Víctor Madera, de Quirónsalud, una obsessió inquietant per comprar Menorca

  • L'empresari asturià ja és el propietari de prop del 2% del territori de l'illa i continua expandint l'imperi per totes les Illes

VilaWeb
La façana groga de ca n'Squella, a Ciutadella.
Esperança Camps Barber
28.01.2024 - 21:40
Actualització: 29.01.2024 - 18:09
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Correcció: Amb posterioritat a la publicació d’aquest article, la propietat del pub la Margarete, de Ciutadella, s’ha posat en contacte amb VilaWeb afirmant que no l’han venut a Víctor Madera.

Poc abans de Nadal, la portada del setmanari El Iris, que fa més de vuitanta anys que es publica a Ciutadella de Menorca, somovia el lector amb una pregunta: “Què hi queda per a vendre a Ciutadella?” A les planes interiors es responia, amb diversos exemples i veus autoritzades, que hi resta ben poca cosa tant a la costa com al centre urbà. El Iris intitulava l’editorial amb aquesta frase: “Les grans fortunes compren Ciutadella.”

Aquesta afirmació pot semblar cridanera, però encara ho és més si travessam la Costa Nova i obrim la mirada a tota l’illa i formulam una altra pregunta: de qui és, Menorca? La mirada i el focus es poden obrir a totes les Illes. Què hi queda per a vendre a les Illes? De qui són?

D’ençà de fa uns quants anys, Menorca s’ha convertit en el refugi d’inversors estrangers que es fan enfora de zones de conflicte i cerquen l’estabilitat i la tranquil·litat de l’illa per comprar-hi cases, palaus, finques rurals i, fins i tot, pisos o locals comercials a les ciutats. El fet que una part del capital francès ha desinvertit al nord d’Àfrica i ha dut els doblers a Menorca és ben palpable, per exemple, amb el manteniment durant tot l’any d’un vol setmanal entre Maó i París. Cosa que no passa amb unes altres destinacions que només operen en temporada alta.

Les emocions de Víctor Madera

Si hi ha un nom que aquests dies no deixa de pronunciar-se a Menorca és el del metge i empresari asturià Víctor Madera, que no fa més que afegir immobles a la col·lecció de trofeus. Madera diu que fa compres emocionals i que s’ha enamorat de Menorca. No hi ha ningú a l’illa que pugui confirmar quantes propietats ha comprat ni quants diners s’hi ha gastat. Amb tot, VilaWeb ha pogut confirmar que aquesta emoció i estima per l’illa l’ha dut a adquirir nou llocs, que és el nom que tenen a Menorca les masies o cases de camp. Es tracta de Son Ermità i Binidelfà, a Ferreries; la Torre del Ram, Son Vivó, Santa Anna, Son Vell i Son Pere, a Ciutadella; i Son Rubí i Tirant Vell, al Mercadal. Tots 9 sumen 1.300 hectàrees de sòl rústic. Tenint en compte que Menorca fa 69.580 hectàrees, es pot afirmar que Víctor Madera ja posseeix l’1,86% de tot el mapa de l’illa.

A això s’hi han d’afegir dos llocs més que uns quants mitjans de comunicació diuen que també ha comprat, però que VilaWeb no ha pogut confirmar de fonts pròximes a l’empresari. Són l’Hort del Lleó i Fontanilles, totes dues a Addaia, al terme del Mercadal, pels quals hauria desembutxacat deu milions d’euros.

A més, l’any 2018, Madera va comprar l’Illa d’en Colom, situada davant l’Albufera del Grau, a uns 200 metres de la costa, al cor de la reserva de la biosfera de Menorca. És un illot de 58 hectàrees absolutament protegides, on habita una sargantana endèmica, i per les quals va pagar 3.200.000 euros.

A banda de les finques rústiques, el metge també compra tota mena d’edificis urbans, siguin cases, palaus, magatzems o locals comercials en ple funcionament.

Una de les compres més sonades dels darrers mesos ha estat la del palau Squella, al carrer de Sant Sebastià, al costat de cal Bisbe i de la catedral, i a poques passes del port. Víctor Madera ja n’era propietari del 41% i ara ha consumat la compra de la resta amb la intenció de restaurar-lo i convertir-lo en un hotel de luxe. Externament, l’edifici té un aspecte de deteriorament prou important.

 

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
L'illa d'en Colom.
Son Vivó.
Ca na Leonor.
L'antic hostal Oasis.
La cantonada de la Marga.rete i l'hostal Oasis
Detall del deteriorament de ca n'Squella.
Detall del deteriorament de ca n'Squella.

Una altra casa senyorial que fa poc que ha adquirit és la coneguda com a ca na Leonor, de la família Vivó. Presideix la plaça de les Palmeres de Ciutadella, on hi havia una de les antigues portalades de la murada, i té una de les façanes més llargues de la ciutat. La intenció de Madera també és fer-hi un hotel d’interior.

Víctor Madera és també el propietari del local de l’antic hostal Oasis, amb entrada al carrer de Sant Isidre i sortida a un dels meandres del carrer de Sant Joan. Segons algunes informacions, Madera ha pagat tres milions i mig d’euros per l’Oasis i té la intenció de construir-hi una residència.

A Ferreries, l’empresari asturià va comprar els locals de l’antiga fàbrica de mobles Barber, que, ha dit, cedirà al municipi perquè hi instal·li un museu de ciències naturals.

Qui és Víctor Madera?

És un metge, especialitzat en medicina esportiva, de seixanta-dos anys, que va ser el creador del grup conegut com a Quirónsalud. L’any 2016 el va vendre a un grup alemany anomenat Fresenius, del qual ell mateix té un 1%, per 5.760 milions d’euros, i encara va mantenir un paquet molt important d’accions. És també el propietari de diverses societats que administren clíniques i hospitals, com ara el Palma Planas.

Amb la seva dona, Maria Obdulia Fernández, professora d’art i directora executiva d’un estudi d’arquitectura i urbanisme, van començar a dedicar bona part de la fortuna a comprar castells i palaus per rehabilitar-los. La majoria d’aquests edificis els dediquen a l’hostaleria. Són allotjaments molt exclusius dins la filosofia de vendre experiències i no nits d’hotel. Van començar per Astúries, la seva terra, però aviat es van enamorar de Menorca. La primera adquisició la van fer ara fa set anys.

Aquesta activitat ha començat a cridar l’atenció dels mitjans de comunicació, que, a pesar del seu hermetisme, li dediquen perfils i articles laudatoris com ara “L’home que va vendre Quirón i es dedica a comprar palaus”, o “Víctor Madera, ‘Arxiduc de Menorca’ del XXI”, en referència a Lluís Salvador d’Àustria, que el segle XIX va comprar moltes possessions a la serra de Tramuntana de Mallorca.

Ni Madera ni la seva dona no donen entrevistes a pesar de la insistència de mitjans com VilaWeb. Costa molt de trobar declaracions seves a la xarxa. Sí que hi ha el testimoni que va deixar quan, l’agost del 2018, l’Ajuntament del Mercadal el va convidar a participar en el cicle de Tertúlies d’Estiu, que organitza cada any.

A Madera li van demanar per què comprava possessions a l’illa i què en volia fer. Va respondre que la compra era completament emocional. “No tindria cap sentit venir aquí, dir que m’encanta el camp de Menorca, i després fer un hotel que no tengui res a veure amb els valors que defens. La idea és recuperar, restaurar i potenciar”, va dir, a la vegada que també va afirmar que abans d’intervenir sobre cap edifici calia escoltar-lo per veure cap on volia anar i què s’hi havia de fer.

El metge i empresari es queixava de les dificultats que havia patit a l’hora d’aconseguir els permisos per a restaurar els edificis i convertir-los, per exemple, en agroturismes o en hotels de luxe: “Quan un presenta un projecte i es tarda dos anys, crec que és un tràmit llarg. Entenc que la normativa a Menorca i a les Balears és molt complexa. S’ha de fer un màster per entendre-la perquè hi ha hagut molts canvis.”

Mallorca, Eivissa i Formentera també li agraden

Víctor Madera va començar la col·lecció de possessions històriques a Astúries i ha anat ampliant el mapa. El cas de Menorca és una mica especial perquè l’illa és molt petita i el percentatge d’adquisicions és molt cridaner. Però Mallorca també li agrada. Sobretot, Palma. És propietari dels casals coneguts, com ara Can Oleza, Ca n’Ayamans i Can Riera. Segons que informava fa unes quantes setmanes El Diario de Mallorca, la darrera compra coneguda és Can Pueyo, una altra casa senyorial del centre de Palma.

Can Oleza, un casal protegit amb la figura de BIC, bé d’interès cultural, es troba en obres de rehabilitació.

Aquest cap de setmana mateix s’ha sabut que els Jesuïtes de Montision de Palma han signat un conveni amb l’asturià per la cessió, durant cinquanta anys, de l’edifici en canvi que ell l’administri. És a dir, restaurarà l’edifici i hi crearà una residència medicalitzada “molt innovadora”, segons paraules del portaveu del grup Quirón.

Víctor Madera també va adquirir una finca de més de 200.000 metres quadrats a Formentera i una mansió de luxe a Sant Josep de la Talaia, a Eivissa.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Agroturismes i hotels de gran luxe

Víctor Madera i Maria Obdulia Fernández han creat, entre més marques, Vestige Collection, per comercialitzar els allotjaments turístics en què converteixen els edificis o les finques històriques que compren. Son Vell és el primer que ha rehabilitat totalment i que ha engegat com a hotel exclusiu. El preu de les habitacions oscil·la entre els 298 euros, a final d’octubre, que és quan s’acaba la temporada, i els 816 que s’han de pagar per fer-hi nit per Sant Joan o els 945 del mes de juliol. A banda dels serveis habituals, s’hi ofereix la possibilitat de fer excursions en jeep, en vaixell, seguir sessions de ioga o veure cinema a l’aire lliure.

Actualment és tancat perquè la temporada no començarà fins a mitjan abril. Aquests dies és continu l’anar i venir pel camí sense asfaltar de camions, tractors o furgonetes de diverses empreses per posar a punt l’hotel.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Portalada d'accés a Son Vell.
Tanques de Son Vell.
Cavalls a Son Pere.

A la col·lecció hi ha també la finca de Santa Anna, molt a prop de la platja de Macarella, que es lloga íntegrament com a habitatge vacacional, i pròximament s’hi afegirà l’agroturisme de quaranta places que ara enllesteix a les finques de Son Ermità i Binidelfà.

El catàleg exclusiu també inclou les finques de Son Verí i Miramar a Mallorca.

Mantenir la producció agrícola i ramadera

El pla territorial insular, el PTI, imposa un seguit de requisits als propietaris que volen dedicar els llocs a l’allotjament turístic. Un dels quals és que s’hi ha de mantenir l’activitat agrícola i ramadera i que, quan es restauren les cases s’hi ha de reservar un 40% del volum edificat per a usos agraris. Les finques de Víctor Madera mantenen aquesta activitat, però, excepte a Son Vivó, no amb l’antic sistema dels pagesos que vivien al mateix lloc i conreaven les terres del senyor, que és com s’anomenaven, s’anomenen encara, els propietaris dels llocs, i anaven a mitges. A banda de diferent personal auxiliar, Víctor Madera té onze pagesos assalariats que menen les terres.

Son Vell, per exemple, té unes 180 hectàrees de superfície, 140 de les quals són de conreu. Com que tenen un pou propi s’hi conrea civada, enclova i alfals. Tenen una cinquantena de caps de bestiar boví, amb vaques mare i vaques dida, i dediquen tres hectàrees o quatre a l’olivera. A la Torre del Ram hi ha bens que són criats en ecològic amb un sistema de pastura natural en rotació. A Son Pere, de vint-i-cinc hectàrees, molt a prop de Son Vell, hi ha egües de cria. Com que també s’hi fan tasques de neteja forestal, tenen un servei de venda de llenya.

Per mantenir les explotacions agràries, els llocs de Madera opten a subvencions de la PAC i n’obtenen. Altrament, el Consell Insular de Menorca ha atorgat 62.920 euros a Contura Directorship S.L., que és la societat que gestiona l’hotel de Son Vell en ajudes per a accions sostenibles dins el marc de la reserva de la biosfera. La partida de la subvenció es diu BCGreenMenorca 2023 i,  segons que va publicar el BOIB el 23 de desembre, el Consell subvencionarà amb 15.000 euros la instal·lació de lluminàries eficients, amb 15.000 més la instal·lació d’un sistema d’osmosi de l’aigua i 15.000 per a la incorporació de plantes autòctones en el paisatge, entre més.

Conseqüències d’aquest acaparament de propietats

El de l’empresari asturià no és l’únic cas de compra d’edificis o d’espais emblemàtics a Menorca, però és el més cridaner pel volum i per la diversitat. Ja fa anys que el degoteig de vendes va començar. Hi ha cadenes hoteleres franceses que també han comprat palaus i cases més o menys grans dels centres urbans per a fer-hi hotels amb encant o hotels boutique.

Manel Adell, l’ex-propietari de Desigual, va comprar l’any 2015 la finca d’Algaiarens, a la Vall, que també era de la família Squella. Ara acaba d’adquirir una casa al carrer de les Andrones, al bell centre de Ciutadella, per tres milions i mig d’euros.

Aquestes compres en massa de tota mena d’immobles ve de lluny, però es van accentuar després de la pandèmia, quan semblava que havia de canviar la manera de viatjar i de fer vacances. Fins i tot, Madera va fer unes reflexions al fòrum Illa del Rei, on preconitzava que el turisme de masses s’hauria acabat. Però la realitat és que Menorca es va posar de moda com a lloc tranquil amb la possibilitat del contacte amb la natura i tota la resta de reclams per a promocionar-la. El resultat ha estat que com més va Menorca és menys tranquil·la i més massificada, i la gentrificació dels centres urbans, on han proliferat els hotels d’interior, de categories molt diverses, i la manca d’habitatge assequible.

Empresaris locals de l’hoteleria i la restauració també s’han llançat a comprar pisos i habitatges senzills per poder-los oferir als treballadors de fora de l’illa que contracten durant la temporada. No és una cessió gratuïta, sinó que els treballadors paguen un lloguer al propietari. Aquest és un altre factor que contribueix a l’encariment dels habitatges perquè al mercat hi ha menys oferta i perquè els empresaris poden pagar-los a preus més cars que altres ciutadans.

També hi ha un altre fenomen, que és que aquests grups empresarials forans compren les cases del centre històric que els anys vuitanta i noranta del segle passat van adquirir i restaurar molts ciutadans del Principat per fer-hi l’estada estiuenca. Ara s’han fet grans o ja no els va bé de venir i veuen, segons algun agent immobiliari consultat per VilaWeb, una oportunitat molt bona de capitalitzar-se per a la jubilació.

L’ajuntament i el Consell observen el fenomen

L’Ajuntament de Ciutadella observa el fenomen de manera expectant. No hi ha cap llei que impedeixi la compravenda d’habitatges o de cases nobles o de llocs, i tampoc res no impedeix a ningú d’acumular sòl rústic. “Preocupació perquè hi ha empresaris que tenen percentatges grans en terres? Sí. Però antigament eren dels senyors nobles, del comte, del duc, ara són de gent de fora. Com a administració no podem evitar-ho, però podem regular i controlar com volem que continuï sent la fesomia de Menorca per no perdre la nostra identitat cultural”, diu a VilaWeb Joan Benejam, el regidor d’Urbanisme, del Partit Popular.

Segons Benejam, dalt la Sala passen pena per la manca d’un habitatge assequible per a la ciutadania, encara que pensa que aquestes compres indiscriminades no en són l’única causa: “Aquest problema no només és de Ciutadella. Aquí tenim el problema de la falta de sòl per fer noves promocions, i no en tenim perquè durant molts anys el pla general d’ordenació urbana ha anat molt lent”, diu, i culpa l’anterior equip de govern de PSM i PSOE de mala gestió en aquest sentit. Ara el pla es revisa i espera de poder agilitzar la disponibilitat de solars sempre dins el cinturó que formen la ronda i la ronda sud. Sense entrar en el sòl rústic, diu.

Quant als efectes de la compra, Benejam es fixa en algunes adquisicions de dues cases o tres o quatre, l’una al costat de l’altra que, una volta restaurades, milloren l’aspecte del carrer. “Hi ha carrers a Ciutadella que, abans hi passaves, i estaven terribles, amb cases que queien i tenien problemes de salubritat, amb rates i coloms. No tot és blanc o negre”, diu.

Una llei per a lluitar contra l’especulació

Aquests darrers anys el GOB ha anat vigilant la transformació de les cases de camp, els llocs, en hotels o agroturismes. Miquel Camps, coordinador de política territorial de l’organització, admet que no es pot fer res contra l’acumulació de molt de terreny en poques mans sempre que es respecti la normativa. “No sé si hi ha gaire diferència que el propietari més gran es digui Víctor Madera o es digui Comte de Torre Saura. La qüestió és veure quin compromís té aquesta gent amb l’illa i quins projectes volen fer”, diu.

Segons Camps, el projecte de Son Vell és un exemple de com una actuació que podria haver estat perniciosa s’ha reconduït: “Els anteriors propietaris havien presentat un projecte amb un hotel rural de 140 places i el vam combatre molt perquè ens semblava un escàndol. Quan el va comprar Madera, en va rebaixar les places, encara que continua essent gran, i en el tema agrícola també s’ha avingut a implantar un model basat en vaca autòctona, horta i productes que tenen un encaix ambiental a Menorca molt més assenyat.”

El que preocupa al GOB són les compravendes que es fan en molt poc temps, amb intenció purament especulativa, sense invertir en la finca ni millorar-la.

Pendents de la revisió del PTI

El temor del GOB és la intenció manifestada pel nou govern del Consell, del PP i Vox, de revisar el PTI, el pla territorial de Menorca. És l’instrument amb què es pot limitar, per exemple, el nombre de places turístiques que es poden crear en terrenys rústics. El Consell ara redacta la modificació del PTI i no descarta d’ampliar les zones on es permetrà el lloguer turístic. Actualment, no és permès d’obtenir una llicència de lloguer de temporada en habitatges dins el sòl rústic. En conversa amb VilaWeb, la consellera d’Ordenació Territorial i Turística, Núria Torrent, ha dit que no s’havia pres cap decisió, encara. “Estudiem les modificacions que introduirem, i la modificació que fem al rústic serà amb seny i sentit comú.” Preguntada de manera reiterada si la compra de llocs per part d’empreses que pretenen instal·lar-hi agroturismes farà que la modificació representi una obertura de la mà, Torrent ha insistit a dir que el Consell no volia canviar el model territorial, sense arribar a concretar si ampliarien o no el nombre de places turístiques permeses dins el sòl rústic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any