrontar amb lo que digui el govern de Madrid,…..jo no confio en un “gobierno” que s’ha saltat la llei, que tant diuen defensar, que hi haurà “tupinada” es segur, i si no temps al temps….

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
31.10.2017  ·  16:19

Família! Com diria Jordi Cuixart … no ens queixem més. Se’ns obre una altra finestra d’oportunitat. El President ha tornat a girar la truita. Fem cas de l’ANC: una cadidatura. Tots a una. Els Jordis també ho volen així, n’estic segura.

Pel 21D hem de reclamar és la presència d’observadors internacionals. Han de ser unes eleccions netes; aconseguir això és l’objectiu més important.

Partits! Heu d’estar a l’alçada.

Antoni López
Antoni López
31.10.2017  ·  18:09

Del “gobierno” no ens em podem refiar ni que ens digui l’hora. El PP es un cau de falsetats universals, polític-històric-econòmiques, un destilat del Pernales. Comte amb el recompte!!
Quan a les eleccions: si no son capaços,els partits, d’anar-hi junts , al menys en la intenció de vot es que no tenen dignitat ni vergonya ni res que sigui presentable, i si aquest es el cas, no mereixem cap Independencia ni república ni res. A casa, muts a la gàbia i refexionar sobre la immaduresa. Sería la meva darrera votació si no la dinyo abans.

Ramon Baiges
Ramon Baiges
31.10.2017  ·  18:31

El President un 10, una sort tenir-lo.
Però acceptar que INDRA sigui l’àrbitre de les eleccions?
http://bit.ly/2wDrq3b
És aquesta Indra vinculada al PP?
El llop cuidant del ramat.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
31.10.2017  ·  19:16

españa es i sera un pais de criminals, de capellas, de la santa inquisició i del OPUS-DEI del criminal Faine-CaixaBank

Josep Aixalà
Josep Aixalà
31.10.2017  ·  21:45

Si realment hi ha perill de manipulació de resultats mirem què podem fer per denunciar-ho i combatre-ho, però no tinc cap dubte que cal assumir el risc i convertir-ho en una oportunitat. De tota manera estaria bé que algun personal es calmés una mica i no confongués qualsevol comentari benintencionat amb una mena de desviació de ves a saber què, i encara menys faltar al respecte a aquell que l’ha formulat, ni que sigui insinuant ves a saber quins interessos foscos o maliciosos. El dubte ofèn, francament.

Oriol Roig
Oriol Roig
31.10.2017  ·  22:17

El 21D cal participar. La política, si no la fas, te la fan. Hi ha diversos comentaris al respecte de manipulació de resultats. Jo particularment no dubto de la gent comptant els vots a cada mesa. Són ciutadans com tots i independentment del color polític que tinguin, intenten fer una feina honesta. El problema el veig un cop es comencen a acumular els resultats, amb el darrer tram en mans de la virreina Soraya. El observadors internacionals està be que hi suguin, però no n’és prou. Si en són unes dotzenes o uns centenars, no podran observar tots els col.legis. El recompte és públic, i hi pot assistir tothom. Caldria enviar 3 o 5 voluntaris a CADASCUNA de les meses dels col.legis del país, i que cada voluntari enviés el resultat del seu col.legi a un punt alternatiu de recompte. Si el recompte alternatiu quadra amb l’anunciat per la virreina, s’accepten els resultats. Sinó mobilització general i a fer saltar el gobierno per tramposos.
L’ANC i Òmnium tenen el cul pelat d’organirzar mobilitzacions amb trams. Bé, el 21D cada tram és una mesa d’un col.legi electoral. Només ens calen 3 o 5 voluntaris a cada tram. Comparat amb l’organització de Vies Catalanes i d’altres mobilitzacions al setembre, això hauria de ser fàcil.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €